{"id":6057,"date":"2017-05-17T19:39:29","date_gmt":"2017-05-17T17:39:29","guid":{"rendered":"http:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/?p=6057"},"modified":"2017-05-11T19:44:17","modified_gmt":"2017-05-11T17:44:17","slug":"2205-fluxclub-presenta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/2017\/05\/17\/2205-fluxclub-presenta\/","title":{"rendered":"22\/05 FLUXCLUB PRESENTA"},"content":{"rendered":"

sessi\u00f3 8<\/strong><\/p>\n

DION\u00cdS ESCORSA<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Dion\u00eds Escorsa<\/strong> va n\u00e9ixer a Tortosa el 1970. \u00c9s artista visual i cineasta.
\nDe marcat sentit videogr\u00e0fic, les seves propostes abasten les m\u00faltiples disciplines de la representaci\u00f3 i la seva relaci\u00f3 amb l\u2019espai en qu\u00e8 es mostren, la llum que les conforma i la mirada de l\u2019espectador, incidint moltes vegades en el seu car\u00e0cter \u201cespectral\u201d. Una progressiva atenci\u00f3 a la dimensi\u00f3 temporal i la seva cada vegada m\u00e9s acusada dramatitzaci\u00f3, han anat apropant el seu treball a la narraci\u00f3 cinematogr\u00e0fica.
\nDespr\u00e9s d\u2019exposar com a pintor figuratiu en diverses galeries d\u2019art, va comen\u00e7ar l\u2019any 1999 a realitzar instal\u00b7lacions que projectaven pintura animada damunt fotografies impreses. Despr\u00e9s va expandir aquests experiments -basats en els antagonismes fons\/figura i perman\u00e8ncia\/mutabilitat- a \u00e0mbits espacials, en una mena de \u201cteatre fantasma\u201d projectat als mateixos llocs en qu\u00e8 havia estat filmat. Peces com L\u2019absent<\/em> (CCCB, 2000) o Com maltractar la falsedat<\/em> (Triennal Barcelona Art Report, 2001), en s\u00f3n una mostra. Aquestes activitats van desembocar aviat en la creaci\u00f3 de m\u00faltiples videoescenografies per a companyies de teatre, entre les quals destaquen\u00a0Homes<\/em> (2004) del director Ernesto Collado o\u00a0Solo por placer<\/em> (2005) de la core\u00f2grafa \u00c0ngels Margarit.
\nA partir de llavors, les seves investigacions esc\u00e8niques s\u2019obren cada vegada m\u00e9s a l\u2019espai real i comen\u00e7a a interessar-se pel registre en la seva condici\u00f3 de \u201crastre\u201d d\u2019una activitat sempre pret\u00e8rita que adquireix sentit en relaci\u00f3 amb altres disciplines i en un marc social. Aix\u00ed, organitza empreses com el Servei d\u2019habitacions per a edificis bombardejats<\/em> compost per dones de la neteja s\u00e8rbies durant la postguerra (SKC, Belgrad, 2004), realitza treballs videocartogr\u00e0fics com les\u00a0Jornades d\u2019Autonomia A\u00e8ria<\/em> que tracen rutes de salts pels terrats de Barcelona (La Capella, Barcelona, 2004), crea com\u00e8dies interactives com Jard\u00ed d\u2019arrels<\/em> en qu\u00e8 l\u2019espectador ha de guiar un bot\u00e0nic a la recerca d\u2019un misteri\u00f3s jard\u00ed rizom\u00e0tic (Mapa festival, Girona, 2005), dissenya jocs de taula sobre les estrat\u00e8gies de l\u2019activisme inc\u00edvic (CCCB, 2005), publica videoblogs del diari d\u2019una exposici\u00f3 anul\u00b7lada a causa de la desaparici\u00f3 dels seus protagonistes (Dispari&Dispari projects, Reggio Emilia, 2006) o programa aplicacions encriptadores de v\u00eddeo basades en les numeracions alfab\u00e8tiques dels carrers per on transcorren les seves escenes (Conflux festival, New York, 2006).
\nEl seu primer llargmetratge de ficci\u00f3, Y<\/em>, una immersi\u00f3 on\u00edrica en els malsons d\u2019unes v\u00edctimes del conflicte balc\u00e0nic, es va estrenar internacionalment el 2013 al festival Kino der Kunst de Munic, comissariat per Hans-Ulrich Obrist.<\/p>\n

www.dionisescorsa.net<\/a><\/strong>\u00a0<\/strong><\/p>\n

presentaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

L\u2019ASSASSINAT AL MIRALL, ELS GUANTS DEL M\u00daSIC I EL PIS ENCERCLAT<\/em><\/strong>
\n<\/em><\/strong>
\nDion\u00eds Escorsa presenta tres curtmetratges de ficci\u00f3 rodats en diferents \u00e8poques per\u00f2 enllestits, tots ells, el 2014. Comparteixen uns personatges alienats, desterritorialitzats i sense identitat, un cert tractament del temps en \u201cmode d\u2019espera\u201d, una suspensi\u00f3 particular del flux narratiu, un defugir voluntari a certa \u201cintel\u00b7ligibilitat\u201d, una combinat\u00f2ria simb\u00f2lica, una atmosfera palpable, immersiva, una voluntat po\u00e8tica. Tamb\u00e9, tots tres proposen unes situacions dram\u00e0tiques m\u00ednimes, concises i s\u00f2bries, filmades amb uns recursos de producci\u00f3 similarment escassos o directament inexistents.<\/p>\n\n\n\n\n\n
<\/td>\nRetrovisions<\/strong>
\n2003_reeditat el 2014_24 min<\/p>\n

