8 a 11/12- Si a alguien le interesa, donde están gente joven,, 11 piezas en 4 días,Festival Escena CRIM

————————————————————————————————————
Si a alguien le interesa donde están gente joven,,
en que mundo viven,
que conceptos y ideas trabajan hoy en día..
como es su actualidad..
11 piezas en 4 días.
Festival Escena CRIM (Creadores Independientes en movimiento)

 Escena CRIM 8 a 11 DECEMBRE 2011 Festival Plataforma CRIM









★  8 Decembre   8 Diciembre    8 December   8 Décembre ★ 



YURIE UMAMOTO
I CLARA TENA

“Feather Leather”

nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new languages of the body
nouveaux langages du corps

durada / duración / duration / durée:
30 min

HORARIS ESPECTACLE

DIJOUS: 21:00

4 euros + 1 canya

HORARIOS ESPECTACULO

JUEVES: 21:00

4 euros + 1 caña

SCHEDULES SHOW

THURSDAY: 21:00

4 euros + 1 cane

HORAIRES SPECTACLE

JEUDI: 21:00

4 euros `+ 1 canne










Concepte i interpretació: Yurie Umamoto i Clara Tena
Amb el suport de dansBurg  (la CCB)

http://featherleatherproject.tumblr.com →

[+] info

Quan vam començar Feather Leather a Nova York l’any 2008, cap de les dues sabia el què havia iniciat. El nostre interès principal va ser  desenvolupar una activitat creativa entesa com una partida de ping-pong, en la que els jugadors poden utilitzar qualsevol format (moviment, so, imatge, text,…) per tal de crear un “ping” i obtenir un “pong”; una resposta basada en la reinterpretació i transformació del projectil inicial. Jo et passo una foto, tu em passes un cançó, jo et passo una ball, etc… Amb aquesta estratègia la xarxa d’intercanvis s’ha anat estenent cap a nous participants, disciplines i geografies.

Feather Leather és un procés continu d’acumulació que fem servir per  compartir situacions, intercanviar certes coses i per demostrar els nostres “meetings”.
El que veureu és una prova de l’últim “meeting” de tres setmanes/partit  que va tenir lloc a les muntanyes.

CLARA TENA Formada en dansa contemporània entre Barcelona i Nova York. Ha treballat amb Alexis Eupierre a la companyia Lapsus, tragantDansa, John Jasperse i Elena Albert.
L’any 2008 inicia el projecte multi-format Feather Leather en col·laboració amb Yurie Umamoto. A través d’aquesta activitat ha creat I Am An Orphan de la Valley, Cigronete i Macarronito, Belier OH! i Animal of the month: Belier.
Paral·lelament, desenvolupa Piña juntament amb Sara Fontán, amb qui investiga la relació aleatòria entre moviment, imatge i música en format de vídeo.

YURIE UMAMOTO Comença la seva formació en dansa clàssica a Tokyo. Després d’estudiar a R.I.D.C. de París, es trasllada a Amsterdam per continuar amb la seva formació a la SNDO (School for New Dance Developement), on es gradua l’any 2010. El 2008 inicia el projecte Feather Leather amb l’artista catalana Clara Tena i creen I Am An Orphan de la Valley.
Els seus últims treballs Piece No.5 i RECYCLISTING SONG han estat presentats a Amsterdam, Berlín i Salzburg. També ha participat com a intèrpret en projectes d’altres artistes; Lea Martini, Theo Cowley, Caroline D’Haes i Leena Keizer.

 

Cuando empezamos Feather Leather en Nueva York en 2008, ninguna de las dos sabía lo que había iniciado. Nuestro interés principal fue  desarrollar una actividad creativa a modo de partida de ping-pong, en la que los jugadores pueden utilizar cualquier formato (movimiento, sonido, imagen, texto, …) para crear un "ping" y obtener un "pong "; una respuesta basada en la reinterpretación y transformación del proyectil inicial. Yo te paso una foto, tú me pasas un canción, yo te paso un baile, etc… Con esta estrategia la red de intercambios se ha ido extendiendo hacia nuevos participantes, disciplinas y geografías.

Feather Leather es un proceso continuo de acumulación que utilizamos para compartir situaciones, intercambiar ciertas cosas y para demostrar nuestros "meetings".
Lo que veréis es una prueba del ultimo "meeting" de tres semanas/partido que tuvo lugar en las montañas.

CLARA TENA Formada en danza entre Barcelona y Nueva York.  Ha trabajado con  Alexis Eupierre en la compañía Lapsus, tragantDansa, John Jasperse y Elena Albert.
En el 2008 inicia el proyecto multi-formato Feather Leather en colaboración con Yurie Umamoto. A través de esta actividad ha creado I Am An Orphan de la Valley, Cigronete i Macarronito, Belier OH! y Animal of the month: Belier.
Paralelamente, desarrolla Piña junto con Sara Fontán, con quien investiga la relación aleatoria entre  movimiento, imagen y música en formato de vídeo.

YURIE UMAMOTO Empieza su formación en danza clásica en Tokyo. Después de estudiar en R.I.D.C. en París, se traslada a Amsterdam para continuar con su formación en SNDO (School for New Dance Developement), donde se gradúa en el año 2010.
En el 2008 inicia el proyecto Feather Leather con la artista catalana Clara Tena y crean I Am An Orphan de la Valley.
Sus últimos trabajos Piece No.5 y RECYCLISTING SONG han sido presentados en Ámsterdam, Berlín y Salzburgo. También ha participado como intérprete en proyectos de otros artistas; Lea Martini, Theo Cowley, Caroline D’Haese y Leena Keizer.

 

When we began Feather Leather in New York in 2008 neither of us knew what we had started. Our main interest was to develop a creative activity by using the strategy of a ping-pong game, where the players can use any format they please (movement, sound, image, text…) to create a “ping”, and get a “pong” back, or rather, a response based on the reinterpretation and transformation of the first projectile. I send you a picture, you send me a song, I send you a dance, etc… With this strategy the exchange network has spread to new participants, disciplines and geographies.

Feather Leather is an ongoing accumulative process where we share situations, exchange certain things and reveal our meetings.
What you are going to see is proof of the latest three weeks meeting/match that took place in the mountains.

CLARA TENA Clara Tena trained in dance in Barcelona and New York. She has worked with Alexis Eupierre’s dance company Lapsus, tragantDansa, John Jasperse and Elena Albert.
In 2008 she started Feather Leather, a multi-format project based on a network of creative exchanges, in collaboration with Yurie Umamoto. Through Feather Leather’s activity she has created I Am An Orphan de la Valley, Cigronete i Macarronito, Belier OH! and Animal of the Month: Belier.
At the same time she is developing Piña, a collaboration with Sara Fontán, with whom she is investigating the random relationship between movement, image and music in video format.

YURIE UMAMOTO She first started learning classical ballet in Tokyo. After studying at R.I.D.C. in Paris, she moved to Amsterdam to study at SNDO (School for New Dance Development), from where she graduated in 2010.
In 2008 in New York, she started Feather Leatherwith Catalan artist Clara Tena and created I Am An Orphan de la Valley.
Her latest works are Piece No.5 and RECYCLISTING SONG, which have been presented in Amsterdam, Berlin and Salzburg. She has been also participating as a performer in other artists’ projects; Lea Martini,Theo Cowley, Caroline D’Haese and Leena Keizer.

 

Quand nous avons commencé ‘Feather Leather’ a New York en 2008, ni l’une ni l’autre savait ce qu’on avait commencé. Notre intérêt principal était de developer une activité creative utilisant la stratégie d’un jeu de ping-pong, ou les joueurs peuvent se servir de n’importe quelle format (mouvement, son, image, texte…) pour pouvoir créer un "ping", et de recevoir un "pong" en retour. En autres mots, recevoir une réponse basée sur la ré-interpretation et transformation de la première projectile. Je t’envoie un image, tu m’envoies en réponse une chanson, je t’envoie une danse, et ainsi de suite.
Avec cette stratégie, le réseau d’échange s’est répandu a de nouveaux participants, disciplines et géographies.

