![](\"http:\/\/farm4.static.flickr.com\/3011\/2698382477_c3312d4a76_o.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
La seg\u00fcent entrevista es va realitzar amb ocasi\u00f3 del tancament del cicle Radicals Lliure, on vam veure a Carles Santos d’espectador a gaireb\u00e9 totes les funcions. En Santos estava ultimant els preparatius per a l’estrena a Barcelona de \u00abBrossalobrossotdebrossat\u00bb i ens va semblar interessant con\u00e8ixer la seva opini\u00f3 sobre el que succeeix a Barcelona. <\/em><\/p>\n Parlant dels Radicals Lliure, aquesta nova generaci\u00f3 de vegades presenta aspectes molt similars i a mi em sembla interessant com cadascun d’ells pot arribar a desenvolupar el seu m\u00f3n propi. Tu tens un m\u00f3n molt particular, com va apar\u00e8ixer?<\/em><\/p>\n Tot va comen\u00e7ar per culpa del Brossa. Jo tocava el piano a un bon nivell, vaig con\u00e8ixer el Brossa i un dia vaig tocar el piano davant seu. I el Brossa em va dir: \u00abMolt b\u00e9, ja has tocat el piano, i ara qu\u00e8?\u00bb El problema va comen\u00e7ar aqu\u00ed. I \u00e9s el que he fet: sempre hi ha un piano. I fins i tot si no hi \u00e9s, d’alguna forma continua sent-hi. He constru\u00eft el meu m\u00f3n al voltant d’aquest instrument. Perqu\u00e8 el Brossa tenia ra\u00f3: i ara qu\u00e8? Havia de fer alguna cosa m\u00e9s. Mai no havia pujat a un escenari i llavors ho vaig fer. Es va treure de la m\u00e0niga el Concert irregular<\/em> per celebrar el 75\u00e8 aniversari del Mir\u00f3 i va dir: el Santos que s’apanyi com pugui. El Santos, l’Anna Ricci i el Pere Portabella.<\/p>\n Qu\u00e8 feia el Pere Portabella all\u00e0?<\/em><\/p>\n Ell dirigia.<\/p>\n Jo pensava que havia dirigit el Brossa.<\/em><\/p>\n No, el Brossa no dirigia mai. El Brossa nom\u00e9s va dirigir una obra a la seva vida. Va ser una pe\u00e7a que dura 3 \u00f3 4 minuts. La va dirigir amb 3 actors i un espectador. I es va fer al menjador del Pon\u00e7 que en aquest moment no hi era. \u00c9s l’\u00fanica not\u00edcia que tenim de direcci\u00f3 del Brossa. No va dirigir mai m\u00e9s.<\/p>\n Quan tu vas comen\u00e7ar hi havia gent com el Brossa que feia coses interessants i hi havia tot un sector majoritari que repetia unes f\u00f3rmules molt definides i poc interessants. Creus que hi pot haver un paral\u00b7lelisme entre aquesta situaci\u00f3 i la que es viu ara, on hi ha una s\u00e8rie d’artistes que investiguen i uns altres que sempre repeteixen el mateix?<\/em><\/p>\n Aquella \u00e8poca era molt dura. Trobo que no \u00e9s comparable. El Lliure t\u00e9 una programaci\u00f3, el Nacional en t\u00e9 una altra. Hi ha coses per a tots els ulls. En aquella \u00e8poca hi havia el Club 49, la burgesia catalana il\u00b7lustrada que portava l’\u00faltim que hi havia a Europa i a tot el m\u00f3n. No s\u00e9 si \u00e9s culpa del Bar\u00e7a, per\u00f2 aix\u00f2 ha desaparegut. Una vegada fa m\u00e9s de 40 anys van llogar un avi\u00f3 des de Nova York i van portar el ballet del Cunningham. Era la primera vegada que venia a Europa. No tenia la fama que va tenir despr\u00e9s. Per\u00f2 aqu\u00ed hi havia gent molt inquieta i van portar el John Cage, el David Tudor i el Rauschenberg, que havia fet l’escenografia. Al final ho van fer al Prado de Sitges.<\/p>\n A les notes biogr\u00e0fiques sobre tu sempre s’esmenta la teva relaci\u00f3 amb John Cage. El vas con\u00e8ixer en aquesta ocasi\u00f3 o m\u00e9s tard quan et van donar la beca de la fundaci\u00f3 March per anar als EEUU?