Qu\u00e8 significa exactament aquest gest? Per qu\u00e8 relacionar una programaci\u00f3 que comen\u00e7a a la fi del 2011 amb una pe\u00e7a que amb prou feines es va representar a la fi dels anys 60? Si s\u2019estan invocant determinats valors, quins s\u00f3n i com mantenir-se fidel als mateixos tenint en compte les transformacions que ha experimentat tant la nostra societat com l’\u00e0mbit art\u00edstic?<\/p>\n
Una cru\u00eflla singular<\/strong><\/p>\n \u201cConcert irregular\u201d \u00e9s una cru\u00eflla singular dins de l’art en viu catal\u00e0 primer de tot pels creadors que conflueixen en aquesta pe\u00e7a. Cal destacar en primer lloc la pres\u00e8ncia indirecta de Joan Mir\u00f3, en honor del qual es presenta l’obra. A nivell simb\u00f2lic, la pres\u00e8ncia de Mir\u00f3 resulta essencial, ja que \u00e9s un representant de les primeres avantguardes de principis del segle XX. Mir\u00f3 va estar en contacte amb Pablo Picasso, Max Jacob, Tristan Tzara i molts altres personatges rellevants poc despr\u00e9s de la primera guerra mundial, quan les primeres avantguardes estaven en plena ebullici\u00f3. Encara que aquest no \u00e9s lloc per analitzar la seva obra, cal destacar el comprom\u00eds de Mir\u00f3 amb la investigaci\u00f3, que li va portar de l’expressionisme al surrealisme i despr\u00e9s a un univers personal que mai es va cansar de desenvolupar abastant mitjans tan diferents com la pintura, l’escultura, el gravat o la cer\u00e0mica. En la seva exploraci\u00f3 de diferents mitjans art\u00edstics, Mir\u00f3 tamb\u00e9 va participar en projectes esc\u00e8nics molt diversos al llarg de diverses d\u00e8cades, des de col\u00b7laboracions amb els ballets russos de Diaghilev<\/a> a \u201cMori el Merma\u201d de la Claca<\/a>.[1]<\/a><\/p>\n Per aquest motiu, no resulta trivial que \u201cConcert irregular\u201d es realitz\u00e9s en homenatge a Mir\u00f3. Un homenatge que Brossa reiterar\u00e0 en diverses ocasions, ja sigui de manera esc\u00e8nica[2]<\/a> o visual.[3]<\/a><\/p>\n Programa de m\u00e0 signat per Mir\u00f3 per a la representaci\u00f3 de St Paul de Vence propietat de Carles Santos, a qui agra\u00efm el perm\u00eds per reproduir la imatge. Igual que Mir\u00f3, Joan Brossa va utilitzar una gran quantitat de mitjans art\u00edstics diferents. Per\u00f2 si Mir\u00f3 els cultivava per separat, Brossa tenia l’habilitat d’emprar elements d’\u00e0mbits diferents en propostes que es convertien en h\u00edbrids entre poesia, art visual, teatre, etc., fidel a la idea que \u201cles diferents expressions art\u00edstiques d’una \u00e8poca (\u2026) s\u00f3n diferents costats d’una pir\u00e0mide que en el punt m\u00e9s alt s’ajunten\u201d[4]<\/a>. Per\u00f2 si Mir\u00f3 est\u00e0 lligat a les primeres avantguardes, Joan Brossa prefigura d’alguna manera la segona ona d’avantguardes que t\u00e9 lloc als anys 60.<\/p>\n Com s’ha repetit nombroses vegades, la seva obra \u201cSord-mut\u201d (1947) \u00e9s anterior al \u201cSilence\u201d (1952) de John Cage i estableix un sorprenent paral\u00b7lelisme amb aquest. D’altra banda, Brossa col\u00b7labora diverses vegades amb Pere Portabella, Anna Ricci, i Carles Santos i marca d’alguna manera la seva carrera.