Feather Leather est un procés cumulatif continuel ou on peut partager des situations, échanger certaines choses et dévoiler nos rencontres.
Ce que vous aller voire est une démonstration de les trois dernières semaines de rencontres qui ont eu lieu dans les montagnes.

CLARA TENA Clara Tena s’est formée en danse a Barcelone et a New York. Elle a travaillé avec la compagnie de danse Lapsus d’Alexis Eupierre, TragentDansa, John jasperse et Elena Albert.
En 2008, elle a commencé Feather Leather, un projet multi-format basé sur un réseau d’échanges créatives, en collaboration avec Yurie Umamoto. A travers les activités de Feather Leather elle a crée ‘I am an Orphan de la Valley’, ‘Cigronete i Macarronito’, ‘Belier OH!’, et ‘Animal of the Month: Belier’ En même temps elle développe ‘PiÑa’, une collaboration avec Sara Fontán, avec qui elle fait une investigation de la relation au hazard entre le mouvement, l’image et la musique dans le format video.

YURIE UMAMOTO Elle a commencé son parcours avec la danse classique a Tokyo. Après ses études au R.I.D.C. a Paris, elle a déménagé a Amsterdam pour étudier au SNDO (school for new dance development), ou elle s’est diplômé en 2010.
En 2008 a New York, elle a commencé Feather Leather avec l’artiste Catalane Clara Tena et elles ont crée ‘I am an Orphan of the Valley’.
Ses pièces récentes sont ‘Piece No.5’ et ‘RECYCLISTING SONG, qui ont été présentées a Amsterdam, Berlin et Salzburg. Elle participe aussi comme interprète dans des projets d’autres artistes comee Lea Martini, Theo Cowley, Carolin D’Haese et Leena Keizer.

 

 


★  8 Decembre   8 Diciembre    8 December   8 Décembre ★ 



PERE FAURA
I IÑAKI ÁLVAREZ

“Diari d’accions”

noves dramatúrgies
nuevas dramaturgias
new drama
nouveau drame

durada / duración / duration / durée:
45 min

HORARIS ESPECTACLE

DIJOUS: 21:00

4 euros + 1 canya

HORARIOS ESPECTACULO

JUEVES: 21:00

4 euros + 1 caña

SCHEDULES SHOW

THURSDAY: 21:00

4 euros + 1 cane

HORAIRES SPECTACLE

JEUDI: 21:00

4 euros `+ 1 canne










un projecte de Pere Faura i Iñaki Álvarez

www.perefaura.com →

www.nozap.net →

[+] info

Diari d’accions és un projecte escènico-visual que proposa noves mirades per entendre i desentendre la relació entre llenguatge i acció, entre paraula i moviment, entre partitura i execució. A través de la utilització de retalls de premsa diària com a element motor del procés de creació, el projecte proposa l’escenificació de titulars de diaris com a manifestació poètica i coreogràfica. Un exercici físic, visual i poètic que explora l’espai entre expectatives prèvies i realització final, entre literalitats lingüístiques i metàfores escèniques.

Iñaki Álvarez i Pere Faura es van conèixer el 2010 en una cita A cegues organitzada per el Festival Escena Poblenou de Barcelona, que cada any posa en contacte un artista visual amb un artista escènic. D’aquella col·laboració en va sorgir la seva primera performance-instalació titulada “Los títulos nunca mueren”.

Actualment estan treballant en el projecte teatral Diari d’accions, on tal com passava en el primer projecte, s’utilitzen els diaris tant com a font d’inspiració per a la recerca de continguts, com a material plàstic de treball.

 

Diari d’accions es un proyecto escénico-visual que propone nuevas miradas para entender y desentender la relación entre lenguage y acción, entre palabra y movimiento, entre partitura y ejecución. A través de la utilitzación de recortes de prensa diaria como elemento motor del proceso de creación, el proyecto propone la escenificación de titulares de periódicos como manifestación poética y coreográfica.  Un ejercicio físico, visual y poético que explora el espacio entre expectativas previas y realización final, entre literalidades lingüísticas y metáforas escénicas.

Iñaki Álvarez y Pere Faura se conocieron en el 2010 en una cita A ciegas organizada por el Festival Escena Poblenou de Barcelona, que cada año pone en contacto un artista visual con un artista escécnico. De aquella colaboración surgió su primera performance-instalación titulada Los títulos nunca mueren.

Actualmente están trabajando en el proyecto teatral Diari d’accions, dónde al igual que en el primer proyecto, se usan los periódicos tanto como fuente de inspiración para la búsqueda de contenidos, como material plástico de trabajo.

 

 

Diari d’accions is a multidisciplinary performance that proposes new ways to understand and misunderstand the relations between language and action, between words and movement, between score and execution. Using  press cuttings as a driving force for the creative process, the project conceives the staging of newspaper headlines as a manifestation both poetic and choreographic. A physical, visual and poetic exercise that explores the space between expectactions and results, between linguistic literalities and staged metaphors.

Iñaki Álvarez and Pere Faura met in 2010 through A blind date organised by Festival Escena Poblenou in Barcelona, which every year brings together a visual artist and a performance artist. Their collaboration on that occasion led to their first performance-installation called “Los títulos nunca mueren” (Headlines never die).

At the moment, they are working on the theatre project "Diari d’accions",  in which, as they did for their first project, they use newspapers both as a source of inspiration and as the phyisical material with which they work.

 

Diari d’accions est un spectacle multi-disciplinaire qui propose de nouvelles manières de comprendre et mal comprendre les relations entre le langage et les actions, entre les paroles et le mouvement et entre la partition et l’exécution. Utilisant des coupures de presses comme rôle moteur pour le processus créatif, le projet conçoit la mise en scène de manchettes de journaux comme une manifestation à la fois poétique et chorégraphique.
Un exercise physique, visuel et poétique qui explore l’espace entre expectatives et résultats, entre la littéralité linguistique et les métaphores de mis en scène.

Iñaki Alvarez and Pere Faure se sont rencontrés a travers A Blind Date organisé par le Festival Escena Poblenou a Barcelone, qui uni chaque année un artiste visuel et un artiste interprète. Leur collaboration durant cette occasion à mené a leur première performance-instalation intitulé "los titulos nunca mueren" ( Les Manchettes ne meurent jamais).

Présentement travaillant sur cette pièce "Diari d’accions" dans lequel, comme dans leur premier projet ensemble, ils utilisent des journaux autant comme source d’inspiration que comme matériel physique avec lequel travailler.


★  8 Decembre   8 Diciembre    8 December   8 Décembre ★ 



ANNA BUSSEY,
CARLOS BARUQUE

“Happenstance”

nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new languages of the body
nouveaux langages du corps

durada / duración / duration / durée:
20 min

HORARIS ESPECTACLE

DIJOUS: 21:00

4 euros + 1 canya

HORARIOS ESPECTACULO

JUEVES: 21:00

4 euros + 1 caña

SCHEDULES SHOW

THURSDAY: 21:00

4 euros + 1 cane

HORAIRES SPECTACLE

JEUDI: 21:00

4 euros `+ 1 canne










Concepto y coreografia: Anna Bussey y Carlos Baruque
Bailarins: Anna Bussey y Carlos Baruque
Musica: Paris, Texas (Gotan project), Francisco Canaro “Poema”, Conny Janssen Danst I’m here- track 6,  Narcotango “Esa”
Costumes: Ariadna Nistal, Anna Bussey y Carlos Baruque
Luz: Susan Kempster
Ayuda Dramaturgie: Susan Kempste

www.barnatango.com →

www.estudiofigura8.com →

[+] info

En any 2010 va conèixer a Anna Bussey d’una manera casual compartint espai de treball, va ser una connexió immediata amb un algo de “Deja vu”, coincideixen sobretot en el desig d’investigar el llenguatge del tango en unió a la dansa contemporània. Sorpresos per la no premeditació en tot el procés d’acostament i re-coneixement van decidir utilitzar el "Atzar" com a pedra angular per a la recerca de un lñenguatge y motivació de la peça “Happenstance” Abans d’això van preparar una performance de tango en una coneguda tanguearía de Barcelona, alguna cosa, espontani ,gairebé sense preparació prèvia que els animo encara més a aprofundir en la idea que causes independents poden coincidir en un succés sense necessitat de preconcebre la idea "causa -efecte "

