{"id":1042,"date":"2019-07-24T13:54:11","date_gmt":"2019-07-24T12:54:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.tea-tron.com\/txalotoloza\/blog\/?p=1042"},"modified":"2019-07-24T13:54:47","modified_gmt":"2019-07-24T12:54:47","slug":"1042","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/www.tea-tron.com\/txalotoloza\/blog\/2019\/07\/24\/1042\/","title":{"rendered":"Carta El\u00e8ctrica argentina n\u00fam. 2: de qu\u00e8 fa una Rep\u00fablica amb els \u00ednd\u00edgenes i del fot\u00f2graf RES"},"content":{"rendered":"

Publicado por Mar\u00eda Bohigas en Cartes el\u00e8ctriques<\/a>, el blog de Club Editor.<\/h3>\n

—————————————-<\/h3>\n

Estampa porte\u00f1a 2: res<\/h3>\n
\n

Al registre civil es diu Ra\u00fal Eduardo Stolkiner per\u00f2 va triar de dir-se Res. Ha viscut sempre de la fotografia, des que la va descobrir fent fotos de carnet en un\u00a0cuartucho\u00a0<\/i>a tocar dels tribunals de C\u00f3rdoba (la d\u2019Argentina) fins que s\u2019ha convertit en un assagista visual reconegut, premiat i pensionat. La seva obra \u00e9s una reflexi\u00f3 pol\u00edtica en forma d\u2019imatges comen\u00e7ada a M\u00e8xic, on va viure deu anys exiliat durant la darrera dictadura argentina.<\/p>\n

<\/a><\/div>\n

Les fotos del Res tenen sempre alguna cosa de forense: registren i fan constar una brutalitat comesa, sovint per\u00f2 no sempre en l\u2019\u00e0mbit de la vida col\u00b7lectiva. La s\u00e8rie\u00a0Intervalos intermitentes<\/a><\/i>\u00a0\u00e9s feta de parells de retrats de la mateixa persona abans i despr\u00e9s d\u2019un fet que la modifica: una intervenci\u00f3 quir\u00fargica, un combat de boxa, una emigraci\u00f3. La s\u00e8rie\u00a0Necah\u00a0<\/a><\/i>(inicials de NO ENTREGAR CARHU\u00c9 AL HUINCA, i el\u00a0huinca\u00a0<\/i>som vost\u00e8 i jo, els europeus vistos pels pobles d\u2019Am\u00e8rica) tamb\u00e9 \u00e9s feta de parells de fotos, aquesta vegada de llocs,\u00a0abans i despr\u00e9s<\/i>: cap al 2000, quan els visita el Res, i el 1879, quan hi passava el fot\u00f2graf Antonio Pozzo seguint la tropa del general Roca en la\u00a0campa\u00f1a del desierto<\/a><\/i>\u00a0per unes terres que no tenien res de desert, ja que hi vivien maputxes, pampes, ranquels i tehueltxes abans de ser exterminats.
\nLa gesta va tenir, al mateix moment de cometre\u2019s, detractors que ja parlaven de\u00a0crimen de lesa humanidad<\/i>; el general Roca la justificava ben simplement: \u201cA mi juicio, el mejor sistema para concluir con los indios, ya sea extingui\u00e9ndolos o arroj\u00e1ndolos al otro lado del r\u00edo Negro, es el de la guerra ofensiva que fue seguida por Rosas que casi concluy\u00f3 con ellos…\u201d Roca no es va limitar a \u201carrojarlos al otro lado del R\u00edo Negro\u201d sin\u00f3 molt m\u00e9s al sud, enll\u00e0 del riu Neuqu\u00e9n. En mat\u00e8ria de reserves \u00edndies la jove Rep\u00fablica argentina no va seguir el model dels Estats Units d\u2019Am\u00e8rica: \u201clas tribus no pueden, no deben existir dentro del orden nacional\u201d (general Pico). Els habitants originaris van ser redu\u00efts en esclavitud i deportats en\u00a0ingenios\u00a0<\/i>i camps de concentraci\u00f3. A Buenos Aires van desfilar encadenats abans de ser confinats a la Isla Mart\u00edn Garc\u00eda, on la majoria d\u2019homes van morir; les dones i els nens van sobreviure per mor del seu valor comercial: \u201cENTREGA DE INDIOS. Los mi\u00e9rcoles y los viernes se efectuar\u00e1 la entrega de indios y chinas a las familias de esta ciudad, por medio de la Sociedad de Beneficencia\u201d, anunciava\u00a0El Nacional<\/i>\u00a0el 1879. El mateix diari descrivia l\u2019escena en aquests termes:<\/p>\n

