http:\/\/www.teatrebarcelona.com\/revista\/mariona-naudin-com-a-paradigma<\/a><\/p>\nMariona Naudin presenta aquest cap de setmana (de divendres 29 a diumenge 31) VIP, homenaje a Severiano Naudin, a l\u2019Antic Teatre. L\u2019espectacle va guanyar fa tres anys el premi del jurat del Festival 100\u00ba Berl\u00edn. Una tr\u00edada de noms propis (Mariona Naudin, Antic Teatre i Berl\u00edn) que permet apropar-se i parlar de la creaci\u00f3 esc\u00e8nica contempor\u00e0nia a la ciutat de la m\u00e0 d\u2019una pe\u00e7a de teatre documental de la cartellera.<\/p>\n
De la mateixa manera que al cinema, el teatre documental presenta q\u00fcestions o situacions socials partint de situacions reals concretes, que es converteixen en material esc\u00e8nic i passen a ser part de l\u2019obra. En aquest cas, Mariona Naudin va partir de la seva pr\u00f2pia fam\u00edlia per parlar de la hist\u00f2ria, no des dels grans esdeveniments sin\u00f3 des de les petites coses que s\u00f3n, al cap i a la fi, les vides humanes. L\u2019avi Severiano com a representant d\u2019una generaci\u00f3 i una classe mitja-baixa que no va tenir cap veu, per\u00f2 que va viure moltes coses, com el fet d\u2019haver d\u2019emigrar. El repte, doncs, era connectar una vida senzilla i an\u00f2nima, sense grans \u00e8xits ni aspiracions, amb els grans esdeveniments de la hist\u00f2ria que ens han influenciat a tots.<\/p>\n
Per\u00f2 reprenem la tr\u00edada Naudin-Antic Teatre-Berl\u00edn per fer un rep\u00e0s de la situaci\u00f3 de la creaci\u00f3 esc\u00e8nica a Barcelona, en qu\u00e8 Mariona Naudin podria representar un cas paradigm\u00e0tic dels creadors que l\u2019alimenten: pr\u00e0cticament an\u00f2nims a casa nostra, i reconeguts a l\u2019estranger.<\/p>\n
#1. Mariona Naudin: una vip an\u00f2nima<\/p>\n
Mariona Naudin \u00e9s probablement un nom desconegut pels lectors. Don\u2019t panic, aix\u00f2 \u00e9s habitual en consultar la programaci\u00f3 de l\u2019Antic Teatre, com potser haureu experimentat. Amb una mica de cerca a Google qualsevol podria ubicar-se m\u00ednimament, aqu\u00ed serveixo en safata alguns destacats del seu historial art\u00edstic; el personal ens l\u2019estalviem, ja que \u2018VIP\u2026\u2019 t\u00e9 molt d\u2019autobiogr\u00e0fic i ella mateixa es presentar\u00e0 en escena.<\/p>\n
Comencem pel m\u00e9s recent: la tardor passada, Naudin presentava al Festival TNT (Terrassa Noves Tend\u00e8ncies) el projecte \u2018Una fam\u00edlia balla\u2019: un espectacle sobre les relacions familiars constru\u00eft conjuntament amb tres generacions d\u2019una mateixa fam\u00edlia terrassenca, amb la dansa com a mitj\u00e0 d\u2019expressi\u00f3.<\/p>\n
En la mateixa edici\u00f3 d\u2019aquest festival, guanyava junt amb dos companys m\u00e9s la Caravana de Trailers (un artefacte esc\u00e8nic ideat pel col\u00b7lectiu G.R.U.A que d\u00f3na als espectadors el poder d\u2019incidir en la programaci\u00f3 dels teatres o festivals als quals assisteix) presentant el \u201ctr\u00e0iler esc\u00e8nic\u201d del que ser\u00e0 el seu proper espectacle, \u2018Mas Maiorum\u2019. La proposta va conv\u00e8ncer el p\u00fablic assistent amb un espai esc\u00e8nic ocupat pels espectadors a peu dret, i amb dues performers que obrint-se pas entre ells anaven filtrant di\u00e0legs entretallats i en diversos idiomes que remetien al flux d\u2019immigrants que al llarg de la darrera d\u00e8cada ha intentat travessar les fronteres perimetrals d\u2019Europa, amb milers de morts com a resultat.<\/p>\n