<\/em><\/p>\n El vaig veure en aquesta ocasi\u00f3 quan el van portar aqu\u00ed, per\u00f2 el vaig con\u00e8ixer all\u00e0. A Nova York. Vaig passar tres anys all\u00e0 i vaig col\u00b7laborar en coses que ell organitzava.<\/p>\n Quin any \u00e9s aix\u00f2?<\/em><\/p>\n Aix\u00f2 \u00e9s el 1975 i vaig ser all\u00e0 fins gaireb\u00e9 l’any 80.<\/p>\n El grup Fluxus encara seguia en actiu? No s’havien dividit una mica en aquella \u00e8poca?<\/em><\/p>\n En absolut. El Philip Glass era taxista llavors. Hi havia el Nam June Paik, Philip Corner, Robert Ashley…<\/p>\n I quina influ\u00e8ncia t\u00e9 aix\u00f2 en la teva feina?<\/em><\/p>\n Llavors vaig entendre que el Brossa havia sigut un precursor. Hi ha una pe\u00e7a seva de l’any 47 que es diu Sord-mut<\/em> on s’obre el tel\u00f3 i es mostra una sala de color blanc. Passen dos minuts i es baixa el tel\u00f3 de nou. Aix\u00f2 \u00e9s el Silence<\/em> del John Cage, per\u00f2 15 anys abans.<\/p>\n Malgrat aix\u00f2, tu no has tirat pel minimalisme, ni tampoc has seguit l’estrat\u00e8gia de les vanguardes de canviar constantment d’estil. Tu has optat per crear un m\u00f3n propi on sempre es repeteixen en certa mesura uns certs elements. Hi ha gent que critica aquesta reiteraci\u00f3.<\/em><\/p>\n S\u00ed, d\u00e9j\u00e0 vu<\/em>, que li diuen. \u00c9s una postura molt f\u00e0cil. Hi ha gent que sempre fa el mateix amb el llenguatge m\u00e9s tradicional i aix\u00f2 mai no els hi diuen. En canvi a la gent que intenta fer coses diferents i utilizar un llenguatge personal s\u00ed que ens ho diuen. El Brossa ja ho explicava en una entrevista. Sembla que quan no fas el que fa tothom incomodes. Per\u00f2 jo no en faig gaire cas d’aix\u00f2.<\/p>\n Per\u00f2 al mateix temps dintre del m\u00f3n que crees, tamb\u00e9 hi ha una evoluci\u00f3. En quina mesura creus que \u00e9s important, aquesta evoluci\u00f3 personal dintre d’un mateix llenguatge? Com apareix?<\/em><\/p>\n No ho s\u00e9. Potser \u00e9s la meva formaci\u00f3 de m\u00fasic. Jo crec molt en el treball. No pretenc canviar coses de forma radical si no n’estic molt segur o no en sento la necessitat. Jo crec que tots els artistes tenen alguna cosa que et permet recon\u00e8ixer-los. Brahms \u00e9s Brahms. Sents un parell de notes i saps que \u00e9s una composici\u00f3 seva. Jo no s\u00e9 si \u00e9s possible fer coses radicalment diferents tota l’estona. Clar, que al cap i a la fi tampoc no s’investiga tant i si hi ha alg\u00fa que vol intentar una cosa nova tamb\u00e9 se li ha de permetre. Aix\u00f2 dels Radicals Lliure est\u00e0 molt b\u00e9 perqu\u00e8 un teatre els hi ha donat una plataforma perqu\u00e8 facin el que vulguin. Ho trobo molt positiu. \u00c9s un bon s\u00edmptoma.<\/p>\n Tornant a Cage i el grup Fluxus, en aquest moment hist\u00f2ric es crea una mena d’impasse. El Cage fa el <\/em>Silence, el George Brecht escriu obres de teatre que consten nom\u00e9s d’una l\u00ednia i l’Ann Halprin convoca grups de gent que simplement caminen en cercle. El m\u00fasic deixa de composar, l’escriptor deixa d’escriure i la ballarina en comptes de ballar camina. Per ser artista ja no cal dominar cap t\u00e8cnica. Aix\u00f2 avui dia crea una relaci\u00f3 dif\u00edcil respecte a la t\u00e8cnica, respecte a l’ofici que hi ha darrera. Qu\u00e8 en penses d’aix\u00f2?