<\/p>\n Per desgr\u00e0cia, Anna Ricci<\/a> va morir al 2001 despr\u00e9s d’una llarga carrera compromesa amb les avantguardes i la recerca on va interpretar partitures de Cage, Mestres Quadreny i Boulez, entre molts d\u2019altres<\/a>; per\u00f2 Carles Santos i Pere Portabella segueixen creant i col\u00b7laborant encara avui dia, amb obres conjuntes tan recents com \u201cEl silenci abans de Bach<\/a>\u201d (2007). D’aquesta manera, a trav\u00e9s de \u201cConcert irregular\u201d podem seguir un impuls que emergeix de les primeres avantguardes i arriba fins als nostres dies.<\/p>\n Concert irregular<\/strong><\/p>\n Segons diverses fonts, va ser l’\u00e8xit de la \u201cSuite bufa\u201d el que va motivar a Brossa a escriure el \u201cConcert irregular\u201d. Aquest es presentaria per primera vegada el 22 de juliol de 1968 a la Fondation Maeght de Saint Paul de Vence per commemorar el 75\u00e8\u00a0 aniversari de Joan Mir\u00f3, el 7 d’octubre de 1968 es va mostrar de nou al Teatre Romea de Barcelona dins del Ciclo de Teatro Latino i l’any seg\u00fcent la pe\u00e7a es va representar a Nova York per \u00faltima vegada. Encara que no tenim not\u00edcia de cap enregistrament audiovisual, el gui\u00f3 de Brossa est\u00e0 publicat[5]<\/a> i permet fer-nos una idea for\u00e7a precisa de la proposta. Es tracta d’una \u201cacci\u00f3 musical en dues parts\u201d, on cada part consta de vuit escenes i cada escena constitueix un sketch que subverteix el g\u00e8nere del concert.<\/p>\n Sens dubte l’escena m\u00e9s famosa de \u201cConcert Irregular\u201d \u00e9s l’\u00faltima, el pol\u00e8mic \u201cHomenatge al Vietcong\u201d on la cantatriu canta un text on es denuncien interessos econ\u00f2mics darrere de la intervenci\u00f3 dels EUA a Vietnam i despr\u00e9s el personatge del pianista s’afaita davant del piano i s’eixuga amb la bandera dels Estats Units. A \u201cBrossalobrossotdebrossat<\/a>\u201d, Carles Santos reposa part d’aquesta escena. No obstant aix\u00f2, com la influ\u00e8ncia de Brossa \u00e9s tan marcada, poden veure’s rastres de \u201cConcert Irregular\u201d en diverses de les obres de Santos. Per exemple, la primera escena de \u201cConcert irregular\u201d, \u201cHomenatge a Leopold Fr\u00e8goli\u201d no dista gaire de \u201cLa-re-mi-la<\/a>\u201d (1979), on Santos executa un exercici de transformisme darrere del piano. O sin\u00f3 a \u201cPlayback<\/a>\u201d (1970), una col\u00b7laboraci\u00f3 entre Santos i Portabella, els int\u00e8rprets llegeixen les notes d’una partitura tal com s’indica a la tercera escena de l’obra, \u201cEsquelet musical\u201d.[6]<\/a><\/p>\n Per\u00f2 m\u00e9s que descriure i analitzar les diferents accions de la pe\u00e7a[7]<\/a>, ens agradaria repassar algunes reaccions despr\u00e9s de la seva estrena a Barcelona. Al Diari de Barcelona del 9 d’octubre de 1968 es diu de \u201cConcert irregular\u201d que \u201cno existeix un qualificatiu adequat per definir-ho\u201d. A Telexpr\u00e9s, Julio Manegat escriu que l’obra de Brossa \u201cni \u00e9s teatre \u2013en el sentit m\u00e9s o menys tradicional-, ni \u00e9s m\u00fasica\u201d i \u201ctampoc (\u2026) \u00e9s teatre m\u00edmic ni m\u00fasica il\u00b7lustrada per la pres\u00e8ncia esc\u00e8nica dels int\u00e8rprets\u201d. A La Vanguardia, Xavier Montsalvatge diu que \u201cparlar de la \u201cm\u00fasica\u201d d’aquest singular concert representaria fer el joc a l’espectacle amb un nou absurd\u201d, mentre que en un altre text de La Vanguardia, Mart\u00ednez Tom\u00e1s diu que \u201cel que hi ha de \u201cconcert\u201d, \u00e9s a dir, de \u201cmusical\u201d, en aquest espectacle, ha estat subministrat en dosis tan escasses que a nosaltres no ens ho sembla\u201d. \u00c9s a dir, es percep a les ressenyes una certa incomoditat davant la impossibilitat de fer encaixar \u201cConcert irregular\u201d en una categoria predeterminada.