![\"Captura](\"http:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/Captura-de-pantalla-2016-02-18-a-las-23.27.22.png\")
<\/a><\/p>\npressconference<\/p>\n
\u201cNo arribis mai l\u2019\u00faltim a una roda de premsa, ni siguis mai el primer a marxar\u201d. Aquesta \u00e9s una sent\u00e8ncia period\u00edstica d\u2019aquelles que acceptem perqu\u00e8 se suposa que els periodistes nom\u00e9s som bons quan mirem la realitat amagada. \u00c9s a dir, el que passa a la vista de tothom durant la roda de premsa no \u00e9s tan important com el que puguis aconseguir individualment abans i despr\u00e9s, aquell minut de confidencialitat que explica m\u00e9s que tot el que s\u2019hagi pogut dir durant una hora davant altres periodistes. En l\u2019\u00e0mbit cultural, que \u00e9s el que m\u2019ha tocat viure sobretot en els \u00faltims cinc anys, tamb\u00e9 s\u2019aplica aquesta m\u00e0xima. Aix\u00ed les coses, hi ha periodistes que es guarden \u201cla pregunta\u201d per al postpartit, per no haver de compartir la declaraci\u00f3 exclusiva. D\u2019altres ni hi van, potser perqu\u00e8 no els agrada barrejar-se amb la tropa.<\/p>\n
A mi, en canvi, m\u2019agraden les rodes de premsa en si, perqu\u00e8 en una ciutat com Barcelona constitueixen un espai metaf\u00f2ric fabul\u00f3s. Marca i antimarca. S\u00f3n posades en escena que en molts casos reprodueixen fil per randa les gl\u00f2ries i les mis\u00e8ries que han configurat la ciutat. Barcelona \u00e9s una marca, i en aix\u00f2 coincideixen fins i tot els que en reneguen. Cadasc\u00fa perfila la marca a la seva manera, per\u00f2 en el fons uns i altres posen en joc un relat que a c\u00f2pia de repetir-lo passa per veritat quan sovint \u00e9s pur simulacre, enganyifa sem\u00e0ntica i gestual: unes vegades \u00e9s cinisme groller, altres \u00e9s xerrameca buida.<\/p>\n
En general, en les rodes de premsa de l\u2019\u00e0mbit musical, hi parlen qui organitza (el concert, el festival, el cicle, el projecte, la instituci\u00f3), qui paga i qui legitima, que a vegades \u00e9s tamb\u00e9 qui paga, per\u00f2 no sempre. Aix\u00ed s\u00f3n les rodes de premsa premium, les que es fan en espais com ara les seus de la Caixa i del Banc Sabadell, o al Palau de Pedralbes o sobretot a l\u2019Antiga F\u00e0brica Estrella Damm. Tamb\u00e9 hi ha les rodes de premsa m\u00e9s institucionals, on el que es presenta \u00e9s una iniciativa p\u00fablica. S\u00f3n les que es fan a la conselleria de Cultura i a l\u2019Icub. Tanmateix, projectes p\u00fablics com la Merc\u00e8 M\u00fasica (i el BAM), la Fira Mediterr\u00e0nia de Manresa i el Mercat de M\u00fasica Viva de Vic, entre d\u2019altres, tamb\u00e9 munten les rodes de premsa a l\u2019Antiga F\u00e0brica Estrella Damm; a la cervesera, principal patrocinador privat de la m\u00fasica de Catalunya, li han concedit el paper d\u2019amfitri\u00f3. Som una ciutat mediterr\u00e0nia.<\/p>\n
L\u20191 de setembre del 2015, la nova comissionada de Cultura de l\u2019Ajuntament va obrir la roda de premsa de la Merc\u00e8 M\u00fasica (i BAM) a can Damm amb aquestes paraules: \u201cVolem agrair als patrocinadors, que permeten fer una programaci\u00f3 de m\u00fasica als carrers\u201d. Un dels petits maldecaps del nou equip municipal \u00e9s justament la roda de premsa de la Merc\u00e8 2016: quin sentit t\u00e9 que la festa major de la ciutat es presenti en un espai privat? Em consta que a l\u2019Icub s\u2019estimarien m\u00e9s fer-ho en un altre lloc. A Can Damm tamb\u00e9 \u00e9s presenten infinitats de festivals privats (amb m\u00e9s o menys aportacions p\u00fabliques): al llarg del 2015 hi van fer rodes de premsa el Canet Rock, el Festival de la Porta Ferrada, el Guitar BCN, el Clownia, el Vida Festival, el popArb, el Cru\u00eflla BCN, el S\u00f3nar\u2026<\/p>\n
