El quadern gris, Josep Pla.<\/p>\n
7 d’abril 1919. – La Societat Sportiva Pompeia. Records de la vida d’estudiant. Avui en una farm\u00e0cia de la Rambla he vist l’orla del curs de l’apotecari, penjada en una paret, emmarcada dins d’un marc aparat\u00f3s. A dalt hi havia els catedr\u00e0tics, amb la toga i el birret, les barbes i la respectabilitat rutin\u00e0ria de la gent de l’\u00e8poca. A baix, a dins d’uns ovals, treien el cap una s\u00e8rie de joves d’unes faccions que m’han semblat borrosses i incertes. El nas, considerable, sobremuntat dels vidres, d’unes ulleres del meu amic, ocupava un dels ovals de la composici\u00f3 tan solemne.<\/p>\n
He pensat que estic a les acaballes de la carrera, que dintre de pocs mesos em posar\u00e9 davant d’un fot\u00f2graf, el qual, amb una pera de goma a la m\u00e0, fixar\u00e0 la meva fesomia. Que aquest retrat ocupar\u00e0 l’oval de l’orla del meu curs, la qual haur\u00e0 d’\u00e9sser penjada en un o altre pany de paret. Ara, si em f\u00e9ssiu dir quin ser\u00e0 el pany de paret que haur\u00e0 de sostenir l’andr\u00f2mina, em veuria molt comprom\u00e8s. No ho sabria pas dir, francament.<\/p>\n
Tot aix\u00f2 m’ha portat a pensar una mica en la meva vida d’estudiant. La gent sol dir que els estudiants fan una vida alegre, lleugera i divertida. Fa una pila d’anys que faig la vida de l’estudiant. Per\u00f2 no he pas trobat, encara, que aquesta vida que he portat fins ara hagi estat alegre, lleugera i divertida. Podria \u00e9sser que ho hagu\u00e9s estat; que jo no me n’he adonat \u00e9s, en tot cas, un fet indiscutible.<\/p>\n
D’estudiant he format part de la Societat Sportiva Pompeia, per\u00f2 no pas com a sportman, <\/em>sin\u00f3 com a oficial de secretaria. La necessitat de treballar, de guanyar algun diner, em perseguix des de la m\u00e9s tendra adolesc\u00e8ncia amb una persist\u00e8ncia colpidora.<\/p>\n – Dues hores de feina al dia i dotze duros al mes. Et conv\u00e8?<\/p>\n – T’ho agraeixo molt – vaig dir malenconiosament, recolzat en una de les columnes del pati de la Facultat de Dret.<\/p>\n – Haur\u00e0s de fer les actes de la societat, estendre els rebuts i portar la correspond\u00e8ncia.<\/p>\n – Est\u00e0 b\u00e9.<\/p>\n <\/p>\n El meu interlocutor era un condeixeble molt vital, actiu i emprenedor: Bonaventura M.P… De tots els companys de curs, era el que tenia una superf\u00edcie social m\u00e9s extensa. Era molt simp\u00e0tic. Era un dels estudiants de la Facultat que menjava una m\u00e9s considerable quantitat de sandvitxos a Canaletes, di\u00e0riament. Era d’una fam\u00edlia molt coneguda – coneguda sobretot pol\u00edticament. Al Passeig de Gr\u00e0cia saludava, d’una a dues, moltes senyores i senyoretes adorables. Era, a m\u00e9s a m\u00e9s, secretari del Club Pompeia i un dels seus m\u00e9s actius animadors. Tot indicava que el seu avenir seria joc de poques taules. En definitva, \u00e9s preferible que les persones que us han de fer un favor estiguin s\u00f2lidament situades, pensant sobretot en els favors futurs que us hauran de fer.<\/p>\n P… em don\u00e0 l’adre\u00e7a de l’oficina, que estava situada en una travessia del carrer de Salmer\u00f3n, al costat del teatre Pompeia.<\/p>\n I aix\u00ed, a les cinc de la tarda d’un dia del mes d’octubre, pujava Passeig de Gr\u00e0cia amunt amb el cap ple de pensaments. Seria exagerat dir que estava content: estava encuriosit, extremament encuriosit. Havia sabut, en el curs dels \u00faltims dies i amb refer\u00e8ncia al meu treball, tantes not\u00edcies!