{"id":366,"date":"2012-11-26T07:31:15","date_gmt":"2012-11-26T07:31:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/?p=366"},"modified":"2012-12-01T13:28:03","modified_gmt":"2012-12-01T13:28:03","slug":"inauguracio-llamame-mariachi-de-la-ribot","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/2012\/11\/26\/inauguracio-llamame-mariachi-de-la-ribot\/","title":{"rendered":"Inauguraci\u00f3: \u00abLl\u00e1mame Mariachi\u00bb de La Ribot"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

La Secci\u00f3 Irregular pren el seu nom del Concert irregular (1968), un mite de l’avantguarda esc\u00e8nica a Catalunya on van col\u00b7laborar Joan Brossa i Carles Santos, entre d’altres. Per aix\u00f2 resulta rellevant que aquest 1 de desembre la Secci\u00f3 s’inauguri amb La Ribot<\/a>, ja que aquests creadors tamb\u00e9 s\u00f3n referents de pes per a la core\u00f2grafa madrilenya. Com recorda Jos\u00e9 Antonio S\u00e1nchez, La Ribot sempre ha adm\u00e8s la influ\u00e8ncia de Brossa i les seves \u00abPiezas Distinguidas\u00bb guarden certes analogies amb els objectes-poema de l’autor catal\u00e0. D’altra banda \u00abPa amb tom\u00e0quet\u00bb (2000) -l’\u00faltima pieza distinguida<\/em> de la Ribot i l’\u00fanica que es formalitza com a v\u00eddeoinstal\u00b7laci\u00f3- utilitza la banda sonora que Carles Santos va composar pel \u00abBelmonte\u00bb de Cesc Gelabert.<\/p>\n

Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 del referent com\u00fa, \u00abPa amb tom\u00e0quet\u00bb resulta important per entendre l’obra que ens ocupa avui. En aquesta \u00faltima pieza distinguida<\/em>, La Ribot va realitzar quatre v\u00eddeos despullada amb una handycam a la m\u00e0 mentre amb l’altra tallava all i tom\u00e0quet, se’ls fregava sobre el cos i despr\u00e9s s’amania la pell amb oli i sal. Aquest pl\u00e0nol seq\u00fc\u00e8ncia on La Ribot fa equilibris per elaborar la recepta al mateix temps que grava l’acci\u00f3 \u00e9s el primer d’una s\u00e8rie de treballs on investiga la relaci\u00f3 entre cos i c\u00e0mera.<\/p>\n

De forma simb\u00f2lica, la mirada s’associa sovint amb el poder i la dominaci\u00f3. Pel preu d’una entrada, des de la platea els espectadors \u00abposseeixen\u00bb amb la vista els cossos dels ballarins que satisfan el desig del p\u00fablic sobre l’escenari. A causa d’aquesta cru\u00eflla entre visi\u00f3, poder, cos, desig i diners, no falta qui hagi comparat la dansa amb la l\u00f2gica del peep-show o la prostituci\u00f3.<\/p>\n

Tot i aix\u00f2, en v\u00eddeos com \u00abTravelling\u00bb (amb Olga Mesa, 2003) o b\u00e9 \u00abCuarto de Oro\u00bb (amb Cristina Hoyos, 2008), La Ribot subverteix aquesta relaci\u00f3. En comptes de gravar al ballar\u00ed des del punt de vista ideal de l’espectador, la core\u00f2grafa posa la c\u00e0mera en mans del ballar\u00ed mentre aquest es mou. Aix\u00ed doncs, ja no es tracta de contemplar el cos, sin\u00f3 de mirar \u00abdes del cos\u00bb. Ja no s’ofereix la visi\u00f3 d’una coreografia, sin\u00f3 una coreografia de la mirada.<\/p>\n

La primera part de \u00abLl\u00e1mame Mariachi\u00bb \u00e9s un v\u00eddeo de 25 minuts de durada que es titula \u00abMariachi n\u00ba17\u00bb i que \u00e9s la culminaci\u00f3 de 10 anys de recerca que tenen el seu punt de partida a \u00abPa amb tom\u00e0quet\u00bb. Tan complex com espectacular, \u00abMariachi n\u00ba17\u00bb \u00e9s un pl\u00e0nol seq\u00fc\u00e8ncia amb les tres int\u00e8rprets que despr\u00e9s protagonitzen la segona part en viu de l’obra. Aquesta pel\u00b7l\u00edcula resulta tan elaborada que nom\u00e9s destacarem aqu\u00ed tres aspectes: els objectes, les pel\u00b7l\u00edcules dins de la pel\u00b7l\u00edcula i les imatges d’un teatre en construcci\u00f3.<\/p>\n

Com en altres obres de La Ribot, com per exemple \u201cCandida luminaris\u201d, els objectes juguen un paper important ja que remeten a l’univers de l’autora i, sobretot, a la seva hist\u00f2ria personal. En paraules de la core\u00f2grafa: \u00abLas fotos y los objetos est\u00e1n ligados a una historia. Esto podr\u00eda invocar la memoria. Se trata de un pensamiento m\u00e1s que de una mirada\u00bb. Aquest treball amb la mem\u00f2ria \u00e9s una constant en l’obra de La Ribot, on els mateixos elements apareixen una vegada i una altra combinats de forma diferent sense que es pugui establir f\u00e0cilment un ordre cronol\u00f2gic. Aquest exercici una mica obsessiu que fuig d’una concepci\u00f3 lineal del temps t\u00e9 com a objectiu \u00abcomprender el mundo y las cosas tal y como se me presentan. Esto me permite escapar de la linealidad y apuntar hacia algo tridimensional\u00bb.<\/p>\n

