“Nacionalitat espanyola: trampes, evidències i fotos prohibides”, un projecte que explora els límits del control institucional a través del clown
La creació de Maria Solà ha estat seleccionada a la Convocatòria de suport a la producció d’espectacles de circ 2025 de l’APCC amb l’Antic Teatre
Barcelona.— El projecte “Nacionalitat espanyola: trampes, evidències i fotos prohibides”, de Maria Solà, ha estat seleccionat dins la Convocatòria de suport a la producció d’espectacles de circ 2025, impulsada per l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC) amb la col·laboració de l’Antic Teatre. La proposta es consolida com una investigació artística singular que utilitza el clown i la performance per qüestionar els mecanismes de control institucional, la construcció de la identitat i la naturalesa ambigua de la imatge fotogràfica.
Després de més de dues dècades de recerca creuada entre les arts visuals i les arts performatives, aquest projecte es configura com una tesi d’especialització en clown, en què la pràctica escènica esdevé una eina d’anàlisi crítica i d’infiltració dels protocols administratius. La investigació parteix de l’obtenció de documents oficials d’identitatmitjançant autoretrats fotogràfics no convencionals, que incompleixen deliberadament les normatives establertes.
El procés ha comportat la creació de personatges, situacions i subtextos performatius activats en espais institucionals com comissaries i oficines administratives. A través d’interpretacions deslocalitzades, l’artista ha interactuat amb personal funcionari amb l’objectiu de persuadir-los perquè validessin imatges que, segons els protocols oficials, haurien de ser rebutjades. Aquest exercici posa de manifest la fragilitat dels sistemes de control i el marge d’interpretació que existeix dins la mateixa norma.
Amb cada document validat, el projecte assenyala la restricció com una forma de control i evidencia l’ambigüitat de la fotografia com a dispositiu d’identitat i poder. La proposta es construeix així com una conquesta de llibertat que s’executa des de l’interior del sistema, sense ocultació ni clandestinitat, assumint la quotidianitat burocràtica com a espai escènic.
La pràctica performativa descriu amb precisió el ritual administratiu: el temps d’espera, la presentació de documents, la presa d’empremtes dactilars i les negociacions verbals per validar la fotografia presentada. Un cop finalitzat el tràmit, l’artista abandona el personatge —es treu la perruca, relaxa la mandíbula— i celebra una nova victòria simbòlica, conscient d’haver travessat els límits del dispositiu institucional.
La investigació conclou el 2025, quan l’autoritat competent exigeix a l’artista una declaració manuscrita autoritzant explícitament l’ús d’una de les fotografies per a la renovació del passaport. Aquest gest final posa en evidència l’absurditat dels protocols policials, la flexibilitat del sistema de control i tanca el procés d’investigació, alhora que obre el camí cap a una nova dramatúrgia escènica.
La selecció de “Nacionalitat espanyola: trampes, evidències i fotos prohibides” dins la convocatòria de l’APCC amb l’Antic Teatre reconeix una proposta que expandeix els límits del circ contemporani i del clown com a eina crítica, situada entre la performance, la investigació artística i la reflexió política.