<\/p>\n – Darrera d’aquesta Societat Pompeia – m’havien dit alguns – hi ha els frares del convent del mateix nom. Si et portes b\u00e9, no et faltar\u00e0 mai m\u00e9s res. S\u00f3n rics, s\u00f3n potents, fan i desfan en la societat del pa\u00eds. Treballa i no te’n penedir\u00e0s!<\/p>\n – La Societat Sportiva Pompeia – em digueren uns altres – ha esta muntada per separar les bones fam\u00edlies de la influ\u00e8ncia dels jesu\u00eftes i posar-les sota la dels frares de la Diagonal. Per ara, em sembla que va molt b\u00e9: les senyoretes i els joves hi tenen molta tirada i s’hi fan molt bons casaments.<\/p>\n La curiositat era de producci\u00f3 indefectible. Jo em pensava que m’havien donat un c\u00e0rrec d’oficial de secretaria, i en realitat el que P… havia fet era complicar-me extraordin\u00e0riament la visi\u00f3 del m\u00f3n. Estic parlant d’una \u00e8poca que se situa en els meus primers anys de carrera, en l’\u00e8poca m\u00e9s infantil i ing\u00e8nua del meu pensament. Per altra part, he estat sempre un jove lent i simple. Sovint, darrera de coses que els altres veuen enredades i complexes, jo no hi veig m\u00e9s que un joc mec\u00e0nic d’entrades i sortides. Moltes vegades em preguntava: \u00abCom \u00e9s possible que la gent sigui tan dif\u00edcil de comprendre?\u00bb. La meva incapacitat, la pr\u00f2pia falta de sagacitat, era molt evident: em trobava en aquella edat en qu\u00e8 hom no pot arribar a imaginar que existeixin altres fets estranys i complicats que els que porta el diari que hom llegeix.<\/p>\n – A veure el que passar\u00e0… – em deia tot enfilant el carrer del despatx, un carrer ple de crits, de criatures, de carros, de papers i de peles de taronges per terra. Abans de passar la porta, del fons del carrer s\u00f2rdid vaig donar una ullada enrera: la llum l\u00edvida, lleugerament daurada, del crepuscle, el moviment del carrer, em semblaven una cosa de meravella.<\/p>\n A dins del passad\u00eds, obscur, una veu m’atur\u00e0:<\/p>\n – Qu\u00e8 se li ofereix?<\/p>\n Li vaig explicar de qu\u00e8 es tractava. Tot parlant ens an\u00e0rem endinsant pel passad\u00eds fins que arrib\u00e0rem a sota d’una bombeta el\u00e8ctrica que cremava moribundament. L’home que em parlava era petit, ros p\u00e0l\u00b7lid, la pell dels p\u00f2muls lleugerament rosada, els ulls blaus i profunds. Anava molt ben pentinat i engomat. Portava un vestit blau; un mocador blanc, de seda, li passava pel coll enravenat, i cal\u00e7ava espardenyes. Era el tipus inconfunsible del tubercul\u00f3s de barriada barcelonina.<\/p>\n – Vingui! – em digu\u00e9 -. Parlar\u00e0 amb el senyor Codina.<\/p>\n No podria pas dir per on pass\u00e0rem. La casa em sembl\u00e0 enorme i complicada: en un moment determinat em sembl\u00e0 que pass\u00e0vem per darrera de l’escenari d’un teatre buit i t\u00e8tric. La il\u00b7luminaci\u00f3, en tot cas, era molt deficient. Sobre de les bombetes hi havia un gruix de pols i algunes tenien una cortina de teranyines. Despr\u00e9s de travessar diversos corredors arrib\u00e0rem davant d’un rectangle de porta il\u00b7luminat.<\/p>\n – Vost\u00e8 mateix… – em digu\u00e9 l’home del vestit blau.<\/p>\n Vaig mirar a dins. A l’habitaci\u00f3 hi havia un fum esp\u00e8s i blau. Al fons, darrera d’una taula, vaig veure un home que en el prec\u00eds moment que jo entrava feia una quinta de tos amb els ulls injectats i un mocador d’herbes a la boca. Vaig donar una ullada al lloc. L’habitaci\u00f3 era quadrada, molt baixa de sostre, i em sembl\u00e0 que no tenia cap finestra. Les parets eren plenes de rutilants cartells de festes d’esport, amb atletes de color de bronze que llan\u00e7aven el disc, senyoretes amb su\u00e8ters vermells o verds que jugaven a tennis amb un aire de gran distinci\u00f3 i autom\u00f2bils que fugien per unes corbes que tenien generalment per fons un mar d’una blavor qu\u00edmica. A part de la taula que ocupava el suposat senyor Codina, n’hi havia una altra, i arrambades a les parets set o vuit cadires.