{"id":225,"date":"2010-01-22T09:25:56","date_gmt":"2010-01-22T08:25:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.tea-tron.com\/quimpujol\/blog\/2010\/01\/22\/text-per-a-la-inauguracio-de-lantic-teatre\/"},"modified":"2010-02-15T11:10:29","modified_gmt":"2010-02-15T10:10:29","slug":"text-per-a-la-inauguracio-de-lantic-teatre","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.tea-tron.com\/quimpujol\/blog\/2010\/01\/22\/text-per-a-la-inauguracio-de-lantic-teatre\/","title":{"rendered":"Text per a la inauguraci\u00f3 de l’Antic Teatre"},"content":{"rendered":"


\nArts esc\u00e8niques contempor\u00e0nies a Barcelona<\/strong><\/p>\n

El darrer 9 de desembre una not\u00edcia va c\u00f3rrer com la p\u00f3lvora pels cercles art\u00edstics. Al Festival de Jazz de Sig\u00fcenza un espectador va denunciar a Larry Ochs per considerar que el que tocava no era jazz sin\u00f3 m\u00fasica contempor\u00e0nia. Un g\u00e8nere que el denunciant afirmava tenir \u00abcontraindicat psicol\u00f2gicament\u00bb per prescripci\u00f3 facultativa.<\/p>\n

Com si d’una pel\u00b7l\u00edcula de Berlanga es tract\u00e9s, la gu\u00e0rdia civil no nom\u00e9s es va presentar sin\u00f3 que va coincidir amb el parer del denunciant i el concert va estar ben a punt de ser cancel\u00b7lat. A Barcelona tot eren rialletes, com dient \u00abaquests paletos<\/em> de Sig\u00fcenza, no tenen ni idea d’art\u00bb.<\/p>\n

Amb tanta xerinola ning\u00fa va caure que als grans teatres de Barcelona gaireb\u00e9 tot el que s’anomena \u00abdansa\u00bb o \u00abteatre\u00bb encaixa perfectament amb la definici\u00f3 tradicional d’aquests termes. \u00c9s a dir, si l’art contemporani es caracteritza per fugir de les convencions, en l’\u00e0mbit esc\u00e8nic barcelon\u00e8s el conflicte de Sig\u00fcenza dif\u00edcilment podria produir-se pel simple fet que l’art contemporani gaireb\u00e9 no hi \u00e9s present. Els paletos<\/em> som nosaltres.<\/p>\n

En qu\u00e8 consisteix l’art esc\u00e8nic contemporani? Alguns intenten acotar-lo amb termes com \u00abmultidisciplinar\u00bb, \u00abemergent\u00bb, \u00abnous llenguatges\u00bb, o molts d’altres, per\u00f2 la veritat \u00e9s que cap d’aquestes etiquetes resulta adient. Ni totes les propostes contempor\u00e0nies s\u00f3n especialment multidisciplinars ni es poden anomenar \u00abnous\u00bb o \u00abemergents\u00bb uns plantejaments que Carles Santos ja feia servir als anys 70. Ben simplement aquests creadors, com afirmen Esther Ferrer[1]<\/a> o Raimund Hoghe[2]<\/a>, fan el que creuen que han de fer.<\/p>\n

Es tracta de projectes que es desenvolupen segons els seus propis requeriments sense acceptar restriccions de format, g\u00e8nere o duraci\u00f3. Els resultats no tenen l’entreteniment ni el lucre ni el f\u00e0cil acc\u00e9s com a objectiu primordial (malgrat que ocasionalment poden resultar entretinguts, rentables i accessibles) i requereixen del p\u00fablic una mirada activa. El comprom\u00eds personal amb el discurs i la recerca \u00e9s l’\u00fanica premissa indispensable. D’altra banda, aquestes propostes tamb\u00e9 es poden entendre com l’aplicaci\u00f3 dels postulats post-moderns a l’art esc\u00e8nic (tal i com afirma Lehmann en el seu assaig \u00abPostdramatic Theater\u00bb).<\/p>\n

