
{"id":3,"date":"2008-03-05T12:30:01","date_gmt":"2008-03-05T11:30:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/2008\/03\/05\/el-xandalisme-tambe-es-una-humanisme-i\/"},"modified":"2008-04-01T11:23:03","modified_gmt":"2008-04-01T10:23:03","slug":"el-xandalisme-tambe-es-una-humanisme-i","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/2008\/03\/05\/el-xandalisme-tambe-es-una-humanisme-i\/","title":{"rendered":"EL XANDALISME TAMB\u00c9 \u00c9S UN HUMANISME (I)"},"content":{"rendered":"<p><!--StartFragment--><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align: justify\">\u00a0<\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align: justify\"><span style=\"font-size: 16pt; font-family: TimesNewRomanPSMT\">La muntanya pelada<o:p><\/o:p><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align: justify\"><span style=\"font-size: 16pt; font-family: TimesNewRomanPSMT\">\u00a0<o:p><\/o:p><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align: justify; text-indent: 35.4pt\"><span style=\"font-size: 16pt; font-family: TimesNewRomanPSMT\">\u00a0<o:p><\/o:p><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align: justify; text-indent: 35.4pt\"><span style=\"font-size: 16pt; font-family: TimesNewRomanPSMT\">Un dia vaig perdre\u2019m pel Park G\u00fcell (perdre\u2019s acostuma a ser una bona drecera cap al coneixement, aix\u00ed com l\u2019error o accident s\u00f3n b\u00e0sics per la ci\u00e8ncia) i vaig acabar a la seva creu. M\u2019hi vaig enfilar i girant-me d\u2019esquena a la ciutat vaig albirar un tur\u00f3 pelat que s\u2019interposava entre el parc i el Tibidabo. Em cridava, i aplicant el primer dels manaments del bon xandalista vaig tirar pel dret cap a la muntanya inconeguda. Vaig deixar enrere els desdibuixats l\u00edmits del parc (la foresta no estima el tiral\u00ednies) i grimpant pel darrere de l\u2019escola Virolai vaig fer cim. La sorpresa fou maj\u00fascula: com si fos dalt d\u2019un seu mugr\u00f3, el cos imp\u00fadicament esbatanat de Barcelona se m\u2019oferia en una nova i excitant perspectiva.<o:p><\/o:p><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align: justify; text-indent: 35.4pt\"><span style=\"font-size: 16pt; font-family: TimesNewRomanPSMT\">Aquella clepsa pelada va resultar ser un mirador privilegiat, l\u2019\u00fanic que permet una visi\u00f3 panor\u00e0mica i ininterrompuda de Barcelona, \u00e9s a dir, una vista de 360\u00ba. Com un dervitx en el moment ext\u00e0tic, jo tamb\u00e9 giravoltava, meravellat de la completitud de la visi\u00f3: a l\u2019esquerra, els Nou Barris fins al Bes\u00f3s i m\u00e9s enll\u00e0; davant, tot Gr\u00e0cia, el gruix cerd\u00e0nic, el centre, i la l\u00ednia del l\u2019horitz\u00f3 banyada al mar; a m\u00e0 dreta, la zona alta, Montju\u00efc, la plana del Llobregat; i al darrere, Vallcarca, Vall d\u2019Hebron, la Clota i la silueta de Collserola resseguida de vermell pel sol ponent. <o:p><\/o:p><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align: justify; text-indent: 35.4pt\"><span style=\"font-size: 16pt; font-family: TimesNewRomanPSMT\">L\u2019aspecte erm i no urbanitzat del cim que no surt als mapes implica una solitud perfecta per l\u2019esplai dels ulls. La muntanya pelada \u00e9s un basti\u00f3 secret, l\u2019atalaia id\u00f2nia per admirar sencer el monstre barcelon\u00ed: aix\u00ed, vist com una unitat per primer cop, ens \u00e9s possible estudiar-ne els flancs i capir-ne les dimensions per preparar la seg\u00fcent escomesa. I \u00e9s llavors quan, el qui observa des de la muntanya pelada, \u00e9s pres per un sentiment salvatge de conquesta i exploraci\u00f3: sent cr\u00e9ixer dins seu el desig incontrolable de descobrir tots els racons amagats que cont\u00e9, perqu\u00e8 se n\u2019acaba d\u2019adonar a la vegada que: u) respecte Barcelona \u00e9s m\u00e9s ignorant que una sargantana; i dos) el que est\u00e0 en joc per ser descobert pot ser com a m\u00ednim tan fant\u00e0stic com aquest belvedere que trepitja. Del cultiu d\u2019aquest desig nounat en direm xandalisme i la divisa ser\u00e0: \u201csempre m\u00e9s enll\u00e0 pel cam\u00ed desconegut\u201d. <o:p><\/o:p><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align: justify; text-indent: 35.4pt\"><span lang=\"CA\" style=\"font-size: 16pt\">Seguint aquesta premisa el bon xandalista sempre triar\u00e0 el carrer poc fressat, normalment el menys il\u00b7luminat i m\u00e9s recargolat (o el m\u00e9s enlairat) perqu\u00e8 \u00e9s el que pot contenir, a prori, m\u00e9s sorpreses i conduir a racons m\u00e9s oblidats de la urb que tot ho utilitza de cara a la galeria. Si no ven, si no \u00e9s grat per la turistada, acabar\u00e0 sent esclafat, i abans que passi aix\u00f2, hem d\u2019anar-hi, veure-ho i viure-ho dolorosament, perqu\u00e8 sempre fa mal assistir a la destrucci\u00f3 de tot all\u00f2 que \u00e9s bell i t\u00e9 encant. Aix\u00f2 s\u00ed, per no ser mers testimonis passius de la barb\u00e0rie urbanitzadora, quan sigui possible cal fer un pas m\u00e9s<span>\u00a0 <\/span>enll\u00e0 i dir-ho amb veu ben alta i denunciar-ho o, si m\u00e9s no fer costat als qui es mobilitzen per intentar que l\u2019ajuntament o les immobili\u00e0ries no se\u2019n surtin amb la seva i poguem conservar els indrets m\u00e9s humils i carism\u00e0tics de la ciutat.