 

En año 2010 conoció a Anna Bussey de una manera casual compartiendo espacio de trabajo, fue una conexión inmediata con un algo de “Deja vu” , coinciden sobre todo en el deseo de  investigar el lenguaje del tango en unión a la danza contemporánea. Sorprendidos por la no premeditación en todo el proceso de acercamiento y  re-conocimiento  decidieron utilizar el “Azar” como piedra angular para la investigación en el lenguaje y motivación  de la pieza “Happenstance”.
Antes de esto prepararon una performance de tango en una conocida tanguearía de Barcelona, algo, espontaneo  y sin apenas preparación previa que les animo aun mas a profundizar en la idea de que causas independientes pueden coincidir en un suceso sin necesidad de preconcebir la idea “causa-efecto”

 

Since meeting each other last year, Carlos and Anna have found overlapping ground between the languages of tango and contemporary dance, and began exploring this connection. The theme of “incidental occurence” is explored in this work in progress, tango  being a metaphor for chance, based on improvisation within a code. The incidental or ordained meeting of 2 people, and the ensuing cause and effect of a relationship unfolding.

 

 Depuis leur rencontre l’année passé, Carlos et Anna ont trouvé de la terre commune entre la danse contemporaines et le tango argentin, et ils collaborent depuis. Leur investigation ensemble cherche un language corporal integrant des elements clés que partage les deux danses: l’écoute, le poids et le transfer energétique. Cette pièce “Happenstance” est un work in progress, qui a comme thèmatique le hasard, et qui regarde le mecanisme de cause et effet sous la loupe d’une relation a travers les années.


★  9 Decembre   9 Diciembre    9 December   9 Décembre ★ 



MELENA

“Yo soy El Juli”

noves dramatúrgies
nuevas dramaturgias
new drama
nouveau drame

durada / duración / duration / durée: 55 min

HORARIS ESPECTACLE

DIVENDRES: 21:00

4 euros + 1 canya

HORARIOS ESPECTACULO

VIERNES: 21:00

4 euros + 1 caña

SCHEDULES SHOW

FRIDAY: 21:00

4 euros + 1 cane

HORAIRES SPECTACLE

VENDREDI: 21:00

4 euros `+ 1 canne










Creació: MELENA / Aimé Pansera i Félix Padrón
Interpretació: Aimé Pansera
Textos: Fernando Pessoa, José Ortega y Gasset i Jorge Luis Borges
Espai i tècnica: Félix Padrón
Llums: Valeria Linera

Coaching: Tomàs Aragay

Agraïments: Tanya Beyeler i Rosa Muñoz

Amb el suport de: tragantPROCESSOS#11, Residències La Caldera 2011

www.wix.com/aimemalena/melenacolectiva→


[+] info

Puc ser el toro. No imito ni represento, sóc el toro. També podria portar un vestit de llums, o un capot. Potser només aquestes paraules.

Yo soy El Juli és una noia en un espai escènic. En aquest espai caben el seu imaginari, els seus somnis i fantasmes. Els universos taurí i tauromàquic, subjectius, són l’origen d’aquesta exploració de l’esdeveniment escènic com a fàbrica, com a laboratori.

El col·lectiu MELENA és una iniciativa d’Aimé Pansera per agrupar persones que treballen en projectes artístics propis, aliens i en col·laboració.

Aimé Pansera va iniciar la seva formació escènica a Buenos Aires, completant-la amb estudis teòrics en la mateixa disciplina a la Universitat de París 3. A Barcelona des de 2008, treballa com a assistent de direcció per a dansa, com a col·laboradora i en la dramatúrgia de peces vàries, desenvolupant també els seus propis projectes.

Félix Padrón és escenògraf i realitzador, treballa a Buenos Aires en companyies de teatre independent i en teatres públics, com el Teatro San Martín i el Teatro Nacional Cervantes, desenvolupant un llenguatge que tradueix la dramatúrgia particular a cada projecte a l’àrea semàntica de l’espai escènic.

 

Puedo ser el toro. No imito ni represento, soy el toro. También podría llevar un traje de luces, o un capote. Quizá sólo esas palabras.

Yo soy El Juli es una chica en un espacio escénico. En este espacio caben su imaginario, sus sueños y fantasmas. Los universos taurino y tauromáquico, subjetivos, son el origen de esta exploración del acontecimiento escénico como fábrica, como laboratorio.

El colectivo MELENA es una iniciativa de Aimé Pansera para agrupar personas que trabajan en proyectos artísticos propios, ajenos y en colaboración.

Aimé Pansera inició su formación escénica en Buenos Aires, completándola con estudios téoricos en la misma disciplina en la Universidad de París 3. En Barcelona desde 2008, trabaja como asistente de dirección para danza, como colaboradora y en la dramaturgia de piezas varias, desarrollando también sus propios proyectos.

Félix Padrón es escenógrafo y realizador, trabaja en Buenos Aires en compañías de teatro independiente y en teatros públicos, como el Teatro San Martín y el Teatro Nacional Cervantes, desarrollando un lenguaje que traduce la dramaturgia particular a cada proyecto al área semántica del espacio escénico. 

 

 

 

I can be the bull. I neither imitate nor represent, I am the bull. I might also wear a bullfighter’s costume, or a cape. Perhaps only these words.

Yo soy El Juli is a girl in a performance space. In this space are her imaginary world, her dreams and her ghosts. The universes of bulls and bullfighting – both subjective – are the source for this exploration of performance as a factory, as a laboratory.

MELENA Collective is Aimé Pansera’s initiative to bring together artists working alone, for others, or in collaboration.

Aimé Pansera began studying performing arts in Buenos Aires, following this with theoretical training in the same field at the University of Paris 3. Settled in Barcelona since 2008, she works as an assistant director for dance, collaborates on and is the dramaturge for various works, and develops her own projects.

Félix Padrón is a theatrical director and designer, working in Buenos Aires with independent theatre companies and public theatres such as Teatro San Martín and   Teatro Nacional Cervantes, in the development of a language that translates the specific dramaturgy of each project into the semantics of the stage.

 

Je peux être le taureau. Je n’imite ni représente, je suis le taureau. Je pourrais porter aussi un habille de toréador, ou une cape. Peut être seulement ces mots.

‘Yo soy El Juli’ est une fille dans un espace performative. Dans cet espace est son monde imaginaire, ses rêves et ses fantômes. Les univers de taureaux et de toréadors -les deux étant subjectifs – est la source de cetter exploration de performance comme une usine, comme un laboratoire.

Une initiative d’Almé Pansera, la MELENA Collective unit des artistes qui travaillent seuls, pour d’autres ou dans des collaborations.
Almé Pansera a commencé a étudier les arts performatives a Buenos Aires, continuant ceci avec une éducation théorétique dans le même terrain a l’université de Paris 3. Basé a Barcelone depuis 2008, elle travaille comme sous-directeur pour la danse, collabore dans et fais la dramaturgie pour des pièces variées et développe ses propres projets.

Félix Padrón est un directeur de theatre et un concepteur, travaillant a Buenos Aires avec des compagnies de theatre indépendants tel que Teatro San Martìn et Teatro Nacional Cervantes. Il travaille dans le développement d’un langage qui traduit la dramaturgie spécifique de chaque projet dans les sémantiques de la scène.