<\/p>\n Titular d’una cr\u00f2nica sobre l’estrena a Barcelona<\/em><\/p>\n Aqu\u00ed tenim una connexi\u00f3 important entre el \u201cConcert irregular\u201d i certa manera d’entendre l’art al que vol donar cabuda la Secci\u00f3 Irregular. Quan la prioritat en un determinat projecte \u00e9s satisfer les necessitats que es manifesten durant el proc\u00e9s de creaci\u00f3 pot ser que l’obra acabi posicionant-se clarament dins d’un g\u00e8nere -el que s’ent\u00e9n com a \u201cart visual\u201d, \u201cdansa\u201d, \u201cteatre\u201d, \u201cm\u00fasica\u201d, etc, en un moment donat de la hist\u00f2ria, ja que aquests conceptes es redefineixen constantment-; per\u00f2 tamb\u00e9 resulta molt plausible que el resultat desbordi els marcs establerts i constitueixi un desafiament per a la nostra forma d’entendre les coses.<\/p>\n Sens dubte aix\u00f2 va ser el que va oc\u00f3rrer la nit del 7 d’octubre de 1968, on la incomprensi\u00f3 que va generar el desafiament d’una s\u00e8rie de convencions va fer que part del p\u00fablic es dediqu\u00e9s a patejar \u201ci una altra part es va divertir escoltant els cops de peu i celebrant les intervencions m\u00e9s o menys afortunades d’alguns espectadors. Fins i tot, per a qu\u00e8 anem a enganyar-nos, es van escoltar un parell de grolleries\u201d[8]<\/a>.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, aquest potencial desafiament \u00e9s una de les principals riqueses de l’art degut a la seva capacitat per fer que ens replantegem la nostra forma de comprendre el que ens envolta. Quan una obra suposa un despla\u00e7ament, el principal comprom\u00eds dels creadors est\u00e0 en aquest desafiament i no en la satisfacci\u00f3 de les expectatives que puguin donar-se en un p\u00fablic determinat. Per aix\u00f2 resulta tan l\u00f2gic com lloable que tant Ricci com Santos prescindissin \u201camb una serenitat espartana del que s’opinava\u201d[9]<\/a> i aguantessin \u201cperfectament immutables els fren\u00e8tics cops de peu que s’escoltaven a la sala\u201d[10]<\/a>.<\/p>\n Despla\u00e7aments<\/strong><\/p>\n Al principi d’aquest text hem invocat les avantguardes i, d’altra banda, l’obra de Brossa t\u00e9 una estreta relaci\u00f3 amb fen\u00f2mens art\u00edstics considerats d’avantguarda que es donen a nivell internacional als anys 60. Com escriu Ingrid L\u00f3pez, \u201cels diferents reculls de \u201cPoesia esc\u00e8nica\u201d mantenen una correlaci\u00f3 amb les formes d’art en viu: happening, fluxus i body art\u201d. Resulta doncs natural que, despr\u00e9s dels cops de peu a Barcelona, \u201cConcert irregular\u201d fos un \u00e8xit a Nova York sota els auspicis d’un fluxus tan rellevant com Dick Higgins<\/a>[11]<\/a>.<\/p>\n D’altra banda, al text del programa de \u201cConcert irregular\u201d al Romea, Brossa explica que \u201ca l\u2019aventura de l\u2019espectacle que veureu \u00e9s fusionen la m\u00fasica i l\u2019acci\u00f3, que, de certa manera, passa a substituir la lletra\u201d. En aquest sentit, es podria relacionar aquest text que desapareix amb la transformaci\u00f3 que descriu Hans-Thies Lehmann en l’\u00fas del text a \u201cPost-dramatic theater\u201d. O b\u00e9, ja que \u201cel moviment i l’acci\u00f3 marquen l’obra teatral del poeta catal\u00e0\u201d[12]<\/a> , tampoc seria dif\u00edcil vincular el seu treball a noves formes d’entendre la dansa que emergeixen als anys 60. No obstant aix\u00f2 voldr\u00edem evitar aqu\u00ed aquesta analogies perqu\u00e8 ens portarien a associar les avantguardes a determinades formes art\u00edstiques. El que ens interessa en relaci\u00f3 a la Secci\u00f3 Irregular no \u00e9s una forma art\u00edstica en particular, sin\u00f3, en paraules de Brossa, la concepci\u00f3 de l’art com \u201cuna aventura oberta\u201d[13]<\/a>.