
{"id":20,"date":"2011-03-23T13:52:34","date_gmt":"2011-03-23T12:52:34","guid":{"rendered":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/2011\/03\/23\/lp-iii-un-engrama-per-a-monica-valenciano\/"},"modified":"2011-03-23T23:28:06","modified_gmt":"2011-03-23T22:28:06","slug":"lp-iii-un-engrama-per-a-monica-valenciano","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/2011\/03\/23\/lp-iii-un-engrama-per-a-monica-valenciano\/","title":{"rendered":"LP (III)              UN ENGRAMA PER A M\u00d3NICA VALENCIANO"},"content":{"rendered":"<style>@font-face {   font-family: \"\uff2d\uff33 \u660e\u671d\"; }@font-face {   font-family: \"Cambria Math\"; }@font-face {   font-family: \"Cambria\"; }@font-face {   font-family: \"Baskerville\"; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: Cambria; }.MsoChpDefault { font-family: Cambria; }div.WordSection1 { page: WordSection1; }<\/style>\n<style>@font-face {   font-family: \"\uff2d\uff33 \u660e\u671d\"; }@font-face {   font-family: \"\uff2d\uff33 \u660e\u671d\"; }@font-face {   font-family: \"Cambria\"; }@font-face {   font-family: \"Baskerville\"; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: Cambria; }.MsoChpDefault { font-family: Cambria; }div.WordSection1 { page: WordSection1; }<\/style>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;\"><span style=\"font-family: Baskerville;\" lang=\"CA\">&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; <\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;\"><span style=\"font-family: Baskerville;\" lang=\"CA\">&nbsp;<\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\"><span style=\"font-family: Baskerville;\" lang=\"CA\">&nbsp;<\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\"><span style=\"font-family: Baskerville;\" lang=\"CA\">&nbsp;<\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: Baskerville;\" lang=\"CA\">Un engrama \u00e9s l\u2019empremta hipot\u00e8tica que queda al sistema nervi\u00f3s central com a resultat d&#8217;una excitaci\u00f3 temporal d&#8217;aquest i que constitueix la base de les manifestacions de la mem\u00f2ria i de l\u2019aprenentatge (jo, tot i que s\u00e9 que no hi tenen res a veure, me\u2019ls imagino com aquells solcs que fragmenten el c\u00f2rtex cerebral). M\u2019agradaria transcriure l\u2019engrama que em va crear el <b>Canci\u00f3n laverinto<\/b> (ocupaci\u00f3\/pr\u00e0ctica) de M\u00f3nica Valenciano (amb <span>Estela Lloves<\/span>, <span>Raquel S\u00e1nchez<\/span> i <span>Sara Paniagua). No s\u00e9 si \u00e9s possible, aix\u00f2 de transcriure un engrama, per\u00f2 aqu\u00ed en teniu l\u2019intent.<\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: Baskerville;\" lang=\"CA\">&nbsp;<\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: Baskerville;\" lang=\"CA\">Travessem l\u2019espai a les fosques, seguim un gat amb llanterna i seiem on volem. Les cadires estan posades per aqu\u00ed i per all\u00e0, en direccions i sentits diferents. La gent s\u2019acomoda a la trampa, acostuma els ulls a la foscor, no veu l\u2019ham, s\u2019aclimata a un tempo i circumst\u00e0ncies que no donen pistes. Ens assalta un comando de quatre dones armades que transiten constantment de la paraula a l\u2019acci\u00f3 i viceversa. \u00c9s un rapte en c\u00e0mera lenta, amb premeditaci\u00f3, amb exhaustivitat, pensant en cada detall, fent servir cada rac\u00f3 dels seus cossos i ments. Passen de la paraula a l\u2019acci\u00f3-m\u00e0, elaboren nous axiomes \u00ad\u00ad\u2013molt d\u00factils, paradoxalment\u2013 que fan servir per ca\u00e7ar-nos amb una xarxa que ocupa tota la sala. Una xarxa conceptual \u2013com es menja aix\u00f2?\u2013 que combina abstracci\u00f3, emoci\u00f3 i espai, hilaritat i classe magistral, interpel\u00b7lacions i solos, escriptura i il\u00b7luminaci\u00f3. \u00c9s un imaginari complex i potent que es desplega, a poc a poc \u2013com qui no vol la cosa\u2013 damunt nostre. Ens arrecera i ens atrapa, com la fam\u00edlia, la parella, la societat. El comando fa servir recursos senzills i barats: text, paper, un m\u00f2bil, una llanterna, un got d\u2019aigua, cordill \/ fil: fan un puzle de sentit irresoluble. El que \u00e9s extraordinari \u00e9s com els utilitzen, desautomatitzats, sorprenents, seguint el comp\u00e0s del batec del pensament, que puntua un discurs inintel\u00b7ligible si pretens copsar-lo sencer i sense fissures, i alhora absolutament f\u00e0cil de captar si et deixes travessar pels seus ganxos, per les seves petites trampes, pel seu flirt, pels fragments de fractal que sembra \u2013el tot en cadascuna de les parts. El batec t\u00e9 una ar\u00edtmia que el fa irresistible: l\u2019humor, a gavadals,&nbsp; que legitima l\u2019abstracci\u00f3 desaforada, el salt mortal que fan i que hem de fer, un salt de fe \u2013que en aquest cas \u00e9s un donar-se absolut, molt allunyat, allunyad\u00edssim, de la palla mental de certs treballs conceptuals abstrusos perqu\u00e8 s\u00ed i entotsolats en el seu plantejament i escenificaci\u00f3. Res m\u00e9s lluny. Ens comminen a aixecar les cadires i, entre tots, fem levitar el teatre \u2013i ara s\u00ed que ja estem entortolligats del tot dins d\u2019una xarxa com la de Sant Pere, el pescador