 


★  9 Decembre   9 Diciembre    9 December   9 Décembre ★ 



SUMINISTROSDOMENEC

“antic’s break”

teatre-dansa-flamenc
teatro-danza-flamenco
theater-dance-flamenco
théâtre-danse-flamenco

durada / duración / duration / durée:
35 min

HORARIS ESPECTACLE

DIVENDRES: 21:00

4 euros + 1 canya

HORARIOS ESPECTACULO

VIERNES: 21:00

4 euros + 1 caña

SCHEDULES SHOW

FRIDAY: 21:00

4 euros + 1 cane

HORAIRES SPECTACLE

VENDREDI : 21:00

4 euros `+ 1 canne










Intèrprets ballarines i actorals: Mariona Castells i Anna García de Andoin
Intèrpret musical i actoral: Carlos Guardis
Creació: Mariona Castells, Anna García de Andoin, Carlos Guardis,
Òscar Cerdeiriña i Xavier Pla
Disseny i operador llum/so: Òscar Cerdeiriña
Direcció: Xavier Pla
Producció: Suministrosdomenec

http://suministrosdomenec.es.tl →

[+] info

Per exemple, un viatge en tren. Per exemple una dona, un tren, un maquinista i la seva ajudant. Per exemple, dansa, música i teatre. Per exemple, de la necessitat en el nostre camí de trobar un moment de pausa, de ‘break’ per poder enfrontar-nos al nostre present i així poder dibuixar el nostre futur, vivenciant ni que sigui per uns breus instants, qui hem estat, qui som i qui volem ser.

suministrosdomenec treballa elaborant variacions de dansaa partir del material dramàtic: quiero rosasi the break.

Projecte quiero rosas
 quiero valentina(agost – setembre 2009), quiero tu(gener 2010) i quiero te  (maig 2010). Totes elles estrenades al Centro Cultural La Valentina.

Projecte the break
fourni’s break (agost 2010 – Cabaret de les Arts)caldera’s break (novembre 2010 – OBERT 10, de la Caldera) i mozart’s break (agost 2011 – carrer Mozart, Festes de Gràcia).

Pròximes estrenes: (in)fusion’s break (25 de novembre de 2011 – Centre Cívic Besòs dins del festival (in)fusión flamenca), antic’s break (desembre 2011 – Teatre Antic dins de Escena Criminal) i besòs break (Centre Cívic Besòs amb la participació dels alumnes dels tallers regulars del centre – març/abril de 2012)

 

Por ejemplo, un viaje en tren. Por ejemplo una mujer, un tren, un maquinista y su ayudante. Por ejemplo, danza, música y teatro. Por ejemplo, de la necesidad en nuestro camino de encontrar un momento de pausa, un ‘break’ para poder enfrentarnos con nuestro presente y así poder dibujar nuestro futuro, vivenciando ni que sea tan solo por unos instantes, quién hemos sido, quienes somos i quienes queremos ser.

suministrosdomenectrabaja elaborando variaciones de danzaa partir del material dramático: quiero rosasy the break.

Proyecto quiero rosas
 quiero valentina(agosto – septiembre 2009), quiero tu(enero 2010) y quiero te  (mayo 2010). Todas ellas estrenadas en el Centro Cultural La Valentina.

Proyecto the break
fourni’s break (agosto 2010 – Cabaret de les Arts)caldera’s break (noviembre 2010 – OBERT 10, de la Caldera), y mozart’s break (agosto 2011 – calle Mozart, Festes de Gràcia).

Próximos estrenos: (in)fusion’s break (25 de noviembre de 2011 – Centre Cívic Besòs en el festival (In)fusión flamenca), antic’s break (diciembre 2011 – Teatre Antic en Escena Criminal) y besòs break (Centre Cívic Besòs con la participación de los alumnos de los talleres regulares del centro – marzo/abril de 2012)

 

For example, a train journey. For example a woman, a train, a train driver and his assistant. For example, dance, music and theatre. For example, the need to find a moment on our journey in which to pause, a ‘break’ in which to face our present so we can design our future, and experience even if only for a few brief moments, who we have been, who we are and who we want to be.

suministrosdomenec works producing dance variations from their dramatic material: quiero rosasandthe break.

Project quiero rosas
 quiero valentina (august-september 2009), quiero tu (january 2010) and quiero te (may 2010). All of them premiered at the Centro Cultural La Valentina.

Project the break
fourni’s break (august 2010 – Cabaret de les Arts), caldera’s break (november 2010 – OBERT 10, de la Caldera), and mozart’s break (august 2011carrer mozart, Festes de Gràcia).

Upcoming releases: (in)fusion’s break(25 november 2011 – Centre Cívic Besòs in the festival (in)fusion flamenca), antic’s break(december 2011 – Teatre Antic in Escena Criminal) and besòs break (Centre Cívic Besòs involving students from the regular workshops held at the centre – march/april 2012)

 

Par exemple, un voyage de train. Par exemple une femme, un train, un chauffeur de train, et son assistent. Par exemple la danse, la musique et le theatre. Par exemple, le besoin de trouver un moment dans notre voyage pour s’arrêter, et faire une pause dans laquelle nous pouvons faire face a notre présent pour pouvoir modeler notre future. Pour vivre l’expérience, même pour seulement quelques moments brefs, de qui on était, de qui nous sommes et qui nous voulons être.

suministrosdomenec travaille en produisant des variations de danse de leur matérielle dramatique: "quiero rosas" et "the break"

Projet quiero rosas
Quiero Valentina (aout-septembre 2009), quiero tu (janvier 2010) et quiero te (mai 2010). Toutes ont eu leurs premières au Centre Culturelle La Valentina.

Projet the break
Fourni’s break (aout 2010, Cabaret de les Arts), caldera’s break (novembre 2010 OBERT 10, de la Caldera), et Mozart’s break (august 2011-carrer mozart, Festes de Gràcia)

Nouveautés: (in)fusion’s break (25 Novembre 2011 – Centre Cívic Besòs dans le festival (in)fusion flamenca) antic’s break (decembre 2011 – teatre Antic in Escena Criminal) et Besòs break (Centre Cívic Besòs ) qui implique des étudiants de les stages régulières tenues au centre – Mars/avril 2012)

 


★  9 Decembre   9 Diciembre    9 December   9 Décembre ★ 



ANDREA VICENTE, PHOEBE OSBORNE, CAROLA ORTIZ, URSA
SEKIRNIK I JOANNA SERRA

“Invitation to be seen:
Nous Territoris”

improvisacio, dansa, musica, art visual
improvisación, danza, música, arte visual
improvisation, dance, music, visual art
l’improvisation, danse, musique, art visuel

durada / duración / duration / durée:
30 min

HORARIS ESPECTACLE

DIVENDRES: 21:00

4 euros + 1 canya

HORARIOS ESPECTACULO

VIERNES: 21:00

4 euros + 1 caña

SCHEDULES SHOW

FRIDAY: 21:00

4 euros + 1 cane

HORAIRES SPECTACLE

VENDREDI : 21:00

4 euros `+ 1 canne










IMusica: Carola Ortiz
Interprets: Phoebe Osborne, Carola Oritz, Joanna Serra i Ursa Sekirnik

Art Escenic i Interpret i Vestuari: Andrea Vincente

Amb el suport de: CRAP

http://nodescartisres2011.wordpress.com/ →

[+] info

An invitation to be seen: Nous Territoris és una improvisació estructurada i desenvolupada que explora les diferents maneres de comprendre el concepte de territori. Aquest work in progress expandeix el territori comu i il·lumina el vague, l’indefinit i l’efímer que coexisteix amb els límits del territori. En aquest projecte inacabat hem descobert que els diferents punts de vista sobre territori ens dónen suport i permeten l’expansió de la nostra creativitat. Aquesta peça sempre té el mateix format, un mètode desenvolupat per Osborne, Vicente i Ortiz durant la seva residència en conjunt aquesta tardor: 10 minuts de silenci, 10 minuts de so vocal, i 30 minuts d’improvisació col·lectiva. La pràctica consisteix en una investigació espontània del territori on la música, el moviment i l’escenografia es transformen constantment per descobrir paisatges onírics sorgits dels límits de la nostra col·laboració, els quals es convida a presenciar ara.