<\/p>\n Autors com Peter B\u00fcrger[14]<\/a> o J\u00fcrgen Habermas[15]<\/a> han escrit textos taxatius afirmant que les avantguardes van fracassar o b\u00e9 no van ser m\u00e9s que una farsa. D’una banda, \u00e9s veritat que les diferents avantguardes no van complir les altes expectatives que van suscitar els seus programes i no van aconseguir transformar radicalment la realitat social de l’art. Per exemple, les avantguardes no van acabar amb l’art com a producte ni van aconseguir fusionar indefinidament art i vida. Per\u00f2 no per aix\u00f2 ens atrevir\u00edem a declarar que les avantguardes van fracassar. Entre altres motius, perqu\u00e8 l’esperit de les avantguardes, lluny de desapar\u00e8ixer, es manifesta avui entre nosaltres de maneres diferents i constitueix una constant en la creaci\u00f3 contempor\u00e0nia de vocaci\u00f3 experimental.<\/p>\n Per exemple, en parlar de \u201cNom donn\u00e9 par l\u2019auteur\u201d (1994), una pe\u00e7a que suposa un punt d’inflexi\u00f3 a l’escena europea, J\u00e9r\u00f4me Bel no dubta a relacionar-la amb el que denomina la \u201cruptura\u201d de les avantguardes[16]<\/a>.<\/p>\n Si b\u00e9 resulta habitual que es parli de les avantguardes en termes de ruptura, aix\u00f2 resulta problem\u00e0tic per diversos motius. En primer lloc perqu\u00e8 aquesta suposada ruptura, a causa de la persist\u00e8ncia d’un cert esperit d’avantguarda, s’hauria convertit en una tradici\u00f3 i aix\u00f2 constituiria una contradicci\u00f3 insoluble. Si les avantguardes giressin al voltant de la ruptura, al prolongar-se en el temps resultaria dif\u00edcil imaginar en qu\u00e8 podria consistir una ruptura amb la ruptura o b\u00e9 una ruptura amb la ruptura de la ruptura. Per\u00f2, per sobre de tot, la idea de ruptura com a objectiu en si apareix com una motivaci\u00f3 d’esc\u00e0s inter\u00e8s.<\/p>\n En aquest sentit, resulta m\u00e9s productiu parlar de despla\u00e7ament que de ruptura. Quan al programa de \u201cConcert irregular\u201d Brossa parla de \u201cdonar al concert la imatge desmitificadora que necessita i que en constitueix la irregularitat<\/em>\u201d resumeix encertadament per qu\u00e8 i com funciona la pe\u00e7a. Aquesta desmitificaci\u00f3 es produeix perqu\u00e8 les accions de l’obra divergeixen de les d’un concert convencional per\u00f2, al mateix temps, nom\u00e9s pot donar-se aquesta desmitificaci\u00f3 precisament<\/em> perqu\u00e8 tots sabem en qu\u00e8 consisteix la convenci\u00f3 del concert. Com va resumir el poeta, \u201cl’\u00fanica forma de trencar amb la tradici\u00f3 \u00e9s continuar-la\u201d.<\/p>\n Aquesta cita de Brossa resulta de m\u00e0xima import\u00e0ncia per pensar l’art d’avantguarda avui dia, ja que el t\u00f2pic que relaciona l’avantguarda amb la mera ruptura desemboca en un carrer\u00f3 sense sortida.