d\u2019homes. S\u2019ha transformat el medi: de cop tot som peixos, embadalits, aprenent a fer servir les br\u00e0nquies. <\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: Baskerville;\" lang=\"CA\">&nbsp;<\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align: justify;\"><b><span style=\"font-family: Baskerville;\" lang=\"CA\">Canci\u00f3n laverinto<\/span><\/b><span style=\"font-family: Baskerville;\" lang=\"CA\"> (ocupaci\u00f3\/pr\u00e0ctica) \u00e9s una classe infinita i a mitges d\u2019aquella \u00fanica gran professora que un cop tots vam tenir i recordem amb tant d\u2019amor. Aquest cop, per\u00f2, la professora t\u00e9 quatre cossos i mil caps i una butxaca m\u00e0gica d\u2019on treu tot el que li fa falta per sacsejar-te i incloure\u2019t en el seu m\u00f3n. Un m\u00f3n esc\u00e8nic que \u00e9s un compendi de moments memorables, un pur generador \u2013com el motoret d\u2019en Lemmy per\u00f2 no nom\u00e9s amb can\u00e7ons: ombres xineses a la paret \u2013una filadora, una parca, la teva iaia aprenent a cosir abans de la guerra?\u2013; alegres tirul\u00eds, tirul\u00e0s mentre una dona es revincla, desmesurada, i com en rapte ext\u00e0tic va buidant gots d\u2019aigua \u2013Sal, napolitana! o el virtuosisme del cos ben fet servir\u2013; una altra dona que s\u2019esgargamella bramant una can\u00e7\u00f3 visceral sobre intestins i que despr\u00e9s, amb el m\u00f2bil fent-li d\u2019apuntador, comparteix la hist\u00f2ria d\u2019una relaci\u00f3 amb nosaltres, que les envoltem, que, amb les mirades i els cossos fem de front\u00f3, d\u2019eco, i tamb\u00e9 d&#8217;esponja llen\u00e7ada al mar. Interceptem converses a quatre, a c\u00e0non, repeticions i jocs, cacem frases al vol \u201clo inefable se me ha escapado\u201d, preguntes i respostes \u201csempre tornes a casa pel mateix cam\u00ed? Nom\u00e9s puc tornar per un sol lloc, jo.\u201d, indicacions esc\u00e8niques \u201cl\u00edrica en los pies. Haz flor de hueso. Baila con los huesos\u201d \u2013no cal que ho faci, l\u2019important \u00e9s com ens ho imaginem\u2013, somnis \u201cde las piernas abiertas de la mujer sali\u00f3 una tortuga y despu\u00e9s un armadillo.\u201d \u00c9s un espectacle que est\u00e0 entre un excels calaix de sastre, la revista del Paral\u00b7lel passada de rosca, una enciclop\u00e8dia amb gravats del segle XIX, un brainstorming, una acte Fluxus i una anti-classe magistral. M\u2019admira el lloc on ens posa al p\u00fablic: no \u00e9s que participem ni intervinguem, sin\u00f3 que ens fagocita, ens digereix, ens inclou. Una imatge: MV treu la m\u00e0 de la manyopla plena d\u2019escuradents i n\u2019hi queda un penjant, enganxat a la carn. Una altra: el botafumeiro de pa o p\u00e8ndol de Foucault de Sant Honorat \u2013patr\u00f3 dels forners\u2013 retalla una zona determinada i la MV ens hi convida a entrar amb la lletania \u201cest\u00e0s en tu casa, pasa\u201d, una lletania que la porta al plor \u2013ll\u00e0grimes grosses li rodolen per les galtes. \u201cNo puedes tocar el pan\u201d, li adverteixen: no s\u2019estan per h\u00f2sties. Al final, acomplert el ritu, la invocaci\u00f3, l\u2019exaltaci\u00f3, una a una, descalces, ens abandonen caminant sobre les aig\u00fces i trepitjant el gui\u00f3 desperdigat \u2013el budellam, pel terra. L\u2019espai, de sobte, es converteix en un orfenat i llavors nom\u00e9s ens queda fer els deures: per dem\u00e0, trobar la manera exacta de partir una ll\u00e0grima; de treball de final de curs, intentar habitar aquest lloc estrany i meravell\u00f3s que ens han ensenyat que hi ha \u201centre el lunar y el abrazo\u201d.<\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: Baskerville;\" lang=\"CA\">&nbsp;<\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: Baskerville;\" lang=\"CA\">&nbsp;<\/span><\/p>\n<style>@font-face {   font-family: \"\uff2d\uff33 \u660e\u671d\"; }@font-face {   font-family: \"Cambria Math\"; }@font-face {   font-family: \"Cambria\"; }@font-face {   font-family: \"Baskerville\"; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: Cambria; }.MsoChpDefault { font-family: Cambria; }div.WordSection1 { page: WordSection1;<\/style>\n<p><span style=\"font-size: 12pt; font-family: Baskerville;\" lang=\"CA\">Mart\u00ed Sales<\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: Baskerville;\" lang=\"CA\">&nbsp;<\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align: justify;\"><span style=\"font-family: Baskerville;\" lang=\"CA\">&nbsp;<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; &nbsp; &nbsp; &nbsp; Un engrama \u00e9s l\u2019empremta hipot\u00e8tica que queda al sistema nervi\u00f3s central com a resultat d&#8217;una excitaci\u00f3 temporal d&#8217;aquest i que constitueix la base de les manifestacions de la mem\u00f2ria i de l\u2019aprenentatge (jo, tot i que &hellip; <a href=\"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/2011\/03\/23\/lp-iii-un-engrama-per-a-monica-valenciano\/\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-20","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/20\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=20"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=20"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}