Tres artistes de diferents disciplines que no es coneixien es van trobar per dur a terme la residència NodesCartisRes2011, organitzada per l’associació Nodes de Gràcia.. Carola Ortiz (Catalunya) és músic, Andrea Vicente (Catalunya) és artista visual, i la ballarina Phoebe Osborne (Califòrnia), s’han trobat en una pràctica d’improvisació basada en dos conceptes: convidar al públic a l’experiència de ser vist i explorar la idea del territori. En l’actualitat han convidat a dues artistes basades en el moviment, Ursa Sekirnik (Eslovènia) i Joanna Serra (Catalunya), a unir-se en aquesta pràctica i seguir juntes la recerca.

An invitation to be seen: Nuevos Territorios. Una improvisación estructurada y desarrollada que explora las diferentes maneras de comprender el concepto del territorio.
Este work in progress expande el territorio común e ilumina lo indefinido y efímero que coexiste con los límites del territorio. En este proyecto inacabado hemos descubierto que
los distintos puntos de vista sobre territorio apoyan y permiten la expansión de nuestra creatividad.
Esta pieza siempre tiene el mismo formato, un método desarrollado por Osborne, Vicente y Ortiz durante su residencia en conjunto este otoño: 10 minutos de silencio, 10 minutos de sonido vocal, y 30 minutos de improvisación colectiva. La práctica consiste en una investigación espontánea del territorio donde la música, el movimiento y la escenografía se transforman constantemente para descubrir paisajes oníricos surgidos de los límites de nuestra colaboración, los cuales se invita ahora a presenciar.

Tres artistas de diferentes disciplinas que no se conocían, se encontraron para llevar a cabo la residencia NodesCartisRes2011, organizada por la asociación Nodes de Gracia
que fomenta la creación multidisciplinar. Carola Ortiz (Cataluña) es músico, Andrea Vicente (Cataluña) es artista visual y la bailarina Phoebe Osborne (California), han encontrado en una práctica de improvisación basada en dos conceptos: invitar al público a la experiencia de ser visto y explorar la idea del territorio. En la actualidad han llamado a dos artistas basadas en el movimiento, Ursa Sekirnik (Eslovenia) y Joanna Serra (Cataluña), a unirse en esta práctica y seguir juntas el trabajo de investigación.

 

An Invitation to be seen: Nous Territoris is a structured and developed improvisation that explores our understandings of territory. The work-in-progress expands the common ground and illuminates the vague, undefined, unlimited and ephemeral that co-exists
with the limits of territory. The unfinished project Invitation to be seen: Nous Territoris has discovered the necessity of territory as what enables expansion rather than dissipation of creativity. Without our conceptions of territory, creativity can weaken and ultimately be undermined. This piece is always formatted in a specific method developed by Phoebe Osborne,
Andrea Vincente and Carola Oritz during their residency together this fall: 10 minutes of silence, 10 minutes of vocal sound, and 30 minutes of collaborative improvisation. The practice involves a live, spontaneous investigation of territory where music, movement and set design are constantly being shifted to discover the dreamlike landscapes of collaborative boundaries. This performance is an invitation to witness our live collaboration; our spontaneous painting of new territories.

Three artists from different disciplines who met in a residency of NodesCartisRes2011 in Gracia, Barcelona. Carola Oritz (Catalonia), a musician, Andrea Vincente (Catalonia), a visual artist and mover, Phoebe Osborne (California/UK) have found a pracitice of improvisation based in two concepts: inviting the experience of been seen and exploring territory. Currently they have invited two movement-based performers, Ursa Sekirnik (Slovenia) and Joanna Serra (Catalonia) to practice and perform with them.

 

 

 


★  10 Decembre   10 Diciembre    10 December   10 Décembre ★ 



ALBERT QUESADA

“Slow Sports”

tdansa performance
danza performance
dance performance
danse performance

durada / duración / duration / durée:
30 -45min

HORARIS ESPECTACLE

DISSABTE: 21:00


4 euros + 1 canya

HORARIOS ESPECTACULO

SABADO: 21:00

4 euros + 1 caña

SCHEDULES SHOW

SATURDAY: 21:00

4 euros + 1 cane

HORAIRES SPECTACLE

SAMEDI: 21:00

4 euros `+ 1 canne










ICoreògraf: Albert Quesada
Ballarina: Mireia de Querol i Duran
Ballarina: Federica Porello
Ballarí: Marcus Baldemar
Ballarí: Zoltán Vakulya

http://veraalbert.wordpress.com/alberts-work/slow-sports →

[+] info

Slow Sports és un projecte que explora la fascinació pels esports, i la manera com es viuen.

Aquesta peça explorarà la manera com els atletes viuen el moviment, la fisicalitat dels atletes i els esportistes: els seus cossos, la seva bellesa, els seus moviments rítmics, les seves expressions facials, el so que produeixen les seves accions.

També explorarem com s’estructura per a l’espectador l’experiència dels esports de competició: com s’organitzen els esdeveniments atlètics, com es presenten i es comenten a través dels mitjans de comunicació (a través de la televisió, als documentals, la radio i la premsa).

Albert Quesada va estudiar a P.A.R.T.S. (2004-2008) a Brussel·les, i a la Hogeschool voor de Kunsten (MTD, 2003-2004), Amsterdam. Anteriorment va estudiar Filosofia i Enginyeria Multimèdia a Barcelona. Al llarg dels seus estudis, va organitzar sessions d’improvització setmanals a P.A.R.T.S. i imparteix classes i tallers en diferents llocs de Brussel·les.

A 2005, Albert va començar a treballar en Solo on Bach & Glenn (2005-2008), una peça que ha anat creixent i gira des de llavors, i que va donar origen al duet Solos Bach & Gould (2010).

Albert està actiu tant a l’escenari com en la creació de vídeo, que, juntament amb els seus altres treballs s’han presentat a nivell internacional. Des de juny 2009 Albert balla amb la companyia ZOO – Thomas Hauert. Actualment està girant l’espectacle Trilogy amb Vera Tussing, una velada de peces curtes basades en estructures musicals. Albert Treballa amb Benjamin Vandewalle, i està preparant el seu espectacle Slow Sports, que s’estrenarà a l’abril de 2012.

Slow Sports es un proyecto que explora la fascinación por los deportes, y la manera como se viven.



Esta pieza explorará la forma en que los atletas viven el movimiento, la fisicalidad de los atletas y los deportistas: sus cuerpos, su belleza, sus movimientos rítmicos, sus expresiones faciales, el sonido que producen sus acciones.



También exploraremos cómo se estructura para el espectador la experiencia de los deportes de competición: cómo se organizan los eventos atléticos, como se presentan y se comentan a través de los medios de comunicación (a través de la televisión, los documentales, la radio y la prensa).



Albert Quesada estudió en P.A.R.T.S. (2004-2008) en Bruselas, y a la Hogeschool voor de Kunsten (MTD, 2003-2004), Amsterdam. Anteriormente estudió Filosofía e Ingeniería Multimedia en Barcelona. A lo largo de sus estudios, organizó sesiones de improvisación semanales en PARTS e imparte clases y talleres en diferentes lugares de Bruselas.



En 2005, Albert comenzó a trabajar en Solo donde Bach & Glenn (2005-2008), una pieza que ha ido creciendo y gira desde entonces, y que dio origen al dúo Solos Bach & Gould (2010).



Albert está activo tanto en el escenario como en la creación de vídeo, que, junto con sus otros trabajos se han presentado a nivel internacional. Desde junio 2009 Albert baila con la compañía ZOO – Thomas Hauert. Actualmente está girando el espectáculo Trilogy con Vera Tussing, una noche de piezas cortas basadas en estructuras musicales. Albert Trabaja con Benjamin Vandewalle, y está preparando su espectáculo Slow Sports, que se estrenará en abril de 2012.

