{"id":671,"date":"2015-10-26T11:10:07","date_gmt":"2015-10-26T10:10:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.tea-tron.com\/aimarperezgali\/blog\/?p=671"},"modified":"2015-10-26T23:57:07","modified_gmt":"2015-10-26T22:57:07","slug":"sobre-educacio-ara","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.tea-tron.com\/aimarperezgali\/blog\/2015\/10\/26\/sobre-educacio-ara\/","title":{"rendered":"Sobre educaci\u00f3, ara."},"content":{"rendered":"<p align=\"center\"><b>Sobre educaci\u00f3, ara.<\/b><\/p>\n<p align=\"center\">&#8211; una reflexi\u00f3 sobre el projecte <a href=\"http:\/\/enresidencia.org\/ca\/projecte\">En Resid\u00e8ncia<\/a> en el sistema educatiu actual &#8211;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>M&#8217;agradaria comen\u00e7ar aquesta reflexi\u00f3 amb el visionat del v\u00eddeo <i>In my Language <\/i>d\u2019Amanda Baggs:<br \/>\n<iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/JnylM1hI2jc\" height=\"315\" width=\"420\" allowfullscreen=\"\" frameborder=\"0\"><\/iframe><\/p>\n<p>Traducci\u00f3 del text original:<\/p>\n<p><i>La primera part d\u2019aquest v\u00eddeo era en la meva llengua nativa. Molta gent ha assumit que quan parlo del fet que aquell \u00e9s el meu llenguatge vol dir que cada part del v\u00eddeo ha de tenir un missatge simb\u00f2lic particular impl\u00edcit dissenyat per tal de que la ment humana ho pugui interpretar. Per\u00f2 el meu llenguatge no es basa en dissenyar paraules o fins i tot s\u00edmbols visuals perqu\u00e8 la gent els interpreti. Es tracta d\u2019una conversa constant amb cada aspecte de l\u2019entorn, reaccionant f\u00edsicament a totes les parts del que m\u2019envolta. En aquesta part del v\u00eddeo l\u2019aigua no simbolitza res, estic simplement interactuant amb l\u2019aigua mentre l\u2019aigua interactua amb mi. Molt lluny de no tenir cap sentit, la manera amb la que amb moc \u00e9s una resposta cont\u00ednua a tot all\u00f2 que est\u00e0 al meu voltant. Ir\u00f2nicament, la manera com em moc quan responc a tot el que m\u2019envolta es descriu com \u201cestar en un m\u00f3n propi\u201d, en canvi si interactuo amb una quantitat molt m\u00e9s limitada de respostes i nom\u00e9s reacciono a una part molt m\u00e9s limitada del meu entorn la gent diu que m\u2019estic \u201cobrint a una interacci\u00f3 veritable amb el m\u00f3n\u201d. Jutgen la meva exist\u00e8ncia, consci\u00e8ncia i personalitat en base a una petita i limitada part del m\u00f3n a la qual estic reaccionant. La manera en la que naturalment penso i reacciono a les coses es veu i es percep tan diferent dels conceptes est\u00e0ndards o fins i tot la visualitzaci\u00f3 que alguna gent no ho considera ni tan sols pensament, per\u00f2 \u00e9s una manera de pensament per s\u00ed mateixa. De totes maneres, el pensament de la gent com jo nom\u00e9s es pren seriosament si aprenem la vostra llengua, sense donar import\u00e0ncia a com hem pensat o interactuat pr\u00e8viament. Puc cantar amb el que m\u2019envolta. \u00c9s nom\u00e9s quan escric alguna cosa en el vostre llenguatge que vosaltres us referiu a mi com alg\u00fa que s\u2019est\u00e0 comunicant. Oloro coses. Escolto coses. Sento coses. Tasto coses. Veig coses. No \u00e9s suficient mirar, escoltar, tastar i olorar i sentir coses. Ho haig de fer a les coses adequades, com mirar un llibre i fracassar a fer-los fer la cosa equivocada, o sin\u00f3 la gent dubte que sigui un \u00e9sser pensant. I la seva definici\u00f3 de pensament defineix la seva definici\u00f3 de personalitat de manera tan rid\u00edcula que