
{"id":6942,"date":"2018-10-31T14:26:59","date_gmt":"2018-10-31T13:26:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/?p=6942"},"modified":"2018-10-31T15:01:28","modified_gmt":"2018-10-31T14:01:28","slug":"5-11-18-fluxclub-presenta-francesca-llopis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/2018\/10\/31\/5-11-18-fluxclub-presenta-francesca-llopis\/","title":{"rendered":"5\/11\/18 FLUXCLUB PRESENTA FRANCESCA LLOPIS"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/francescallopis1200.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-medium_large wp-image-6943\" src=\"http:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/francescallopis1200-768x432.jpg\" alt=\"\" width=\"768\" height=\"432\" srcset=\"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/francescallopis1200-768x432.jpg 768w, https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/francescallopis1200-300x169.jpg 300w, https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/francescallopis1200-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/francescallopis1200.jpg 1200w\" sizes=\"auto, (max-width: 768px) 100vw, 768px\" \/><\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Sessi\u00f3 12<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>FRANCESCA LLOPIS<\/strong><br \/>\nBarcelona, 1956. Sent una atracci\u00f3 per les m\u00e0quines, les arquitectures postindustrials, els molls del port i la ciutat, que desenvolupa des de petita arran dels passejos amb el seu pare per aquests indrets i per la f\u00e0brica de forns de pa que ell mateix dissenyava.<br \/>\nEl 1976 es matricula a l&#8217;Escola Eina per estudiar la po\u00e8tica de l&#8217;espai i la pintura de la m\u00e0 de Dani Freixes, Am\u00e9rica S\u00e1nchez, Albert R\u00e0fols Casamada, Manel Esclusa i altres. Des de 1981 realitza exposicions de pintura i construccions en l&#8217;espai en galeries i museus de diverses ciutats: Barcelona, Girona, Madrid, Par\u00eds, Montpeller, N\u00eemes, Basilea, Nova York, Roma, Taormina, Mil\u00e0, Hamburg, etc.<br \/>\nEl 2002 integra el v\u00eddeo com a nova eina on el laberint, tema de recerca que havia iniciat a finals dels vuitanta a Nova York, es transforma en natura i profunditat de l&#8217;espai \u00edntim. Realitza la videoinstal\u00b7laci\u00f3 <em>2 habitacions amb vistes<\/em>. El 2004 desenvolupa <em>Etc<\/em> com un work in progress per parlar de la mem\u00f2ria. En aquest cas reflexiona sobre l&#8217;abs\u00e8ncia que pateixen les dones artistes a la hist\u00f2ria de l&#8217;art. El 2007 edita el llibre d\u2019artista <em>Duc una ciutat al cap<\/em> i el 2013 edita <em>Secrets<\/em>, amb fotografies del Jap\u00f3 que relaciona amb imatges de les seves pintures. El 2009 comen\u00e7a una nova etapa pict\u00f2rica on tintes i llibretes s\u2019acoblen amb l&#8217;atzar per donar lloc a diferents artefactes art\u00edstics, films i murals. Participa a m\u00faltiples exposicions amb pintures, instal\u00b7lacions i v\u00eddeos a Espanya, Fran\u00e7a, Su\u00efssa, Nova York, It\u00e0lia, Alemanya, Corea, Xina, Col\u00f2mbia, Argentina, Brasil, Taiwan i Jap\u00f3.<\/p>\n<p><strong><a href=\"http:\/\/www.francescallopis.com\">www.francescallopis.com<\/a><\/strong><\/p>\n<p>presentaci\u00f3<br \/>\nAquesta sessi\u00f3 \u00e9s\u00a0un recorregut per la po\u00e8tica de les veus properes i dels sons elaborats per artistes amics, \u00e9s un brodat fet amb el fil de la vida i del que ens segueix. Comen\u00e7a amb <em>Selenita<\/em>, que ja vaig presentar a Flux el 2002, perqu\u00e8 \u00e9s un dels primers v\u00eddeos que vaig realitzar, amb una llibertat que l&#8217;impregna d&#8217;innoc\u00e8ncia. No segueixo un ordre cronol\u00f2gic, per\u00f2 tanco el recorregut amb les tres darreres peces que he fet el 2018.