Miro al pati interior. Veig roba estesa i grafitis a les parets, per tot arreu. Hi ha una pintada molt a prop de la finestra des de la que observo que diu: “Al Carmelo le encanta la heroína”. Em fa pensar si el Carmelo es punxa. O potser es punxava abans. Penso que potser els veïns deuen estar fins els collons de les pintades. Però igual no perquè potser tots els veïns són artistilles. El pati està ple de gent amb la cara i els cossos pintants. Juguen amb una pilota. La pilota arriba fins a la meva finestra i jo els hi torno. A l’habitació, amb mi, es troba la Tati, crec. No sé de qui és la casa.