dubten si s\u00f3c tamb\u00e9 una persona real. Honestament, m\u2019agradaria saber quanta gent, si em trob\u00e9ssiu pel carrer, creur\u00edeu que he escrit aix\u00f2. Trobo molt interessant, per cert, que el frac\u00e0s d\u2019aprendre el vostre llenguatge es veu com un d\u00e8ficit, per\u00f2 el frac\u00e0s d\u2019aprendre el meu llenguatge es veu tan natural que molta gent com jo se\u2019ns descriu oficialment com gent misteriosa o enigm\u00e0tica enlloc d\u2019admetre que son ells els que estan confosos, no la gent autista o altra gent amb discapacitat cognitiva que s\u00f3n inherentment confusos. Som vistos com persones no comunicatives si no parlem el llenguatge est\u00e0ndard, per\u00f2 l\u2019altra gent no se la considera no comunicativa si son tan inconscients amb la nostres pr\u00f2pies lleng\u00fces per pensar que no existeixen. Al final vull que sapigueu que aix\u00f2 no t\u00e9 la intenci\u00f3 de ser un freak show voyeurista en el qual podeu veure la peculiar manera de funcionar d\u2019una ment autista. Est\u00e0 pensat com una intensa declaraci\u00f3 sobre l\u2019exist\u00e8ncia i el valor de les m\u00faltiples i diferents maneres de pensar i interactuar en el m\u00f3n, on com a prop pots acostar-te a una d\u2019elles de manera espec\u00edfica determina si ets considerada una persona real o un adult o una persona intel\u00b7ligent. I en un m\u00f3n on aquestes determinen si tens uns drets o no. Hi ha gent que est\u00e0 sent torturada, gent que est\u00e0 morint perqu\u00e8 no s\u00f3n considerades persones, perqu\u00e8 la seva manera de pensar \u00e9s tan poc freq\u00fcent que no se les considera ni tan sols pensament. Nom\u00e9s quan les m\u00faltiples formes de personalitat siguin reconegudes ser\u00e0 possible la just\u00edcia i els drets humans.<\/i><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>En aquest v\u00eddeo que acabem de veure es produeix una operaci\u00f3 de reivindicaci\u00f3 i legitimaci\u00f3 d\u2019una altra manera de comunicar-se i d\u2019estar al m\u00f3n. Amanda Baggs ens desmunta el poder hegem\u00f2nic de la paraula, deixant-nos quasi en rid\u00edcul i amb un sentiment estrany, ens fa replantejar els suposats privilegis com a ciutadans<a title=\"\" href=\"#_ftn1\">[1]<\/a> d\u2019un m\u00f3n occidental i desenvolupat. De fet, l\u2019operaci\u00f3 de desmuntatge que articula Baggs \u00e9s quasi b\u00e9 un terratr\u00e8mol als ciments de la cultura occidental, blanca i heteropatriarcal. S\u00ed, amigues, hi ha altres maneres de comunicar-se, d\u2019expressar-se i d\u2019estar i participar d\u2019aquest m\u00f3n, tot i que perqu\u00e8 en siguem conscients ens ho hagin d\u2019explicar mitjan\u00e7ant la paraula.<\/p>\n<p>Volia comen\u00e7ar aquesta intervenci\u00f3 amb aquesta reflexi\u00f3 per tal d\u2019obrir un debat entorn al sistema educatiu del qual estem participant. No tinc la intenci\u00f3 d\u2019obrir un judici sobre qu\u00e8 \u00e9s bo o dolent d\u2019aquest sistema. No. El que m\u2019agradaria \u00e9s poder refor\u00e7ar un potencial ja existent per tal d\u2019actualitzar l\u2019educaci\u00f3 a les idiosincr\u00e0sies de cada persona que t\u00e9 una voluntat d\u2019aprenentatge. Una voluntat inherent en tot \u00e9sser hum\u00e0 per\u00f2 que \u00e9s relativament f\u00e0cil de bloquejar.<\/p>\n<p>Abans de seguir reflexionant en els potencials de l\u2019educaci\u00f3 com a eina transformadora, vull compartir amb vosaltres un parell d\u2019experi\u00e8ncies que no s\u00f3n molt agradables per\u00f2 s\u00f3n ben reals i, per desgr\u00e0cia, no pas a\u00efllades, relacionades amb dues persones properes que estimo molt i que, per protegir-les, les mencionar\u00e9 en aquest text com una noia i una noia.