<\/em><\/p>\n Ho entenc molt b\u00e9 perqu\u00e8 jo ho vaig viure amb el Cage i amb tota aquesta gent. En aquella \u00e8poca aix\u00f2 era una mesura molt necess\u00e0ria i saludable. Avui dia a mi aix\u00f2 em costa una mica. Jo reivindico la meva t\u00e8cnica pian\u00edstica, procuro portar bons actors, bons cantants. De vegades em trobo algun Fluxus que encara viu, com ara el Tom Johnson a Par\u00eds. I em diuen \u00abEs que portes gent molt bona\u00bb, com si fos un retret.<\/p>\n Per\u00f2 la idea b\u00e0sica del Cage \u00e9s bona. Tothom pot fer art. Amb aix\u00f2 hi estic completament d’acord. Per\u00f2 aqu\u00ed hi entra tothom. El virtu\u00f3s del piano tamb\u00e9. L’art consisteix en aquesta pregunta que em va fer el Brossa despr\u00e9s de tocar el piano: \u00abI ara qu\u00e8?\u00bb Tothom t\u00e9 dret al \u00abI ara qu\u00e8?\u00bb. El que passa \u00e9s que fer bandera de la falta de coneixement \u00e9s un altre problema. Quan veig aquesta gent que rebutja la t\u00e8cnica i que quan escolta el \u00abTristany i Isolda\u00bb de Wagner diuen: \u00abostres, quina m\u00fasica m\u00e9s bona que has composat\u00bb, sense recon\u00e8ixer-la… Jo crec que has de saber qu\u00e8 \u00e9s Tristany i Isolda<\/em>. Si escrius has de llegir i si et dediques al teatre o a la m\u00fasica tamb\u00e9 n’has d’aprendre. Potser no saber res va ser bo en algun moment, per\u00f2 no ara. Ara la lluita \u00e9s una altra. Abans nom\u00e9s hi havia una minoria il\u00b7lustrada que ha desaparegut, per\u00f2 ara tens l’oportunitat d’omplir un teatre durant 10 dies. Hi ha gent que llegeix els diaris i sap qui era el Brossa. Saben que era un poeta peculiar, que no t\u00e9 el premi de les lletres catalanes. L’altra dia vaig veure un anunci d’una galeria a Alemanya que feia una exposici\u00f3 Beuys-Brossa. Aqu\u00ed s\u00ed que situen b\u00e9 a l’autor en el lloc que li pertoca. Jo el primer que faig a l’obra \u00e9s contextualitzar a Brossa fora de Catalunya, de la mala Catalunya. \u00c9s un home que t\u00e9 aquesta dimensi\u00f3 Fluxus. Per aix\u00f2 a Alemanya el posen en relaci\u00f3 amb el Beuys, perqu\u00e8 saben d’aquesta dimensi\u00f3. Cito molt el Brossa perqu\u00e8 crec que ha sigut un personatge important per aquesta cultura i no el saben apreciar. Ara hi ha l’Espai Brossa i els amics del Brossa, que han creat un Brossa amable amb el confetti i el Fr\u00e8goli, i no volen entrar en altres coses. \u00c9s molt m\u00e9s interessant que aix\u00f2. En canvi a Alemanya veuen un Fluxus, fins i tot anterior als Fluxus, i havent viscut a Barcelona tota la vida.<\/p>\n M’agradaria parlar d’aquest tema del reconeixement a Catalunya m\u00e9s endavant, per\u00f2 abans hi ha una altra pregunta que volia fer. Les teves peces no expliquen clarament una s\u00e8rie de fets. Hi ha una s\u00e8rie d’accions on es nota una coher\u00e8ncia interna que capta l’atenci\u00f3, per\u00f2 no \u00e9s del tot clar pels espectadors qu\u00e8 est\u00e0 passant. Tampoc no \u00e9s completament incomprensible. \u00c9s aquest punt mig entre all\u00f2 que \u00e9s obvi i all\u00f2 que \u00e9s herm\u00e8tic. N’ets conscient d’aix\u00f2? Com ho construeixes?