{"id":95,"date":"2011-12-09T09:28:22","date_gmt":"2011-12-09T09:28:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/?p=95"},"modified":"2011-12-09T09:28:22","modified_gmt":"2011-12-09T09:28:22","slug":"som-faves-divo-dimchev-a-la-seccio-irregular","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/2011\/12\/09\/som-faves-divo-dimchev-a-la-seccio-irregular\/","title":{"rendered":"\u00abSom faves\u00bb d’Ivo Dimchev a la Secci\u00f3 Irregular"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Fragment de \u00abLili Handel\u00bb (2005)
\n<\/em><\/p>\n

Ivo Dimchev \u00e9s un dels artistes que m\u00e9s visibilitat ha obtingut en els \u00faltims anys a l’escena europea. Al 2008, abillat amb perruca rossa, sabates de tal\u00f3 i roba interior va realitzar una performance site-specific al desaparegut Festival MAPA<\/a>. Des del porxo d’una masia, embolicat en llums de nadal, va narrar les vicissituds de la fam\u00edlia que habitava la casa i va perseguir despr\u00e9s al p\u00fablic muntat en un tractor. L’acci\u00f3 va acabar amb Ivo estirat sobre l’aigua del safareig del poble sota una bola disco, on l’int\u00e8rpret va fer gala dels seus dots vocals amb una veu que recorda per moments a la d’Antony Hegarty, d’Antony and the Johnsons.<\/p>\n

No tenim not\u00edcies d’altres actuacions a Espanya i potser per aix\u00f2 resulta urgent contextualitzar a un artista que ja ha recorregut mig m\u00f3n amb el seu treball, que ha sigut premiat repetides vegades per les seves obres i que ser\u00e0 artista resident al Kaai Theater de Brussel\u00b7les a partir del 2013.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, no \u00e9s f\u00e0cil explicar el treball de Dimchev perqu\u00e8 les seves obres funcionen a diversos nivells. En primer lloc, el seu treball esc\u00e8nic t\u00e9 un impacte afectiu sobre el p\u00fablic que deriva de la seva pres\u00e8ncia com a int\u00e8rpret. Aqu\u00ed rau part de la dificultat per descriure les seves peces, perqu\u00e8 hi ha certa intensitat que emana directament del seu carisma. Per aquest motiu, i malgrat que el seu treball no podria ser m\u00e9s diferent, no resulta inusual que els espanyols que han vist el treball de Dimchev a l’estranger esmentin cert paral\u00b7lelisme amb Ang\u00e9lica Liddell. Igual que amb la int\u00e8rpret espanyola, la intensitat de Dimchev no est\u00e0 fora de control, sin\u00f3 que \u00e9s una cosa que el performer modula a favor de cada pe\u00e7a. A causa d’aquest domini t\u00e8cnic, tots dos int\u00e8rprets comparteixen tamb\u00e9 cert virtuosisme esc\u00e8nic.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, a difer\u00e8ncia de Liddell, el treball de Dimchev es caracteritza, entre altres aspectes, per reflexionar de forma cont\u00ednua sobre l’art en si. Per exemple, en una de les seves obres amb m\u00e9s \u00e8xit, \u201cLili Handel\u201d (2005), l’artista b\u00falgar crea un personatge androgin i molt sexual que sembla una prostituta. De fet, aquesta pe\u00e7a porta per subt\u00edtol \u201cblood, poetry and music from the white whore boudoir\u201d. Segons Dimchev, el subt\u00edtol resumeix a la perfecci\u00f3 l’obra \u201cperqu\u00e8 \u00e9s alguna cosa entre l’art de performance, el teatre i un concert, i tot aix\u00f2 est\u00e0 representat en el cos performatiu, que \u00e9s, en qualsevol cas, una puta. Perqu\u00e8 el seu deure \u00e9s atreure l’atenci\u00f3; \u00e9s un cos que es pot mirar, usar o comprar\u201d. El paral\u00b7lelisme que tra\u00e7a entre el consum est\u00e8tic i el consum sexual arriba al seu paroxisme al final de Lili Handel, quan Ivo Dimchev extreu sang de les seves venes i la ven al millor postor entre el p\u00fablic. Com el personatge de Lili Handel \u00e9s alhora una obra d’art i una prostituta, resulta l\u00f2gic que el seu cos es vengui en una subhasta.<\/p>\n

A \u201cParis\u201d (2008), Dimchev fa refer\u00e8ncia a aquesta peculiar forma d’art que s\u00f3n els monuments com a contrast per a l’aut\u00e8ntica realitat de la \u201cciutat de les llums\u201d. \u201cI\u2019m in the center of the city, confused, on the edge of suicide, I\u2019m a monument\u201d diu el subt\u00edtol de l’obra en aquesta ocasi\u00f3 . A l’any seg\u00fcent, a \u201cSom faves\u201d, abreujament de \u201cSome favourites\u201d, Dimchev reflexiona tamb\u00e9 sobre l’art i, de fet, la frase m\u00e9s famosa de la pe\u00e7a \u00e9s l’incisiu \u201cPlease respect art. It’s very important<\/em>\u201d que m\u00e9s tard es veu matisat per \u201cIf you don’t respect art, there is nothing wrong with you, it’s Okay<\/em>\u201d, que resumeix de forma molt succinta l’ambivalent naturalesa de l’art. Aquesta obra es presenta el proper 14 de desembre a la Secci\u00f3 Irregular<\/a>.<\/p>\n

