
{"id":6631,"date":"2018-01-29T14:02:36","date_gmt":"2018-01-29T13:02:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/?p=6631"},"modified":"2018-01-29T14:02:36","modified_gmt":"2018-01-29T13:02:36","slug":"502-fluxclub-presenta-albert-merino","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/2018\/01\/29\/502-fluxclub-presenta-albert-merino\/","title":{"rendered":"5\/02 Fluxclub presenta ALBERT MERINO"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/albert-merino-bestiari-1200.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-medium_large wp-image-6632\" src=\"http:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/albert-merino-bestiari-1200-768x432.jpg\" alt=\"\" width=\"768\" height=\"432\" srcset=\"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/albert-merino-bestiari-1200-768x432.jpg 768w, https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/albert-merino-bestiari-1200-300x169.jpg 300w, https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/albert-merino-bestiari-1200-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/albert-merino-bestiari-1200.jpg 1200w\" sizes=\"auto, (max-width: 768px) 100vw, 768px\" \/><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>sessi\u00f3 1<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>ALBERT MERINO<\/strong><\/p>\n<p><strong>Projecci\u00f3 + col\u00b7loqui<\/strong><\/p>\n<p>Barcelona, 1979. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i la Kunsthochschule Berlin Wei\u00dfensee, desenvolupa el seu treball dins el camp del videoart. A trav\u00e9s d&#8217;un llenguatge h\u00edbrid on utilitza diferents elements gr\u00e0fics i animacions, crea un ampli imaginari amb el qual interv\u00e9 i transforma la quotidianitat, ratllant sovint l&#8217;absurd i la ironia. Empra una imatge modificada, constru\u00efda amb posterioritat i explora els l\u00edmits entre la simulaci\u00f3 i la veracitat, experimentant amb t\u00e8cniques contempor\u00e0nies de manipulaci\u00f3 de les imatges.<\/p>\n<p>Ha produ\u00eft diverses peces de videoart, explorant diferents tem\u00e0tiques, a mig cam\u00ed de la frontera entre la dramat\u00fargia i all\u00f2 no narratiu. Ha realitzat tamb\u00e9 videoinstal\u00b7lacions i diferents col\u00b7laboracions amb m\u00fasics, com els compositors Januibe Tejeira i V\u00edctor Ibarra, o companyies de Teatre com la Fura dels Baus.<\/p>\n<p>La seva obra ha format part de nombrosos festivals internacionals de videoart, i ha estat presentada a institucions com Arts Santa M\u00f2nica (Barcelona), Acad\u00e9mie de France, Palais de Tokyo (Par\u00eds), La casa Encendida (Madrid), Les Abattoirs (Toulouse), MEIAC (Badajoz), Nam June Paik Art Center, Songwom Art Center (Corea del Sur), Art Museum NTUA, MOCA (Taipei), aix\u00ed com a fires internacionals com Los Angeles Art Fair\u201a Beijing Art Fair o Art Basel Hong Kong.<\/p>\n<p>Ha realitzat diverses exposicions individuals a espais com Espacio Trapezio (Madrid), IMA (la Paz) o la Capilla del Pronillo (Santander), i ha participat en exposicions col\u00b7lectives a llocs com Alternative Loop Space (Seul), Galleria Boccanera (Trento), C1 Espace (Berl\u00edn), Sant Andreu Contemporani (Barcelona), DIAS Kunsthall Vallensbaek (Dinamarca) o les biennals de Wroclaw, Puebla i Cerveira, entre d&#8217;altres.<\/p>\n<p>La seva traject\u00f2ria ha estat reconeguda amb diversos premis internacionals. Tamb\u00e9 ha realitzat diverses resid\u00e8ncies art\u00edstiques entre Espanya i Fran\u00e7a.<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/www.albertmerino.com\">www.albertmerino.com<\/a><\/strong><\/p>\n<p>presentaci\u00f3<br \/>\nAlbert Merino presenta la seva tercera sessi\u00f3 al Flux Club de l&#8217;Antic Teatre. Durant els darrers anys aquesta programaci\u00f3 ha estat una plataforma on ha anat donant a con\u00e8ixer la seva producci\u00f3 videogr\u00e0fica en diferents per\u00edodes de la seva carrera. En aquesta ocasi\u00f3 presenta cinc peces noves no vistes abans al Flux Club que recorren un per\u00edode de producci\u00f3 dels darrers cinc anys.<\/p>\n<p>La majoria de les peces que es presenten han comptat amb el suport d&#8217;institucions com la Casa de\u00a0Vel\u00e1zquez, on actualment \u00e9s artista resident. Durant aquest per\u00edode, Albert Merino ha profunditzat en el seu imaginari visual, experimentant amb nous llenguatges i integrant tota mena d&#8217;elements del seu quotidi\u00e0. Aquestes peces han incorporat tamb\u00e9 elements de\u00a0diversos\u00a0viatges entesos com una deambulaci\u00f3 per tot un continent. En aquesta sessi\u00f3 s&#8217;estrena per primer cop la pe\u00e7a <em>Bestiari<\/em>, rodada a Madrid i que reflexiona sobre la frontera entre homes i animals, i entre l&#8217;espai natural i l&#8217;espai urb\u00e0.