23/10 FLUXCLUB PRESENTA OCTAEDRE

sessió 12

OCTAEDRE

Projecció + col·loqui

En aquesta sessió hem reunit vuit dones –Irene Coll, Julia Juániz, Elisabet Mabres, Beatriz Mínguez de Molina, Matilde Obradors, Març Rabal, Ana Rodríguez León i Elena Vilallonga– per mostrar algunes de les seves peces de videocreació més recents. Una sessió polièdrica de vuit dones que pertanyen a diferents generacions, que usen formats variats (35 mm, fotografia, animació stop motion…), que tracten múltiples temes (somnis, relacions, emigració, arquitectura…), i que s’ajunten avui per formar un octaedre de mirades diverses.

 

IRENE COLL
Mantenme fuera de tu mirada (Keep me out of your gaze)

2013_6:31 min

Quan una nena o un nen es descobreix i es reconeix en un mirall per primer cop, s’adona que té una aparença externa, la seva pròpia imatge. El mateix li passarà a la càmera cinematogràfica quan es trobi davant d’algú tornant-li una mirada inesperada, o curiosa. Es tornarà un objecte visible i es trobarà davant la seva pròpia forma i veritat.

Irene Coll  (Falset, Tarragona, 1981). Graduada com a Tècnica en Postproducció i So al CECC (Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya) i en Fotografia Artística a l’escola GROC. Fa més de deu anys que treballa com a editora de vídeo en tot tipus de formats audiovisuals, per a diferents productores, agències i multitud de marques. Compagina aquesta feina amb la realització de projectes de creació audiovisual, entre el found footage i el videoart. Ha dirigit diversos curtmetratges creatius que han participat a festivals internacionals en països com EUA, Regne Unit, França, Austràlia, Alemanya, Bielorússia, Sèrbia, Xile, Cuba o Bòsnia i Hercegovina. La mirada és sempre el punt de partida per a qualsevol dels seus projectes.
irenecollingles.com

JULIA JUÁNIZ
Emigración

2015_8 min

L’emigració és un moviment de població que consisteix a deixar el lloc de residència per establir-se en un altre país, generalment per causes econòmiques o socials. Gairebé tota la història de la humanitat és la història de les emigracions. Un ésser humà que viu en un país en guerra o no té res per menjar és un emigrant en potència i té dret a lluitar per salvar la vida d’una mort anunciada. Les emigracions reflecteixen un dels problemes més greus als quals s’enfronta avui la humanitat i que els governs no volen resoldre.
Julia Juániz 
(Arellano, Navarra, 1956). Va fer estudis de Medicina a la Universitat de Saragossa i cursos de fotografia a la galeria Spectrum de Saragossa. Des de 1990 es dedica professionalment al cinema. Ha muntat més de cinquanta llargmetratges i documentals de Carlos Saura, Víctor Erice o Ramón Barea. Des de 2011 realitza videocreacions i ha exposat en diversos llocs a la península.
juliajuaniz@gmail.com

ELISABET MABRES
See & be seen (Mirar i ser vist)

2017_9 min

Foto-vídeo-novel·la del viatge d’una dona a Hong Kong i Shanghai. Amb una similitud caracteritzada però des de la distància de sentir-se diferent, observa com elles dissimulen i ells s’espanten. Li costa respirar. Protegida, s’exposa al carrer, al carreró, al llit, a la submissió, tot en un ordre inicialment experimental. Fuig de l’eixam urbà per cercar en el gran verd un passat que l’aproximi, però torna, desmanegada. Després d’una revelació de figures i espais que la desfiguren i deslocalitzen, una visió l’acaba d’alterar: l’existència dels homes gàbia. En el seu mimetisme alterat, el subjecte acaba per transformar-se en objecte atrapat.
Elisabet Mabres (Barcelona, 1958). Viu i treballa a Barcelona. Llicenciada en Belles Arts en l’especialitat de pintura, ha experimentat amb total llibertat en tots els recursos gràfics i tridimensionals, essent en la instal·lació i l’escultura on va començar a utilitzar imatge i text. Amb més de vint-i-cinc anys d’exposicions internacionals i al país, és en els darrers dotze anys que Mabres s’ha focalitzat en l’expressió audiovisual, sentint tota la completesa d’aquest llenguatge i aportant el seu passat plàstic.
www.elisabetmabres.com

