6/06 i 4/07 – últimes dates – Precinti’m l’esfínter de Roger Pelàez
Dimarts 6 de Juny.
A les 21.00 hores.
A l’Antic Teatre de Barcelona.
Roger Pelàez: Precinti’m l’esfínter.
El xou decadent d’un artista en hores molt molt molt baixes.
Per només 5 euros.
Més barato que un enterro.
Veniu-hi i feu que la gent vingui.
M’estic comprant una rulott.
Hola senyors i senyores/ i gent que folla el migdia / heu tornat en tropelia /
perquè Satanàs us guia. / Heu vingut aquí humilment / a reescoltar mon
lament / un lament antic, llunyà / que no cal ni reescalfar / un lament
que és una ombra / que vostre certesa escombra / la certesa que les
coses / són ací per fer-vos nosa / i que viviu en videojoc / on
tot és xatrac-xatroc / que sou el centre sexual / de la realitat habitable /
i que al voltant del vostre xacre / hi gira secret insondable. / La certesa
que la farfollada / carregosa, acumulable / ha pres gran control total
/ del vostre trist personatge / La certesa estranya i rara /
de que no és vostra, vostra cara / La certesa i greu vertígen / que només
cagueu oxígen / La certesa que existiu / perquè no sempre és estiu.
Que un cop vau anar a Massrampinyo / i us van mangar d’or, els pinyos
Que mai heu tret la rifa / que sentiu dins el cap “Quin tifa!”
Que aneu ben penjant d’un fil / com de greix blanc de pernil.
Que aneu empenyent les hores / com qui va a recollir mores
Que no us plantegeu ni mica / mai res què coi significa.
Que veieu merda a la tele / i del cotxe no heu tret la Ele / i que tot
us sembla un coco / una moguda, un tarro, un siroco / que quan us
pregunten la hora / voldrieu no viure a fora / si no en un exili interior /
com en Harrison, al fiord / que tot el que us rossa us fereix / que el vostre
cul no pareix / que no sou ni pares ni mares / si no erms deserts de cadàvers / que us mireu la
puta cara / i us dieu “só mort encara?” / És per vosaltres que em bellugo / vostres inquietuds
trameto / us les vomito qual sugus / us les pastifo pel jeto / Sóc el mirall que us
retrata / sóc la vela d’una barca / sóc el pinyol de les coses / la merda sota l’estora.
Vosaltres veniu a fer rissotos / i jo el vostre alé el noto / i quan marxeu a casa / i, allà a la
cantonada / busqueu filtre a la butxaca / i us sembla que la merda del contenidor / us vigila /
i que té més que vosaltres, vida / jo quedo buit tal que bota /
i ploro amb els ous per sota.