<\/p>\n<table border=\"0\" cellspacing=\"0\" cellpadding=\"15\" bgcolor=\"#FFFFFF\">\n<tbody>\n<tr bgcolor=\"#eee\">\n<td width=\"259\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-4447\" src=\"http:\/\/www.anticteatre.com\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/01laesenciadelapiedra.jpg\" alt=\"\" width=\"255\" height=\"143\" \/><\/td>\n<td style=\"text-align: justify;\" width=\"528\"><strong>La esencia de la piedra<\/strong><br \/>\n2013_7:53 minLa imatge \u00e9s utilitzada en aquest relat a la manera d&#8217;una sinest\u00e8sia, provocant a trav\u00e9s de diferents instant\u00e0nies el sentit de l&#8217;olfacte. Aquest ens \u00e9s descobert a trav\u00e9s de l&#8217;associaci\u00f3 de materials i textures contingudes dintre d&#8217;un espai arquitect\u00f2nic. L&#8217;espai es veu transformat en els seus possibles, i se&#8217;ns ofereix una altra visi\u00f3 que deixa al descobert els seus espectres. Un espai on\u00edric i torbador d&#8217;aparences enganyoses que transcendeix els sentits. El nas que serveix com a leitmotiv \u00e9s una al\u00b7lusi\u00f3 cont\u00ednua a la capacitat de les imatges per suggerir olors i provocar sensacions m\u00e9s enll\u00e0 de la visi\u00f3. Sensacions que surten en aquest cas dels murs i les pedres.<\/td>\n<\/tr>\n<tr bgcolor=\"#eee\">\n<td width=\"259\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-4448\" src=\"http:\/\/www.anticteatre.com\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/02walkingpillows.jpg\" alt=\"\" width=\"255\" height=\"143\" \/><\/td>\n<td style=\"text-align: justify;\" width=\"528\"><strong>Walking Pillows<\/strong><br \/>\n2014_6 minA manera d&#8217;una reminisc\u00e8ncia llunyana del relat \u00abLa casa tomada\u00bb de Cort\u00e1zar, veiem l&#8217;aparici\u00f3 d&#8217;uns \u00e9ssers estranys originaris de la mar, els quals a poc a poc es van apropiant de tot l&#8217;espai. De la mar passen a l&#8217;interior, i de l&#8217;interior al record&#8230; <em>Walking Pillows<\/em> ens ofereix un paisatge poblat de personatges an\u00f2nims, capa\u00e7os de jugar amb significats transhist\u00f2rics com els esquelets o la mar. La sang \u00e9s verda, i el vel \u00e9s blau: una mar, un cel, una casa i un tancament. Les imatges s\u00f3n lliurades a la mirada d&#8217;un espectador que ha de filar la seva fi. Imatges sense paraules escoltades i di\u00e0legs amb silencis entre objectes.<\/td>\n<\/tr>\n<tr bgcolor=\"#eee\">\n<td width=\"259\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-4449\" src=\"http:\/\/www.anticteatre.com\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/03elgranarsenic.jpg\" alt=\"\" width=\"255\" height=\"143\" \/><\/td>\n<td style=\"text-align: justify;\" width=\"528\"><strong>El gran ars\u00e8nic<\/strong><br \/>\n2015_10:18 min<em>El gran ars\u00e8nic<\/em> \u00e9s una met\u00e0fora visual sobre la bastardia i all\u00f2 male\u00eft dins la pintura sacra. El punt de partida \u00e9s la tem\u00e0tica de les \u00abTemptacions de Sant Antoni\u00bb, la qual va ser utilitzada per diversos pintors dels segles XV i XVI per a la representaci\u00f3 d&#8217;esperits violents i depravats. Utilitzant aquests imaginaris, i molt especialment la pintura sobre la mateixa tem\u00e0tica del pintor flamenc Pieter Huys, aquests elements v\u00e9nen al nostre encontre sota m\u00faltiples morfologies, a la manera d&#8217;un arxiu de la imatge. Barrejant elements preexistents inspirats en les pintures mencionades, juntament amb altres d&#8217;in\u00e8dits, la pel\u00b7l\u00edcula ens mostra un recorregut a trav\u00e9s de l&#8217;inconscient de la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva.<\/td>\n<\/tr>\n<tr bgcolor=\"#eee\">\n<td width=\"259\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-4450\" src=\"http:\/\/www.anticteatre.com\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/04imagotyphonis.jpg\" alt=\"\" width=\"255\" height=\"143\" \/><\/td>\n<td style=\"text-align: justify;\" width=\"528\"><strong>Imago Typhonis<\/strong><br \/>\n2016_10 minL&#8217;any 1637, Agust\u00ed Fernando Valverde va escriure un poema sobre el Santuari de Copacabana, en el qual equiparava la iconografia grecollatina amb els relats mitol\u00f2gics de les cultures andines, buscant trobar analogies i coincid\u00e8ncies. A l&#8217;apropiar-se de referents culturals aliens per explicar els seus, ens podem fer la pregunta si m\u00e9s aviat no s&#8217;est\u00e0 intentant comprendre l&#8217;ali\u00e8 a trav\u00e9s dels nostres propis &#8216;a prioris&#8217;. Utilitzar referents propis per explicar la difer\u00e8ncia \u00e9s en si una entel\u00e8quia i una impossibilitat. <em>Imago Typhonis<\/em> \u00e9s una reflexi\u00f3 sobre aquesta impossibilitat, i fa el cam\u00ed invers a l&#8217;explicar mites fundacionals a partir d&#8217;imaginaris despla\u00e7ats i allunyats del seu sentit original. Entre les diferents instant\u00e0nies del v\u00eddeo, es pot trobar una hipot\u00e8tica reconstrucci\u00f3 del laberint de Chinkana i una construcci\u00f3 hist\u00f2rica situada a l&#8217;interior del llac Titicaca, actualment en ru\u00efnes.