lluny dels ramats, pinto. Gran art occidental en perp\u00e8tua decad\u00e8ncia des de fa mil anys.<\/p>\n
Odio els elogis, i els diners ja no em conmouen. Es evident que ja no treballo per a vost\u00e8s, senyors. \u00e9s m\u00e9s, no ho he fet mai. Ho faig per propi inter\u00e8s.
\nI el pen\u00f3s espectacle del ramat d’artistes pasturant a l’ombra dels ministeris de Cultura. Vergonya i dominaci\u00f3.<\/p>\n
La meva obsessi\u00f3 de pintar cada dia des de fa ara mateix quasi quinze anys \u00e9s dificilment justificable. Per\u00f2, qu\u00e8 puc fer, si no ? S\u00f3c incapa\u00e7 de fer qualsevol feina de responsabilitat. L’esport \u00e9s prou absurd com per estabornir l’esperit, per\u00f2 cansa i \u00e9s massa gregari. Per a la literatura, ja veuen que no estic dotat. Professor? Ha, ha! Dissenyador, grafista, publicista? Abans, robar als carrers. El cinema: no existeix, i a m\u00e9s a m\u00e9s, com suportar la companyia de centenars de desgraciats que es reuneixen per rodar una pel.l\u00edcula?<\/p>\n
A m\u00e9s, s\u00f3c oci\u00f3s. No m’ha agradat mai treballar. La pintura \u00e9s fang que remeno amb un pal. Miro les imatges fins que desapareixen. Una vegada i una altra. Quan s’asseca, s’ha acabat; me’n vaig a dormir, brut i content. Es pot explicar aix\u00ed, si es vol.<\/p>\n
Pintem perqu\u00e8 amb la vida no n’hi ha prou. Ho he dit jo, aix\u00f2, o ho he llegit en algun lloc? Crec que \u00e9s meu. En qualsevol cas, aqu\u00ed la vida s\u00ed que \u00e9s prou. \u00c9s quasi excessiva. Un bon lloc per deixar-ho. Per\u00f2 no. S\u00f3c massa vell per jugar al petit Rimbaud. Tornem a Europa. Seriosos. Per\u00f2,per favor, Senyor del cedre i dels hisops, allunyeu de mi els ramats, els cr\u00edtics i els estudiants de Belles Arts.<\/p>\n
Algunes coses essencials: l’amor, la mort, el menjar. I l’Art? Per all\u00e0 enmig. Entre l’amor i l’avorriment, potser. Entre el menjar i la mort hi ha la merda,aix\u00f2 segur.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
lluny dels ramats, pinto. Gran art occidental en perp\u00e8tua decad\u00e8ncia des de fa mil anys. Odio els elogis, i els diners ja no em conmouen. Es evident que ja no treballo per a vost\u00e8s, senyors. \u00e9s m\u00e9s, no ho he … Sigue leyendo