<\/em><\/p>\n \u00c9s el que em surt. Aix\u00f2 \u00e9s com la m\u00fasica, que t’ho explica tot per\u00f2 no t’explica res. Jo tracto fins i tot els textos com una partitura. Els munto amb els ritmes, amb les seves veus, les seves situacions, els canvis de din\u00e0mica… Tornant al Brossa, he muntat una obra seva que es diu \u00abEl sabater\u00bb i l’he muntada com una partitura. I ha de funcionar per a alg\u00fa que no entengui el catal\u00e0 perqu\u00e8 el text sona, t\u00e9 ritme. El llenguatge \u00e9s m\u00fasica i la m\u00fasica \u00e9s un llenguatge.<\/p>\n I qu\u00e8 en penses d’aix\u00f2 de la falta de reconeixement a Catalunya? Aqu\u00ed la gent que val la pena, com el Brossa, sembla que s’ha de morir perqu\u00e8 els reconeguin. Per a mi, els artistes emergents s\u00f3n aquells que no han rebut el reconeixement que se’ls hi deu. En aquest sentit, creus que ets un artista emergent?<\/em><\/p>\n (Riu<\/em>) La Marta Oliveres sempre em diu que s\u00f3c emergent. B\u00e9, no em puc queixar, per\u00f2 si em volgu\u00e9s queixar tamb\u00e9 ho podria fer. Per\u00f2 al mateix temps tampoc no em puc queixar perqu\u00e8 sempre he fet el que he volgut i tinc l’oportunitat de muntar una obra cada any. La situaci\u00f3 del pa\u00eds \u00e9s millor que la del passat, per\u00f2 encara falta una bona empenta. Per\u00f2 no s\u00e9 si el pa\u00eds est\u00e0 preparat.<\/p>\n A Fran\u00e7a la gent amb diners en gasta una part en cultura perqu\u00e8 \u00e9s un signe de prestigi social. En els \u00faltims 20 anys el pa\u00eds ha millorat molt econ\u00f2micament per\u00f2 aqu\u00ed aix\u00f2 no passa.<\/em><\/p>\n No, no hem arribat aqu\u00ed i tinc els meus dubtes sobre si hi arribarem. Hem perdut molt pol\u00edticament. Amb la retirada del Maragall s’ha perdut aquesta burgesia il\u00b7lustrada. Ara estem a les mans de Cornell\u00e0 i l’Hospitalet. Segur que tenen moltes coses bones, per\u00f2 la cultura no \u00e9s el seu fort. I aix\u00f2 ho notarem. Si no en saben, en aix\u00f2 no invertiran.<\/p>\n Hi ha alg\u00fa de la teva generaci\u00f3 que encara estigui en actiu i que desenvolupi un treball que t’interessa?<\/em><\/p>\n No sabria dir-te. Pertanyo a una generaci\u00f3 intermitja. D’una banda em vaig relacionar amb gent m\u00e9s gran com el Brossa i el Portabella, i despr\u00e9s va apar\u00e8ixer una generaci\u00f3 m\u00e9s jove. Jo estic entre les dues.<\/p>\n La generaci\u00f3 m\u00e9s jove seria Comediants, La Fura dels Baus…<\/em><\/p>\n Aix\u00f2 ha sigut interessant, ha funcionat i li ha donat una dimensi\u00f3 diferent al pa\u00eds. L’\u00e8xit d’aquests grups ha sigut m\u00e9s fora que no pas aqu\u00ed. Despr\u00e9s tot acaba com acaba i els problemes s\u00f3n els que s\u00f3n, per\u00f2 ha projectat un treball que \u00e9s for\u00e7a genu\u00ed i trobo que t\u00e9 personatges interessants. Pertany a aquest pa\u00eds. Despr\u00e9s la circumst\u00e0ncia \u00e9s la que \u00e9s. Per\u00f2 a Madrid no ho tenen aix\u00f2. O potser comen\u00e7a tot just ara…<\/p>\n I del que veus ara, de la gent nova, i ha quelcom que t’agradi molt?<\/em><\/p>\n Home, no ho s\u00e9. Jo ja s\u00f3c gran i a la meva edat \u00e9s dif\u00edcil que hi hagi res que t’agradi molt. Em costa una mica, per\u00f2 tinc una actitud molt positiva.<\/p>\n Vas a veure gran part de la feina de nous creadors. Est\u00e0s obert a noves propostes…<\/em><\/p>\n S\u00ed, estic molt obert, per\u00f2 no s\u00e9 si els entusiasmes s\u00f3n bons o dolents.<\/p>\n Per\u00f2 de tota aquesta gent no hi ha ning\u00fa que t’emocioni especialment?<\/em><\/p>\n Tampoc no voldria dir aix\u00f2. Tampoc no seria bo que m’emocion\u00e9s gaire. Ells estan en una altra situaci\u00f3.