D’altra banda les pel\u00b7l\u00edcules que es mostren dins de monitors a \u201cMariachi n\u00ba17\u201d s\u00f3n \u201cLas zapatillas rojas\u201d (1948), \u201cTerremoto\u201d (1974) i \u201cCrimewave\u201d (1985). Segons comenta La Ribot totes aquestes pel\u00b7l\u00edcules tenen \u201cuna especie de cualidad paranoica donde todo est\u00e1 en movimiento\u201d. Com \u00e9s habitual al seu treball, en comptes de plegar-se a una idea preconcebuda de la \u201cdansa\u201d, La Ribot utilitza totes les eines al seu abast per proposar altres aproximacions.<\/p>\n

Aix\u00f2 ens porta a les imatges d’un teatre en construcci\u00f3. Aquesta obra es presenta en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’arxiu re.act de performance feminista <\/a>de la Fundaci\u00f3 Antoni T\u00e0pies. Precisament, un dels m\u00e0xims assoliments del feminisme a les \u00faltimes d\u00e8cades ha estat la demostraci\u00f3 de que no existeix una ess\u00e8ncia \u201cmasculina\u201d ni \u201cfemenina\u201d. La identitat de g\u00e8nere \u00e9s un constructe cultural que varia de forma constant a mesura que es re-interpreta mitjan\u00e7ant la pr\u00e0ctica en la vida quotidiana. La performance resulta \u00fatil com a eina en la mesura que permet realitzar altres interpretacions del g\u00e8nere que, a la vegada, tenen la capacitat de modificar la nostra forma d’entendre aquest constructe. De la mateixa manera, mitjan\u00e7ant les imatges de teatres en construcci\u00f3 La Ribot ofereix una perspectiva similar sobre l’escena. El teatre o la dansa no s\u00f3n ess\u00e8ncies que hagin de seguir regles immutables sin\u00f3 que resulten camps d’acci\u00f3 interessants en la mesura en que poden q\u00fcestionar-se i transformar-se una vegada i una altra. Per aix\u00f2 en les obres de La Ribot el moviment sempre s’inscriu sota formes canviants, ja sigui mitjan\u00e7ant la cin\u00e8tica de la c\u00e0mera, la tem\u00e0tica de les pel\u00b7l\u00edcules que se citen en un v\u00eddeo o mitjan\u00e7ant la seva particular elecci\u00f3 quan declara \u201cAhora voy a bailar\u201d.<\/p>\n

La segona part de l’obra on les int\u00e8rprets actuen en directe est\u00e0 relacionada amb la necessitat de La Ribot d’explorar diferents mitjans per arribar fins al fons a les seves investigacions. Com diu la core\u00f2grafa, \u00abintent\u00e9 construir esta segunda parte de la misma manera que la pel\u00edcula, pero el trabajo con el texto ofrece un resultado muy diferente, m\u00e1s cercano al dada\u00edsmo y los a\u00f1os 60\u00bb. Encara que formalment ambdues parts difereixin en gran mesura, aquestes tenen relaci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 de la metodologia comuna.<\/p>\n

Per exemple, encara que \u00abMariachi n\u00ba17\u00bb tingui un ritme trepidant, per gravar-ho sovint les int\u00e8rprets van haver de moure’s molt lentament tal com fan en directe a la segona part.<\/p>\n

D’altra banda cal destacar la import\u00e0ncia de les mans en tota la pe\u00e7a, ja sigui mentre acaricien superf\u00edcies a la pel\u00b7l\u00edcula o b\u00e9 a causa de la promin\u00e8ncia que adquireixen en subjectar els llibres a la segona part. En efecte, com han destacat autores com Peggy Phelan, Eve Kosofsky Sedwigk o St\u00e9phanie Springgay el tacte avui dia adquireix un alt valor simb\u00f2lic com a alternativa a la relaci\u00f3 entre visi\u00f3 i poder. En paraules de Jaime Conde-Salazar, quan es travessa la superf\u00edcie de la visi\u00f3 mitjan\u00e7ant el tacte \u00abya no es posible construir un sujeto hegem\u00f3nico que mire y controle la totalidad\u00bb. En superar la dist\u00e0ncia entre cos i objecte es perd la il\u00b7lusi\u00f3 de control que proporciona la visi\u00f3 i emergeix la po\u00e8tica de la trobada.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La Secci\u00f3 Irregular pren el seu nom del Concert irregular (1968), un mite de l’avantguarda esc\u00e8nica a Catalunya on van col\u00b7laborar Joan Brossa i Carles Santos, entre d’altres. Per aix\u00f2 resulta rellevant que aquest 1 de desembre la Secci\u00f3 s’inauguri … Sigue leyendo →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-366","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/366","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=366"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/366\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":371,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/366\/revisions\/371"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=366"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=366"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=366"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}