<\/p>\n<p>L\u2019any passat una noia de 15 anys va ingressar en un centre de trastorns psicol\u00f2gics per adolescents per seguir una ter\u00e0pia per tal de superar un, aparent, intent de su\u00efcidi. Feia temps que es feia talls als bra\u00e7os per\u00f2, per sorpresa, no li donaven major import\u00e0ncia, fins que un dels cops els talls van ser m\u00e9s aparatosos i una amiga, per sort, la va trobar als vestuaris on feia volei. El quadre familiar no era \u00f2ptim i a l\u2019escola li feien <i>bullying<\/i>, a m\u00e9s d\u2019estar assumint una identitat sexual que socialment, encara ara, la margina per no encaixar en el model heteroc\u00e8ntric. Van ser uns mesos amb molta angoixa, com podreu comprendre, per\u00f2 que finalment, amb l\u2019ajuda de moltes persones, hem aconseguit reconduir. Va tenir la sort de que una professora de l\u2019escola li pos\u00e9s les coses f\u00e0cils per aprovar i poder finalment tancar l\u2019etapa de l\u2019ESO i poder comen\u00e7ar, fa un mes i escatx, el batxillerat art\u00edstic. Al maig passat tamb\u00e9 vaig aconseguir que s\u2019anim\u00e9s a anar a un espai de trobada per a joves creatius on desenvolupen tallers amb artistes convidats. Sembla que el llenguatge art\u00edstic la motiva a estudiar i a poder-se expressar i la seva actitud ha canviat molt positivament.<\/p>\n<p>La segona experi\u00e8ncia \u00e9s m\u00e9s recent: es tracta d\u2019una noia de 13 anys que ha entrat en una adolesc\u00e8ncia radical de la nit al dia. Ha passat de ser una noia que podia devorar-se un llibre en una tarda, treure tot excel\u00b7lents, molt afectuosa per\u00f2 amb poques amistats i molt tancada en s\u00ed mateixa, a descobrir l\u2019amor, sortir per les nits amb els amics, fumar, saltar-se les classes o arribar tard i, per sorpresa de tots, a fer-se talls als bra\u00e7os. Com pot ser? Qu\u00e8 est\u00e0 passant? A la pregunta de perqu\u00e8 ho fa respon per que li alleuja l\u2019estr\u00e8s i la pressi\u00f3 a l\u2019institut. De moment aquesta hist\u00f2ria no t\u00e9 desenlla\u00e7 com en el cas de l\u2019altra noia. Just hi estem entrant i estem buscant la manera d\u2019ajudar i reconduir aquesta actitud. <a title=\"\" href=\"#_ftn2\">[2]<\/a><\/p>\n<p>Quan el Carles i la Marta[3] em van proposar de fer aquesta intervenci\u00f3 avui no tenia pas la intenci\u00f3 de compartir aquestes experi\u00e8ncies. De fet, encara no coneixia la situaci\u00f3 de la segona noia. Per\u00f2 despr\u00e9s d\u2019assabentar-me\u2019n vaig decidir que les preguntes que sovint em venen al cap en relaci\u00f3 a l\u2019educaci\u00f3 ara mateix no podien ser m\u00e9s pertinents i urgents: Quin tipus de sistema educatiu \u00e9s aquest? Com podem estar educant a persones en un sistema que molt sovint ni el propi professorat pot defensar per\u00f2 que s\u2019hi veu \u201cobligat\u201d? Quin tipus de sistema s\u2019est\u00e0 implantant el qual s\u2019oblida de que qui t\u00e9 davant s\u00f3n persones? Com abordar l\u2019educaci\u00f3 en una societat on ser competitiu, popular, sexy i medi\u00e0tic \u00e9s m\u00e9s important que ser honest, sensible, reflexiu, pacient, cr\u00edtic, curi\u00f3s i respectu\u00f3s? Com podem estar parlant d\u2019educaci\u00f3 si el terme correcte seria adoctrinament? En quin moment s\u2019ha perdut l\u2019educaci\u00f3 com a eina per motivar, inspirar, entendre, reflexionar, percebre, estimar, confiar en un mateix, obrir possibles, descobrir, generar inter\u00e8s, despertar l\u2019esperit cr\u00edtic, jugar, i un llarg etc\u00e8tera de verbs constructius?