<\/p>\n Si b\u00e9 les avantguardes mai no han marxat perqu\u00e8 l’espectre del seu projecte ut\u00f2pic torna a nosaltres un cop rera l\u2019altre[17]<\/a>, seria important identificar els problemes amb els quals han ensopegat per evitar-los. Entre aquests problemes est\u00e0 sens dubte la creen\u00e7a que el que efectuaven les avantguardes era una ruptura, entesa com un distanciament que nega all\u00f2 que la precedeix. Aquesta idea crea un cert immobilisme, ja que la ruptura apareix com un esdeveniment original que ja ha tingut lloc i ens est\u00e0 vetat. Per contra, sempre podem ser part\u00edcips d’un despla\u00e7ament que estableixi un pont entre una condici\u00f3 preexistent i la possibilitat d’una nova condici\u00f3.<\/p>\n En aquest sentit ens adscrivim a l’aplicaci\u00f3 de la teoria de Judith Butler que efectua Dorotea von Hantelmann a \u201cHow to do things with art\u201d[18]<\/a>. Si en l’\u00e0mbit de la teoria de g\u00e8nere Butler afirma la necessitat de partir dels estereotips presents de suposades identitats \u201cfemenines\u201d i \u201cmasculines\u201d amb la finalitat de crear patrons de g\u00e8nere m\u00e9s constructius, von Hantelmann insisteix en la idea que \u201cnom\u00e9s les convencions preexistents fan que un discurs present sigui poder\u00f3s, permetent que produeixi efectes que vagin m\u00e9s enll\u00e0 del llenguatge i entrin en el terreny de la realitat. (\u2026) \u00c9s nom\u00e9s en aquest nexe entre convenci\u00f3 i innovaci\u00f3, repetici\u00f3 i difer\u00e8ncia que qualsevol acci\u00f3 dirigida al canvi pot succeir\u201d (p.19). Nom\u00e9s que en comptes de parlar de g\u00e8nere, von Hantelmann posa en el punt de mira el m\u00f3n de l’art.<\/p>\n Aix\u00f2 resulta fonamental no nom\u00e9s com a eina per al desenvolupament d’obres que posin en dubte l’hegemonia de determinades convencions com en el cas de \u201cConcert irregular\u201d sin\u00f3, sobretot, per posicionar aquestes obres de forma estrat\u00e8gica dins del m\u00f3n de l’art per incidir en la constant redefinici\u00f3 del mateix.<\/p>\n Si la Secci\u00f3 Irregular vol ser realment efectiva i contribuir ni que sigui de forma molt modesta a assolir els objectius de les avantguardes, d’una banda haur\u00e0 d’escollir amb molta cura all\u00f2 que mostra i comprometre’s amb la idea de despla\u00e7ament, assumint que la possibilitat de suscitar certa incomoditat \u00e9s quelcom d\u2019inherent a la creaci\u00f3 contempor\u00e0nia. Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 de la programaci\u00f3, la Secci\u00f3 Irregular haur\u00e0 de ser capa\u00e7 de crear un marc de presentaci\u00f3 que, partint de la convenci\u00f3, efectu\u00ef un segon despla\u00e7ament que potenci\u00ef altres formes de relacionar-se amb la creaci\u00f3. Nom\u00e9s aix\u00ed podr\u00e0 participar activament en el debat sobre qu\u00e8 volem que signifiqui anar a un teatre avui dia.<\/p>\n [1]<\/a> Per a un rep\u00e0s exhaustiu de la activitat de Joan Mir\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit esc\u00e8nic veure \u201cMir\u00f3 en escena\u201d. Barcelona: Fundaci\u00f3 Mir\u00f3, 1995<\/p>\n<\/div>\n [2]<\/a> Brossa, Joan i Mestres Quadreny, J. M. \u201cAcci\u00f3 musical per a Joan Mir\u00f3\u201d. Barcelona: Clivis, 1997.<\/p>\n<\/div>\n [3]<\/a> Altai\u00f3, Vi\u00e7en\u00e7; Brossa, Joan et al. \u201cL\u2019art pot morir: homenatge a Mir\u00f3\u201d. Arenys: Murtra, 1993.<\/p>\n<\/div>\n [4]<\/a> Brossa, Joan y Soler Serrano, Joaqu\u00edn. Joan Brossa: a fondo<\/em> http:\/\/video.google.com\/videoplay?docid=-5638788505747671474<\/a> Consultat el 17\/11\/2011<\/p>\n<\/div>\n [5]<\/a> Brossa, Joan. Accions musicals.