Per acabar-lo de contextualitzar i malgrat que hi ha molts matisos, l’art esc\u00e8nic contemporani tamb\u00e9 es pot definir diferenciant-lo del teatre naturalista que pren un text dram\u00e0tic com a punt de partida aix\u00ed com per oposici\u00f3 a la dansa anomenada contempor\u00e0nia -ara ja cl\u00e0ssica- que descendeix de Martha Graham.<\/p>\n

Despr\u00e9s d’aquesta introducci\u00f3, caldria buscar els motius pels quals aquest art esc\u00e8nic contemporani est\u00e0 clarament infrarepresentat a la programaci\u00f3 barcelonina.<\/p>\n

\u00d2bviament no es pot demanar un plantejament contemporani a institucions que tenen un clar posicionament cl\u00e0ssic. Si temporada rere temporada el TNC dedica la major part de la seva programaci\u00f3 al teatre de text naturalista, aix\u00f2 sembla concordar fins i tot amb el classicisme de l’edifici. D’altra banda, si hi ha un p\u00fablic com el denunciant de Sig\u00fcenza que t\u00e9 \u00abcontraindicats psicol\u00f2gicament\u00bb els plantejaments i les formes de l’art contemporani, sembla just que tingui un teatre de refer\u00e8ncia.<\/p>\n

Podr\u00edem pensar llavors en el Teatre Romea, hereu de l’antic Centre Dram\u00e0tic Nacional i gestionat avui dia per Focus. En el trienni 2006-2008 aquest centre va rebre una ajuda p\u00fablica de l’ICIC per a la producci\u00f3 d’espectacles de 1.225.000 \u20ac (ICIC, 2007, p.138), m\u00e9s del doble que la seg\u00fcent sala m\u00e9s beneficiada. Un podria deduir que aquesta difer\u00e8ncia abismal en el finan\u00e7ament es correspondria amb un alt nivell art\u00edstic amb plantejaments contemporanis. A la Web del Romea es menciona de fet que aquest teatre \u00abs’ha convertit en un espai de rabiosa actualitat art\u00edstica, que s’arrisca amb propostes innovadores (…). Transgressi\u00f3, provocaci\u00f3, reflexi\u00f3 i entreteniment, s\u00f3n la marca d’aquest centre de producci\u00f3, generador de debat cultural contemporani.\u00bb B\u00e9, estem d’acord amb la paraula \u00abentreteniment\u00bb. L’enginy del t\u00edtol de la pe\u00e7a d’humor actualment en cartell (\u00abPaGAGnini\u00bb) \u00e9s una bona mostra del nivell general de \u00abreflexi\u00f3\u00bb i de \u00abdebat cultural contemporani\u00bb que genera aquest centre.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, entre els grans teatres quedaria el Lliure i el Mercat de les Flors. El Teatre Lliure era en origen un teatre d’avantguarda i, de fet, programa el cicle \u00abRadicals Lliure\u00bb -dedicat a la creaci\u00f3 contempor\u00e0nia- i algunes propostes ocasionals, per\u00f2 malauradament la major part de la programaci\u00f3 est\u00e0 destinada al teatre de text naturalista. Fins a quin punt es diferencia del TNC? Aquesta temporada el Teatre Lliure programa fins i tot una pe\u00e7a de Josep M\u00aa Flotats, antic director del TNC e insigne director de teatre textual de tall naturalista, la qual cosa fa encara m\u00e9s dif\u00edcil diferenciar el Lliure del TNC.<\/p>\n

L’altra oportunitat per a la creaci\u00f3 contempor\u00e0nia a Barcelona seria el Mercat de les Flors, fins i tot dintre de la seva definici\u00f3 com a centre de dansa i arts del moviment. Degut a la relaci\u00f3 hist\u00f2rica de la dansa amb l’art experimental (Anna Halprin, Yvonne Rainer, Bruce Nauman), molt sovint els espais de dansa acullen arreu d’Europa creacions contempor\u00e0nies on la \u00abcoreografia\u00bb \u00e9s tan sols una mera \u00abarticulaci\u00f3\u00bb i la \u00abdansa\u00bb una mera \u00abpres\u00e8ncia\u00bb. De fet, l’associaci\u00f3 La Porta ent\u00e9n avui dia la dansa en aquest sentit[3]<\/a> i dona abric a nombroses manifestacions de creaci\u00f3 esc\u00e8nica contempor\u00e0nia on no es \u00abballa\u00bb en el sentit tradicional. Malgrat que el discurs de la dansa occidental sembla anar en aquesta direcci\u00f3, la major part de la programaci\u00f3 del Mercat es cenyeix a la dansa en el sentit m\u00e9s estricte del terme i de fet ha entrat en contradicci\u00f3 amb els valuosos volums de la seva col\u00b7lecci\u00f3 Cuerpo de Letra (amb la totalitat del primer volum de Lepecki i parts del segon volum[4]<\/a>).<\/p>\n

