Rosa Muñoz

cactus-parc es el título, mas que provisional, de un proyecto con Eduard Escofet,poeta inclasificable,su trabajo abarca varias formas de tratar la poesia, desde el sonido,lo visual,el texto y la performance.Pertenece a la joven generación de poetas catalanes.
Hemos hecho anteriormente ya algunos encuentros. Para mi és un “jove-vell home”.

barraqueta

“Sempre he trobat exquisit d’estirar la cadeneta

i sentir aquella fressa precipitosa d’aigües.”

Josep Carner, En els tròpics

El nostre

és un temps de luxes:

el menjar decora les deixalles,

de sostre se’n gaudeix però no se’n té

i el cagar és encara quotidià.

tindrem tots i cadascú

un tancat;

més ens valdria, però, obrir la pell

i esventrar el temps.

(avió nova york-barcelona, 5-iv-2007)
EDUARD ESCOFFET

EL PRINCEP: perquè al veure-us, senyoreta,vénen ganes de fer-vos servir per alguna cosa. De lligar-vos una corda al coll i fer-vos córrer amunt i avall,per exemple, o d’arrossegar-vos com el carret de repartir la llet, o de punxar-vos amb una agulla i escarnir-vos.La senyoreta crispa els nervis,¿m’enteneu el que vull dir? Vos sou com un drap vermell:provoqueu,provoqueu. N’hi han que han nascut per desequilibrar,per irritar,per exacerbar o per fer tornar boig. De persones així,n’hi ha moltes, i cadascú ha de trobar la seva…

IVONNE:(calla)

EL PRINCEP:¡Ah com calleu! ¡com calleu! ¡i a sobre sembleu ofesa!¡I quin posat,el posat d’una reina orgullosa.¡Esteu enfadada, irritada! ¡Ah,aquest orgull avinagrat! ¡No, m’estic tornant boig! ¡Cadascú té en algun lloc un ésser predestinat a fer-li perdre la raó,i vos sou el meu! ¡Sereu meva! ¡Ciril, Ciprià!

Ciril i Ciprià s’acosten

(Ivonne princesa de Borgonya) Witold Gombrowicz
una obra tan maca en mans de qualsevol desaprensiu pot tenir resultats nefastos.