<br \/>\nEn els meus v\u00eddeos, dono veu a la pintura mitjan\u00e7ant el retrat, el paisatge i tamb\u00e9 el bodeg\u00f3, construint inevitablement la imatge, des de molt lluny, de molt a prop, cap endins o tamb\u00e9 mostrant el m\u00f3n que ens envolta. L&#8217;edici\u00f3 la prenc com si fes una pintura, deixant fluir els records del que he gravat aqu\u00ed i all\u00e0, com un quadern de viatge, encadenant els clips per crear un estat que es correspongui amb la idea que he anat\u00a0construint\u00a0en el meu cap, endinsant-me en el meu arxiu.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Selenita in concert<\/strong><br \/>\n2002_4:18 min<br \/>\n<img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-6031\" src=\"http:\/\/www.anticteatre.com\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/01selenita.jpg\" alt=\"\" width=\"415\" height=\"311\" \/><br \/>\nDif\u00edcil d\u2019anar cap enll\u00e0, per\u00f2 recordo que per un temps la c\u00e0mera es va convertir en una eina que ballava amb tots els objectes que em rodejaven: la llum, els efectes, el ritme\u2026 digitalment.<br \/>\nSo: Sonic Youth i William Burroughs.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Drums, desire<\/strong><br \/>\n2008_11:19 min<br \/>\n<img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-6032\" src=\"http:\/\/www.anticteatre.com\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/02drums.jpg\" alt=\"\" width=\"415\" height=\"311\" \/><br \/>\nAquesta pe\u00e7a celebra la sensualitat dels antics rituals mediterranis dels dimonis de l&#8217;estiu, els tambors i el soroll dels focs artificials de les festes de la Merc\u00e8 a Barcelona. Embriaguesa fantasmag\u00f2rica al carrer, manifestacions que s&#8217;entrellacen amb l&#8217;aigua, element preci\u00f3s animador de la vida. Foc i aigua, pols oposats, negatiu positiu, explosi\u00f3 de forces.<br \/>\nDibuixant a l&#8217;espai, com si es tract\u00e9s d&#8217;un aquelarre. Viol\u00e8ncia velada pel festiu. En cap moment deixem de sentir els estr\u00e8pits propers i els esclats a l&#8217;espai que connecten amb la mem\u00f2ria de l&#8217;infaust\u00a0a trav\u00e9s del temps. Notes insistents d&#8217;un piano alteren aquest prop\u00f2sit, no hi ha calma al voltant. Les cordes vibren. Veu trencada, una profunda tristesa.<br \/>\nSo: Barbara Held.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>La virtut de donar-me el consol<\/strong><br \/>\n2007_6:45 min<br \/>\n<img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-6033\" src=\"http:\/\/www.anticteatre.com\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/03lavirtud.jpg\" alt=\"\" width=\"415\" height=\"310\" \/><br \/>\nA partir del poema \u00abLa sabata\u00bb\u00a0de Josep Palau i\u00a0Fabre, mostra amargor i tendresa cap a les prostitutes de la Rambla. \u00c9s un homenatge i tamb\u00e9 una performance: la pr\u00f2pia artista \u00e9s qui taloneja en un portal, prenent com a empremta de la mem\u00f2ria de la prostituci\u00f3, els forats que han quedat en les pollegueres dels portals com a efecte del taloneig per atreure clients. La imatge de la sabata actua com a eina de gestos que produeixen signes: el paral\u00b7lel amb la pintura que es recolza en una veu po\u00e8tica. Text de Santiago Olmo.<br \/>\nSo: Barbara Held.<br \/>\nVeu: Jaume Sisa.