<\/p>\n Vaig esperar t\u00edmidament que el dit suposat senyor trenqu\u00e9s definitivament la quinta, i despr\u00e9s vaig presentar-me.<\/p>\n – Entri, entri… El senyor P… ja me n’ha parlat. Molt gust de con\u00e8ixer-lo.<\/p>\n El senyor Codina s’al\u00e7\u00e0 amb una certa dificultat. M’allarg\u00e0 la m\u00e0. Era un home d’uns quaranta-cinc anys, carregat d’espatlles, alt, sec, d’ulls tristos, d’orelles grosses, separades i transparents, amb uns cabells lacis molt negres, tacats de brillantina, i una gran ondulaci\u00f3 capil\u00b7lar sobre el front estret, accidentat i dur. Parlava amb una veu una mica atenorada i un to lleugerament sorneguer. Des del primer moment vaig veure que li era grat deixar que la cigarreta que fumava es crem\u00e9s per ella mateixa tart\u00e0ricament penjada al seu llavi inferior i refilar-se alhora amb les seves enormes mans de goril\u00b7la, blanques, amb taques roges, el bigoti recremat. Portava coll i punys de cel\u00b7luloide i una corbata feta sobre un motlle de filferro. Un llapis groc li sortia c\u00f2micament de la butxaca de l’armilla.<\/p>\n – Si vol – vaig dir-li despr\u00e9s dels compliments de rutina – ens posarem a fer feina.<\/p>\n – Tanta pressa t\u00e9? Segui i fumi… – digu\u00e9 allargant-me un paquet de 0,45.<\/p>\n I sense fer cap pausa, seguit:<\/p>\n – Ja ha llegit el discurset? Cosa bona, li ho asseguro. No ens el mereixem…<\/p>\n No vaig pas endevinar de quin discurs es tractava, per\u00f2 vaig tenir l’encert de presentar el somriure m\u00e9s amable i corroborador del meu repertori.<\/p>\n – Ja veig que ens entenem! – digu\u00e9 bon\u00e0riament, amb un somriure tocat de felicitat que deix\u00e0 veure les seves dents arru\u00efnades, grogues de nicotina -. Val m\u00e9s aix\u00ed.<\/p>\n Despr\u00e9s de parlar una estona llarga, durant la qual vaig adherirme sistem\u00e0ticament al criteri del senyor Codina, no hi hagu\u00e9 m\u00e9s remei que posar-nos a treballar. Hi vaig anar de bona gana, perqu\u00e8 aquest era el tracte. El senyor Codina em sembl\u00e0 m\u00e9s aviat fatigat i displicent. No hi ha res que avorreixi tant com haver d’ensenyar el que hom fa cada dia.<\/p>\n El llibre d’actes estava endarrerit, per\u00f2 dins dels fulls hi havia unes notes que convenientment inflades podien donar origen a unes actes molt ben girades, magn\u00edfiques, per contestar, sense la menor transcend\u00e8ncia, en les quals la frase m\u00e9s important era el \u00abDios guarde a usted muchos a\u00f1os\u00bb. Despr\u00e9s, el senyor Codina, amb un aire m\u00e9s paternal, m’enseny\u00e0 de fer rebuts. Era la cosa b\u00e0sica de l’oficina. Em pass\u00e0 un llibre monumental. Cada plana corresponia a un soci, fitxat a la cap\u00e7alera de la plana. La cap\u00e7alera tenia afegits dotze paperets verds, corresponents als mesos de l’any.<\/p>\n Vaig asseure’m a la taula desocupada d’aquella diguem-ne secretaria. El senyor Codina em pass\u00e0 ploma i tinter.<\/p>\n – En aquest llibre – em digu\u00e9 -, hi trobar\u00e0 els noms del bo i millor de Barcelona. S’han d’estendre els rebuts del mes d’octubre… Lletra clara i endavant! – afeg\u00ed donant-me el mot d’ordre del bon oficial de secretaria.