Es un home gran de uns 78 anys, pintor abstracte de Sabadell, reconegut i admirat per un cercle petit de coneixedors, per\u00f2 ocult totalment per quasi tothom.Va pert\u00e0nyer al Grup Gallot (artistes que realitzaven accions pict\u00f3riques al carrer i sacsejaven una mica el panorama artistic establert ,s’integraven en el concepte happening), amic de T\u00e0pies i Brossa. Vaig anar al seu taller, hi havia la gossa Nit i una bassa a fora al pati plena de peixos de colors. No soc gens entesa en arts pl\u00e0stiques i \u00e9s m\u00e9s, no m’ha atregut mai massa. Xerrava molt, vaig sentir-lo respirar, vaig veure-li els ulls, va parlar de la seva dona morta, la Rosa, del fantasma, de la ausencia, dels records i la mem\u00f3ria.Ell pinta com un diari \u00edntim de la seva vida, d’una manera intuitiva, gens intelectual. \u00abLa pintura de Borrell no representa res, no \u00e9s un joc formal, no \u00e9s un simulacre, sin\u00f3 que \u00e9s l’expressi\u00f3 profunda d’una exist\u00e8ncia humana, del drama de la vida.\u00bb(John Golding). \u00absobriedad profunda, anhelo de una extrema economia de medios de expresi\u00f3n, gusto franciscano por lo austero…, es una pintura al borde del no ser.\u00bb(juan eduardo cirlot).<\/p>\n
<\/p>\n
Em va impactar, aix\u00f2 \u00e9s tot, la seva obra i sentir-lo explicar coses. Observar el seu relatiu anonimat de savi, la seva humiltat que l’impedia entrar en certs jocs i comprendre certes expressions i actituds davant de l’art. Hi havia alguna cosa m\u00e9s important que tot aix\u00f2 que el retenia i el feia quedar-se observant els peixos.<\/p>\n
<\/p>\n
Vam parlar de la Rosa, i tamb\u00e9 de la buidor, de l’explosi\u00f3 superficial de colors, de la merda que son moltes obres d’art de qualsevol tipus encumbrades per una mena de enajenaci\u00f3n colectiva general, de la senilitat.<\/p>\n
<\/p>\n
Vam tornar a parlar de la Rosa, jo pensava en la d’estones que deixava de viure per pensar en un vestuari, en una din\u00e0mica de moviment, on podria fer el proper bolo, si estic prou atenta al que passa a Barcelona (casi sempre \u00e9s que no); en definitiva, en la comida de coco que \u00e9s tot aix\u00f2; \u00e9s com colocar la m\u00e0 sempre damunt un vidre i no poder tocar el que hi ha darrera<\/font>, escriure al blog.<\/p>\n <\/p>\n Vaig sortir a fer una \u00faltima ullada als peixos.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Es un home gran de uns 78 anys, pintor abstracte de Sabadell, reconegut i admirat per un cercle petit de coneixedors, per\u00f2 ocult totalment per quasi tothom.Va pert\u00e0nyer al Grup Gallot (artistes que realitzaven accions pict\u00f3riques al carrer i sacsejaven … Sigue leyendo