 

Slow Sports is a project that explores the fascination with sports and how they are experienced.

The piece will explore the way athletes experience movement, the physicality of athletes and sportsmen: their bodies, their beauty, their rhythmical movements, their facial expressions, the sounds their actions produce.

We will also explore how the experience of competitive sports is structured for the spectator: how athletic events are organised, how they are portrayed and commented on in the media (through television, documentaries, radio and newspapers).

Albert Quesada trained at P.A.R.T.S (2004-2008) in Brussels, and the Hogeschool voor de Kunsten (MTD, 2003-2004), Amsterdam. Previously he studied Philosophy and Multimedia Engineering in Barcelona. Throughout his studies he organised weekly jams at P.A.R.T.S. and taught classes and workshops in different places around Brussels.

In 2005 Albert started working on Solo on Bach & Glenn (2005-2008), a piece which has been growing and touring since, and which gave birth to the duet Solos Bach & Gould (2010).

Albert is active both in stage performances and in making dance videos which, along with his other works, have been shown internationally. Since June 2009 Albert has been dancing with the ZOO – Thomas Hauert company. He is currently touring Trilogy with Vera Tussing, an evening of three short pieces based on musical structures. He works with Benjamin Vandewalle and is setting up his next project Slow Sports, which will premiere in spring 2012.

 

Slow Sports est un projet qui explore la fascination avec les sports et comment on les ressentent.
Cette pièce explore comment les athlètes éprouvent le mouvement et leur physicalité: leurs corps, leur beauté, leurs mouvements rythmiques, leurs expressions faciaux et les sons que leurs actions produisent.

Nous explorons aussi comment l’expérience de sports compétitifs est structuré pour le spectateur: comment les evenements sportifs sont organisées, comment ils sont représentés et les commentaires dans les médias (a travers la télévision, les documentaires, a la radio et les journaux).

Albert Queseda s’est formé a P.A.R.T.S (2004-2008) a Bruxelles, et au Hogeschool voor de Kunsten (MTD, 2003-2003). Auparavant, il a étudié la Philosophie et l’Ingénierie Multimédia a Barcelone. Au cours de ses études il a organisé des jams hebdomadaires a P.A.R.T.S et a enseigné des classes et des stages dans diverses lieux autour de Bruxelles.

En 2005 Albert a commencé a travailler sur Solo on Bach & Glenn (2005-2008), qui est une pièce qui tourne et grandit depuis, et qui a donner naissance au duo Solos Bach & Gould (2010)

Albert est actif à la fois dans la performance scénique et dans la création de vidéos danse, qui ont été présentés, ensemble avec ses autres oeuvres, sur le plan international. Depuis Juin 2009, il danse avec ZOO – la compagnie de Thomas Hauert. Il tourne couramment Trilogy avec Vera Tussing, une soirée de trois courtes pièces basées sur des structures musicaux. Il travaille aussi avec Benjamin Vandewalle et présentera ce nouveau projet Slow Sports, qui aura sa première officielle au printemps 2012.


★  10 Decembre   10 Diciembre    10 December   10 Décembre ★ 



POH PRODUCTIONS

“Gone Over Here”

tdansa
danza
dance
danse

durada / duración / duration / durée:
15 min

HORARIS ESPECTACLE

DISSABTE: 21:00


4 euros + 1 canya

HORARIOS ESPECTACULO

SABADO: 21:00

4 euros + 1 caña

SCHEDULES SHOW

SATURDAY: 21:00

4 euros + 1 cane

HORAIRES SPECTACLE

SAMEDI: 21:00

4 euros `+ 1 canne










Direction and Choreography: Phoebe Osborne
In collaboration with Interpret: Ona Fusté
Music: Max Ritcher, Animal Collective, Hala Strana
Costume: Phoebe Osborne

[+] info

Un treball en procés que vol ser una resposta a l’esforç i al sucumbir. Gone Over Here simplement esmenta i es posiciona a prop del que és estimat. Espera inspirar en la proximitat de la lògica i la poesia.
           

Poh Productions  ha sigut fundada per Ona Fusté i Phoebe Osborne al 2009. Com a investigadores del moviment estan interessades en treballar certs aspectes de la condició humana; la violència, la memòria, l’erotisme, la resistència, la vergonya i el terror.
Poh Productions crea recerca de moviment i analitza l’escena des de la cognició incorporada de la cultura i cultiva un especial interès en la rellevància i les complexitats de les representacions d’identitat.

 

Una respuesta al esfuerzo y al sucumbir. Gone Over Here simplemente menciona y se posiciona cerca de lo que es querido. Espera inspirar en la proximidad de la lógica y la poesía.

Poh Productions fue fundada por Ona Fusté y Phoebe Osborne el 2009. Como investigadoras del movimiento están interesadas en trabajar ciertos aspectos de la condición humana; la violencia, la memoria, el erotismo, la resistencia, la vergüenza y el terror.
Poh Productions investiga el movimiento y analiza la escena desde la cognición incorporada a través de la cultura y cultiva un especial interés para las complejidades de las representaciones de identidad.

 

A response to effort and surrender. Gone Over Here merely mentions and stands by that which is loved, while hoping to inspire with the proximity of logic and poetry.

Poh Productions was founded by Ona Fusté and Phoebe Osborne in 2009. As investigators of movement, sound, and space, they discovered their common and unrelenting ambition to utilise and compose the violence, memory, eroticism, resistance, embarrassment, and terror of human experience through the art of movement performance. With a special interest in the relevance and complexities of identity performance, Poh Productions invites and composes experiences of arresting imagery and embodied dynamism.

 

 

Une réponse a l’effort et de succomber. Gone Over Here mention simplement et se solidarise ce qui est aimé, et cherche a inspirer avec un voisinage de logique et poésie.

Poh Productions a été fondé par Ona Fusté et Phoebe Osborne en 2009. En tant qu’investigatrices du mouvement, son et espace, elles ont découvertes leur ambition acharnée commune de composer et utiliser la violence, la mémoire, l’érotisme, la résistance, l’embarras et la terreur de l’expérience humaine a travers l’art de la performance physique. Avec un intérêt spéciale dans le rapport et les complexités de la "performance d’identité", Poh Productions invitent et composent des expériences d’images saisissantes et un dynamisme incarné.

 


★  10 Decembre   10 Diciembre    10 December   10 Décembre ★ 



MARTIR
(Mar Medina/Tirso Orive)

“leda”

nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new languages of the body
nouveaux langages du corps

durada / duración / duration / durée:
45min

HORARIS ESPECTACLE

DISSABTE: 21:00


4 euros + 1 canya

HORARIOS ESPECTACULO

SABADO: 21:00

4 euros + 1 caña

SCHEDULES SHOW

SATURDAY: 21:00

4 euros + 1 cane

HORAIRES SPECTACLE

SAMEDI: 21:00

4 euros `+ 1 canne










al moviment i a la veu: Mar Medina
a la veu i el so: Tirso Orive

amb el suport de: Residències la caldera 2011 y La Virgueria

http://duocaphre.bandcamp.com/ →

http://duocaphre.com/astro/ →

http://alexandertechnique-mar.blogspot.com/ →

[+] info

Pillow Willow balla un rally d’amor
a la terra del encantament.
(A)guarda el final Le(r)da
i mou-te folgat.

MARTIR som Mar Medinadóttir, nascuda a Badalona i crescuda a Barcelona,  i Tirso Tirsoson, nascut a Barcelona i crescut a Badalona. No som germans, tot i que podriem ser-ho, ni vivim vides creuades, ni paral.leles. No ens coneixem des de fa massa temps però ens assemblem una mica i sabem, entre d’altres coses, que les nostres mares ens obsequiaven amb un plat de “pajaritos fritos”  cada divendres nit. Cuinat i presentat de la mateixa manera: oberts per la meitat i amb el seu all i el seu julivert. Hem pensat que potser era una moda dels 70 però igual és una peculiaritat del nostre cas i no ho sabem.

