![](\"http:\/\/www.artezblai.com\/artez\/artez144\/irudiak\/54DeadCatBounceKlausWeddig.JPG\")
<\/p>\n<\/p>\n
\u00abDead Cat Bounce\u00bb, otra vez<\/strong><\/p>\n Como ya sabr\u00e9is, estoy alentando que otras personas escriban textos relacionados con piezas esc\u00e9nicas. Este jueves me llev\u00e9 un acompa\u00f1ante a \u00abDead Cat Bounce\u00bb. \u00c9ste es su texto:<\/p>\n NI QU\u00c9 GATO MUERTO\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n L’actriu Chantal Aim\u00e9e, genoll en terra al peu de la pantalla elevada, bufa una espelma projectada i aquesta s’apaga. En un escenari tot est\u00e0 ple de significat -fins i tot del significat de no tenir-ne-, \u00e9s a dir, tot compta. En un poema tamb\u00e9: les paraules hi s\u00f3n escollides per alguna ra\u00f3 i tenen una funci\u00f3, responen a una estructura i la basteixen -el sentit rau tant en la significat de les paraules com en la forma. Quan l’espectador veu o llegeix alguna cosa que no ve a tomb -en aquest cas, la bufada que trenca la dicotomia realitat-ficci\u00f3 per donar un toc po\u00e8tic a tant de mercat burs\u00e0til- el cos del poema o de l’obra es comen\u00e7a a desfer: fluixeja, s’ensorra. \u00c9s com llen\u00e7ar-se pedres a la pr\u00f2pia teulada. Hi ha equivocacions que no s\u00f3n res m\u00e9s que aix\u00f2, coses que no funcionen, males tries. En canvi, hi ha errors que s\u00f3n molt significatius perqu\u00e8 denoten una falta de fonaments en la concepci\u00f3 d’una obra.<\/p>\n M’explico: Dead Cat Bounce -el rebot del gat mort- \u00e9s el primer espectacle del cicle Radicals Lliure i la borsa n’\u00e9s la protagonista. De fet, va m\u00e9s enll\u00e0, els int\u00e8rprets es juguen els diners de l’entrada dels espectadors, en directe, a la Borsa de Nova York -la que \u00e9s operativa en el moment de les funcions. Els int\u00e8rprets ens expliquen els origens holandesos de la borsa, com interactuar-hi i tot hi gira al voltant. Aix\u00ed doncs, l’atenci\u00f3 de l’espectador hauria d’estar ocupada en pensar sobre el tema central que li \u00e9s ofert, i tanmanteix, no \u00e9s aix\u00ed. El cervell no est\u00e0 excitat, per exemple, pensant en si pujaran o no les accions, m\u00e9s aviat s’interroga sobre la pr\u00f2pia representaci\u00f3, \u00e9s a dir, sobre el nivell d’improvisaci\u00f3 o no que impera a la sala o sobre el perqu\u00e8 de l’opci\u00f3 interpretativa que s’ha pres. Falta una consist\u00e8ncia que l’atrapi. \u00c9s a dir, que hi ha un tema bomb\u00f3 -per comercial, per atractiu pels telenot\u00edcies, per ser carn d’an\u00e8cdota- i que malgrat els seu atractiu inicial queda en un no-res perqu\u00e8 \u00e9s tractat molt matusserament: no hi ha treball en profunditat en cap sentit. La reflexi\u00f3 comen\u00e7a i acaba en quatre esl\u00f2gans que es deixen anar i la construcci\u00f3 de la pe\u00e7a \u00e9s desllorigada i potinera. La matusseria est\u00e0 en els mecanismes intr\u00ednsecs de la representaci\u00f3: les bromes ficades amb cal\u00e7ador, l’encarcarament de les interpretacions, l’estructura mon\u00f2tona de projeccions\/di\u00e0legs\/p\u00fablic que determina un tempo que no camina, la manca de sorpresa, l’\u00fas quasi vergonyant d’alguns recursos teatrals -xiuxiueigs repetitius al micro per intentar crear un clima dram\u00e0tic concret… Aquesta poca gr\u00e0cia teatral generalitzada dinamita la pe\u00e7a, i el tema, ben desaprofitat, es queda en les escurrialles.<\/p>\n No n’hi ha prou, amb una bona idea. Ni de bon tros. De fet, \u00e9s justament a l’inrev\u00e9s. Es podria agafar un tema completament insuls i fer-ne una meravella si al darrere hi ha un creador i un equip amb cara i ulls. La q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s tant el qu\u00e8 com el com. Si anem al teatre, si anem a veure alguna cosa que es representa dalt d’un escenari, ha d’estar ben treballat. Gestos, ritme, tons, personatges o no-personatges, ruptures. Hi ha d’haver una proposta clara i interessant sobre qu\u00e8 \u00e9s el teatre i com s’hi fa el que s’hi fa. En aquesta pe\u00e7a no n’hi ha, de proposta teatral -m\u00e9s enll\u00e0 del joc burs\u00e0til- i aix\u00f2 es nota i ho desdibuixa tot. Que, tot i aix\u00ed, algun espectador s’ho pugui passar b\u00e9, i tant, segur -n’hi havia que estaven molt esverats amb les cotitzacions i intervenien, engalipats: \u00e9s una vict\u00f2ria, la connexi\u00f3 amb el p\u00fablic. Gaireb\u00e9 l’\u00fanica, a part del t\u00edtol, que tamb\u00e9 est\u00e0 ben trobat: Dead cat bounce \u00e9s ben b\u00e9 el rebot d’un gat mort, que rebota per\u00f2 que aix\u00f2 no vol dir pas que estigui viu.\u00a0<\/p>\n \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Llu\u00eds Girbau<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00abDead Cat Bounce\u00bb, otra vez Como ya sabr\u00e9is, estoy alentando que otras personas escriban textos relacionados con piezas esc\u00e9nicas. Este jueves me llev\u00e9 un acompa\u00f1ante a \u00abDead Cat Bounce\u00bb. \u00c9ste es su texto: NI QU\u00c9 GATO MUERTO\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 L’actriu Chantal Aim\u00e9e, … Sigue leyendo