<\/p>\n Despr\u00e9s recoll\u00ed els seus estris de fumador – el paquet, el llibret Job i la capsa de llumins -, s’acomiad\u00e0 vagament amb un \u00abja ens veurem!\u00bb i desaparegu\u00e9. Vaig posar-me a treballar despr\u00e9s d’haver fet una recapitulaci\u00f3 dels meus coneixements pendol\u00edstics. Vaig decidir escriure el nom del soci amb la lletra m\u00e9s g\u00f2tica que vaig saber; l’adre\u00e7a, en lletra anglesa clar\u00edssima i la quota de la mensualitat en la lletra rodona m\u00e9s ben corbada de qu\u00e8 foren capaces les meves manetes. Aquestes inciatives foren trobades, m\u00e9s tard, plausibles i aprovades generosament.<\/p>\n Entre rebut i rebut, vaig donar una mirada al llibre. Hi vaig trobar els noms m\u00e9s impressionants de Barcelona, el bo i millor de la ciutat, les figures que es dediquen a la vida de la societat i surten a les notes gratu\u00eftes – perqu\u00e8 les que paguen tenen menys import\u00e0ncia que les que hi tenen una mena de dret impl\u00edcit -, les que es dediquen a l’esport car, a part de les m\u00e9s conegudes per la seva riquesa, les seves virtuts i els seus coneixements a l’hora de menjar, que s\u00f3n les que en tenen m\u00e9s. Altres n’hi havia encara de les quals jo no tenia ni idea, que m’havien passat – com aquell qui diu – per ull i que semblaren tan respectables com les primeres. La llum pr\u00f2pia dels uns aclaria la lleugera opacitat dels altres i el conjunt quedava perfectament il\u00b7luminat. Tot plegat em toc\u00e0 el cor. Vaig quedar meravellat.<\/p>\n En sortir de l’oficina, vaig demanar, al carrer, l’hora que era – perqu\u00e8 jo no he tingut mai rellotge -, i result\u00e0 que hi havia passat una hora m\u00e9s del compte. Eren les nou del vespre. El carrer Gran de Gr\u00e0cia, il\u00b7luminat d’una llum blanca magn\u00edfica, era ple de gent que pujava i baixava sorollosament. El groc dels tramvies era rutilant. Feia una nit t\u00e8bia.<\/p>\n En els dies successius vaig anar a l’oficina amb una absoluta puntualitat. El xicot del vestit blau m’acompany\u00e0, les primeres vegades, pel laberint dels corredors. M’encengu\u00e9 els llums de la secretaria. Despr\u00e9s vaig anar-hi pels meus propis passos. No vaig pas veure, durant una pila de tardes, el senyor Codina. Aix\u00ed vaig trobar-me en un estat de completa solitud, enmig d’aquelles quatre parets decorades amb cartells esportius, manipulant aquell libre de rebuts que em f\u00e9u una impressi\u00f3 tan profunda. Un llibre de rebuts \u00e9s una vulgaritat. Avui ho reconec. Per\u00f2 llavors estava molt lluny de veure-ho.<\/p>\n Els qui no em conegueren a disset o divuit anys no podran comprendre mai la intensitat de l’efecte m\u00e0gic que em produ\u00ed la lectura d’aquell libre. Jo era un primitiu, un pur primitiu, un fang tot just deformat per l’asssimilaci\u00f3 mec\u00e0nica dels t\u00f2pics m\u00e9s corrents, m\u00e9s persistents. Es pot dir que l’\u00fanica cosa que m’havia ratllat havien estat els prejudicis del carrer: el fetitxisme de la riquesa i de la brillantor, l’admiraci\u00f3 del que es fa veure, l’adoraci\u00f3 de les virtuts oficials. En aquella edat m\u00edtica i simplista el g\u00e8nere m\u00e9s sagrat \u00e9s el convencional. El que costa m\u00e9s d’arribar a assolir, un cert esperit cr\u00edtic, em mancava completament. I encara hi havia altres raons per a predisposar-me cap aquell estat: la vida familiar, freda, puritana i severa dels meus anys d’infantesa m’ha produ\u00eft un exc\u00e9s d’emotivitat i de sentimentalisme que no he sabut mai, exactament, en qu\u00e8 emprar. En aquell moment, aquest exc\u00e9s caigu\u00e9, com un plom, sobre la balan\u00e7a dels t\u00f2pics recollits, viv\u00edssims. Vaig quedar literalment impressionat, impressionat fins al grotesc.