Un autom\u00f2bil aparcat mant\u00e9 al mirall retrovisor la imatge fantasmag\u00f2rica (o premonit\u00f2ria) del moment en qu\u00e8 un home \u00e9s assassinat mentre condu\u00efa. Un temps indeterminat despr\u00e9s (o abans), la dona amb la qual el conductor estava parlant per tel\u00e8fon -just abans del tret que el matar\u00e0- es passeja, solit\u00e0ria i envellida, per una casa buida i plena tamb\u00e9 de miralls.
\nDirecci\u00f3, gui\u00f3, fotografia i edici\u00f3 Dion\u00eds Escorsa<\/strong>
\nActors Ernesto Collado, Dolors Cargol, Jordi Balagu\u00e9, Jan Hofmann, Francisco Blanes<\/strong>
\nProdu\u00eft per C\u00e8l\u00b7lula Sant Mori \/ Mapa Festival<\/strong><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

\"\"<\/td>\nLa pell de la m\u00fasica<\/strong>
\n2014_14 minUna pell molt fina cobreix la difer\u00e8ncia entre el so i la m\u00fasica. Entre el soroll extern i la interpretaci\u00f3. \u00c9s la pell que separa l’objectiu del subjectiu, el natural de l’artificial, la realitat de la seva representaci\u00f3.
\nDirecci\u00f3, gui\u00f3, fotografia i edici\u00f3 Dion\u00eds Escorsa<\/strong>
\nActors Patricia Maeser, gos Aix\u00f2<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
\"\"<\/td>\nConsci\u00e8ncia ficci\u00f3<\/strong>
\n2014_14 minUna estranya fam\u00edlia m\u00faltiple viu en un pis de luxe sense mai sortir-ne ni entaular contacte els uns amb els altres, parlant sols i amb els ulls tancats, de banalitats incomprensibles. Nom\u00e9s el gos pot entreveure per les finestres com mentrestant, a fora, una multitud s’entesta a traspassar les reixes de seguretat i els controls policials que envolten l’edifici.
\nSota l’aparen\u00e7a de registre impersonal de c\u00e0meres de vigil\u00e0ncia, el film contrasta l’actual fenomen d’hiperconnectivitat global amb el de frontera i blindatge territorial. Presenta un territori dist\u00f2pic afectat per l’alienaci\u00f3 dels seus habitants, evadits virtualment davant l’amena\u00e7a cada cop m\u00e9s violenta de la realitat externa. \u00c9s la cr\u00f2nica intu\u00efda d’una decad\u00e8ncia social, de la caiguda d’un sistema, del triomf imminent d’una revoluci\u00f3.
\nDirecci\u00f3, gui\u00f3, fotografia i edici\u00f3 Dion\u00eds Escorsa<\/strong>
\nActors Patricia Maeser, Francisco Blanes, Kevin Lopez, Mariona Escorsa, Bernat Escorsa, Immaculada O’Callaghan, gos Aix\u00f2<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

\nVuitena temporada de FLUX CLUB, un club de v\u00eddeo amb una periodicitat quinzenal que pret\u00e9n reflectir la vitalitat del v\u00eddeo de creaci\u00f3 de la nostra ciutat. Es tracta d\u2019una extensi\u00f3 del Festival de v\u00eddeo d\u2019autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que est\u00e0 passant en el camp del v\u00eddeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu per\u00edode d\u2019acci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 dels dies estrictament dedicats al festival. FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col\u00b7loquis que ofereixen al p\u00fablic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogr\u00e0fiques d’autors reconeguts, tem\u00e0tiques, dedicades a g\u00e8neres com la videodansa i la videopoesia, o col\u00b7lectives dedicades a autors emergents. FLUX CLUB \u00e9s un espai de difusi\u00f3 del v\u00eddeo de creaci\u00f3 a la ciutat de Barcelona.<\/p>\n

\n

Habitual Video Team<\/strong> \u00e9s una associaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre que t\u00e9 com a objectius principals la promoci\u00f3 de tot tipus d\u2019activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreaci\u00f3.
\nUna branca de les seves activitats \u00e9s l’organitzaci\u00f3 de festivals, cicles i mostres de v\u00eddeo, com el festival de v\u00eddeo d\u2019autor FLUX<\/a><\/span>, i el festival INFLUX [v\u00eddeo a escena]<\/a><\/span> dedicat a les arts esc\u00e8niques audiovisuals.
\nUna altra branca fonamental de la seva feina \u00e9s la documentaci\u00f3 videogr\u00e0fica (gravaci\u00f3 i edici\u00f3) d\u2019esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte SUMMA<\/a><\/span>, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de m\u00e9s de 1.000 gravacions en un arxiu videogr\u00e0fic on line d’acc\u00e9s p\u00fablic.<\/p>\n

\n

Organitzat per HABITUAL VIDEO TEAM<\/strong><\/p>\n

fluxfestival.org <\/a>
\nwww.habitualvideoteam.org<\/a><\/p>\n

Videocreaci\u00f3<\/p>\n

Durada: 90 min<\/p>\n

Horari
\nDilluns 22 de maig\u00a0\u2013 21:00
\nGratu\u00eft<\/p>\n<\/div>\n

\n

[+] Info<\/a><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

sessi\u00f3 8 DION\u00cdS ESCORSA Dion\u00eds Escorsa va n\u00e9ixer a Tortosa el 1970. \u00c9s artista visual i cineasta. De marcat sentit videogr\u00e0fic, les seves propostes abasten les m\u00faltiples disciplines de la representaci\u00f3 i la seva relaci\u00f3 amb l\u2019espai en qu\u00e8 es…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6057","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6057","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6057"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6057\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6059,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6057\/revisions\/6059"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6057"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6057"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6057"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}