Masu Fajardo

¿ cuerpo en resistencia al logocentrismo ? me lo ha hecho pensar una amiga ::::: cuyo trabajo físico esta en plena alternativa a esta situación…

ahora mismo me voy a lo más básico de la experiencia: 

Si la situación representacional  presupone una estructura base (emisor - receptor)  como cualquier esquema base  de  acto comunicativo,  quizá me propongo  no subrayar mediante mi presencia aquello  que tal disposición  ya supone.

Imagina una conversación banal, cuya densidad está en los vacios que se crean entre las palabras, imagina que la comunicación más real entre ambas partes, o el posible lugar de encuentro,  aparece en esos silencios expuestos o en lo que está detrás de lo vano que se muestra, en lo no dicho (pero no silenciado) allí donde se suceden sin pretenderlo, multiplicidad de significantes…

un placer…

nada , eso queda

El retorn de Houdini

Masu Fajardo mostra una peça on es proposa desaparèixer davant vostre… encara que continuï en escena. Per Quim Pujol

El prestigiós crític belga Pieter T’Jonck opina que les arts escèniques serveixen sobretot per entendre com ens relacionem amb els demés. T’Jonck arriba a afirmar que es pot deduir la qualitat d’una peça fixant-nos només en l’entrada i la sortida dels intèrprets, ja que aquest moment és el que revela amb més força les relacions que establim amb l’Altre. Per això, una de la seves cites shakespearianes preferides és “Homes i dones, mers jugadors, tenen les seves sortides i entrades…”.

Potser Masu Fajardo no coneix les reflexions de T’Jonck, però ha arribat a conclusions similars per ella mateixa en el seu treball “Micro-ficciones –o cómo desaparecer en escena” que presenta el 3 de setembre a l’encisador espai de “El escaparate”.

Aquesta peça curta es representa sobre un quadrat blanc de dos metres de costat i canvia amb cada nova funció. Fajardo desenvolupa una sèrie d’escenes on construeix imatges poètiques que es poden interpretar de formes diferents, però que impliquen sempre una desaparició real o metafòrica.

Malgrat que aquesta obra potser estigui més aprop de la performance que de la dansa (per aquells que encara creuen en els gèneres), el discurs del cos es troba present amb força en les variacions de Fajardo. Al cap i a la fi, el que ella proposa és un problema de “presència” (ser-hi o no ser-hi) i la presència del cos a l’espai és la matèria prima amb la que treballa la dansa.

A més de desafiar els gèneres, Fajardo també posa en qüestió el format de peça tancada, ja que aquest projecte s’ha convertit en l’eix principal de la seva recerca com a artista i es presenta sempre com una obra en procés que es transforma constantment segons les preocupacions de l’artista i les seves noves troballes.

Després de gairebé una dècada d’activitat incessant en el món de la dansa a Barcelona, això suggereix una maduració en l’evolució de Masu Fajardo com a artista, ja que implica el desenvolupament d’un llenguatge personal al voltant d’unes preguntes tan essencials com complexes. Com apareixes davant dels altres? En quin moment deixen de veure’t malgrat que continuïs a la vista? Com es construeix una imatge? Sense dubte val la pena seguir aquest projecte artístic, però no només en aquesta ocasió, sinó en les seves futures entregues.

“Micro-ficciones” de Masu fajardo el 3 de setembre a les 20h a “El escaparate”. Entrada gratuïta.