cactus-parc es el título, mas que provisional, de un proyecto con Eduard Escofet,poeta inclasificable,su trabajo abarca varias formas de tratar la poesia, desde el sonido,lo visual,el texto y la performance.Pertenece a la joven generación de poetas catalanes.
Hemos hecho anteriormente ya algunos encuentros. Para mi és un «jove-vell home».
barraqueta
«Sempre he trobat exquisit d’estirar la cadeneta
i sentir aquella fressa precipitosa d’aigües.»
Josep Carner, En els tròpics
El nostre
és un temps de luxes:
el menjar decora les deixalles,
de sostre se’n gaudeix però no se’n té
i el cagar és encara quotidià.
tindrem tots i cadascú
un tancat;
més ens valdria, però, obrir la pell
i esventrar el temps.
(avió nova york-barcelona, 5-iv-2007)
EDUARD ESCOFFET
EL PRINCEP: perquè al veure-us, senyoreta,vénen ganes de fer-vos servir per alguna cosa. De lligar-vos una corda al coll i fer-vos córrer amunt i avall,per exemple, o d’arrossegar-vos com el carret de repartir la llet, o de punxar-vos amb una agulla i escarnir-vos.La senyoreta crispa els nervis,¿m’enteneu el que vull dir? Vos sou com un drap vermell:provoqueu,provoqueu. N’hi han que han nascut per desequilibrar,per irritar,per exacerbar o per fer tornar boig. De persones així,n’hi ha moltes, i cadascú ha de trobar la seva…
IVONNE:(calla)
EL PRINCEP:¡Ah com calleu! ¡com calleu! ¡i a sobre sembleu ofesa!¡I quin posat,el posat d’una reina orgullosa.¡Esteu enfadada, irritada! ¡Ah,aquest orgull avinagrat! ¡No, m’estic tornant boig! ¡Cadascú té en algun lloc un ésser predestinat a fer-li perdre la raó,i vos sou el meu! ¡Sereu meva! ¡Ciril, Ciprià!
Ciril i Ciprià s’acosten
(Ivonne princesa de Borgonya) Witold Gombrowicz
una obra tan maca en mans de qualsevol desaprensiu pot tenir resultats nefastos.