<\/p>\n Ho creureu? Gaireb\u00e9 m’enrogeix de constatar-ho: aquell llibre de rebuts en el qual hi havia el bo i millor de Barcelona em despert\u00e0 l’instint de la seguretat, que \u00e9s un instint permanent. Davant de les seves p\u00e0gines em vaig sentir a sopluig, com un pollet sota la ploma t\u00e8bia de la lloca. Sensaci\u00f3 deliciosa… Vaig sentir-me cobert i estimulat i tots els dies que havia hagut de passar per a arribar a aquella hora em semblaven una terrible tempesta passada a la intemp\u00e8rie enmig d’elements desencadenats. Exactament la mateixa sensaci\u00f3 que quan s’arriba a la vora del foc despr\u00e9s d’un dia passat entre la neu.<\/p>\n Avui em costa de creure que la profusi\u00f3 de noms il\u00b7lustres que el llibre contenia existeixen realment i positivament. Per\u00f2 llavors la cosa era molt diferent. En aquelles hores, l’antropomorfisme de l’admiraci\u00f3 em feia veure les persones f\u00edsiques dels socis de la Societat Sportiva Pompeia rodejades de dolces i fascinadores senyores art\u00edsticament compostes al seu voltant, de fines senyoretes amb una cirera a cada galta, de criatures amb ales, en forma de querubins. Vaig naufragar en el m\u00e9s deliq\u00fcescent dels espasmes de misticisme burg\u00e8s. No tinc pas por d’escriure-ho, perqu\u00e8 \u00e9s un fet: em vaig sentir orgull\u00f3s, intensament orgull\u00f3s, de servir… Vaig sentir n\u00e9ixer, de seguida, espont\u00e0niament, la valoraci\u00f3 moral de la meva posici\u00f3.<\/p>\n – Que n’ets, de bona persona! – vaig dir-me resumint el que sentia confusament, per\u00f2 immergit en un b\u00e0lsam de satisfacci\u00f3.<\/p>\n Aquells dies foren la lluna de mel d’una \u00e8poca saturada de pensaments infantils, recreats, amb retard, per l’adolesc\u00e8ncia. Doblement infantils. Ho vaig oblidar tot. Esperava amb \u00e0nsia l’hora d’anar al despatx. Els noms que el llibre contenien eren per mi absolutament desconeguts; per\u00f2, d’alguns socis respectables, me’n figurava la barba platejada i el tirant de tipus, tan respectable, que tenien; m’imaginava les joies que algunes senyores devien posseir; la viva amenitat de les senyoretes; les grans fortunes lligades amb alguns noms… A trav\u00e9s dels rebuts de color verd veia tot un m\u00f3n fascinador, enlluernador i magn\u00edfic… Vaig entrar a l’esgl\u00e9sia de Pompeia i no em cost\u00e0 gens d’imaginar els frares de la casa amb la palma del martiri. Tot em sembl\u00e0 perfecte. L’orgull de servir em donava, a mi mateix, de la meva \u00e0nima, un dibuix de colom… Vaig anar tamb\u00e9 a veure el camp d’esports. No hi hauria pas gosat entrar. Vaig mirar-me’l de la porta estant… El lloc em sembl\u00e0 delici\u00f3s. Els xalets de fusta, pintats de color de sang de bou, amb les ratlles blanques dels marcs de les finestres, els camps de tennis, tan elegants i matem\u00e0tics, les cadires de ferro, les butaques de v\u00edmets, la concurr\u00e8ncia nombrosa i distingida, tot plegat em don\u00e0 una idea d’un aut\u00e8ntic parad\u00eds. Em sembl\u00e0 veure el meu amic P…, en pantalons blancs i un jersei de color de mantega fresca, parlant amb una senyora alta, esvelta i rossa. La composici\u00f3 m’entendr\u00ed, i amb el meu mocador vaig fer uns signes de pres\u00e8ncia i d’amistat. No em va pas vere. Per quina ra\u00f3 m’havia d’haver vist? Embadalit com estava, un autom\u00f2bil que entrava esverat estigu\u00e9 a punt d’aixafar-me. Vaig fer-me enrera d’una manera que result\u00e0 c\u00f2mica.