
{"id":16,"date":"2009-07-13T16:24:40","date_gmt":"2009-07-13T15:24:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/2009\/07\/13\/dequivocar-se\/"},"modified":"2009-07-13T16:25:08","modified_gmt":"2009-07-13T15:25:08","slug":"dequivocar-se","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/2009\/07\/13\/dequivocar-se\/","title":{"rendered":"D&#8217;EQUIVOCAR-SE"},"content":{"rendered":"<p>1<br \/>\nEl primer cop no al\u00e7ava m\u00e9s de quatre pams de terra. Em van explicar el conte de Pinotxo i el moment m\u00e9s fosc de tota la hist\u00f2ria va ser el que m\u00e9s em va captivar: quan en Pinotxo era empresonat i el venien a consolar i a dir-li que aviat el treurien d\u2019all\u00ed. Una s\u00e8rie de conceptes van apar\u00e8ixer, flamants, dins del meu caparr\u00f3: llibertat, manca de llibertat, esperan\u00e7a, dolor, consol, pietat.<\/p>\n<p>2<br \/>\nEdifici d\u2019estructura radial, el pan\u00f2ptic, 1904, pres\u00f3 cel\u00b7lular, gal\u00e1pagos, els motins del 1906-1919-1931-1975-1977-1978-\u00a0\u00a0 1979, la COPEL \u2013els presos en lluita\u2013, la cinquena galeria, el palomar, l\u2019argot, els innumerables intents de fuga, els innumerables plans d\u2019enderroc, la superpoblaci\u00f3 end\u00e8mica. Una pres\u00f3: la Model.<\/p>\n<p>3<br \/>\nD\u2019adolescent, despr\u00e9s d\u2019haver vist West Side Story i Kids i haver llegit la Susan E. Hinton, vaig dedicar-me a fotre\u2019m en tots els merders possibles. Sempre al carrer fent el b\u00e8stia: rebentar, esbotzar, robar, entrar a cases, beure, drogues, h\u00f2sties. Hi havia les organitzacions pol\u00edtiques, hi havia la m\u00fasica, hi havia el descontrol i les ganes de trencar-ho tot, d\u2019obrir-me el cap contra la primera cantonada, a les manifestacions i als concerts, a les festes majors i a l\u2019institut, fugint de casa i a tot arreu. Hi havia els amics sonats, els amics primmirats, els amics de sempre i els enemics, una pila. Els fatxes, a mata-degolla. La policia l\u2019esquiv\u00e0vem com pod\u00edem, de vegades pels p\u00e8ls. Amb els segurates intent\u00e0vem passar desapercebuts. Amb els pares no hi havia remei. No sab\u00edem el qu\u00e8 f\u00e8iem, ho f\u00e8iem d\u2019esma, i ning\u00fa mai parlava de delinq\u00fc\u00e8ncia. De la Modelo no en sab\u00edem res. Parl\u00e0vem de porros i de la ETA, d\u2019aventures i de bregues, les passades i les fabuloses per venir.<\/p>\n<p>4<br \/>\nL\u2019any 1888, la burgesia barcelonina va celebrar amb ostentaci\u00f3 l\u2019Exposici\u00f3 Universal. Paral\u00b7lelament, com un acte m\u00e9s, es feia l\u2019acte solemne de la col\u00b7locaci\u00f3 de la primera piedra de la que seria la nova Pres\u00f3 Model. A la Junta de Construcci\u00f3 d\u2019aquesta nova pres\u00f3 hi havia diversos dels noms\u00a0 de la mateixa Junta que havia promogut l\u2019Exposici\u00f3 del 88: l\u2019alcalde Rius i Taulet, el banquer Evaristo Arn\u00fas, el president del Foment del Treball Nacional Ferrer i Vidal, el financer Jover i Serra, el vidrier modernista Emili Sala, etc. Pere Armengol, el jutge de l\u2019Audi\u00e8ncia de Barcelona, primer impulsor de la reforma penitenci\u00e0ria i considerat la m\u00e0xima autoritat en aquesta mat\u00e8ria, va dir: \u201c&#8230;se digna S.M. disponer se inauguren oficialmente las obras, de \u00e9sta, que ser\u00e1 una de las fortalezas desde las cuales la sociedad espa\u00f1ola ha de defenderse contra los que quebrantan sus leyes, perturban la paz de las familias y atacan la vida o la propiedad del ciudadano\u201d.