SE RESPIRA EN EL JARDÍN COMO EN UN BOSQUE
Dijous 25 de febrer de 2021, a partir de les 18 h, Teatre Principal d’Olot
UN ESPECTACLE PER A UN ÚNIC ESPECTADOR QUE POTSER TAMBÉ SERÀ L’ÚNIC ACTOR D’AQUEST BOSC SIMBÒLIC, EN EL QUAL MIRAR ÉS TAN IMPORTANT COM ACTUAR
Els espectadors entren d’un a un. S’han de posar uns auriculars a través dels qual reben les instruccions que els guien en aquesta experiència. L’espectador és part activa d’un espectacle emocionant: hi haurà moments de mirar en silenci i d’altres per a una coreografia de moviments.
Respirem en un jardí com en un bosc i som en un teatre com al món. Però ni el jardí és la natura ni el teatre és el món. Algú prepara els jardins per gaudir d’un trosset organitzat de natura, originàriament salvatge i perillosa.
Al teatre algú ordena les paraules i les imatges en un discurs que dibuixa una lògica que sembla una resposta. Però quan tornem al món, la il·lusió desapareix i allò real esdevé indomable, perillós i sempre incomprensible.
L’individu que entra en aquest bosc simbòlic, que s’assembla molt a l’artifici del teatre, ocupa el rol d’intèrpret i el de públic consecutivament. Mirar i actuar, les dues accions bàsiques de l’acte teatral. Una reflexió sobre la convenció teatral i sobre com entenem la realitat.
Una de les companyies catalanes més inclassificables, trencadores i amb més projecció internacional ofereix un experiment sobre el desig de mirar aquells mons artificials que hem creat.
ELS PROTAGONISTAS
Dissabte 27 de febrer a partir de les 17.30 h i diumenge 28 a partir de les 11.30 i de les 16.30 h al Teatre Principal d’Olot
ESPECTACLE PER A NENS DE 6 A 12 ANYS. ES PERMET L’ENTRADA DE MÀXIM UN ADULT ACOMPANYANT PER NEN.
Els nens i les nenes entren en petits grups per fer un recorregut sensorial per diferents mons en els quals faran d’exploradors i en seran els protagonistes! Un viatge a peu per ambients fantàstics que permeten adulterar la percepció d’un mateix segons l’espai que ens envolta, com si es tractés d’un videojoc analògic que vol que, amb el suport del grup, es vagi cada cop més endins d’aquest laberint escenogràfic.
Una història abandonada i indefinida, amb personatges inacabats, que espera que entrin per adquirir sentit des de les seves ruïnes.
Aquest és el primer espectacle per a públic infantil d’El Conde de Torrefiel, una de les companyies més internacionals del nostre país.
El Conde de Torrefiel
Els treballs escènics de El Conde de Torrefiel es caracteritzen per posades en escena en les quals convergeixen coreografia, text i imatges plàstiques per crear narracions inusuals i fragmentades on les tensions entre allò individual i allò col·lectiu que caracteritzen la societat europea en el segle XXI afloren i es materialitzen en escena de manera sorprenent.
El Conde de Torrefiel inicia la seva trajectòria professional l’any 2010, amb l’estrena de La historia del rey vencido por el aburrimiento , i des d’aleshores ha produït vuit espectacles (Observen cómo el cansancio derrota al pensamiento , Escenas para una conversación después del visionado de una pel·lícula de Michael Haneke, La chica de la agencia de viajes nos dijo que había piscina en el apartamento, La posibilidad que desaparece frente al paisaje, GUERRILLA, LA PLAZA , Kultur, Los Protagonistas i Se respira en el jardín como en un bosque), que han comptat amb extenses gires internacionals, especialment a Europa, però també a Amèrica Llatina i a Àsia.
A més de les creacions de peces escèniques amb un llenguatge de caràcter contemporani i amb segell molt personal durant aquests 10 anys, El Conde de Torrefiel ha treballat amb altres formats com són el vídeo, la instal·lació, el site-specific o la publicació de textos, en castellà amb la editorial La Uña Rota i en francès amb Actualité Editons.
El Conde de Torrefiel realitza també col·laboracions com a dramaturgs amb altres artistes, especialment en el camp de la dansa, a vegades a títol personal dels seus directors Pablo Gisbert i Tanya Beyeler.
Les creacions de El Conde de Torrefiel han estat presentades en sales i festivales com el Kunstenfestivaldesarts de Brusel·les, el Théâtre de Lausanne-Vidy, el Festival Steirisches herbst de Krems, el Wiener Festwochen de Viena, el Festival d’Automne de Paris, el Festival de Otoño, el Centro Dramático Nacional i Teatros del Canal de Madrid, el Mercat de les Flors i el Festival GREC a Barcelona, la Triennale di Milano, el Short Theater de Roma, Vooroit de Gant, DeSingel d’Amberes, el Noorderzon Festival de Gröningen, l’Internationaal Festival d’Amsterdam, el MMCA de Seül, el Nowy Theater de Varsòvia, el Dublin Theater Festival, l’Hellenic Festival d’Atenes, el Zürcher Theater Spektakel, el Gessnerallee de Zurich, el Festival Actoral de Marsella, el CDN de Montpellier, el Festival Cena Contemporánea de Brasilia, el Museo del Chopo de Ciutat de Mèxic, el Festival Danzalborde a Valparaíso, el Festival Transamérique de Montréal, l’Alkantara Festival de Lisboa o el Teatro Municipal Rivoli de Porto, el HAU Berlin i el Mosontourm de Frankfurt, entre d’altres.