Un tercer grup de rodes de premsa s\u00f3n les que es realitzen a l\u2019equipament on es desenvolupar\u00e0 l\u2019activitat que s\u2019hi presenta. Poden ser equipaments p\u00fablics com L\u2019Auditori o el Centre Artes\u00e0 Tradicion\u00e0rius, privats amb control p\u00fablic com el Liceu o privats amb aportacions p\u00fabliques com el Palau de la M\u00fasica.<\/p>\n
Encara hi ha una quarta modalitat, el dinars de premsa que entaulen una dotzena de periodistes, per exemple, a les presentacions del BarnaSants, el festival Guitar BCN, el CurtCircuit, el festival de jazz del Jamboree o la programaci\u00f3 d\u2019Ibercamera. Els restaurants varien, per\u00f2 els m\u00e9s habituals, en l\u2019\u00e0mbit musical, s\u00f3n el 7 Portes i el Senyor Parellada, espais amb reservats a Ciutat Vella. Als periodistes musicals no ens convoquen mai a la Camarga.<\/p>\n
Barcelona no ha sigut mai una ciutat aristocr\u00e0tica, sin\u00f3 burgesa. \u00c9s a dir, Barcelona, sense el passat imperial d\u2019altres ciutats europees, no est\u00e0 acostumada a l\u2019exhibici\u00f3 del poder. Ha sigut m\u00e9s d\u2019amagar els tresors darrere les portes. Per aix\u00f2 en les rodes de premsa els discursos s\u00f3n un garbuix de bons prop\u00f2sits i eufemismes comunicats de manera encongida, com si fes por sortir-se d\u2019una posada en escena de natural atemorida. Els organitzadors privats lliguen curt l\u2019entusiasme i l\u2019enuig amb la prud\u00e8ncia; saben el que s\u2019hi juguen, i l\u00f2gicament intenten no molestar ni representants pol\u00edtics ni els patrocinadors. En aquests casos el to \u00e9s contingut, tot i que tamb\u00e9 n\u2019hi ha que tendeixen a l\u2019ensabonada. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que en aquests anys de crisi hi hagut silencis molt eloq\u00fcents i algunes queixes educades.<\/p>\n
A Barcelona l\u2019ostentaci\u00f3 aristocr\u00e0tica \u00e9s cosa dels bancs, i aqu\u00ed s\u00ed que tot esdev\u00e9 un desprop\u00f2sit, sobretot en temps de crisi. El Festival dels Jardins de Cap Roig es presenta a les torres negres de la Caixa: controls de seguretat per accedir-hi, discurs d\u2019un representant del banc, homes que encaixen les mans en recon\u00e8ixer homes tan poderosos com ells i un aperitiu de luxe per rematar la jugada. El Festival del Mil\u00b7lenni es presenta a la seu del Banc Sabadell: controls de seguretat per accedir-hi, discurs d\u2019un representant del banc, homes que encaixen les mans en recon\u00e8ixer homes tan poderosos com ells i un aperitiu no tan de luxe per rematar la jugada. El luxe aristocr\u00e0tic, adornat amb quadres de la fam\u00edlia reial espanyola, tamb\u00e9 presideix la presentaci\u00f3 del Festival dels Jardins de Pedralbes al Palau de Pedralbes. All\u00e0 l\u2019any passat va passar una d\u2019aquelles an\u00e8cdotes que expliquen moltes coses de Barcelona. La roda de premsa era unes setmanes abans de les eleccions municipals. A la taula, hi havia Xavier Trias, que aleshores encara era l\u2019alcalde de Barcelona. Despr\u00e9s d\u2019escoltar els parlaments protocolaris, va arribar el moment de les preguntes dirigides al director del festival, Mart\u00edn P\u00e9rez: \u201cDe quina manera podria afectar al festival un canvi a l\u2019alcaldia despr\u00e9s de les eleccions?\u201d. La resposta de P\u00e9rez va comen\u00e7ar sent la que pod\u00edem esperar: que si el festival \u00e9s un actiu de la ciutat, bla, bla, bla\u2026 fins que va dir que estava segur que guanyaria el seu amic Xavi Trias. I aix\u00f2 \u00e9s justament el que no va passar. Cal agrair a P\u00e9rez que fos tan sincer, perqu\u00e8 en tots aquests anys no he vist cap director de festival que mostr\u00e9s tan obertament la seva prefer\u00e8ncia pol\u00edtica. Aqu\u00ed som m\u00e9s de mesurar les paraules, de no significar-se massa en p\u00fablic, no sigui que canvi\u00efn les tornes i ens toqui el rebre. O de manifestar les prefer\u00e8ncies nom\u00e9s quan hi ha l\u2019opci\u00f3 de rebre una recompensa.<\/p>\n