 

Pillow Willow baila un rally de amor 
en la tierra del encanto. 
(A)guarda el final Le(r)da 
y muévete holgado.

MARTIR somos Mar Medinadóttir, nacida en Badalona y crecida en Barcelona, y Tirso Tirsoson, nacido en Barcelona y crecido en Badalona. No somos hermanos, aunque podríamos serlo, ni vivimos vidas cruzadas, ni paralelas. No nos conocemos desde hace demasiado tiempo pero nos parecemos un poco y sabemos, entre otras cosas, que a ambos nuestras madres nos obsequiaban con un plato de pajaritos fritos cada viernes noche. Cocinado y presentado de igual manera: abiertos por la mitad y con su ajo y perejil. Hemos pensado que quizás era una moda de los 70 pero igual es una peculiaridad de nuestro caso y no lo sabemos.

 

 

Pillow Willow dances a rally of love
in the land of enchantement.
Awaiting the final coming dimwit Leda
and move loose.

MARTIR we are Mar Medinadóttir, born in Badalona and raised in Barcelona, and Tirso Tirsoson, born in Barcelona and raised in Badalona. We are not brothers, but could be,  and neither live crossed lives or parallels ones. We don’t know each other for too long but we resemble each other a bit and we know, among other things, that both our mothers gave us a plate of fried birds every Friday night. Cooked and presented the same way: open down the middle and with its garlic and its parsley. We thought that maybe it was a fad of the 70 but maybe is a peculiarity of our case and we don’t know.

 

 

Pillow Willow danse un rallye d’amour
dans le terre de l’enchantement.
Garde et attend le final empoté Leda
et déplacer-toi en vrac.

Mar Medinadóttir et Tirso Tirsoson nous sommes MARTIR, moi je suis né elle a Badalone et grandi à Barcelone et il est né à Barcelone et grandi à Badalona. Nous ne sommes pas frères, mais pourrait l’être, notres vies ne se croisent pas ou sont parallèles. Nous ne savons pas de l’autre trop longtemps mais nous nous ressemblons un peu et nous savons, entre autres choses, que nos deux mères nous a donné une assiette des oiseaux frites chaque vendredi soir. Cuit et présenté de la même façon: ouverte au milieu et avec son ail et son persil. Nous avons pensé que c’était peut-être un effet de mode des années 70 mais peut être encore une particularité de notre cas et nous ne savent pas.


★  11 Decembre   11 Diciembre    11 December   11 Décembre ★ 



EL TURONET DANSA-LAIA MINGUILLÓN

“Filage bloc”

dansa-escalada
danza-escalada
dance-climbing
danse-escalade

durada / duración / duration / durée:
45 min

HORARIS ESPECTACLE

DIUMENGE: 20:00


4 euros + 1 canya

HORARIOS ESPECTACULO

DOMINGO: 20:00

4 euros + 1 caña

SCHEDULES SHOW

SUNDAY: 20:00

4 euros + 1 cane

HORAIRES SPECTACLE

DIMANCHE: 20:00

4 euros `+ 1 canne










Direcció i creació: Laia Minguillón
Direcció escènica: Anna Rodríguez
Intèrprets: Laia Minguillón i Cesc Ribera
Assistents: Juanan Torres/Raül Luna
Escenografia: Joan Jorba
Música: Anímic
Il·luminació: Jordi Berch
Vestuari: Neus Roca
Disseny gràfic i fotografia: Xell Navarro
Comunicació: Sara Esteller
Apadrinament de Sol Picó

Producció: El turonet dansa
Coproducció: Festival LOLA

Amb la col·laboració de: CoNCA
Generalitat de Catalunya

Col.laboradors:
Despatx Monner, advocats
Jorba-Miró Estudi-taller d’escenografia
Mcplaf Centre de la verticalitat
Padrins de les preses
Redpoint

www.elturonetdansa.com →

[+] info

Filage bloc, un trajecte d’emocions relacionades amb la dansa i la muntanya.
La fusió de dues habilitats corporals, la dansa i l’escalada.
Tot allò que ens desperta la natura amb la seva proximitat i el seu allunyament.
Un viatge per continuar viatjant.

"Cada un dels granets d’aquesta pedra, cada tros mineral d’aquesta muntanya forma per si sol un món. L’esforç mateix per arribar als cims n’hi ha prou per omplir de felicitat un cor d’home".


Ballarina,
intèrpret, coreògrafa i creadora d’El Turonet dansa
Membre de la plataforma CrIM (Creadors independents en moviment) i l’Apdc.
Conductora d’activitats fisico-esportives en el medi natural.
Formada a Esparreguera i Barcelona, entre d’altres a l’Institut del Teatre de Barcelona. Més de 10 anys dedicats professionalment a la dansa,  ballant a companyies com Cia. Cienfuegos, Cia. La Mandarina… i en projectes de caire independent realitzant interpretació, coreografia, assistència coreogràfica, improvisacions, vídeodanses….
Des de 2007 fa les seves pròpies creacions sota el nom d’El turonet dansa.
Filage bloc és la seva darrera creació coproduïda pel Festival LOLA, apadrinada per Sol Picó i amb la col.laboració entre altres del CoNCA.

 

 

Filage bloc, un trayecto de emociones relacionadas con la danza y la montaña.
La fusión de dos habilidades corporales, la danza y la escalada.
Todo lo que nos despierta la naturaleza con su proximidad y su alejamiento.
Un viaje para continuar viajando.

"Cada uno de los granitos de esta piedra, cada trozo mineral de esta montaña forma por sí solo un mundo. El mismo esfuerzo para llegar a las cimas es suficiente para llenar de felicidad el corazón de un hombre ".


Bailarina,
intérprete, coreógrafa y creadora de El Turonet dansa.
Miembro de la plataforma CrIM (Creadors independents en moviment) y Apdc.
Conductora de actividades fisico-deportivas en el medio natural.

Formada en Esparreguera y Barcelona, entre otros lugares en el Institut del Teatre de Barcelona. Más de 10 años dedicados profesionalmente a la danza, bailando en compañías como Cia. Cienfuegos, Cia. La Mandarina… y en proyectos independientes realizando interpretación, coreografía, asistencia coreográfica, improvisaciones, vídeodanzas…
Desde 2007 realiza sus propias creaciones con el El turonet dansa.
Filage bloc es su última creación coproducida por el Festival LOLA, amadrinada por Sol Picó y con la colaboración, entre otros, del CoNCA.

Filage bloc, a journey of emotions related to dance and the mountain. The merging of two physical skills: dance and rock climbing. Everything that nature’s proximity and distance awakens in us. A journey to keep travelling.

"Each atom of that stone, each mineral flake of that night filled mountain, in itself forms a world. The struggle itself toward the heights is enough to fill a man’s heart."


Dancer,
actress, choreographer and creator of El Turonet dansa.
Member of the CrIM platform (Creadors independents en moviment) and Apdc.
Outdoors physical and sport activities trainer.

Trained at various centres in Esparreguera and Barcelona, including the Institut del Teatre de Barcelona. She has been a professional dancer for more than 10 years, working with companies such as Cia. Cienfuegos or Cia. La Mandarina, as well as on independent projects as an actress, choreographer, choreography assistant, and creating dance improvisations and videodance.
Since 2007 she has devised her own work with El turonet dansa.
Filage bloc is her latest creation, co-produced by Festival LOLA, sponsored by Sol Picó and in collaboration with CoNCA, among others.

 

Filage bloc, un voyage d’émotions lié au mouvement et la montagne. Le fusionnement de deux compétences physiques: la danse et l’escalade.
Englobant tout que la proximité et sa distance éveille en nous. Un parcours pour continuer a voyager.