<\/p>\n -Imb\u00e8cil! – vaig sentir que em deien del cotxe estant.<\/p>\n Vaig tornar-me vermell i molt avergonyit. Per\u00f2, ben mirades les coses, no era pas aquell lloc el que em corresponia. El meu lloc era a la secretaria. Aix\u00ed em sembl\u00e0 que l’adjectiu que m’havia llan\u00e7at aquell senyor era perfectament just. Per qu\u00e8 no dir-ho francament? Vaig donar ra\u00f3 a l’automobilista.<\/p>\n A fi de mes, la pres\u00e8ncia del senyor Codina sovintej\u00e0 m\u00e9s. Examin\u00e0 la meva feina. No formul\u00e0 pas cap comentari expl\u00edcit, per\u00f2 em sembl\u00e0 que la trobava plausible. Ens f\u00e9rem amics.<\/p>\n Per no donar-me massa import\u00e0ncia, no vull pas parlar dels rebuts. Els emplenava amb un plaer infinit, passant la llengua dol\u00e7ament sobre els meus llavis al comp\u00e0s del moviment de la ploma, fent sentir, sense regatejar a la cal\u00b7ligrafia, el moviment d’anca just. Mod\u00e8stia a part, els rebuts eren presentables i no tenien pas tara visible. Ja he dit que el senyor Codina tenia el llibre d’actes una mica endarrerit; aix\u00f2 em don\u00e0 l’agradable avinentesa de posar-lo al dia. Vaig passar hores divines fent els possibles per arribar a \u00e9sser un secretari tolerable. Finalment, vaig aconseguir de donar a la correspond\u00e8ncia un fons i una forma d’exquisida amabilitat, de la m\u00e9s constant, ensucrada cortesia. La possibilitat que el senyor Codina fos un home una mica descuidat, capa\u00e7 de no tirar les cartes al correu amb la m\u00e0xima dilig\u00e8ncia, m’arrib\u00e0 a fer patir.<\/p>\n En tot cas, el seu tracte em result\u00e0 divertit. El seu fort era el domini del contrast. Si parlava, per exemple, del discurset del senyor Camb\u00f3, era gaireb\u00e9 segur que es tractava d’un discurs\u00e0s ple de transcend\u00e8ncia. Les comparacions, solia fer-les per baix, a base de reducci\u00f3, donant al diminutiu un aire enjogassat i lleuger. Una vegada em digu\u00e9, refilant-se el bigoti amb una absoluta gravetat:<\/p>\n – El reverend pare Rupert \u00e9s un home molt il\u00b7lustradet…<\/p>\n Me’l vaig mirar fixament, sense parpellejar. No se li mogu\u00e9 cap m\u00fascul de la cara. Havia parlat amb una serietat indiscutible. Nom\u00e9s que tenia aquella estranya manera de dir…<\/p>\n Un altre dia vaig fer-li el compliment de rutina. Vaig demanar-li:<\/p>\n – La seva senyora, est\u00e0 b\u00e9?<\/p>\n – La meva senyora est\u00e0 que peta, gr\u00e0cies a D\u00e9u!<\/p>\n La resposta em sembl\u00e0 singular. Al cap d’un temps vaig tenir ocasi\u00f3 de veure la senyora Codina: estava seca com un clau, semblava posseir una gran flaquesa…<\/p>\n Senyor Codina, amargat senyor Codina, quin record m’heu deixat m\u00e9s complex! Qu\u00e8 hi havia darrera de la vostra impressionant serietat, darrera del vostre crepuscular somriure? \u00c9reu un humorista?, o potser un frare exclaustrat perdut en el m\u00f3n de les conting\u00e8ncies?, o simplement \u00e9reu un element valu\u00f3s i distingit de la barriada amb el qual calia comptar necess\u00e0riament?