Inexplicablement, i malgrat algunes propostes puntuals, les sales alternatives tampoc no ofereixen una programaci\u00f3 estable d’aquest tipus de creaci\u00f3. Fins i tot la m\u00e9s prestigiosa de totes, la Sala Beckett, ent\u00e9n la dramat\u00fargia com a sin\u00f2nim d’escriptura dram\u00e0tica i el resultat m\u00e9s freq\u00fcent \u00e9s un cop m\u00e9s espectacles naturalistes de teatre de text.<\/p>\n

Finalment, l’\u00faltima oportunitat per a l’art esc\u00e8nic contemporani seria un centre nou del que s’ha parlat for\u00e7a, per\u00f2 que de moment no existeix ni sembla que hagi d’apar\u00e8ixer aviat. Si mai alg\u00fa es decideix, la Laboral Escena de Gij\u00f3n podria ser un bon exemple a seguir.<\/p>\n

Amb la re-inauguraci\u00f3 de l’Antic Teatre, aquest es convertir\u00e0 en l’\u00fanic centre amb una programaci\u00f3 estable d’art esc\u00e8nic contemporani a Barcelona. Les tres l\u00ednies que marca la seva programaci\u00f3 aquest 2010 s\u00f3n \u00abnous llenguatges del cos\u00bb, \u00abnoves tecnologies\u00bb i \u00abnoves dramat\u00fargies\u00bb. Tot i que, com ja hem explicat, la \u00abnovetat\u00bb no \u00e9s realment el quid<\/em> de la q\u00fcesti\u00f3, aquest \u00e9s l’adjectiu que s’utilitza de forma popular per designar aquestes creacions esc\u00e8niques contempor\u00e0nies.<\/p>\n

Malgrat que la inauguraci\u00f3 de l’Antic aquesta setmana \u00e9s tot un miracle despr\u00e9s de mil i un entrebancs burocr\u00e0tics i financers, que ning\u00fa sigui gaire triomfalista. Si b\u00e9 el teatre compleix ara les normatives b\u00e0siques, no t\u00e9 camerinos, necessita grades noves i material t\u00e8cnic, els artistes van a taquilla i en breu s’haur\u00e0 de pagar la reforma de la fa\u00e7ana. Es a dir, es continua treballant en un espai relativament precari, en una situaci\u00f3 financera incerta i amb artistes que actuen principalment per amor a l’art (sovint els diners de la taquilla no arriben ni per pagar les despeses de l’actuaci\u00f3).<\/p>\n

Atenci\u00f3, el plantejament contemporani no implica sistem\u00e0ticament propostes de qualitat. Els creadors esc\u00e8nics contemporanis s\u00f3n els primers responsables de la seva obra i han de treballar per desenvolupar propostes amb un alt rigor, prenent el temps que cada proc\u00e9s requereixi sense deixar-se portar per la comoditat, els t\u00f2pics o les din\u00e0miques de mercat.<\/p>\n

D’altra banda, s\u00f3n moltes les mancances -pedag\u00f2giques[5]<\/a>, cr\u00edtiques, econ\u00f2miques- que fan que la situaci\u00f3 de l’escena contempor\u00e0nia a Catalunya sigui extremadament fr\u00e0gil. Per\u00f2 fins i tot aix\u00ed, i malgrat constitueixi una estructura clarament insuficient, l’Antic representa un dels pocs focus d’esperan\u00e7a per aquesta forma d’entendre la creaci\u00f3 a Barcelona.<\/p>\n