<\/p>\n<p>5<br \/>\nQuan arribes a l\u2019\u00faltim bri recremat de l\u2019adolesc\u00e8ncia, el m\u00f3n, llampeguejant, es fa terriblement de veritat. Fer-te gran \u00e9s un gec d\u2019h\u00f2sties i costa aguantar dret. Prens consci\u00e8ncia de tots els teus actes i ja no pots fer com si res. Saps coses. I te n\u2019han passat d\u2019altres. I aix\u00f2 \u00e9s irreversible, no hi ha paraig\u00fces ni xarxa: vius amb blaus. Viatges per aprendre a aturar-te i pensar, per poder saber qui \u00e9s l\u2019altre, per trobar la part de tu que \u00e9s l\u2019altre i viceversa. Plores, llegeixes, estimes. Al p\u00f2sit, Incerta gl\u00f2ria, el Grup de Treball, Sarrionandia, Casasses, els m\u00edstics, Negu Gorriak a Herrera de la Mancha: els que lluiten. Decideixes. Prens partit. Per no caure, creixem col\u00b7lectivament.<\/p>\n<p>6<br \/>\nLa nit del 19 de juliol de 1936 la comissi\u00f3 permanent de presos pol\u00edtics de La Model va demanar al subdirector que els deixessin anar. Volien participar en aquell moment hist\u00f2ric. La demanda els va ser concedida. La totalitat dels reclusos va sortir i es van dirigir als llocs on la lluita encara era viva. Aquella nit, per primer cop des de la seva inauguraci\u00f3, la pres\u00f3 va dormir sola.<\/p>\n<p>7<br \/>\nEntro a la Model. Tot va lent. Passo els dos cancells i arribo al pan\u00f2ptic. Trec els llibres de la bossa perqu\u00e8 no me la deixen dur. Un llibre de Michaux, un d\u2019Oliverio Girondo i el Llibre de Meravelles de l\u2019Estell\u00e9s. Travesso el pati de presos amb una estranya sensaci\u00f3 de sobredosi d\u2019energia. S\u00f3n adults i alguns, perillosos, per\u00f2 juguen com si fossin nins a l\u2019institut o a la pla\u00e7a. Despr\u00e9s del taller, la sortida \u00e9s igual de lenta que l\u2019entrada, cancell rere cancell, dena\u00ed en boca. A la terrasseta del bar del davant demano un quinto. Demano un quinto. Que f\u00e0cil. Dic: \u201csi us plau, un quinto\u201d, i tot \u00e9s dir-ho i que me\u2019l portin. \u00c9s fresc i me\u2019l bec entre el soroll dels cotxes, a l\u2019ombra dels pl\u00e0tans. I m\u2019equivocar\u00e9 perqu\u00e8 puc equivocar-me: aix\u00ed s\u2019apren. Samuel Beckett, savi entre els savis, deia: \u201c<em>Ever tried. Ever failed. No matter. Try again. Fail again. Fail better<\/em>\u201d. Aix\u00f2 \u00e9s exactament el que no pots fer dins d\u2019una pres\u00f3.<\/p>\n<p>Setmanari \u201cLa Directa\u201d, juny de 2009<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>1 El primer cop no al\u00e7ava m\u00e9s de quatre pams de terra. Em van explicar el conte de Pinotxo i el moment m\u00e9s fosc de tota la hist\u00f2ria va ser el que m\u00e9s em va captivar: quan en Pinotxo era &hellip; <a href=\"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/2009\/07\/13\/dequivocar-se\/\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-16","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}