Neus Purtí en Núvol sobre Trajal Harrell’s «Antigone Jr. ++ / Twenty Looks or Paris is Burning at The Judson Church (Plus)»

veure en NUVOL aquí:
Neus Purtí en Núvol sobre Trajal Harrell’s «Antigone Jr. ++ / Twenty Looks or Paris is Burning at The Judson Church (Plus)»

Una joia del contenedor

25.07.2018 Neus Purtí Cirera. Festival Grec 2018. Barcelona.

Antígona i Ismene, les òrfenes de Iocasta, son uns cossos d’home-germanes vestint un espectacle. Es vesteixen i desvesteixen entre nosaltres com si ho fessin entre bastidors. Primer amb una tela senzilla –una clicada d’ull a l’antiga Grècia– que es bescanviarà per un batí casolà i després per un xandall, tant li fa. Antiguitat, modernitat, postmodernitat. Acadèmia i carrer. Són dues òrfenes en competició. Surten de l’any 442 aC. i s’insereixen a les acaballes dels anys vuitanta del segle passat. Ismene-Thibault Lac camina, esplèndida, per la passarel·la i balla. Totes dues ballen. Tots dos cossos movent-se al ritme del voguing, l’estil coreogràfic nascut de les comunitats afroamericana i llatina i els col·lectius LGTBI a la ciutat de Nova York. Un col·lectiu ballador a qui Malcolm McLaren dedicà el tema Deep in vogue; i que Madonna aprofità per treure dels marges i fer-ne un Vogue d’èxit global.

Una escena de ‘Antigone Junior ++’ que es va representar a l’Antic Teatre durant el Grec 2018.

Així que a l’escenari de l’Antic Teatre l’esperit de competició entre les dues germanes es transfigura i es trasllada al Harlem de Nova York, a les cases de ball dels vuitanta. Sona impecable la cançó “Song of a Sinner” de Top Drawer. Antígona-Trajal Harrell és lamenta de ser qui és; tot escridassant-nos – i amb esperit dramàtic- escup l’essència de l’espectacle: “Sóc Antígona. M’heu creat vosaltres!”

A escena s’hi reprodueix la intenció que menava les persones aplegades a les llavors anomenades “Houses” –dites així amb l’ànim de reapropiar-se de la idea de les “cases de la moda d’alta costura”.

En aquells concursos de Harlem s’hi celebraven competicions de ball inspirades en tot allò que transpirava d’una passarel·la de moda; i que tant la televisió com les revistes encimbellaven amb pàtines de glamur i glossy. Aquells concursos on s’hi tenia en compte tant la bellesa del ball i de les formes aturades pel flash de la fotografia en la passarel·la de moda, com la bellesa de la roba, el pentinat o els complement. Eren la rèplica. La resposta contracultural i escènica vers l’establishment supremacista, ric i blanc. Una apropiació vital, genuïna i barata. Una festa de ball i d’afirmació. Una resposta de poder i visibilització cultural i de gènere.

A l’escena que ens planteja Harrell, Antígona i Ismene s’ho saben de memòria i en fan un combat burleta de marques: Givenchy diu una, Valentino, diu l’altra, Balmain diu… fins a acabar amb una declaració consensuada i repetida: rich/bitch, rich/bitch… Aleshores Ismene asseguda a terra ens recorda d’on venim amb una lectura en veu alta i llibre en mà del passatge de Sòfocles.

Ens ho refresca perquè hem passat de l’antic drama històric al context de la modernitat: el drama queda en mans de la performance ballada i cantada, recreada per Trajal Harrell: “Papa was a Rolling Stone” -li diu-. I la dramatúrgia continua amb el lament de la germana a qui ningú ajudarà. Però el text es transvesteix, es reassigna, com els “cossos sense poder” a les “Houses” –tal com subratllà Judit Butler a Cuerpos que importan-– El drama és antic però el text se’ns apropa gràcies a un collage de lletres del cançoner de música popular, seleccionat pel mateix TH. Cantades-performades a viva veu i simultàniament en playback, hi sonen els Tindersticks (Another Night In), Michael Gore (Out Here On My Own), etc. Una selecció no casual sinó crucial que Antígona i Ismene finalment en format de duet cantant (i d’aquí ve el subtítol de l’espectacle plus-plus) ens canten, per reblar el clau.

Trajal Harrell i Thibault Lac son dues aus balladores i performàtiques del paradís perdut. D’un paradís perdut per a tothom. A parer meu, ANTIGONE Jr + + acompleix el transvasament. És una joia clàssica volgudament falsa; extreta del contenidor replet i immens de Nova York (o de Barcelona). Com una pedra preciosa que una queen llueix en la competició.

PD: ANTIGONE Jr + + PlayList amb versos destacats:

Song of a Sinner, Top Drawer

… Cause on your Judgment day you’re gonna close your gates
On me, on me, on me /And I’ll be left here on my own / To face hell all alone..

Another Night In, Tindersticks

Greeds are gone now, the panic subsides

Alcoholic, Starsailor
I was looking for another you/ when I looked ‘round, you were gone

Out Here On My Own, Michael Gore

Sometimes i wonder / Where I’ve been/Wo i am, do i fit in…

The Darkest Side by The Middle East

…And its the golden ticket I’ll win / when you kill my enemies..