<\/p>\n<p>Ahir es commemorava els 106 anys de l\u2019assassinat de Ferrer i Gu\u00e0rdia, pedagog llibertari, lluitador i fundador de l\u2019Escola Moderna que de ben segur ja es feia preguntes semblants, tot i que el context en el que se les feia el va conduir a un final tr\u00e0gic. El context actual no \u00e9s el de fa 106 anys i per aix\u00f2 hem de tenir el valor no nom\u00e9s de formular preguntes sin\u00f3 de proposar respostes.<\/p>\n<p>M\u00e9s enll\u00e0 de posar noms als culpables, crec que com a persones que participem activament d\u2019aquest m\u00f3n som responsables de produir un canvi necessari en com volem, no formar ni inculcar ni adoctrinar, sin\u00f3 oferir eines que emancipin als estudiants mitjan\u00e7ant l\u2019estimulaci\u00f3 del pensament, a la reflexi\u00f3, al q\u00fcestionament, a la recerca, al sentit cr\u00edtic i la investigaci\u00f3. Eines que ens ajudin a comprendre la multiplicitat de llenguatges per comunicar-nos i la multiplicitat de maneres de participar en aquesta vida. On el catal\u00e0, el castell\u00e0, l\u2019angl\u00e8s, les matem\u00e0tiques o la f\u00edsica no s\u00f3n m\u00e9s importants que altres llenguatges que operen en un camp m\u00e9s sensorial, afectiu o fins i tot filos\u00f2fic o conceptual. I on, per sobre de tot, estimar-se, respectar-se i saber-se estimat i respectat \u00e9s all\u00f2 m\u00e9s primordial i essencial.<\/p>\n<p>Si em permeteu expressar un desig, us diria:<\/p>\n<p>Desitjo una educaci\u00f3 que posi el cos al centre de l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019aprenentatge. Que no perpetu\u00ef la dualitat cap i cos, en el que el cos \u00e9s un simple mitj\u00e0 de transport del cap. Unes aules actives i flexibles, on les matem\u00e0tiques i la qu\u00edmica no es quedin en una idea abstracta que passa de la pissarra a trav\u00e9s de la vista al cervell sin\u00f3 que els conceptes es comprenguin mitjan\u00e7ant l\u2019experi\u00e8ncia f\u00edsica i emocional. Desitjo una educaci\u00f3 on s\u2019aprengui a partir de la difer\u00e8ncia i la pluralitat, del di\u00e0leg i les relacions, de desenvolupar un esperit cr\u00edtic sobre el coneixement, de tocar-se i ser tocat, de saber el potencial que t\u00e9 cadasc\u00fa i que aquest no \u00e9s, ni ha de ser, el mateix; on all\u00f2 estrany i avorrit seria trobar dues persones iguals que pensin el mateix; en unes aules on el g\u00e8nere \u00e9s flu\u00eft, on les veritats s\u00f3n temporals i mai absolutes, on cada alumne pugui descobrir el propi potencial i posar en pr\u00e0ctica la manera com vol participar en aquest m\u00f3n; on el professorat sigui m\u00e9s un guia que posa a disposici\u00f3 unes eines d\u2019aprenentatge i que descobreix noves maneres en la pr\u00f2pia pr\u00e0ctica pedag\u00f2gica, establint di\u00e0legs horitzontals amb els alumnes.<\/p>\n<p>Quan desitjo aix\u00f2 no em proposo canviar el m\u00f3n. No, a mi els herois fa temps que m\u2019interessen ben poc. Per\u00f2 s\u00ed que m\u2019ajuda a pensar com proposo la meva pr\u00e0ctica pedag\u00f2gica en el meu dia a dia, quan tanco la porta de l\u2019aula i m\u2019adre\u00e7o a un grup de persones que volen aprendre. Entenc la difer\u00e8ncia de donar classes a uns estudis superiors on qui est\u00e0 all\u00e0 \u00e9s perqu\u00e8 aix\u00ed ho desitja i donar classes en un institut de secund\u00e0ria on qui est\u00e0 all\u00e0 \u00e9s perqu\u00e8 hi est\u00e0 obligat per la llei. Una