"Chaque atome de cette pierre, chaque flocon minéral de cette montagne remplie de nuit, forme un monde en soit. Cette même lutte pour arriver au sommet est suffisent pour remplir le coeur d’un homme"

Danseuse, actrice, chorégraphe et fondatrice de El Turonet dansa. Membre de la plateforme CrIM (Creadors Independents en moviment) et de l’APDC. Entraineuse de plein air et d’activités sportives.

Laia s’est formé dans des centres variés a Esparraguera et a Barcelone, entre autres l’Institut del Teatre de Barcelona. Elle danse professionnellement depuis plus de 10 ans, travaillant avec des compagnies comme Cie. Cienfuegos et Cie. La Mandarina, et travaille aussi dans des projets indépendants comme actrice, chorégraphe , assistante chorégraphique. Elle crée aussi des improvisations de danse et de la video danse.
Depuis 2007, elle devise son propre travaille avec El Turonet dansa.
Filage bloc est sa plus récente création, co-produit par le Festival LOLA, sponsorisé pas Sol Picó et en collaboration avec CoNCA, entre autres.

 


★  11 Decembre   11 Diciembre    11 December   11 Décembre ★ 



PERE FAURA

“Bomberos con grandes mangueras”

nous llenguatges del cos
nuevos lenguajes del cuerpo
new languages of the body
nouveaux langages du corps

durada / duración / duration / durée:
15 min

HORARIS ESPECTACLE

DIUMENGE: 20:00


4 euros + 1 canya

HORARIOS ESPECTACULO

DOMINGO: 20:00

4 euros + 1 caña

SCHEDULES SHOW

SUNDAY: 20:00

4 euros + 1 cane

HORAIRES SPECTACLE

DIMANCHE: 20:00

4 euros `+ 1 canne









Creació i interpretació: Pere Faura
Música: Vivaldi i “bomberos con grandes mangueras”

http://www.perefaura.com →

http://perefaura.com/perform/on_fire.ca.html →

[+] info

En un intent de despullar els despullats, la peça re-visita l’imaginari pornogràfic com a pràctica coreogràfica. Amb estratègies que oscil·len entre la concreta
re-contextualizació i la completa abstracció, un ballarí practica sol la dansa dual per excel.lència. Una masturbació sense soledat. Un striptease a l’arquitectura del plaer que el públic presencia en aquell espai entre ser espectador i ser voyeur, entre allò públic i allò privat, entre l’explícit i l’eròtic. Una reflexió nua, suada i bruta sobre la gimnàstica de l’excitació i la fisicalitat del desig.

Pere Faura, Barcelona 1980, començà la seva carrera artística amb la música, centrant-se en el cant i la flauta travessera, a la escola de música Diaula. Estudià dos anys de direcció teatral a l’Institut del Teatre de Barcelona, conjuntament amb estudis de dansa clàssica i contemporània a Área. El 2002 es trasllada a Amsterdam a estudiar a la School for New Dance Development. Després de graduar-se el 2006, entra como a coreògraf resident al Teatre Frascati d’Amsterdam, on crea la major part de les seves obres, però també rep encàrrecs del Kalamata Dance Festival de Grècia o del Teatre Nacional de Catalunya. Ha guanyat l’ITS Festival award 2006 amb la seva peça “This is a picture of a person I don’t know” i el 2009 l’associació Prins Bernard Cultuur Fonds li ha atorgat el Charlotte Kohler Price com a reconeixement a la seva carrera coma a jove coreògraf. A Catalunya ha col.laborat, entre d’altres, amb La Caldera, La Porta, i la plataforma Malqueridas de Barcelona, i recentment també amb el Museo Reina Sofía i el Matadero en Madrid.

 

En un intento de desnudar a los desnudados, la pieza re-visita el imaginario pornográfico como práctica coreográfica. Con estrategias que oscilan entre la concreta
re-contextualización y la completa abstracción, un bailarín practica solo la danza dual por excelencia. Una masturbación sin soledad. Un striptease a la arquitectura del placer que el público presencia en ese espacio entre ser espectador y ser voyeur, entre lo público y lo privado, entre lo explícito y lo erótico. Una reflexión desnuda, sudada y bruta sobre la gimnasia de la excitación y la fisicalidad del deseo.

Pere Faura, Barcelona 1980, empezó su carrera artística con la música, centrado en canto y flauta travesera en la escuela de música Diaula. Estudió dos años de dirección teatral en el Institut del Teatre de Barcelona, conjuntamente con estudios de danza clásica y contemporánea en Área. En el 2002 se traslada a Ámsterdam para estudiar en la School for New Dance Development. Después de graduarse en el 2006, entra como coreógrafo residente en el Teatro Frascati, dónde crea la mayor parte de sus obras, aunque también recibe encargos del Kalamata Dance Festival de Grecia o del Teatre Nacional de Catalunya, entre otros. En Holanda, ha ganado el ITS Festival award 2006 y en el 2009 la asosiación Prins Bernard Cultuur fonds le otorgó el Charlotte Kohler Price como reconociemiento a su carrera como joven coreógrafo. En España ha colabrado, entre otros, con La Caldera, La Porta, y la plataforma Malqueridas en Barcelona, y recientemente con el Mueseo Reina Sofía y el Matadero en Madrid. 

 

As an attempt to undress the undressed, the piece re-visits the world of pornographic imagination in terms of choreography. Using different strategies that range between specific re-contextualization and complete abstraction, a dancer practices alone the dual dance par excellence. A masturbation without loneliness. A striptease to the architecture of pleasure that the audience witnesses from a place somewhere between spectator and voyeur, between the private and the public, between the explicit and the erotic. A naked, sweaty and dirty reflection on the gimnastics of excitement and the physicality of desire.

Pere Faura is a Catalan choreographer living in Barcelona. He graduated from the School for New Dance Development (SNDO) in 2006 with the piece “This is a picture of a person I don’t know”, which won the ITS Festival award, and was selected for the Dansclick Tour with 27 performances around the Netherlands. Afterwards, he became resident choreographer in Frascati Theater, where he created other choreographic and film projects, such as “Watching you”, “Striptease”, “Do you have a cigarette? and other ways of approaching” and “Coser y Cantar”. His work has been presented at many different international venues and is always very multi-disciplinary, playing with references to pop culture as an element to trigger collective memory. In Spain, he has collaborated, among others, with La Caldera, La porta, and the Malqueridas platform, and recently, also with Museo Reina Sofía and El Matadero in Madrid. 

 

Comme une tentative de déshabiller le déshabillé, la pièce revoit le monde de l’imagination pornographique en termes chorégraphiques. Utilisant de stratégies différentes dans la gamme entre la re-contextualisation spécifique et l’abstraction complète, un danseur pratique seul la danse a deux par excellence. Une masturbation sans solitude. Une strip-tease pour l’architecture du plaisir, que le public témoin d’un lieu quelque part entre spectateur et voyeur, entre le privé et le public, entre l’explicite et l’érotique. Nue, salle et en sueur, une réflexion sur la gymnastique de l’excitation et la physicalité du désir.

Pere Faura est un chorégraphe Catalan qui vit a Barcelone. Il s’est diplômé de la School for New Dance Development (SNDO) en 2006 avec la pièce "This is a picture of a person i don’t know", qui a gagné le prix du ITS Festival et qui a été sélectionné pour la tournée Dansclick Tour avec 27 spectacles autour des Pays Bas. Par la suite il devient chorégraphe résident du theatre Frascati, ou il a crée d’autres projets chorégraphique et cinématique tels que: "Watching You", "Striptease", "Do you have a cigarette? and other ways of approaching" et "Coser y Cantar".
Son travaille a été présenté dans plusieurs lieux internationaux et est toujours très multi-disciplinaire, jouant avec des références a la culture pop comme élément déclencheur de la mémoire collective. En Espagne, il a collaboré entre autre avec La Caldera, La Porta, la plate-forme Malqueridas et récemment aussi avec le Museo Reina Sofia et El Matadero a Madrid.