Per\u00f2 aquesta reflexi\u00f3 arriba al seu punt \u00e0lgid amb les dues \u00faltimes peces de Dimchev (\u201cI-on<\/a>\u201d i \u201cX-on<\/a>\u201d, ambdues del 2011), on el performer col\u00b7labora amb el fam\u00f3s artista visual Franz West<\/a>. Aquesta col\u00b7laboraci\u00f3 resulta en certa mesura l\u00f2gica, ja que Franz West tamb\u00e9 reflexiona sobre l’art a la seva obra. West \u00e9s fam\u00f3s per les seves escultures \u201cadaptatives\u201d (Passst\u00fccke<\/em>), que l’artista vien\u00e8s comen\u00e7a a desenvolupar a meitats dels anys 70. Aquestes escultures estan dissenyades perqu\u00e8 el p\u00fablic les agafi, manipuli, examini, les pengi del bra\u00e7 o se les posi a la cara. Aquesta operaci\u00f3, que rebaixa substancialment l’aura de l’objecte art\u00edstic, queda resumida en una coneguda cita de West: \u201cNo importa quin aspecte t\u00e9 l’art, sin\u00f3 com s’utilitza\u201d. Tant en el solo \u201cI-on\u201d com a la pe\u00e7a de grup \u201cX-on\u201d, Dimchev explora l’\u00fas que se li pot donar a les escultures de Franz West. Per\u00f2, a \u201cX-on\u201d, recupera tamb\u00e9 el personatge\/obra d’art Lili Handel i el posa al mateix nivell que les peces de l’escultor. Mitjan\u00e7ant l’\u00fas de c\u00f2pies de les escultures de West i l’ajuda d’int\u00e8rprets que encarnen el personatge de Lili Handel, Dimchev explora tamb\u00e9 la difer\u00e8ncia entre l’original i la c\u00f2pia.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 del virtuosisme esc\u00e8nic i les seves reflexions sobre l’art, l’obra d’Ivo tamb\u00e9 resulta d’inter\u00e8s a causa d’un particular transformisme. No ens referim al fet que Dimchev es vesteixi ocasionalment de dona, sin\u00f3 m\u00e9s aviat a un transformisme que t\u00e9 m\u00e9s en com\u00fa amb F\u00e1tima Miris<\/a> o Claude Cahun<\/a>, ja que sembla com si Ivo interpret\u00e9s de vegades tota una galeria de personatges diferents en una mateixa obra. Per\u00f2, al mateix temps, l’int\u00e8rpret no solament transita entre diverses personalitats, sin\u00f3 tamb\u00e9 entre diferents \u201cformes d’estar\u201d. En breus instants Dimchev dialoga amb un personatge imaginari, es transforma en un ser surreal, entra en una ficci\u00f3 teatral, surt d’ella, parla per a ell mateix o es dirigeix al p\u00fablic per comentar un aspecte de la pe\u00e7a. Com el mateix Dimchev ha declarat sobre el seu treball, \u201c\u00e9s un exercici de compressi\u00f3\u201d.<\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 de l’efecte c\u00f2mic que produeixen alguns contrastos inesperats, aquesta transformaci\u00f3 incessant pot tenir certes implicacions si considerem la performance com una forma de produir subjectivitat. Per oposici\u00f3 a \u201cla idea de la constituci\u00f3 d’una nova subjectivitat global\u201d Jacques Ranci\u00e8re suggereix una nova forma de subjectivaci\u00f3 que \u201c\u00e9s sempre una manera d’ocupar un interval entre dues identitats\u201d. Com explica el fil\u00f2sof franc\u00e8s, \u201c\u00e9s d’aquesta heterogene\u00eftat de les experi\u00e8ncies d’on neixen les l\u00ednies de fuga i les possibilitats de subjectivaci\u00f3 que interrompen el temps de la dominaci\u00f3\u201d. Com a \u201cexperi\u00e8ncia heterog\u00e8nia\u201d l’obra de Dimchev ens situa constantment en l’interval i, en comptes d’assenyalar una caracter\u00edstica en especial de l’\u00e9sser, ens parla m\u00e9s aviat de les seves innombrables possibilitats.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fragment de \u00abLili Handel\u00bb (2005) Ivo Dimchev \u00e9s un dels artistes que m\u00e9s visibilitat ha obtingut en els \u00faltims anys a l’escena europea. Al 2008, abillat amb perruca rossa, sabates de tal\u00f3 i roba interior va realitzar una performance site-specific … Sigue leyendo →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-95","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/95","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=95"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/95\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":98,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/95\/revisions\/98"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=95"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=95"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/irregular\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=95"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}