{"id":494,"date":"2013-05-10T12:44:15","date_gmt":"2013-05-10T12:44:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/?p=494"},"modified":"2013-05-10T13:01:00","modified_gmt":"2013-05-10T13:01:00","slug":"programa-de-la-seccio-irregular-de-l11-de-maig-cat","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/2013\/05\/10\/programa-de-la-seccio-irregular-de-l11-de-maig-cat\/","title":{"rendered":"Programa de m\u00e0 de la Secci\u00f3 Irregular de l’11 de maig (CAT)"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Una aporia \u00e9s una contradicci\u00f3 insoluble i un zombi \u00e9s un \u00e9sser que est\u00e0 viu i mort alhora. Aix\u00ed doncs el t\u00edtol \u00abZombie Aporia\u00bb de Daniel Linehan implica una doble contradicci\u00f3. En efecte, en aquesta pe\u00e7a els int\u00e8rprets treballen \u00abamb formes que semblen contradir-se entre s\u00ed. Per exemple les can\u00e7ons i el ball solen produir-se amb mitjans diferents, per\u00f2 nosaltres intentem produir-les amb el mateix mitj\u00e0: el cos. Ballem, cantem i parlem alhora i veiem com aquestes formes s’afecten les unes a les altres quan es produeixen de forma simult\u00e0nia.\u00bb<\/p>\n

\u00abZombie Aporia\u00bb s’inspira tamb\u00e9 en certa mesura en el format del concert de rock. Deixant de costat l’espectacularitat gratu\u00efta, Daniel Linehan aprofita del concert de rock l’aproximaci\u00f3 corporal a la m\u00fasica, \u00e9s a dir, una certa energia f\u00edsica. D’altra banda tamb\u00e9 utilitza l’estructura del concert de rock, ja que \u00abZombie Aporia\u00bb consta de diferents seccions a les quals els int\u00e8rprets es refereixen com a \u00abcan\u00e7ons\u00bb, encara que no totes aquestes seccions siguin can\u00e7ons en un sentit literal. No obstant aix\u00f2, com matisa Linehan, aquesta estructura tamb\u00e9 \u00e9s comparable a la d’un llibre de poesia o a la d’un volum de relats curts. Aquestes diferents seccions de la pe\u00e7a tenen referents tan diversos com Bruce Nauman, els Sex Pistols o el poeta John Ashberry.<\/p>\n

Per la seva banda, Jaume Ferrete presenta en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Gerard Ort\u00edn \u00abVoz Mal\u00bb, un concert en tota regla, per\u00f2 amb la peculiaritat que les can\u00e7ons reflexionen sobre diferents aspectes de la veu i la seva relaci\u00f3 amb el cos. Aquesta operaci\u00f3 t\u00e9 un gran inter\u00e8s en un context de dansa com el Mercat de les Flors, ja que com explicava recentment Bojana Kunst en la seva confer\u00e8ncia \u00abLa veu del cos que balla<\/a>\u00bb a la Fundaci\u00f3 T\u00e0pies, \u00abEl descobriment de la veu del cos i l’escolta de l’interior del cos, que deixa d’estar en una relaci\u00f3 harm\u00f2nica amb una jerarquia regulada, representa un dels descobriments essencials de la dansa contempor\u00e0nia del segle vint.\u00bb<\/p>\n

Naturalment, aquestes transformacions en la relaci\u00f3 entre veu i cos estan estretament lligades a relacions de poder i noves maneres d’entendre els nexes socials. Per aix\u00f2 inevitablement les lletres de les can\u00e7ons de \u00abVoz mal\u00bb es debaten una vegada i una altra entre la veu, el cos i el poder.<\/p>\n

Com explica el propi Ferrete, \u00abSi b\u00e9 les din\u00e0miques de la imatge en els mitjans, i especialment a internet, ens fan dubtar de la veu com a dispositiu per excel\u00b7l\u00e8ncia per a la participaci\u00f3 en les negociacions i debats que concerneixen all\u00f2 com\u00fa, la veu segueix simbolitzant tant aquesta participaci\u00f3 subjectiva com la representaci\u00f3 que un t\u00e9 \u2013o no\u2013 en aquestes negociacions. Es diu la veu del poble i tenir \u2013o no\u2013 veu, en aquest sentit. En democr\u00e0cia, la representabilitat de la ciutadania es performatiza \u2013i performativiza\u2013 en els debats orals que mantenen els pol\u00edtics.\u00bb<\/p>\n

Seguir reflexionant sobre la relaci\u00f3 entre les nostres veus, els nostres cossos i el seu nexe amb les din\u00e0miques de poder que ens travessen resulta fonamental per defensar l’esfera p\u00fablica que es veu tan severament amena\u00e7ada avui dia: \u00abMic check!? Mic check!?<\/em>\u00ab<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una aporia \u00e9s una contradicci\u00f3 insoluble i un zombi \u00e9s un \u00e9sser que est\u00e0 viu i mort alhora. Aix\u00ed doncs el t\u00edtol \u00abZombie Aporia\u00bb de Daniel Linehan implica una doble contradicci\u00f3. En efecte, en aquesta pe\u00e7a els int\u00e8rprets treballen \u00abamb … Sigue leyendo →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-494","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/494","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=494"}],"version-history":[{"count":10,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/494\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":498,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/494\/revisions\/498"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=494"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=494"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=494"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}