<\/span><span style=\"font-size: 16pt; font-family: TimesNewRomanPSMT\"><o:p><\/o:p><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align: justify; text-indent: 35.4pt\"><span style=\"font-size: 16pt; font-family: TimesNewRomanPSMT\">Per exemple, el barri de Vallcarca, que tot i la entusiasta campanya de la MAVP (<a href=\"http:\/\/www.emsos2006.org\/video_wWOhGtBkLrQ.html\">http:\/\/www.emsos2006.org\/video_wWOhGtBkLrQ.html<\/a>), se\u2019n va en orris (la part de sota el pont). Massa baixes les cases per fer-hi negoci: totes a terra, i al seu lloc, edificis mamotr\u00e8tics on encabir-hi m\u00e9s sardines humanes sense rels.<span>\u00a0 <\/span>I no \u00e9s l\u2019\u00fanic cas. Just dessota els llumins gegants de la Vall d\u2019Hebron hi ha un indret de f\u00e0bula, un conjunt de cases a\u00efllades en l\u2019espai-temps massa boniques perqu\u00e8 l\u2019ajuntament no les hagi afectat: s\u00f3n a punt de ser desnonades. \u00c9s el barri de la Clota. I hauria de ser patrimoni de la humanitat, com a m\u00ednim. No perqu\u00e8 tingui cap monument fara\u00f2nic ni cap antigualla o b\u00e9 de s\u00faper-inter\u00e8s cultural, no: simplement perqu\u00e8 hi ha oques i conills en patis plens de tarongers sota la vigil\u00e0ncia ben\u00e8vola d\u2019un iaio esquiu amb gorra i un buda de guix. O carrers costeruts i estrets que voregen el rere-cases com en els pobles de dos carrers i que quan els recorres et sembla que hagis travessat un portal dimensional i siguis a qualsevol lloc amb m\u00e0gia ben lluny de la<span>\u00a0 <\/span>relluent i s\u00faper c\u00edvica Barcelona post-cl\u00f2stica i post-ol\u00edmpica. O perqu\u00e8, en el seu cor de blanc andalus\u00ed, hi t\u00e9 un bar-restaurant secretament enquistat on, si el trobes, et sentir\u00e0s com el rei desganat del conte que busca per tot el m\u00f3n la menja exquisita que li torni la gana i acaba per sucumbir a un simple pa amb oli, aix\u00f2 s\u00ed, despr\u00e9s de tres dies de trescar per les muntanyes. \u00c9s la gana la que ens empeny, la que fa bona tota menja i destrueix el tiquismiquisme.<o:p><\/o:p><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align: justify; text-indent: 35.4pt\"><span style=\"font-size: 16pt; font-family: TimesNewRomanPSMT\"><span>\u00a0<\/span>Amb la fal\u00b7lera no parar\u00e0s mai de fer descobertes espl\u00e8ndides i<span>\u00a0 <\/span>un lloc et portar\u00e0 a un altre. Barcelona, com totes les metr\u00f2polis, \u00e9s plena de plecs i cul-de-sacs, de territoris vetats, barris ocults i rutes secretes. \u00c9s tota una jungla al nostre abast per explorar. Per exemple, un cop dalt de la muntanya pelada, per on baixarem? Pel mateix lloc per on hem pujat? No pas! Hi ha tota una vessant que rodola cap a l\u2019oest de la ciutat, per qu\u00e8 no hi anem? Aix\u00ed com per pujar ens hem inventat el cam\u00ed, per l\u2019altre cant\u00f3 n\u2019hi ha un que ens mena dreturer pel llom verd: a l\u2019estiu \u00e9s ple de papallones. Desemboquem dalt d\u2019un carrer asfaltat que fa una forta pendent, davant d\u2019una casa tota rosa. Amb les cames eixorivides i la pensa oberta, quin fat ens portar\u00e0 on? Cap a quin lloc decantarem la nostra incipient \u00e0nsia d\u2019aventura? Barcelona, com l\u2019amant que comen\u00e7a a sentir-se el cos explorat i en preveu el plaer, tremola d\u2019excitaci\u00f3. <o:p><\/o:p><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align: justify\"><span lang=\"CA\">\u00a0<o:p><\/o:p><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align: justify\"><span lang=\"CA\">\u00a0<o:p><\/o:p><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align: justify\"><span lang=\"CA\">\u00a0<o:p><\/o:p><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"text-align: justify\"><span lang=\"CA\">\u00a0<o:p><\/o:p><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\"><span lang=\"CA\">\u00a0<o:p><\/o:p><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\"><span lang=\"CA\">\u00a0<o:p><\/o:p><\/span><\/p>\n<p><!--EndFragment--><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00a0 La muntanya pelada \u00a0 \u00a0 Un dia vaig perdre\u2019m pel Park G\u00fcell (perdre\u2019s acostuma a ser una bona drecera cap al coneixement, aix\u00ed com l\u2019error o accident s\u00f3n b\u00e0sics per la ci\u00e8ncia) i vaig acabar a la seva creu. &hellip; <a href=\"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/2008\/03\/05\/el-xandalisme-tambe-es-una-humanisme-i\/\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/marti\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}