6 al 9/09 – MAR-TIR (Mar Medina/Tirso Orive)-Pajaritos, estreno

– Només m’imagino plantes.
– Jo m’imagino palles i rituals. Podries ser més intel.lectual?
– Va d’una puta que vol un yo-yo.
– El yo-yo s’enrotlla, el yo-yo és la puta.
– El yo-yo és l’ocellet, el no-yo és la pau vegetal.
– Em poso molt rococó, se m’apareix el columpi de Fragonard amb tota la tropa.
– Et poses ocelleta… Jo t’acompanyo, ja que també sóc una locomotora / com tu/ que prefereix treure fum d’aquesta forma/ una escòria contaminant però amb cert glamour/ els nens ho agraeixen.

Ells, els nens, juguen amb un yo-yo i celebren la seva espermarquia ruixant les plantes exhuberants de l’indret mentre que les nenes es gronxen a la pau vegetal. Pajaritos és una peça en creació que deté la seva mirada en certes pràctiques i rituals que desenvolupa l’ésser humà en les seves primeres manifestacions sexuals tals com càntics, enuresis nocturna i objectes i espais transicionals.

MARTIR som Mar Medinadóttir, nascuda a Badalona i crescuda a Barcelona, i Tirso Tirsoson, nascut a Barcelona i crescut a Badalona. No som germans, tot i que podriem ser-ho, ni vivim vides creuades, ni paral.leles. No ens coneixem des de fa massa temps però ens assemblem una mica i sabem, entre d’altres coses, que les nostres mares ens obsequiaven amb un plat de “pajaritos fritos” cada divendres nit. Cuinat i presentat de la mateixa manera: oberts per la meitat i amb el seu all i el seu julivert. Hem pensat que potser era una moda dels 70 però igual és una peculiaritat del nostre cas i no ho sabem. Després de Le(r)da, Pajaritos és la nostra segona creació.

– Sólo me imagino plantas.
– Yo me imagino pajas y ritos. Podrías ser más intelectual?
– Va de una puta que quiere un yo-yo.
– El yo-yo se enrrolla, el yo-yo es la puta.
– El yo-yo es el pajarito, el no-yo es la paz vegetal.
– Me pongo muy rococó, se me aparece el columpio de Fragonard con toda la tropa.
– Te pones pajarilla… Yo te acompaño, pues también soy como una locomotora/ como tú/ que prefiere sacar humo de esta forma/ una escoria contaminante pero con cierto glamour/ los niños lo agradecen.

Ellos, los niños, juegan con un yo-yo y celebran su espermarquia rociando las plantas exhuberantes del lugar mientras que las niñas se balancean en la paz vegetal. Pajaritos es una pieza en creación que detiene su mirada en ciertas prácticas y ritos que desarrolla el ser humano en sus primeras manifestaciones sexuales tales como cánticos, enuresis nocturna u objetos y espacios transicionales.

MARTIR somos Mar Medinadóttir, nacida en Badalona y crecida en Barcelona, y Tirso Tirsoson, nacido en Barcelona y crecido en Badalona. No somos hermanos, aunque podríamos serlo, ni vivimos vidas cruzadas, ni paralelas. No nos conocemos desde hace demasiado tiempo pero nos parecemos un poco y sabemos, entre otras cosas, que a ambos nuestras madres nos obsequiaban con un plato de pajaritos fritos cada viernes noche. Cocinado y presentado de igual manera: abiertos por la mitad y con su ajo y perejil. Hemos pensado que quizás era una moda de los 70 pero igual es una peculiaridad de nuestro caso y no lo sabemos. Después de Le(r)da, Pajaritos es nuestra segunda creación.

– I only imagine plants.
– I imagine masturbations and rituals. Could you be more intellectual?
– It’s about a whore who wants a yo-yo.
– The yo-yo gets it on, the yo-yo is a whore.
– The yo-yo is a little bird; the not-self is the verdant peace.
– I get very rococo; I can see Fragonard’s swing with the whole gang.
– You´re like a little bird… I’ll go with you, because I’m like a steam train too / like you / that prefers to emit smoke like this / filthy pollution but with a little glamour / children like it.

The boys play with a yo-yo and celebrate their first ejaculation by spraying the lush vegetation in the place, while the girls sway in the verdant tranquillity. Pajaritos is a piece that stops to look at the practices and rituals developed by humans in their earliest sexual manifestations such as chants, bed-wetting or transitional objects and spaces.

MARTIR consists of Mar Medinadóttir, born in Badalona and raised in Barcelona, and Tirso Tirsoson, born in Barcelona and raised in Badalona. We are not siblings (although we could be) nor do we live interconnected or parallel lives. We haven’t know each other for too long but we resemble each other a little and we know, among other things, that each of our mothers gave us a plate of fried ‘birdies’ (quail) every Friday night. Cooked and presented the same way: open down the middle and seasoned with garlic and parsley. We thought that perhaps it was a fad of the 70s, but it may have been peculiarly ours; we’re not sure. After Le(r)da, Pajaritos is our second show.

– J’imagine seulement des plantes.
– J’imagine que des branlettes et des rituels. Pourriez-vous être plus intellectuel?
– Est une pute qui veut un yo-yo.
– Le yo-yo s’enroule, le yo-yo est le chienne.
– Le yo-yo est l’oiseau, le non yo-yo est la paix végétale.
– Je me sens très rococo, se m’apparaît le balançoire de Fragonard avec toute le troupe.
– Petit oiseau… Je t’accompagner parce que je suis aussi comme une locomotive/ comme tu/ il préfère enfumer ainsi/ un laitier polluant mais avec un peu de charme/ des enfants l’apprécient.

Eux, les enfants, jouent avec un yo-yo célébrent leur spermarche aspergeant des plantes luxuriantes lieu alors que les filles se balancent dans le paix végétale. Pajaritos (petits oiseaux) est une pièce que arrête son regard dans certaines pratiques et rituels que les humains développent dans leurs premières manifestations sexuelles, comme des chants, l’énurésie nocturne ou des objets et des espaces transitoires.

Mar Medinadóttir et Tirso Tirsoson nous sommes MARTIR, moi je suis né elle a Badalone et grandi à Barcelone et il est né à Barcelone et grandi à Badalona. Nous ne sommes pas frères, mais pourrait l’être, notres vies ne se croisent pas ou sont parallèles. Nous ne savons pas de l’autre trop longtemps mais nous nous ressemblons un peu et nous savons, entre autres choses, que nos deux mères nous a donné une assiette des oiseaux frites chaque vendredi soir. Cuit et présenté de la même façon: ouverte au milieu et avec son ail et son persil. Nous avons pensé que c’était peut-être un effet de mode des années 70 mais peut être encore une particularité de notre cas et nous ne savent pas. Après Le(r)da, Pajaritos est notre dèuxieme création.