obligaci\u00f3 no \u00e9s un contracte d\u2019igualtat, m\u00e9s aviat el contrari. Per\u00f2 el sistema educatiu, tot i ser donat per una administraci\u00f3, permet una certa flexibilitat que \u00e9s la que ha de saber jugar el professorat a l\u2019entrar a l\u2019aula. Entenc tamb\u00e9 que hi ha una situaci\u00f3 de desgast i esgotament, per\u00f2 ens haurem de recordar en primera inst\u00e0ncia qu\u00e8 ens va portar a fer el que fem i si fer el que fem \u00e9s quelcom que ens motiva a seguir-ho fent. I per seguir fer el que fem hem de contemplar les relacions amb els altres. Mantenir la motivaci\u00f3 un tot sol \u00e9s una tasca for\u00e7a complexa, per\u00f2 mantenir-la en di\u00e0leg amb els companys de professi\u00f3 i amb les relacions que t\u2019alimenten intel\u00b7lectualment i experiencialment \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil i interessant. Al cap i a la fi, no oblidem que som \u00e9ssers relacionals, no a\u00efllats, i per tant som continu\u00eftats interdependents amb els altres i all\u00f2 altre.<\/p>\n<p>El programa En Resid\u00e8ncia proposa una d\u2019aquestes possibles relacions que motiven a re-pensar com fem el que fem, a inspirar-nos (i quan dic aquest \u2013nos em refereixo no nom\u00e9s a l\u2019equip docent que hi participa sin\u00f3 tamb\u00e9 als artistes implicats, als agents que ho coordinen i sobretot als alumnes que ho fan possible). Un programa educatiu i experimental com aquest ofereix una bombolla d\u2019oxigen a aquesta comunitat implicada formada per professors, artistes, coordinadors, alumnes, i fins i tot m\u2019atreviria a incloure als pares i mares que tamb\u00e9 es poden veure afectats a causa de l\u2019ona expansiva que genera. I per sort, aquest programa no \u00e9s un cas a\u00efllat. Existeixen programes semblants a nivell nacional i internacional, tot i que no formin part dels curr\u00edculums generals.<\/p>\n<p>Just ahir llegia un article publicat a <i>l\u2019Australian Arts Forum<\/i> al gener de 2015 de Frie Leysen, directora d\u2019un dels festivals m\u00e9s importants d\u2019arts a B\u00e8lgica, on afirmava:\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <i>L\u2019art ha de mostrar on fa mal a les nostres societats, al nostre m\u00f3n. Necessitem urgentment tornat a tenir el valor per recuperar aquest rol de pertorbadors o alteradors de nou. En aquesta cultura agradable, som tan amables d\u2019acceptar missions que ens s\u00f3n donades per\u00f2 que no s\u00f3n nostres. Se\u2019ns carrega a les nostres espatlles problemes que el m\u00f3n pol\u00edtic no pot resoldre per tal de que els resolguem. El racisme, la discriminaci\u00f3 social, el frac\u00e0s del sistema educatiu, la intoler\u00e0ncia&#8230; Per suposat que les arts han de lidiar amb aquests temes, per\u00f2 mai serem capa\u00e7os de resoldre aquests problemes fonamentals. Ni ho hem de fer. Hem de tenir el valor de rebutjar aquestes missions.<\/i><a title=\"\" href=\"#_ftn3\">[4]<\/a><\/p>\n<p>Despr\u00e9s de llegir aquest text pensava: quin \u00e9s el valor de situar un artista en resid\u00e8ncia en un institut de secund\u00e0ria? Doncs precisament el de recuperar aquest rol de pertorbador del que parla Leysen i introduir-lo en un context on \u00e9s urgent i necessari re-pensar i re-articular uns valors i unes estrat\u00e8gies pedag\u00f2giques, no amb la voluntat de resoldre el problema sin\u00f3 m\u00e9s aviat amb la destresa de mostrar on fa mal i poder plantejar altres maneres d\u2019abordar-lo.