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>All\u00e0<\/strong><br \/>\n2014_7:31 min<br \/>\n<img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-6024\" src=\"http:\/\/www.anticteatre.com\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/04alla.jpg\" alt=\"\" width=\"415\" height=\"234\" \/><br \/>\nRecorregut per tres estats de la naturalesa. Primer cap\u00edtol: una planta primitiva que t\u00e9 impresa la mem\u00f2ria, es mostra agressiva, sensual, potent, lasciva. Segon cap\u00edtol: un arbre, sec, amb un tronc amb una pell gruixuda, aspre, la llum \u00e9s el que li d\u00f3na vida. Tercer cap\u00edtol: el mar, caos i vitalitat. La m\u00fasica de Robert Wyatt\u00a0ens mant\u00e9 en un estat d&#8217;alerta.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Gotescauen<\/strong><br \/>\n2007_8:16 min<br \/>\n<img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-6025\" src=\"http:\/\/www.anticteatre.com\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/05gotes.jpg\" alt=\"\" width=\"415\" height=\"233\" \/><br \/>\nLes refer\u00e8ncies als processos vitals de regeneraci\u00f3 expressats formalment a partir d&#8217;una s\u00e8rie d&#8217;imatges en moviment, en concret tot tipus de p\u00e8tals de colors en contacte amb l&#8217;aigua, acompanyats d&#8217;elements sonors, veus i laments, que converteixen el quadre de cavallet en un gran \u00abteatre de la vida\u00bb on es consuma un cicle vital amb els processos de naixement, vida, degradaci\u00f3 i, de nou, renaixement. \u00c9s com donar una nova corpore\u00eftat a l&#8217;espai bidimensional d&#8217;un quadre de natures mortes i convertir les imm\u00f2bils i est\u00e0tiques \u00abvanitas\u00bb de la pintura barroca en espais-temps narratius, plens de morbidesa, de sensualitat, i fins i tot de brutalitat. La pintura com un proc\u00e9s vital en el qual la caiguda vertical de l&#8217;aigua, com una cascada, contrasta amb el moviment circular i horitzontal de les flors, l&#8217;encontre dels quals acaba produint una explosi\u00f3 que tant pot recordar l&#8217;espectacularitat d&#8217;uns focs artificials com els regalims fruit d&#8217;un orgasme. Text d&#8217;Anna M. Guasch.<br \/>\nSo: Barbara Held<strong>.<\/strong><\/p>\n<p><strong>Treason<\/strong><br \/>\n2017_4:05 min<br \/>\n<img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-6026\" src=\"http:\/\/www.anticteatre.com\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/06treason.jpg\" alt=\"\" width=\"415\" height=\"233\" \/><br \/>\nVideoclip per a la can\u00e7\u00f3 \u00abTreason\u00bb del tercer i \u00faltim CD de The Fake Druids (Tres i D. Blake):\u00a0<em>Artefact.<\/em><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>White tears<\/strong><br \/>\n2018_8:10 min<br \/>\n<img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-6027\" src=\"http:\/\/www.anticteatre.com\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/07white.jpg\" alt=\"\" width=\"415\" height=\"233\" \/><br \/>\nAquest film \u00e9s gaireb\u00e9 una declaraci\u00f3 de principis del proc\u00e9s de la meva activitat art\u00edstica. S\u00f3c pintora i elaboro les imatges en moviment des d&#8217;aquesta base. Exploro les diferents capes de paisatges i records amb un ritme sincopat en l&#8217;enlla\u00e7 de les seq\u00fc\u00e8ncies. M&#8217;interessa la captaci\u00f3 absoluta de l&#8217;individu, per provocar sensacions intel\u00b7lectualment, que passen a trav\u00e9s de la ment, per penetrar en el m\u00e9s profund del jo i del cos. Seq\u00fc\u00e8ncia trepidant amb el paisatge, rebotant en l&#8217;espai pseudosideral, reflexos a l&#8217;interior i moviment. Una temptativa de viatge a trav\u00e9s de l&#8217;aigua, bruta i neta.