Bones festes amb Alba Rihe volum II

En aquesta ocasió xerrem amb l’Alba Rihe del fet d’encasellar-se en la pràctica artítica, de deixar-se encasellar, de crear o variar i de l’oblit de si com espectador. També de com en explicar-se i traduir la teva pràctica artística, una aprèn allò que està fent quan fa. Amb aquests dos episodis tanquem la primera saga de teatre remix. Qui sap si n’hi haurà més!

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Bones festes amb Alba Rihe volum II

Bones festes amb Alba Rihe volum I

En aquesta ocasió xerrem amb l’Alba Rihe del fet d’encasellar-se en la pràctica artítica, de deixar-se encasellar, de crear o variar i de l’oblit de si com espectador. També de com en explicar-se i traduir la teva pràctica artística, una aprèn allò que està fent quan fa. Amb aquests dos episodis tanquem la primera saga de teatre remix. Qui sap si n’hi haurà més!

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Bones festes amb Alba Rihe volum I

L’escenògraf opina

La xerrem amb Oriol Corral, el teu escenògraf de confiança, li preguntem què vol dir això de l’underground i de si cal diferenciar-ho del teatre precari. Ens parla de les pitjors escenografies que ha vist últimament, de la figura del director (que s’acabi ja!) del mago Pop i de diverses mamarratxades de l’hora del te.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a L’escenògraf opina

Confessionari

Ens posem confessionals, ens posem intensitas, exposem obertament les nostres depressions i síndromes d’impostora en el món de les escèniques, no sense histrionisme i tenint molt clar que potser la manera d’acompanyar els nostres malestars passa per ser una mica com Bad Gyal però sobretot per la solidaritat. També parlem de festivalitis i del pes del reconeixement.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Confessionari

Agustinianas

Avui ens tornem acadèmiques per un dia, comentem la típica desconfiança platònica vers el teatre i ens confessem seguidores de Sant Agustí. La Júlia exposa una nova teoria metafísica sobre la teatralitat i dediquem uns minuts més a reflexionar sobre la veritat, el romanticisme i la performança. Francament, temes apassionants.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Agustinianas

Enemics estètics

Avui la Núria es converteix en un senyor molt enfadat amb opinions molt impopulars i boomers, què ha passat? es fa gran? deixem-la fer. La Júlia ens parlarà d’una disputa entre senyors de fa 120 anys i tot quedarà així, entre senyors; quin remei.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Enemics estètics

Risas amb Judit Martin

Avui tenim una convidada especial, la Judit Martin. Una referent i una maestra. Parlem del riure cruel i del riure com a mecanisme de supervivència. També parlem d’anar a classes de fer riure i de com, novament, hem xupat secta per un tubu. Finalment comentem el mecanisme de la imitació (o de la posessió) i ens quedem tan agustito.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Risas amb Judit Martin

Carn de canó de secta

De què parlem quan parlem de creació? Quines relacions hi ha entre els exercicis d’iniciació teatrals i els exercicis d’iniciació de les sectes més bizarres del s.XX? Us imagineu un reality show de creadors escènics contemporanis al Graner? Qui acabaria guanyant? Les respostes al nou chapter de TEATRE REMIX

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Carn de canó de secta

Pets del teatru i pets de l’art per sempre més agermanats

Havia de semblar un episodi de crims però ha resultat una trobada d’amor. Un esperat cara a cara entre artistes visuals i artistes del teatre. Xerrem amb Jaume Clotet sobre les limitacions de l’acadèmia i dels circuits mentre proposem una teoria de la creació que, potser, té a veure més amb els pets que amb la merda

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Pets del teatru i pets de l’art per sempre més agermanats

El Xandall Adidas

El Xandall Adidas com a paradigma del real a escena, un teatre de text protagonitzat per liquens o la nova categoria estètica de l’underground anomenada fada amb crocs.  El primer podcast a rigor 0. Prometem que pels següents citarem a Fichte Lichte, Francesc Massip o Patrice Pavis.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a El Xandall Adidas