Llegan los indios prisioneros con sus familias a los cuales los trajeron caminando en su mayor parte o en carros, la desesperaci\u00f3n, el llanto no cesa, se les quita a las madres sus hijos para en su presencia regalarlos a pesar de los gritos, los alaridos y las s\u00faplicas que con los brazos al cielo dirigen las mujeres indias. En aquel marco humano los hombres indios se tapan la cara, otros miran resignadamente al suelo, la madre aprieta contra el seno al hijo de sus entra\u00f1as, el padre indio se cruza por delante\u00a0para defender a su familia de los avances de la civilizaci\u00f3n<\/b>.\u00a0<\/i>[subratllat meu]<\/p>\n

L\u2019informe oficial de la comissi\u00f3 cient\u00edfica que acompanyava l\u2019ex\u00e8rcit al \u201cdesert\u201d feia aquest balan\u00e7 el 1881:<\/p>\n

Es evidente que en una gran parte de las llanuras reci\u00e9n abiertas al trabajo humano, la naturaleza no lo ha hecho todo, y que\u00a0el arte y la ciencia<\/b>\u00a0deben intervenir en su cultivo, como han tenido parte en su conquista. Pero se debe considerar, por una parte, que los esfuerzos que habr\u00eda que hacer para transformar estos campos en valiosos elementos de riqueza y de progreso, no est\u00e1n fuera de proporci\u00f3n con las aspiraciones de una raza joven y emprendedora; por otra parte, que la superioridad intelectual, la actividad y la ilustraci\u00f3n, que ensanchan los horizontes del porvenir y hacen brotar nuevas fuentes de producci\u00f3n para la humanidad, son los mejores t\u00edtulos para el dominio de las tierras nuevas. Precisamente al amparo de estos principios, se han quitado \u00e9stas\u00a0a la raza est\u00e9ril que las ocupaba<\/b>.<\/i><\/p>\n

<\/a><\/div>\n

L\u2019afany d\u2019il\u00b7lustraci\u00f3 de la jove ra\u00e7a explica sens dubte que al Museo de la Plata hi tinguessin, el 1885, la fam\u00edlia del\u00a0lonkgo\u00a0<\/i>Modesto Inakayal encadenada i exhibida al p\u00fablic, abans que en morissin sis membres les ossamentes dels quals van ocupar una vitrina amb el cartell \u201crazas salvajes que se extinguen\u201d. Fins al 2014 (govern Kirchner), la comunitat maputxe-tehueltxe Pu Fotum Mapu no va aconseguir la restituci\u00f3 d\u2019aquestes despulles; tres anys m\u00e9s tard (govern Macri) desapareixia el militant\u00a0Santiago Maldonado<\/a>\u00a0en la repressi\u00f3 d\u2019una protesta impulsada per la comunitat\u00a0Pu Lof en Resistencia de Cushamen<\/a>\u00a0contra l\u2019espoli de terres ind\u00edgenes com\u00e8s per la companyia Benetton.*\u00a0 El cad\u00e0ver de Santiago Maldonado va ser trobat al cap de mesos al riu Chubut; el jutge que instru\u00efa la causa la va sobreseure r\u00e0pidament.
\nI tanmateix, una de les principals ciutats de l\u2019est de la Patag\u00f2nia (Puelmapu en la llengua dels maputxes), aixecada a les ribes del fam\u00f3s R\u00edo Negro, continua duent el nom del general Roca, aix\u00ed com les places i avingudes d\u2019arreu del territori argent\u00ed sotm\u00e8s a la neteja \u00e8tnica.<\/p>\n