BEATRIZ MÍNGUEZ DE MOLINA

Finishing your dreams

2015_4:13 min
L’obra qüestiona la relació habitual entre el temps i el moviment, el so i la imatge, així com la relació entre la terra i l’aigua des del “punt de vista” de la mar, la seva energia i la seva força. Un punt de vista mòbil perquè en l’aigua la quietud no existeix. La velocitat específica de les imatges en moviment es refereix a l’essència mateixa de la seva materialitat, el fet de construir-se amb vint-i-cinc imatges fixes per segon. Per tant, l’espectador se situa entre la fotografia i el vídeo, la quietud i el moviment, la terra i l’aigua, l’aire i sota l’aigua, per sobre o per sota d’un moviment, i molt a prop de l’horitzó.Femme
2016_4:54 min
Entrem en el somni en apnea d’una dona. Història esfilagarsada, fragments de jocs i records de gestos quotidians. Pesa el 10% del seu pes i sense força, amb suavitat, ens fa lliscar entre les línies invisibles del seu somni. Una vida imaginària entrevista, que es transforma després de la confrontació amb el reflex de la seva pròpia imatge. Tot és pretext i distracció, com la vida mateixa. Beatriz Mínguez de Molina (Barcelona, 1979). És arquitecta i artista visual. Viu entre Barcelona i Madrid. La seva obra personal investiga relacions entre el temps, l’espai, el moviment, el paisatge i els éssers humans. Les seves obres participen regularment en festivals de videoart i cinema experimental internacionals i s’exhibeixen a la galeria d’art contemporani H2O de Barcelona.
minguezdemolina.com

MATILDE OBRADORS

La Ricarda. Al final de la pista

2014_4:40 min

La Ricarda va ser concebuda per a la música. Refugi cultural en època franquista, actualment està perduda en la pista 3 de l’Aeroport de Barcelona. El so segueix inundant la casa, no obstant això, el que l’envaeix actualment la fa inhabitable. El vídeo mostra la visita a la casa amb un bon amic de la família que la va freqüentar en la seva adolescència, Ramón Cañeque. L’espectador entra en l’ànima de la casa, en el passat i en el seu desolador present; sense paraules, sense entrevistes i sense diàlegs. Potser per això Pilar Parcerisas defineix la peça com “un haiku, un poema digital”.

Matilde Obradors (Barcelona, 1964). Videoartista i performer. Ha exposat a festivals com Loop i a diverses galeries d’art. Els seus films han rebut reconeixement nacional i internacional. Treballa els “espais ferits”, referit a les seqüeles que deixa el pas del temps, el progrés i la contaminació. És doctora en Comunicació Audiovisual i professora de la Universitat Pompeu Fabra.
www.matildeobradors.com

MARÇ RABAL

El somni de l’ornitòleg berlinès

2009_53 s

 

El somni de les mars profundes
2010_2 min

Aquestes dues obres presenten dues escenes amb personatges en actitud de descans. El moviment es troba en els elements que conformen els seus somnis.

 

Carta a Magritte
2010_45 s

L’únic objecte que hi apareix és un sobre, que pertany a la sèrie “Correu Ordinari” de l’artista, creacions a partir de sobres antics.

 

Inventari
2010_38 s

Un mostrari de papers antics que serviran per a futurs collages.


Març Rabal 
(Barcelona, 1976). Estudia Belles Arts a Barcelona i a l’École Nationale Superieure des Arts Decoratifs de París (ENSAD). El seu treball pictòric s’ha anat encaminant cap a la tècnica del collage en la qual se centren els seus últims treballs i a la vegada ha treballat aquesta tècnica aplicant-la a diferents formats i suports com el vídeo (stop motion) o el llibre d’artista. Els seus vídeos són petits assaigs experimentals sorgits durant el procés creatiu d’alguns quadres. Animacions senzilles que acompanyen l’obra plàstica (estàtica de per si) aportant-hi dos elements que la completen: temps i so.
mrabal.com

ANA RODRÍGUEZ LEÓN
El umbral de cristal

2015_24:59 min
A la ciutat, les persones conviuen amb els personatges que poblen l’univers de les imatges publicitàries. Però aquesta convivència aparentment tranquil·la comença a alterar-se quan personatges i persones inicien una pugna pel control de la realitat i de les seves ficcions.Ana Rodríguez León (Barcelona, 1981). És guionista i directora. Després d’estudiar escriptura cinematogràfica a l’ESCAC es muda el 2006 a Madrid, on desenvolupa la seva carrera professional. El seu treball abasta la ficció, el documental, el vídeo experimental i les zones frontereres entre ells. Utilitza diferents formats (Super 8, HD, DV) per materialitzar una recerca estètica i interior que explora la construcció de la identitat i la seva relació amb la representació, la memòria i el cos.
www.anarodriguezleon.com

ELENA VILALLONGA
Leporis Virgo

2015_6:20 min

Somni d’una verge que invoca el cel per demanar aliment.

Elena Vilallonga (Barcelona, 1966). Ha escrit i dirigit curtmetratges de ficció i pel·lícules documentals exhibides en diferents festivals espanyols i internacionals, entre altres: El Sonajero, 1996, (Festival de Sitges), Tarjeta Roja, 2002, (Festival de Cine de Venècia), Notas de Eternidad, 2011 (Festival Alcances), El Vuelo, 2012 (TV2), On the Fly: Cecil Taylor, 2012, (Festival In-Edit) i Correspondencia Filmada 2012-2015. Íntimament lligada a la música, ha realitzat diversos retrats fílmics d’artistes i videoclips musicals. És llicenciada en Filologia anglesa per la Universitat de Barcelona; tradueix llibres d’assaig i novel·la i escriu poesia.
elenavilallonga@gmail.com

Projecció + col·loqui

Durada: 90 min

Horari
Dilluns 23 d’octubre – 21:00
Gratuït

[+ info]