
{"id":10,"date":"2008-09-07T23:10:38","date_gmt":"2008-09-07T22:10:38","guid":{"rendered":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/2008\/09\/07\/festa-major\/"},"modified":"2008-09-07T23:10:38","modified_gmt":"2008-09-07T22:10:38","slug":"festa-major","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/2008\/09\/07\/festa-major\/","title":{"rendered":"FESTA MAJOR"},"content":{"rendered":"<p>El poble estava aplacat. El tou allargassat de n\u00favols que feia de volta esmorte\u00efa els \u00e0nims. No hi havia ning\u00fa pel carrer, si passava alg\u00fa era corrents i amb ganes d\u2019arrecerar-se, perqu\u00e8 tothom sabia que plouria i que seria un bon x\u00e0fec. Mentre no plogu\u00e9s, la pressi\u00f3 aniria en augment i els ossos del cap anirien apretant m\u00e9s i m\u00e9s i potser alguns arribarien al paroxisme: \u00e9s cosa sabuda, n\u00favols, lluna i vent fan tornar boja a la gent. A la taula, a part de nosaltres tres, hi havia el mexic\u00e0 que havia trobat a la barra, un xaval jove, lletjot, grenyut i amb ulleres que no parava de riure i xerrar i fer-se el simp\u00e0tic. La seva c\u00e0mara i el meu tr\u00edpode ens havien fet recon\u00e8ixe\u2019ns com a companys de professi\u00f3. Est\u00e0vem esperant una taula per sopar i bev\u00edem unes canyes; ell, sucava pa a uns callos. Era un estiu de merda, jo tenia problemes per tots cantons i no sabia qu\u00e8 fer amb la meva vida. Un mes abans havia quedat amb el Roger i li havia explicat el que em passava, i com que sabia que no tenia un duro, ell m\u2019havia ofert aquella feina; nom\u00e9s l\u2019havia d\u2019ajudar durant uns dies a gravar una pe\u00e7a a mig cam\u00ed entre el documental i el v\u00eddeo-art durant les festes majors de Castellbisbal. Sonava divertit, necessitava els diners i per tant vaig dir que encantat. Ens hav\u00edem passat tres tardes entrevistant a la gent del poble: des d\u2019adolescents marroqu\u00eds a iaios andalusos, mares de fam\u00edlia i colles de joves de la terra, futurs escriptors, artistes locals i jubilades amants de l\u2019impressionisme. La pregunta era: qu\u00e8 \u00e9s l\u2019art contemporani? Les respostes no podien ser menys variades: quatre gargots, Ricky Martin, m\u2019encanta, Mir\u00f3, una necessitat, jo no n\u2019aplego res, Dal\u00ed era un tio collonut, el arte es libertad, al Prado hi vaig anar obligat, abans an\u00e0vem a la piscina. El quart dia ja ens reconeixia i saludava tothom. Una taula va quedar lliure i ens hi vam asseure tots quatre. A fora bufava molt fort el vent. Vam comen\u00e7ar a demanar tapes i cerveses i el mexic\u00e0 ens va explicar la seva vida, perqu\u00e8 havia acabat a Castellbisbal, que els memes eren l\u2019\u00e0nima de l\u2019ADN, quins escriptors mexicans li agradaven (aix\u00f2 li vaig preguntar jo), etc. Cada cop que el cambrer deixava un plat damunt la taula ens hi llen\u00e7\u00e0vem com voltors i l\u2019engol\u00edem en un obrir i tancar d&#8217;ulls. El mexic\u00e0 seguia parlant. Nosaltres endrap\u00e0vem i entre mos i mos cada cop r\u00e8iem m\u00e9s. D\u2019ell o del que fos. Encabat el mexic\u00e0 va demanar el compte i nosaltres quatre tequiles per celebrar la trobada i la impossibilitat de sortir a fer la feina: plovia a bots i a barrals, per fi. No hi ha tequila, va dir el cambrer, mentre el mexic\u00e0 insistia en pagar ell tot el que ens hav\u00edem fotut i nosaltres d\u00e8iem que ni pensar-hi. Doncs que sigui rom. Vam acordar que ell pagava el menjar i nosaltres les begudes. Despr\u00e9s d\u2019una ronda ve l\u2019altra i ja no sab\u00edem de qu\u00e8 parl\u00e0vem. Va passar una nena petita, de tres o quatre anys i va provar d\u2019estirar la corretja de la c\u00e0mara del mexic\u00e0, que llavors ni ens enrecord\u00e0vem que es deia \u00d3scar, crec. El pare de la nena ens va dir que tant de bo que la nena fos fot\u00f2grafa perqu\u00e8 aix\u00ed li duria a casa tot de fotos de dones mamelludes en pilotes. Jo li vaig dir, fent broma, home, si es passa el dia fent fotos a dones potser li acabaran agradant les dones, i aix\u00f2, a vost\u00e9, no s\u00e9 si li agradar\u00e0. Ell va dir s\u00ed, s\u00ed, seria de puta mare que la meva filla fos bollera i fot\u00f2grafa, aix\u00ed tindr\u00e9 material de primera per ja saps qu\u00e8. I vinga a riure. Des de la barra feia estona que un tio ens mirava amb una cara divertida i reia quan nosaltres r\u00e8iem. Li vaig aguantar la mirada i ell va gosar dir, s\u00ed que us ho passeu b\u00e9, a aquelles