*<\/div>\n
<\/div>\n

El nostre amic Res viu davant del\u00a0parque\u00a0<\/i>Lezama, al lloc on figura que Pedro de Mendoza va fundar Buenos Aires i on es troba actualment el Museo Hist\u00f3rico Nacional amb rel\u00edquies d\u2019uns quants generals i quadres adorables del soldat ras\u00a0C\u00e1ndido L\u00f3pez<\/a>. El seu taller d\u2019artista ha hagut d\u2019adaptar-se a l\u2019aventura particular de fundar una fam\u00edlia en temps de crisi: dues criatures espl\u00e8ndides ocupen i agiten l\u2019espai que el seu pare havia reservat en principi a les fotografies. L\u2019import d\u2019un premi important amb qu\u00e8 comptava construir-se una casa a la Boca ja no serveix ni per posar-ne els fonaments, gr\u00e0cies a un d\u2019aquests antimiracles financers que fem veure que s\u00f3n fen\u00f2mens racionals. La Danila puja i baixa l\u2019escaleta de cargol m\u00e9s vertical que he vist mai amb un marrec a coll i l\u2019altre sota el bra\u00e7: bruts a la pujada, polits i en pijama a la baixada. Sopem, xerrem \u2014del merder argent\u00ed, del merder catal\u00e0, dels cometxingones que encara viuen en pobles molt a\u00efllats de la Cordillera de C\u00f3rdoba, de la Feria del Libro que acull aquests dies una gran delegaci\u00f3 d\u2019escriptors enviats en representaci\u00f3 de Barcelona-ciutat-de-la-literatura, si b\u00e9 un curi\u00f3s sistema de quotes hi ha incorporat andorrans, valencians i mallorquins de llengua catalana barrejats amb barcelonins de llengua castellana de manera que no treus en clar qu\u00e8 representen aquells seixanta (m\u00e9s val que sobri que no pas que falti) escriptors. En realitat, hem anat a veure el res al cap d\u2019uns dies de coincidir a la Feria amb els mateixos companys que podr\u00edem trobar a la NoLlegiu o al CCCB; comencem a estar-ne fins al capdamunt, que ens perdonin els amics, d\u2019inauguracions i sopars on no assisteixen m\u00e9s que els membres de la delegaci\u00f3. Preparem un viatge per respirar uns aires m\u00e9s ventilats; \u00bfa Entre R\u00edos, a Corrientes? El Res hi fica cullerada: a Jujuy. Hi t\u00e9 un conegut que li deixa una casa. Ens l\u2019ofereix. Acceptem a l\u2019acte: seguint la petja del res ja hav\u00edem conegut Traslasierra i el Tet\u00e9 de Los Hornillos, m\u00fasic i arquitecta que ens va explicar el final de la hist\u00f2ria de l\u2019Anselmo \u2014aix\u00f2 per a un altre cap\u00edtol.
\nAl cap de dos dies agafem l\u2019avi\u00f3 que ens porta a Jujuy.<\/p>\n

Nota Bene: dos mesos despr\u00e9s d’escriure aquesta carta vaig anar a veure\u00a0Tierras del Sud<\/i>, d’Azkona&Toloza<\/a>, a l’Antic Teatre de Barcelona. Va de tot aix\u00f2. Aneu-ho a veure-ho per poc que en tingueu ocasi\u00f3.<\/p>\n

*\u00a0Per primer cop en la hist\u00f2ria d\u2019Argentina, una reforma de la Constituci\u00f3 reconeixia el 1994 \u201cla preexist\u00e8ncia \u00e9tnica y cultural de los pueblos ind\u00edgenas\u201d i el seu dret a \u201cla posesi\u00f3n y propiedad comunitaria de las tierras que tradicionalmente ocupan\u201d. Vint anys m\u00e9s tard, el registre cadastral d\u2019aquestes terres no havia arribat a censar-ne ni el 30% i ja els propietaris huincas impulsaven el desallotjament de les comunitats.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Publicado por Mar\u00eda Bohigas en Cartes el\u00e8ctriques, el blog de Club Editor. —————————————- Estampa porte\u00f1a 2: res Al registre civil es diu Ra\u00fal Eduardo Stolkiner per\u00f2 va triar de dir-se Res. Ha viscut sempre de la fotografia, des que la va descobrir fent fotos de carnet en un\u00a0cuartucho\u00a0a tocar dels tribunals de C\u00f3rdoba (la d\u2019Argentina) […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1042","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/txalotoloza\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1042","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/txalotoloza\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/txalotoloza\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/txalotoloza\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/txalotoloza\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1042"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/txalotoloza\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1042\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1044,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/txalotoloza\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1042\/revisions\/1044"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/txalotoloza\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1042"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/txalotoloza\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1042"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/www.tea-tron.com\/txalotoloza\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1042"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}