{"id":432,"date":"2013-03-27T12:20:08","date_gmt":"2013-03-27T12:20:08","guid":{"rendered":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/?p=432"},"modified":"2013-03-27T12:22:02","modified_gmt":"2013-03-27T12:22:02","slug":"programa-de-ma-de-la-seccio-irregular-del-27-de-marc","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/2013\/03\/27\/programa-de-ma-de-la-seccio-irregular-del-27-de-marc\/","title":{"rendered":"Programa de m\u00e0 de la Secci\u00f3 Irregular del 27 de mar\u00e7"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: center;\"><a href=\"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/Ya_llegan_los_personajes_Juan_Dom\u00ednguez_Rafael_Lamata_Jaime_Vallaure_0111.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-433\" title=\"Ya_llegan_los_personajes_Juan_Dom\u00ednguez_Rafael_Lamata_Jaime_Vallaure_011\" src=\"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/Ya_llegan_los_personajes_Juan_Dom\u00ednguez_Rafael_Lamata_Jaime_Vallaure_0111.jpg\" alt=\"\" width=\"420\" height=\"630\" srcset=\"https:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/Ya_llegan_los_personajes_Juan_Dom\u00ednguez_Rafael_Lamata_Jaime_Vallaure_0111.jpg 600w, https:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-content\/uploads\/2013\/03\/Ya_llegan_los_personajes_Juan_Dom\u00ednguez_Rafael_Lamata_Jaime_Vallaure_0111-200x300.jpg 200w\" sizes=\"auto, (max-width: 420px) 100vw, 420px\" \/><\/a><\/p>\n<p>La doble sessi\u00f3 d&#8217;aquesta Secci\u00f3 Irregular comen\u00e7a amb el v\u00eddeo \u201cGo and talk to your government!\u201d, on Amanda Pinya i Daniel Zimmerman emfatitzen la dimensi\u00f3 pol\u00edtica de la distribuci\u00f3 dels cossos a l&#8217;espai mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 d&#8217;un Ministeri d&#8217;Assumptes del Moviment que compta amb l&#8217;aprovaci\u00f3 de Heinz Fisher, president del Govern austr\u00edac.<\/p>\n<p>Per aquest motiu, encara que \u201cYa llegan los personajes\u201d tracti sobre l&#8217;humor i no resulti expl\u00edcitament pol\u00edtica, apareix inevitablement com un exemple pr\u00e0ctic del car\u00e0cter pol\u00edtic d&#8217;uns cossos que configuren l&#8217;espai segons la seva pr\u00f2pia idiosincr\u00e0sia.<\/p>\n<p>Aquesta pe\u00e7a resulta excepcional perqu\u00e8 \u00e9s fruit d&#8217;una col\u00b7laboraci\u00f3 entre dos agents molt rellevants de l&#8217;escena experimental espanyola: el duo de performance Los Torreznos (Rafael Lamata i Jaime Vallaure) i el core\u00f2graf Juan Dom\u00ednguez. Tot i que els tres creadors signen aquesta obra de forma conjunta i a t\u00edtol individual per diferenciar-la del treball de Rafael i Jaime com a duo, la veritat \u00e9s que t\u00e9 caracter\u00edstiques tant d&#8217;obres anteriors de Los Torreznos com de peces de Juan Dom\u00ednguez.<\/p>\n<p>Per exemple, la repetici\u00f3 obsessiva dels noms fins que aquests perden el seu significat i es converteixen en mer so est\u00e0 present a performances de Los Torreznos com \u201cLa noche electoral\u201d, \u201cEl dinero\u201d o b\u00e9 \u201cLas posiciones\u201d. A m\u00e9s, al principi d&#8217;aquesta \u00faltima obra es tamb\u00e9\u00a0 es transgredeix notablement la convenci\u00f3 que separa a p\u00fablic i int\u00e8rprets tal com succeix al final de \u201cYa llegan los personajes\u201d.<\/p>\n<p>D&#8217;altra banda, \u201cYa llegan\u2026\u201d \u00e9s un treball que versa sobre l&#8217;humor i on el riure t\u00e9 un paper important. El riure \u00e9s precisament un dels afectes amb els quals treballa Juan Dom\u00ednguez a \u201cBlue\u201d.<\/p>\n<p>Tot i aix\u00f2, \u201cYa llegan\u2026\u201d destaca no tant per all\u00f2 que t\u00e9 en com\u00fa amb l&#8217;obra anterior dels seus creadors, sin\u00f3 m\u00e9s aviat per com es distancia de la mateixa. En aquesta col\u00b7laboraci\u00f3 conflueixen dues maneres de treballar diferents i el resultat h\u00edbrid \u00e9s tan singular que el car\u00e0cter experimental adquireix m\u00e9s promin\u00e8ncia que mai. Si Jeanson declara que \u201cel riure sorgeix simplement d&#8217;una consci\u00e8ncia sobirana de llibertat\u201d, a causa d&#8217;aquesta total desimboltura a l&#8217;hora d&#8217;experimentar, haur\u00edem d&#8217;entendre en aquest sentit les rialles que brollen ocasionalment a \u201cYa llegan los personajes\u201d.<\/p>\n<p>No obstant, encara que el riure jugui un paper notable a la segona meitat de l&#8217;obra, hem d&#8217;acordar-li una import\u00e0ncia limitada a la primera part de \u201cYa llegan\u2026\u201d. Si b\u00e9 durant els primers 40 minuts de la pe\u00e7a els int\u00e8rprets transiten r\u00e0pidament pels recursos de l&#8217;humor en les seves m\u00faltiples variants (des de l&#8217;humor bast al clown passant pel slapstick, el <em>nonsense<\/em>, el <em>esperpento<\/em> o l&#8217;humor negre), el resultat rares vegades \u00e9s c\u00f2mic. Paradoxalment, com podr\u00e0 recon\u00e8ixer qualsevol persona que hagi llegit un manual sobre l&#8217;humor, el discurs sobre all\u00f2 c\u00f2mic resulta poc divertit. Aquesta tensi\u00f3 entre una forma que remet a l&#8217;humor i una vessant anal\u00edtica totalment allunyada d\u2019all\u00f2 c\u00f2mic constitueix un dels principals punts d&#8217;inter\u00e8s de l&#8217;obra.<\/p>\n<p>Resulta contradictori que el riure nom\u00e9s ragi de manera incontrolable al final de la pe\u00e7a, quan els creadors ja no utilitzen l&#8217;humor com a eina, sin\u00f3 el joc. Aquest riure que ho inunda tot resulta tan poder\u00f3s que no pot sin\u00f3 recordar-nos el car\u00e0cter pol\u00edtic d&#8217;uns cossos que exploren cont\u00ednuament les possibilitats del seu encaix a l&#8217;espai.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La doble sessi\u00f3 d&#8217;aquesta Secci\u00f3 Irregular comen\u00e7a amb el v\u00eddeo \u201cGo and talk to your government!\u201d, on Amanda Pinya i Daniel Zimmerman emfatitzen la dimensi\u00f3 pol\u00edtica de la distribuci\u00f3 dels cossos a l&#8217;espai mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 d&#8217;un Ministeri d&#8217;Assumptes del &hellip; <a href=\"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/2013\/03\/27\/programa-de-ma-de-la-seccio-irregular-del-27-de-marc\/\">Sigue leyendo <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-432","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/432","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=432"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/432\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":438,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/432\/revisions\/438"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=432"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=432"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=432"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}