<\/p>\n Trobant-me en ple entendriment per la considerable entitat a qu\u00e8 faig refer\u00e8ncia, un dia, a l’hora d’entrar, em sorprengu\u00e9 de sentir, del passad\u00eds estant, una agra veu al despatx. Vaig acostar-me de puntetes a la porta i al cap de poca estona estava totalment assabentat del fet. Era un soci – fill d’un fabricant riqu\u00edssim- que havia anat a jugar a tennis. S’havia despullat en una cabina i vestit de blanc s’havia dirigit a les pistes. Havia deixat tot el que portava en un penjarobes, aparentment tancat, de la cabina. En tornar del camp, l’esperava una desagradable sorpresa. La llengua \u00e9s pobra per dir-ho amb una certa dec\u00e8ncia, per\u00f2 la cosa era senzilla: li havien – com ho direm? -, li havien robat la cartera. Hom f\u00e9u immediatament les indagacions necess\u00e0ries. La responsabilitat del personal subaltern havia quedat perfectament salvada. L’honorable senyor soci, despr\u00e9s d’haver fet, al xalet, la protesta que els seus drets li permetien, havia vingut a queixar-se a la secretaria.<\/p>\n – El fet ser\u00e0 comunicat a les persones que hi podran posar m\u00e0… – deia el senyor Codina, m\u00e9s mort que viu, enfonsat, les orelles baixes i una caiguda d’ulls desolad\u00edssima.<\/p>\n – Comprendr\u00e0 que aix\u00f2 no pot anar ni amb rodes… Vol fer el favor d’ensenyar-me la llista de socis? – deia el visitant, cremat, arborat d’indignaci\u00f3.<\/p>\n – El fet \u00e9s delicat i es far\u00e0 tot el que es pugui… No oblidi, en tot cas, que en la societat m\u00e9s correcta del m\u00f3n hi pot haver elements estranys, filtracions desagradables, persones t\u00e8rboles…<\/p>\n Tot plegat em sorprengu\u00e9; per\u00f2 si el senyor Codina no hagu\u00e9s pres, aquell dia, un tan accentuat posat d’amarga tristesa – que de primer antuvi vaig judicar exagerada -, ho hauria oblidat tot al cap d’un moment. Per desgr\u00e0cia meva, es produ\u00ed, al cap de pocs dies, una desagradable repetici\u00f3 dels fets. Una senyoreta de l’aristocr\u00e0cia vingu\u00e9 a exposar al senyor Codina, amb una altiva displic\u00e8ncia, el que li havia ocorregut aquell mat\u00ed.<\/p>\n – \u00c9s la segona vegada que em passa – digu\u00e9 -. Al Polo, no fa gaire, em robaren el portamonedes. Avui, al tennis, desaparegu\u00e9 la meva polsera. Tenia valor, per\u00f2 era, sobretot, un record de fam\u00edlia. \u00c9s absolutament desagradable, intolerable…<\/p>\n – Senyoreta – digu\u00e9 el senyor Codina amb un filet de veu tr\u00e8mula, absolutament aclaparat -, es far\u00e0 tot el que humanament sigui possible…<\/p>\n – \u00c9s per desesperar-se…! – interromp\u00e9 nerviosament la senyoreta.<\/p>\n – Les filtracions, els elements estranys, les persones indesitjables, s\u00f3n a tot arreu.<\/p>\n Aquestes paraules, que la primera vegada de sentir-les pronunciar m’afectaven, ara produ\u00efren a la meva o\u00efda un efecte estrany\u00edssim. No exagerava el senyor Codina? Elements estranys, persones indesitjables, filtracions t\u00e8rboles, quines coses noves per a mi! Quin significat tenien? Vaig comen\u00e7ar de donar voltes a aquestes impressionants not\u00edcies, i una tristesa inexplicable em caigu\u00e9 sobre el cor. El posat d’absoluta desolaci\u00f3 que tingu\u00e9 el senyor Codina aquell capvespre enfosqu\u00ed encara la meva dolorosa confusi\u00f3. Abans d’anar-me’n, en l’ambient sord, t\u00e8tric, que es produ\u00ed, vaig acostar-me t\u00edmidament a la taula de l’oficial primer:<\/p>\n – Qu\u00e8 \u00e9s tot aix\u00f2, senyor Codina?<\/p>\n Vaig fer la pregunta amb una \u00e0nsia a penes dissimulada.<\/p>\n El senyor Codina em mir\u00e0 amb els ulls entelats i deix\u00e0 caure amargament el cap.<\/p>\n – Ai, pobre xicot! – digu\u00e9 amb una veu blanca i trista, fent un gest vagar\u00f3s amb la m\u00e0.<\/p>\n Vaig esperar que digu\u00e9s alguna altra cosa. Per\u00f2 no digu\u00e9 pas una paraula m\u00e9s.