<\/p>\n<p>Fa temps que m\u2019agrada dir que l\u2019art \u00e9s oferir la possibilitat de pensar d\u2019una altra manera. Si una missi\u00f3 t\u00e9 l\u2019artista en la societat crec que aquesta \u00e9s una de possible o desitjable. Si m\u00e9s no aquesta va ser la missi\u00f3 que em vaig proposar jo l\u2019any passat a l\u2019IES Men\u00e9ndez i Pelayo amb el grup de 15 alumnes i la complicitat del Juli\u00e1n, el professor de m\u00fasica que em va ajudar a dur-la a terme. I la missi\u00f3 no nom\u00e9s, com he dit abans, era oferir la possibilitat de pensar d\u2019una altra manera als 15 alumnes, sin\u00f3 tamb\u00e9 a mi mateix \u2013que de ben segur ho va aconseguir, i al Juli\u00e1n, i als companys de classe dels alumnes, i als altres professors que treballen al centre i a les mares i pares i germans dels alumnes i als seus amics fora del centre, i a les parelles dels professors i aix\u00ed en una petita i humil ona expansiva que mitjan\u00e7ant el di\u00e0leg i el fet de compartir les experi\u00e8ncies provocava petits despla\u00e7aments en el pensament quotidi\u00e0.<\/p>\n<p>Aix\u00ed doncs, no tinc pas la intenci\u00f3 de resoldre el problema del sistema educatiu amb el que dia a dia hem de lidiar, ni tampoc el problema del racisme, la discriminaci\u00f3, la viol\u00e8ncia, etc. Per\u00f2 s\u00ed que tinc la intenci\u00f3 de provocar possibles reflexions entorn al fet mateix d\u2019educar, de la pr\u00e0ctica concreta que cadasc\u00fa desenvolupa en el seu centre. Si una cosa hem de tenir clara \u00e9s el privilegi que tenim de poder comptar amb un programa tant s\u00f2lid i experimental que permet situar una bomba molt potent en aquests centres, i nom\u00e9s desitjo que aquesta bomba afectiva exploti de tal manera que ajudi a re-pensar la nostra tasca pedag\u00f2gica. \u00a0Un artista en un centre educatiu pot tenir la capacitat d\u2019ajudar a abordar aquests temes que ens preocupen mitjan\u00e7ant estrat\u00e8gies que van m\u00e9s enll\u00e0 de la paraula. Estrat\u00e8gies afectives i sensibles que tenen el potencial d\u2019obrir nous possibles en les relacions que ens importen.<\/p>\n<p>Jo sempre dic que la dansa \u00e9s una \u201ctapadora\u201d per treballar problem\u00e0tiques relacionals. I amb aquesta idea \u00e9s amb la que vaig desenvolupar el projecte En Resid\u00e8ncia de l\u2019any passat. Quan al mar\u00e7 els hi vaig preguntar als alumnes qu\u00e8 volien mostrar al Mercat de les Flors de tot el que hav\u00edem estat treballant durant el curs la resposta va ser clara: volem parlar del que ens preocupa. I qu\u00e8 us preocupa? \u2013 vaig preguntar. Els hi vaig suggerir apuntar totes aquelles coses de les que volien parlar a la pissarra: <i>bullying<\/i>, racisme, viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, homosexualitat, micro-viol\u00e8ncies, discriminaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 amor, amistat, fam\u00edlia, llibertat. Aquests conceptes havien anat apareixent de manera \u201ccamuflada\u201d en pr\u00e0ctiques que vam desenvolupar durant el curs amb mi o amb col\u00b7laboradors que vaig convidar per obrir-nos encara m\u00e9s a la multiplicitat de llenguatges. En el treball esc\u00e8nic que vam mostrar al Mercat es van treballar aquests conceptes de manera m\u00e9s o menys directa o literal a partir de les pr\u00e0ctiques f\u00edsiques que hav\u00edem desenvolupat durant els mesos anteriors.<\/p>\n<p>Per acabar, m\u2019agradaria abandonar la paraula i mostrar-vos el v\u00eddeo que en Fito Conesa va editar recopilant el projecte En Resid\u00e8ncia 2014-15 a l\u2019IES Men\u00e9ndez i Pelayo.