Per\u00f2, insisteixo, m\u2019agraden les rodes de premsa. A priori tot ha se seguir un protocol: paraules des de la taula i torn de preguntes. Si no hi preguntes, \u00e9s cert que potser no paga la pena anar-hi perqu\u00e8 s\u00f3n les preguntes i sobretot les respostes o silencis posteriors les que poden dinamitar el discurs. La roda de premsa pot esdevenir un espai de llibertat i de conflicte. Tamb\u00e9 pot ser un dels pocs exemples que queden de periodisme col\u00b7laboratiu. Sempre hi ha alg\u00fa de la premsa que pot fer la pregunta que no havies pensat, o pot tenir una informaci\u00f3 que tu desconeixes. I quan pregunta est\u00e0 compartint coneixement amb la resta de periodistes. S\u00f3c un rom\u00e0ntic d\u2019aquesta mena de periodisme\u2026 A m\u00e9s, la pregunta inesperada pot obrir el mel\u00f3 de les reaccions imprevistes que sovint s\u00f3n manifestacions eloq\u00fcents d\u2019alguns dels mals de la cultura barcelonina; per exemple, la compartimentaci\u00f3, la defensa estructural de l\u2019\u201caix\u00f2 no toca\u201d, l\u2019afany desesperat per mantenir el control.<\/p>\n
Recordo la roda de premsa de presentaci\u00f3 de la segona edici\u00f3 del Suite Festival al Sal\u00f3 dels Miralls del Liceu. A m\u00e9s del director del festival tamb\u00e9 hi era el director general del Liceu. La roda de premsa era la t\u00edpica exposici\u00f3 de bons prop\u00f2sits art\u00edstics i excel\u00b7l\u00e8ncia per defensar concerts amb entrades de m\u00e9s de 100 euros. L\u2019acte coincidia amb el conflicte entre els treballadors i la direcci\u00f3 del Liceu: hi havia convocada una vaga. Els miralls del sal\u00f3 reflectien el luxe inaccessible d\u2019aquells concerts, i un periodista va preguntar al director general del Liceu com anaven les negociacions amb el comit\u00e8 d\u2019empresa. La resposta: \u201cAra estem parlant del Suite Festival. Aix\u00f2 no toca\u201d. Quan va acabar la roda de premsa, el cap de comunicaci\u00f3 del Liceu va improvisar una nova roda de premsa per parlar del conflicte laboral, amb els mateixos periodistes i al mateix lloc. Ai, els protocols\u2026<\/p>\n
L\u2019exconseller de Cultura, Ferran Mascarell, era tot un expert en el control del tempo de les rodes de premsa. Primer estabornia els periodistes amb llargues exposicions que segmentava per punts. Quan arribava el torn de preguntes, sovint no hi quedava cap cervell amb les connexions activades. Omplia de paraules la incapacitat del Departament de Cultura per fer-se valer en el Govern de les retallades. Diuen que havia de gestionar la mis\u00e8ria, i \u00e9s cert, per\u00f2 era incapa\u00e7 de fer cap autocr\u00edtica. Aix\u00f2 s\u00ed, s\u2019emprenyava educadament quan els periodistes el collaven. Una vegada va ser prou imprudent, o prou realista, per dir que l\u2019Antiga F\u00e0brica Estrella Damm era una mena de \u201cconselleria de Cultura in pectore\u201d, per les aportacions econ\u00f2miques que fa la cervesera en aquells espectacles o festivals en qu\u00e8 hi ha barres i aixetes de cervesa. Si no hi ha bar, les marques de cervesa no estan al costat de la cultura. Vull dir, fan b\u00e9 el m\u00e0rqueting m\u00e9s primari (inversi\u00f3 a canvi de beneficis autom\u00e0tics), per\u00f2 estar al costat de la