<\/p>\n Aquell vespre, d’una sotragada, vaig viure el proc\u00e9s invers que he intentat de descriure. El meu instint de conservaci\u00f3 tract\u00e0 de posar obstacles a la meva cristal\u00b7litzaci\u00f3; vaig tractar de salvar el possible de l’estat d’\u00e0nim anterior. Fou in\u00fatil: una rivada de desencantament em submerg\u00ed. Hi ha persones que neixen, visiblement, amb una idea aproximada de les coses de la vida. No he pas tingut la sort d’\u00e9sser d’aquests. M’ho he hagut d’aprendre tot en els anys m\u00e9s sensibles de la vida, quan l’emotivitat i el sentimentalisme sobrer em portaven cap a una euf\u00f2ria cr\u00e8dula i pueril. Per a arribar a tenir una mica de pell morta – vull dir d’experi\u00e8ncia – vaig haver de tor\u00e7ar el coll de la meva joventut. Tots els contactes reals amb la vida foren doloros\u00edssims. M’hauria convingut n\u00e9ixer, evidentment, amb un cap de fusta absolutament garantit i unes dents esmolades i agudes. Per\u00f2 hi ha coses que no es trien. La darrera tarda que vaig passar a la secretaria ha quedat gravada en la meva mem\u00f2ria, i quan hi penso no em s\u00e9 estar de riure.<\/p>\n El senyor Codina havia fet dir que un refredat el retenia al llit. Era sol al despatx quan arrib\u00e0 un senyor que per l’accent del seu parlar em sembl\u00e0 estranger. El seu cas era semblant al de l’aristocr\u00e0tica senyoreta. Havia estat objecte, en dos dels clubs m\u00e9s distingits de la ciutat, de la reiterada atenci\u00f3 dels famosos elements indesitjables. Arrib\u00e1 molt descompost. Vaig procurar apaivagar-lo amb les pobres receptes del senyor Codina. L’efecte fou nul. Vaig decidir callar i deixar que pass\u00e9s el ruixat. Davant de la justificada, arborad\u00edssima vehem\u00e8ncia d’aquell senyor, vaig sentir una sensaci\u00f3 f\u00edsica d’intemp\u00e8rie. El meu mutisme no arregl\u00e0 res. El mon\u00f2leg an\u00e0 pujant de to. A la fi m’amena\u00e7\u00e0.<\/p>\n – En darrer terme – digu\u00e9 -, estic disposat a denunciar-los a vost\u00e8s…<\/p>\n Rient, vaig respondre:<\/p>\n – Massa fort el que diu! No passi la mida! En tot cas, a mi, no em denunciar\u00e0 pas…<\/p>\n – Per qu\u00e8 ho diu?<\/p>\n Vaig al\u00e7ar-me, vaig posar-me l’abric, vaig prendre el barret. Amb la m\u00e0 al commutador, vaig afegir:<\/p>\n – Passi, per favor… Jo l’acompanyar\u00e9.<\/p>\n I vaig apagar el llum de l’oficina.<\/p>\n – Estimat senyor, bona nit tingui…! – vaig dir-li fent una barretada en trobar-nos a la porta del carrer.<\/p>\n No vaig pas tornar m\u00e9s a l’oficina, per\u00f2 aix\u00f2 no vol pas dir que no hi torni algun dia. Estic, avui, molt m\u00e9s preparat que a disset o divuit anys per a \u00e9sser oficial de secretaria. Ben poques coses ja em v\u00e9nen de nou: no em ve de nou ni escriure aquestes planes, que de tan carregades d’ingenuitat poden semblar una ficci\u00f3 displicent. Per\u00f2 ja vaig dir, m\u00e9s endavant – i aix\u00f2 em servir\u00e0 d’excusa -, que aquestes observacions han d’\u00e9sser situades en l’\u00e8poca m\u00e9s pueril del meu pensament.<\/p>\n I aquests s\u00f3n records de la meva vida d’estudiant: d’aquella vida que, segons diu la gent, \u00e9s alegre i lleugera i regalada.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El quadern gris, Josep Pla. 7 d’abril 1919. – La Societat Sportiva Pompeia. Records de la vida d’estudiant. Avui en una farm\u00e0cia de la Rambla he vist l’orla del curs de l’apotecari, penjada en una paret, emmarcada dins d’un marc … Sigue leyendo