al\u00e7ades tot jugava i com m\u00e9s serem m\u00e9s riurem, vine, seu amb nosaltres. Em feia molta gr\u00e0cia, el tio, tenia una cara ben estranya, i parlava entretalladament, com un orat. El mexic\u00e0 havia perdut protagonisme i ara el centre d\u2019atenci\u00f3 era l\u2019altre. M\u00e9s tard, no a la tornada, potser al cap d\u2019una setmana, recordar\u00edem que en aquell moment la gent del bar, tamb\u00e9 animats, ens va mirar com volent dir esteu fent alguna cosa malament. Llavors no ens en vam adonar, o ens la bufava. Vam decidir que l\u2019hav\u00edem d\u2019entrevistar i el Roger va treure la c\u00e0mera i el mexic\u00e0 la seva i el tio reia i la meitat esquerra de la seva cara se n\u2019anava cap a munt, com rient, i jo tamb\u00e9 em moria de riure. Vaig aixecar-me a pixar i quan vaig tornar vaig veure que, a part de el discurs inintel\u00b7ligible del noi, al bar nom\u00e9s se sentia la pluja de fora. Tots ens miraven a nosaltres o al terra i les cares eren tortes, reconcentrades. La nostra taula era tot rialles i flaixos i entrevista de borratxos. Em va semblar que potser s\u00ed que est\u00e0vem fent alguna cosa malament i crec que el Roger, al mirar-me, tamb\u00e9 se\u2019n va adonar, i mentre el mexic\u00e0 encara seguia fent fotos nosaltres vam donar per acabada l\u2019entrevista. El mexic\u00e0 va comen\u00e7ar a parlar amb el tio raro, jo encara estava dret, el Roger es va aixecar a pagar, el Jes\u00fas, el meu amic llarguerut que ens feia de comparsa i de x\u00f3fer va aprofitar per anar al lavabo i veient que aquell parell estaven distrets amb la conversa i l\u2019ambient del bar semblava m\u00e9s relaxat per\u00f2 no prou perqu\u00e8 ens hi qued\u00e9ssim, vam decidir marxar. Els carrers eren relliscosos i nosaltres f\u00e8iem tentines i r\u00e8iem perqu\u00e8 els hav\u00edem deixat penjats sense dir-los ni ase ni b\u00e8stia. Intent\u00e0vem que les rialles esborressin el nostre rastre perqu\u00e8 sab\u00edem massa b\u00e9 que fug\u00edem d\u2019alguna cosa que hav\u00edem desencadenat amb inconsci\u00e8ncia, d\u2019alguna cosa que no es fa i que hav\u00edem fet i de la que ara vol\u00edem desempallegar-nos sense fer-nos-en c\u00e0rrec, com uns covards. La m\u00e9s soterrada de les intu\u00efcions ens advertia clar\u00edssimament que actuant d\u2019aquesta manera nom\u00e9s aconseguir\u00edem apla\u00e7ar un perill i un mal que hav\u00edem despertat sense saber tractar-lo i que quan ens caigu\u00e9s al damunt, de sobte, multiplicat per mil com una plaga, ens agafaria a contrapeu i la patacada seria molt pitjor. El mal ja est\u00e0 fet i no permet prodigis.<\/p>\n<p>Ens va costar trobar el cotxe. Vam passar el cam\u00ed de tornada cantant can\u00e7ons de l\u2019Elvis i fent gresca: en va. M\u00e9s tard cadasc\u00fa, en la solitud religiosa del seu llit, va intentar amb totes les seves forces oblidar el que havia passat aquella nit. Amn\u00e8sia a crits sense crit, com gats en zel dalt d\u2019una t\u00e0pia tan alta que acaba a l\u2019espai exterior, on no es propaga el so, esgarips al buit contra la lluna i el passat. El dia seg\u00fcent ens costava que la gent ens respongu\u00e9s, deien que que no en sabien res, d\u2019art contemporani, o que els feia vergonya, o que tenien pressa. Nom\u00e9s una dona policia, la Sonay, molt amable, ens va explicar que ella en realitat volia ser crimin\u00f2loga, a mi no em va aix\u00f2 de la repressi\u00f3, m\u2019interessen molt els psic\u00f2pates i encara que no ho sembli abans era jevi. Havia nascut a Sort i li agradava molt El desconsol de Josep Llimona. Giacometti em fa por, va dir, mentre s\u2019encenia un cigarro i amb un somriure t\u00edmid va afegir, en voleu?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El poble estava aplacat. El tou allargassat de n\u00favols que feia de volta esmorte\u00efa els \u00e0nims. No hi havia ning\u00fa pel carrer, si passava alg\u00fa era corrents i amb ganes d\u2019arrecerar-se, perqu\u00e8 tothom sabia que plouria i que seria un &hellip; <a href=\"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/2008\/09\/07\/festa-major\/\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-10","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=10"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/10\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=10"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=10"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=10"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}