Una mica m\u00e9s enrere, el 2012, participava en una retrospectiva singular que la Fundaci\u00f3 T\u00e0pies dedicava a Xavier Le Roy (un dels exponents del que s\u2019ha anomenat la no-dansa) i en qu\u00e8 s\u2019exposaven accions executades per diversos int\u00e8rprets partint de l\u2019obra d\u2019aquest reconegut core\u00f2graf franc\u00e8s. Un format expositiu sorprenent: quan el visitant accedia a l\u2019espai, no veia m\u00e9s que un espai buit amb alguna persona caminant, i podia tenir la sensaci\u00f3 d\u2019haver-se equivocat de lloc. Calia, per dir-ho d\u2019alguna manera, activar aquests caminants (entre els quals Mariona Naudin), per poder visualitzar l\u2019exposici\u00f3, per poder-la visitar.<\/p>\n
Entremig, el 2013, estrenava \u2018VIP\u2026\u2019. I s\u2019emportava un premi important, a Berl\u00edn.<\/p>\n
Partint d\u2019aquestes experi\u00e8ncies concretes, doncs, i emulant la pe\u00e7a que presenta aquest cap de setmana, podr\u00edem aventurar-nos i dir que Naudin \u00e9s una vip de la creaci\u00f3 esc\u00e8nica. Una vip an\u00f2nima i humil, s\u2019ent\u00e9n.<\/p>\n
#2. L\u2019Antic Teatre: contra la repetici\u00f3, a favor del risc<\/p>\n
M\u00e9s sovint del que esperaria, em sorpr\u00e8n comprovar que molts espectadors m\u00e9s o menys assidus no han estat mai en aquest petit espai del centre, a un minut esc\u00e0s del Palau de la M\u00fasica. C\u00e8ntric, ben comunicat\u2026 i amb un bar com n\u2019hi ha pocs a la ciutat, i que, sigui dit de pas, li fa una llarga ombra.<\/p>\n
L\u2019Antic Teatre acull en la seva programaci\u00f3 nombroses propostes sota el paraig\u00fces de les \u201carts multidisciplinars\u201d. No es tracta d\u2019una etiqueta, sin\u00f3 m\u00e9s aviat d\u2019una contra-etiqueta: tot all\u00f2 que no \u00e9s purament teatre, o purament dansa, o purament\u2026 en el sentit cl\u00e0ssic dels termes \u2018teatre\u2019, \u2018dansa\u2019, etc\u2026 perqu\u00e8 cont\u00e9 precisament impureses i traces d\u2019altres estils o disciplines, pot quedar recollit sota aquest concepte. Aix\u00f2 \u00e9s, de fet, el que ha caracteritzat les arts les darreres d\u00e8cades: la dissoluci\u00f3 dels l\u00edmits entre les disciplines art\u00edstiques, i entre l\u2019art i la realitat.<\/p>\n
Cal dir, pel que fa als espectadors, que l\u2019experi\u00e8ncia vital contempor\u00e0nia, \u00e9s a dir, la manera com percebem all\u00f2 que ens passa el dia a dia, \u00e9s m\u00e9s aviat d\u2019aquesta mena: impura, trans-, multi-. Llegim un llibre al metro mentre escoltem m\u00fasica pels auriculars, a la vegada que controlem de re\u00fcll el nom de les parades, i de tant en tant entrem al whatsapp per respondre algun missatge nou que ha entrat. Les tecnologies de la comunicaci\u00f3 (des del primer tel\u00e8graf fins a l\u2019smartphone m\u00e9s recent) han anat modificant la nostra manera de percebre l\u2019entorn: hem passat d\u2019una visi\u00f3 lineal i successiva, a una visi\u00f3 simult\u00e0nia i multi-perspectiva; d\u2019una visi\u00f3 m\u00e9s centrada i profunda, a una m\u00e9s superficial i abra\u00e7adora.<\/p>\n
I no obstant aix\u00f2, sembla que quan anem al teatre seguim volent percebre com abans. Potser \u00e9s cert el que deia Jean Vilar, fundador del Festival d\u2019Aviny\u00f3 i del Teatre Nacional Popular a la Fran\u00e7a de mitjans segle XX: <>.<\/p>\n#3. Berl\u00edn, viver creatiu<\/p>\n