<\/em> Barcelona: Llibres del mall, 1975.<\/p>\n<\/div>\n [6]<\/a> \u201cEntren la cantatriu i el pianista amb les partituras i se situen en els llocs respectius. L\u2019audici\u00f3 consistir\u00e0 en aix\u00f2: que tots dos llegiran<\/em> les notes en veu alta\u201d (Ib\u00edd., p. 30)<\/p>\n<\/div>\n [7]<\/a> Per una an\u00e0lisi de \u201cConcert irregular\u201d veure Planas, Eduard. La poesia esc\u00e8nica de Joan Brossa<\/em>. Barcelona: Associaci\u00f3 d\u2019Investigaci\u00f3 i Experimentaci\u00f3 Teatral, 2002. Pgs 258-264.<\/p>\n<\/div>\n [8]<\/a> Manegat, Julio. \u201cEn verdad fue irregular el concierto\u201d a Telexpr\u00e9s<\/em>, 9 d\u2019octubre de 1968.<\/p>\n<\/div>\n [9]<\/a> \u00cdbid.<\/p>\n<\/div>\n [10]<\/a> Benach, J. A. \u201cEl bueno e inoportuno \u201cConcert Irregular\u201d, de Brossa a El Correo Catal\u00e1n<\/em>, 10 d\u2019octubre de 1968<\/p>\n<\/div>\n [11]<\/a> Gasch, Sebasti\u00e0. \u201cEl \u201cConcert irregular\u201d en Nueva York\u201d a Destino<\/em>, 7 de juny de 1969.<\/p>\n<\/div>\n [12]<\/a> Lopez Tom\u00e9, Ingrid. An\u00e1lisis est\u00e9tico y dram\u00e1tico de poes\u00eda esc\u00e9nica de Joan Brossa como catalizadora de las performances en Catalu\u00f1a<\/em>. http:\/\/www.docshare.com\/doc\/216253\/II2<\/a> Pg.33 Consultat el 17 de novembre del 2011<\/p>\n<\/div>\n [13]<\/a> Brossa, Joan y Soler Serrano, Joaqu\u00edn. Joan Brossa: a fondo.<\/em> http:\/\/video.google.com\/videoplay?docid=-5638788505747671474<\/a> Consultat el 17\/11\/2011<\/p>\n<\/div>\n [14]<\/a> B\u00fcrger, Peter. Theory of the Avant-Garde<\/em>. Minneapolis: University of Minnesota Press, 1984.<\/p>\n<\/div>\n [15]<\/a> Habermas, J\u00fcrgen. \u201cModernity-An incomplete Project\u201d a Foster, Hal (Ed.). The Anti- aesthetic<\/em>. Port Townsend, WA: Bay Press, 1983, pgs 3-15.<\/p>\n<\/div>\n [16]<\/a> \u201cJe sais que plein d\u2019oeuvres tr\u00e8s importantes ont \u00e9t\u00e9 des oeuvre en rupture. (\u2026) Duchamp lorsqu\u2019il met l\u2019urinoir, on sait ce que \u00e7a provoque. Donc moi je m\u2019identifie \u00e0 eux\u201d. http:\/\/www.youtube.com\/watch?v=_XixPy-LawU&feature=related<\/a> Consultat el 17 de novembre del 2011.<\/p>\n<\/div>\n [17]<\/a> Per a una an\u00e0lisi de com s\u2019efectua aquest retorn veure Foster, Hal. El retorno de lo real<\/em>. Madrid: Akal, 2001.<\/p>\n<\/div>\n [18]<\/a> Von Hantelmann, Dorotea. How to do things with art<\/em>. Zurich: JRP\/Ringier, 2010.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El 14 de desembre el Mercat dels Flors estrena la nova Secci\u00f3 Irregular, que amb el seu nom ret homenatge al \u201cConcert irregular\u201d on van col\u00b7laborar Pere Portabella, Joan Brossa, Anna Ricci i Carles Santos en motiu del 75\u00e8 … Sigue leyendo ![\"\"](\"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-content\/uploads\/2011\/11\/programademastpaul2-867x1024.jpg\" "\\"programademastpaul2\\"")
<\/a><\/p>\n
\n<\/em><\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-content\/uploads\/2011\/11\/concertirregular4-642x1024.jpg\" "\\"concertirregular4\\"")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-content\/uploads\/2011\/11\/Enverdadfueirregular2-1024x776.jpg\" "\\"Enverdadfueirregular2\\"")
<\/a><\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-content\/uploads\/2011\/11\/conertirregularaNY2-745x1024.jpg\" "\\"conertirregularaNY2\\"")
<\/a><\/p>\n
\n