Barcelona, 7 de gener del 2010<\/p>\n

Bibliografia<\/p>\n

Ferrer, E.; Otaegi, M. i Zibelti, M. (2009): \u00abEntrevista a Esther Ferrer\u00bb. Zehar n\u00ba65<\/em>. Arteleku, Donostia, p. 2-20.<\/p>\n

Galh\u00f3s, Claudia (2009): \u00abUnidades de sensaci\u00f3n\u00bb a Buitrago, Ana (Ed.) Arquitecturas de la mirada<\/em>. Cuerpo de Letra. Centro Coreogr\u00e1fico Galego, Universidad de Alcal\u00e1, Mercat de les Flors, Institut del Teatre, p. 143-185<\/p>\n

Hoghe, Raimund (2003): \u00abArrojar el cuerpo a la lucha\u00bb a S\u00e1nchez, Jos\u00e9 Antonio i Conde-Salazar, Javier (Eds.) Cuerpos en blanco<\/em>. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, p. 27-50.<\/p>\n

ICIC (2007): Mem\u00f2ria anual 2006<\/em>. Barcelona: ICIC.<\/p>\n

La Porta (2009): \u00abPresentaci\u00f3n del festival LP\u00bb http:\/\/laportabcn.com\/laportabcn\/Evento.do?id_event=91<\/a> (Consultat el 7\/1\/2010)<\/p>\n

Lehmann, Hans-Thies (2006): \u00abPostdramatic Theater\u00bb. Londres: Routledge.<\/p>\n

Lepecki, Andr\u00e9 (2008): Agotar la danza<\/em>. Cuerpo de Letra. Centro Coreogr\u00e1fico Galego, Universidad de Alcal\u00e1, Mercat de les Flors.<\/p>\n

Pastor, Emi (2008): \u00abDarwin i l’Institut del Teatre\u00bb. Artributos n\u00ba1<\/em>. Barcelona: Ediciones El Vivero, p. 34-35.<\/p>\n


<\/p>\n

[1]<\/a> \u00abSe trata, humildemente, de hacer algo que creemos, y all\u00e1 donde nos presentemos luchar por esa libertad. Por eso yo defiendo la hibridad total, la ilegitimidad y el desconcierto en la pr\u00e1ctica de la performance\u00bb (Ferrer, 2009, p.18)[2]<\/a> \u00abConsiste en hacer lo que se tiene que hacer y si lo hiciera m\u00e1s gente estar\u00eda bien\u00bb (Hoghe, 2003, p.40)[3]<\/a> \u00abLa danza ya no es \u00abla danza\u00bb. Todo es danza\u00bb (La Porta, 2009)<\/p>\n

[4]<\/a> Per exemple: \u00abEsta propuesta no definitiva y abierta de definici\u00f3n de danza lleva impl\u00edcito un concepto espec\u00edfico del cuerpo. (…) Se refiere a aquel cuerpo que cuestiona el porqu\u00e9 del gesto y que consigue dotar de un sentido a la imagen que su acci\u00f3n dibuja en la superficie de la piel, en un espacio y un tiempo. Es un cuerpo siempre con un por qu\u00e9. Un cuerpo que act\u00faa en libertad y que integra, en sus c\u00f3digos ling\u00fc\u00edsticos, la posibilidad de la mudez (…). Esta definici\u00f3n determina el universo considerado y abre el \u00e1mbito de aquello que puede ser entendido como danza.\u00bb (Galh\u00f3s, 2009, p.144)<\/p>\n

[5]<\/a> En aquest aspecte veure \u00abDarwin i l’Institut del Teatre\u00bb (Pastor, 2008)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Arts esc\u00e8niques contempor\u00e0nies a Barcelona El darrer 9 de desembre una not\u00edcia va c\u00f3rrer com la p\u00f3lvora pels cercles art\u00edstics. Al Festival de Jazz de Sig\u00fcenza un espectador va denunciar a Larry Ochs per considerar que el que tocava no … Sigue leyendo →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-225","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/quimpujol\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/225","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/quimpujol\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/quimpujol\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/quimpujol\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/quimpujol\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=225"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/quimpujol\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/225\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":288,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/quimpujol\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/225\/revisions\/288"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/quimpujol\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=225"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/quimpujol\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=225"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/quimpujol\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=225"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}