Mariona Naudin explica en una entrevista que el seu espectacle va n\u00e9ixer mentre vivia a Berl\u00edn, \u201cuna societat molt art\u00edstica, una ciutat fant\u00e0stica, per\u00f2 on trobava molt a faltar la gent real, la gent gran\u2026 asseure\u2019m en una pla\u00e7a i sentir la conversa entre dos jubilats\u201d. I que va ser partint d\u2019aquest buit com va n\u00e9ixer l\u2019homenatge al seu avi Severiano.<\/p>\n
Aquesta idea de la capital alemanya com a bullici art\u00edstic fa temps que ens va arribar, i possiblement Naudin va anar a viure-hi precisament per aix\u00f2. En qualsevol cas, en va tornar amb un guard\u00f3 concedit pel jurat del 100\u00ba Berl\u00edn, un festival que organitza el Hebbel am Ufer, un dels teatres m\u00e9s rellevants pel que fa a la creaci\u00f3 contempor\u00e0nia a Alemanya.<\/p>\n
Hi va haver uns anys que aquesta creativitat berlinesa treia el nas en la temporada dels teatres p\u00fablics de Barcelona (despr\u00e9s l\u2019est\u00e8tica berlinesa va arribar als bars, i encara cueja). Era l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 \u00c0lex Rigola, declarat german\u00f2fil, signava la direcci\u00f3 art\u00edstica del Teatre Lliure (2003-2011). De la seva m\u00e0 el p\u00fablic barcelon\u00ed va poder gaudir d\u2019alguns dels creadors berlinesos m\u00e9s rellevants, com per exemple Rimini Protokoll: un dels noms m\u00e9s importants de l\u2019escena internacional dels darrers anys pel que fa al teatre pol\u00edtic i documental, i companyia resident, per cert, del Hebbel am Ufer des del 2004.<\/p>\n
Aquests temps ja queden lluny. I \u00e9s aqu\u00ed on recobra valor l\u2019espai cultural que acomboia l\u2019Antic Teatre, que amb crisi o sense no ha deixat d\u2019apostar per una escena innovadora, sovint desconeguda a casa per\u00f2 reconeguda a l\u2019estranger, i que corre el risc de desapar\u00e8ixer per inanici\u00f3 dels seus creadors i per deshidrataci\u00f3 dels espectadors de la ciutat.<\/p>\n
Queda dit: aquest cap de setmana, \u2018VIP\u2026\u2019 a l\u2019Antic Teatre.<\/p>\n
Text: Jordi Valls<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aqu\u00ed el texto de Jordi Guinovart Valls para teatrebarcelona. link directo a tearebarcelona, con fotos, etc,,, aqui: http:\/\/www.teatrebarcelona.com\/revista\/mariona-naudin-com-a-paradigma Mariona Naudin presenta aquest cap de setmana (de divendres 29 a diumenge 31) VIP, homenaje a Severiano Naudin, a l\u2019Antic Teatre. L\u2019espectacle…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,1,30],"tags":[],"class_list":["post-4873","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-programacion-inestable","category-general","category-info-sobre-artistas-y-companias"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4873","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4873"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4873\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4876,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4873\/revisions\/4876"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4873"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4873"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4873"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}