cultura hauria de ser una altra cosa. En una d\u2019aquestes rodes de premsa, Mascarell va dir que havia vist a Twitter que alguns criticaven aquesta relliscada. Dolentots\u2026 Per cert, en una altra roda de premsa mediterr\u00e0nia, el cap de la cervesera va anar m\u00e9s lluny amb les paraules i va dir que la Damm era la \u201cconselleria B\u201d. Poc tacte, gens. Altres vegades Mascarell assenyalava algun periodista amb el dit, amb aquell posat paternalista amb el qual volia dir: \u201cva, tu, no em toquis el que no sona, que no tenim ni un ral\u201d. La gr\u00e0cia de tot plegat \u00e9s que no era en una reuni\u00f3 privada, sin\u00f3 en una trobada p\u00fablica. Per aix\u00f2 tamb\u00e9 m\u2019agraden les rodes de premsa, perqu\u00e8 s\u00f3n espais transparents, massa i tot.<\/p>\n
Les rodes de premsa tamb\u00e9 mostren les mis\u00e8ries de la premsa, la del periodista que fa la pregunta que ja s\u2019ha contestat o que demana justament all\u00f2 que ja t\u00e9 en el dossier de premsa que t\u00e9 a les mans. Tamb\u00e9 hi ha els periodistes als quals el seu cap els ha encarregat una pregunta original, i que la majoria de les vegades no t\u00e9 ni cap ni peus. Novament a can Damm, l\u2019Acad\u00e8mia del Cinema Catal\u00e0 va muntar una roda de premsa amb Antonio Banderas. L\u2019actor, amable i professional, anava contestant amb un somriure mentre una periodista tenia a la falda un plat amb un tall de truita i pa amb tom\u00e0quet. Finalment, la periodista va fer la pregunta encarregada: \u201cSi Catalunya fos independent, seguiries menjant pa amb tom\u00e0quet?\u201d. Despr\u00e9s hi ha el periodista que no pregunta, sin\u00f3 que fa una llarga exposici\u00f3, sovint incomprensible. \u201cQuina \u00e9s la pregunta?\u201d, demanen despr\u00e9s des de la taula. D\u2019acord, preguntar no \u00e9s un art f\u00e0cil, per\u00f2 tampoc cal complicar-lo m\u00e9s del compte.<\/p>\n
Tornem a la posada en escena. Barcelona \u00e9s una ciutat encantada d\u2019aplaudir-se. I aix\u00f2 passa tamb\u00e9 en les rodes de premsa. En la presentaci\u00f3 d\u2019un S\u00f3nar, tamb\u00e9 a Can Damm, la roda de premsa va acabar amb un gran aplaudiment. Un periodista que no \u00e9s habitual de les rodes de premsa em va preguntar si all\u00f2 era normal, si totes les rodes de premsa acabaven amb aplaudiments. S\u00ed, moltes s\u00ed, vaig contestar. Jo ho havia interioritzat tant, ho havia normalitzat tant, que ja no era capa\u00e7 de veure com d\u2019absurd era aquell aplaudiment. A Barcelona ja passa aix\u00f2, que normalitzem i assumim coses absurdes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
PERIODISME ZOMBIE. M\u2019AGRADEN LES RODES DE PREMSA Cultura i mis\u00e8ria transparents link de texto en blog de Xavi Cervantes pressconference \u201cNo arribis mai l\u2019\u00faltim a una roda de premsa, ni siguis mai el primer a marxar\u201d. Aquesta \u00e9s una sent\u00e8ncia…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4,1,30],"tags":[],"class_list":["post-5018","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-programacion-inestable","category-general","category-info-sobre-artistas-y-companias"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5018","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5018"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5018\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5022,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5018\/revisions\/5022"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5018"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5018"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5018"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}