<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/player.vimeo.com\/video\/143609884\" height=\"281\" width=\"500\" allowfullscreen=\"\" frameborder=\"0\"><\/iframe><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/vimeo.com\/143609884\">TeenCell<\/a> from <a href=\"https:\/\/vimeo.com\/user398738\">Aimar P\u00e9rez Gal\u00ed<\/a> on <a href=\"https:\/\/vimeo.com\">Vimeo<\/a>.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p align=\"right\">Aimar P\u00e9rez Gal\u00ed<\/p>\n<p align=\"right\">Barcelona, 14 d\u2019octubre del 2015<\/p>\n<div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<hr align=\"left\" size=\"1\" width=\"33%\" \/>\n<div>\n<p><a title=\"\" href=\"#_ftnref1\">[1]<\/a> Utilitzar\u00e9 en tot el text el mascul\u00ed plural de manera conscient amb la voluntat d\u2019incloure totes les possibilitats de g\u00e8nere. Utilitzar la forma pol\u00edticament correcte (ciutadans\/ciutadanes) \u00e9s dualista i exclou altres possibilitats de g\u00e8nere que no es senten definits pel mascul\u00ed o femen\u00ed.<\/p>\n<\/div>\n<div>\n<p><a title=\"\" href=\"#_ftnref2\">[2]<\/a> Al finalitzar aquesta intervenci\u00f3 dues persones se\u2019m van acostar per compartir dues experi\u00e8ncies semblants i preguntar com hav\u00edem procedit en aquests casos, el qual demostra que no es tracta d\u2019un fenomen a\u00efllat.<\/p>\n<p>[3] De l&#8217;Institut de Cultura de Barcelona i del Consorci d&#8217;Educaci\u00f3 respectivament.<\/p>\n<\/div>\n<div>\n<h4><a title=\"\" href=\"#_ftnref3\">[4]<\/a> <a href=\"http:\/\/www.australiantheatreforum.com.au\/atf-2015\/documentation\/transcripts\/closing-keynote-frie-leysen\/\">http:\/\/www.australiantheatreforum.com.au\/atf-2015\/documentation\/transcripts\/closing-keynote-frie-leysen\/<\/a><\/h4>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Sobre educaci\u00f3, ara. &#8211; una reflexi\u00f3 sobre el projecte En Resid\u00e8ncia en el sistema educatiu actual &#8211; &nbsp; M&#8217;agradaria comen\u00e7ar aquesta reflexi\u00f3 amb el visionat del v\u00eddeo In my Language d\u2019Amanda Baggs: Traducci\u00f3 del text original: La primera part d\u2019aquest &hellip; <a href=\"http:\/\/www.tea-tron.com\/aimarperezgali\/blog\/2015\/10\/26\/sobre-educacio-ara\/\">Sigue leyendo <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-671","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/aimarperezgali\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/671","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/aimarperezgali\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/aimarperezgali\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/aimarperezgali\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/aimarperezgali\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=671"}],"version-history":[{"count":5,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/aimarperezgali\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/671\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":676,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/aimarperezgali\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/671\/revisions\/676"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/aimarperezgali\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=671"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/aimarperezgali\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=671"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/aimarperezgali\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=671"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}