<\/p>\n Potser \u00abemocionar\u00bb no \u00e9s la paraula adient. Potser hi ha alguna cosa que t’interessi o on vegis un cam\u00ed a seguir… No creus que ells podrien estar en una situaci\u00f3 de partida similar a la que estaves tu amb <\/em>Concert irregular?<\/em><\/p>\n No, \u00e9s molt diferent. Ara hi ha un recolzament, un p\u00fablic… Amb el Brossa eren quatre gats i el maltracte era molt gran. Hi havia una incomprensi\u00f3 total, la cr\u00edtica deia que all\u00f2 era una pallassada, escrivien insults personals. Aquesta gent presenta en un teatre com el Lliure, on la gent va a veure la programaci\u00f3, on es fa publicitat… No \u00e9s el mateix, no.<\/p>\n I quins vicis o problemes veus en aquestes noves propostes?<\/em><\/p>\n No els conec prou per contestar aquesta pregunta. Jo vaig a veure moltes coses, des dels Radicals Lliure al Calixto Bieito. En aquest \u00faltim li vaig fer una m\u00fasica per \u00abTirant Lo Blanc\u00bb. Abans m’has preguntat si aix\u00f2 m’emocionava… Potser la pregunta \u00e9s si hi ha res de tot aix\u00f2 que em sorprengui, i la resposta \u00e9s no. Per\u00f2 estic obert. Potser t’esperaves respostes m\u00e9s radicals, per\u00f2 a la meva edat \u00e9s d\u00edficil ser radical. S\u00f3c capa\u00e7 de llegir moltes coses diferents. El que trobo quan parlo amb aquests creadors \u00e9s que moltes coses no les saben. I aix\u00f2 igual no \u00e9s gaire bo. L’altra dia vaig veure a un cellista (David Fern\u00e1ndez) que tenia un pentagrama de fils met\u00e0l\u00b7lics, i despr\u00e9s els treia i se’ls cosia. A mi no em sorpr\u00e8n, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s que moltes coses que he vist als Radicals Lliure. Despr\u00e9s anava tocant i trencava les cordes. Aix\u00f2 \u00e9s un Fluxus que reconec molt. Crec que t\u00e9 un bon punt de partida per tirar endavant Aqu\u00ed a Barcelona als anys 80 i 90 hi va haver gent molt potent que feia accions, com per exemple el Jordi Benito, que en una ocasi\u00f3 es va clavar la m\u00e0 en un piano amb un clau. Aquesta gent va treballar molt amb la sang i el Bieito ho hauria de saber. Tot aix\u00f2 aquests creadors ho haurien de saber, per\u00f2 no ho saben. Hi ha coses que s’han de saber, fins i tot si despr\u00e9s vols deixar-les de banda. Igual que el Cage, hi ha molts m\u00fasics a qui no els agrada perqu\u00e8 no coincideix amb la seva idea de m\u00fasica. \u00c9s un dadaista al m\u00f3n de la m\u00fasica, i aix\u00f2 feia molta falta. Als conservatoris s’hauria d’explicar i comprendre qu\u00e8 significa, i donar-li el valor que li correspon al que significa. Per\u00f2 no es fa.<\/p>\n B\u00e9, hi ha gent que no vol saber gaire, perqu\u00e8 quan descobreixen que tot ja ha estat fet senten que no poden fer res… <\/em><\/p>\n B\u00e9, es que no tenen perqu\u00e8 fer res que ning\u00fa no hagi fet abans. Al m\u00f3n on vivim aix\u00f2 \u00e9s molt dif\u00edcil. I el problema no \u00e9s aquest. El problema \u00e9s crear un llenguatge propi, que funcioni i que et comuniqui amb els dem\u00e9s.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La seg\u00fcent entrevista es va realitzar amb ocasi\u00f3 del tancament del cicle Radicals Lliure, on vam veure a Carles Santos d’espectador a gaireb\u00e9 totes les funcions. En Santos estava ultimant els preparatius per a l’estrena a Barcelona de \u00abBrossalobrossotdebrossat\u00bb i … Sigue leyendo