<\/td>\n<\/tr>\n<tr bgcolor=\"#eee\">\n<td width=\"259\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-4451\" src=\"http:\/\/www.anticteatre.com\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/05bestiari.jpg\" alt=\"\" width=\"255\" height=\"143\" \/><\/td>\n<td style=\"text-align: justify;\" width=\"528\"><strong>Bestiari<\/strong><br \/>\n2018_5:10 min<em>Bestiari <\/em>ens mostra una ciutat deserta on tota reminisc\u00e8ncia humana \u00e9s substitu\u00efda per la pres\u00e8ncia d&#8217;animals salvatges que es passegen pels carrers buits. Aquesta situaci\u00f3 ens provoca un estat d&#8217;incertesa que ens fa reflexionar sobre les fronteres entre l&#8217;espai urb\u00e0 i la natura, aix\u00ed com sobre la perviv\u00e8ncia futura de la humanitat o la frontera entre els humans i els animals.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<hr \/>\n<p style=\"text-align: justify;\">Novena temporada de FLUX CLUB, un club de v\u00eddeo amb una periodicitat quinzenal que pret\u00e9n reflectir la vitalitat del v\u00eddeo de creaci\u00f3 de la nostra ciutat. Es tracta d\u2019una extensi\u00f3 del Festival de v\u00eddeo d\u2019autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que est\u00e0 passant en el camp del v\u00eddeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu per\u00edode d\u2019acci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 dels dies estrictament dedicats al festival. FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col\u00b7loquis que ofereixen al p\u00fablic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogr\u00e0fiques d&#8217;autors reconeguts, tem\u00e0tiques, dedicades a g\u00e8neres com la videodansa i la videopoesia, o col\u00b7lectives dedicades a autors emergents. FLUX CLUB \u00e9s un espai de difusi\u00f3 del v\u00eddeo de creaci\u00f3 a la ciutat de Barcelona.<\/p>\n<hr \/>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Habitual Video Team<\/strong> \u00e9s una associaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre que t\u00e9 com a objectius principals la promoci\u00f3 de tot tipus d\u2019activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreaci\u00f3.<br \/>\nUna branca de les seves activitats \u00e9s l&#8217;organitzaci\u00f3 de festivals, cicles i mostres de v\u00eddeo, com el festival de v\u00eddeo d\u2019autor <a href=\"http:\/\/www.fluxfestival.org\/\">FLUX<\/a>, i el festival <a href=\"http:\/\/www.influxfestival.org\">INFLUX [v\u00eddeo a escena]<\/a> dedicat a les arts esc\u00e8niques audiovisuals.<br \/>\nUna altra branca fonamental de la seva feina \u00e9s la documentaci\u00f3 videogr\u00e0fica (gravaci\u00f3 i edici\u00f3) d\u2019esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte <a href=\"http:\/\/www.summa-hvt.org\">SUMMA<\/a>, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de m\u00e9s de 1.000 gravacions en un arxiu videogr\u00e0fic on line d&#8217;acc\u00e9s p\u00fablic.<\/p>\n<p>Durada: 90 min<\/p>\n<p>Horari<br \/>\nDilluns 5 de febrer \u2013 21:00<br \/>\nGratu\u00eft<\/p>\n<p>[+ info]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>sessi\u00f3 1 ALBERT MERINO Projecci\u00f3 + col\u00b7loqui Barcelona, 1979. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i la Kunsthochschule Berlin Wei\u00dfensee, desenvolupa el seu treball dins el camp del videoart. A trav\u00e9s d&#8217;un llenguatge h\u00edbrid on utilitza diferents&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[],"class_list":["post-6631","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-programacion-inestable"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6631","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6631"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6631\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6633,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6631\/revisions\/6633"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6631"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6631"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6631"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}