<br \/>\nSo: Barbara Held.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Insektament errants<\/strong><br \/>\n2018_7:30 min<br \/>\n<img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone  wp-image-6028\" src=\"http:\/\/www.anticteatre.com\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/08insektament.jpg\" alt=\"\" width=\"415\" height=\"202\" \/><br \/>\n<em>Si s\u00f3c forat em s\u00e9 comprendre,<br \/>\nInc\u00f2mode del m\u00f3n.<br \/>\nSento el negre en l\u2019infinit,<br \/>\nEn el dol de tots els plecs.<br \/>\n\u00c9s tamb\u00e9 el paisatge dels temors,<br \/>\nl\u2019atzar rasant,<br \/>\nLa mirada subterr\u00e0nia.<br \/>\nA les mans duc la mem\u00f2ria,<\/em><em><br \/>\nA cada dit un horitz\u00f3,<br \/>\nS\u00f3c, tamb\u00e9, la tinta que no em bec,<br \/>\nLa tinta que no entenc.<\/em><br \/>\nIvette Serral<br \/>\nLa confrontaci\u00f3, la disfunci\u00f3 del m\u00f3n actual i la f\u00faria\/r\u00e0bia interior es representen en l&#8217;acci\u00f3 pict\u00f2rica de Llopis <em>\u00ab<\/em>Nosaltres &amp; l\u2019estat de les coses 2017&#8243;<em>.<\/em> Les empremtes dels dits amb tinta i l&#8217;impacte de les mans fins a estripar el paper, ens porten a un forat, un punt de fuga i un crit. \u00c9s dins de la pintura on Vanessa Pey revela un m\u00f3n invisible, subterrani. La seva mirada captura una dimensi\u00f3 paral\u00b7lela d&#8217;on sorgeixen nous elements, formes, \u00e9ssers i paisatges, que ens retornen a la idea d&#8217;Insekta, aquest \u00e9sser reivindicatiu, que proposa una nova llum en l&#8217;estat de les coses. Amb la interpretaci\u00f3 entomol\u00f2gica i sonora de Pierre Bastien.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>El que queda de l\u2019amor<\/strong><br \/>\n2018_3:03 min<br \/>\n<img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-6029\" src=\"http:\/\/www.anticteatre.com\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/09elquequeda.jpg\" alt=\"\" width=\"415\" height=\"233\" \/><br \/>\nLes imatges visualment fascinants estan plenes de referents i connotacions creuades que van des del formal al f\u00edsic, fins a all\u00f2 espiritual i metaf\u00edsic, sempre amb un fons com\u00fa que ens fa pensar en la pintura&#8230; Paisatges convertits en un \u00ablocus\u00bb ple de vida, vinculats, com tamb\u00e9 succeeix en clara sintonia amb el treball de\u00a0Louise Bourgeois, amb els ritus de germinaci\u00f3 i eclosi\u00f3 i amb la sexualitat de les coses sobre i sota la terra&#8230; per portar les formes a un cert nivell de paroxisme visual que ens remet al concepte de \u00absublim contemporani\u00bb. Text d&#8217;Anna M. Guasch.<br \/>\nVeu i guitarra: Djuna Lund Llopis.<\/p>\n<hr \/>\n<p style=\"text-align: justify;\">Novena temporada de FLUX CLUB, un club de v\u00eddeo amb una periodicitat quinzenal que pret\u00e9n reflectir la vitalitat del v\u00eddeo de creaci\u00f3 de la nostra ciutat. Es tracta d\u2019una extensi\u00f3 del Festival de v\u00eddeo d\u2019autor FLUX, amb sessions obertes a tot el que est\u00e0 passant en el camp del v\u00eddeo a Barcelona, que complementen el festival des del punt de vista dels seus continguts i que estenen el seu per\u00edode d\u2019acci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 dels dies estrictament dedicats al festival. FLUX CLUB acull tot tipus de sessions amb projeccions, videoperformances i col\u00b7loquis que ofereixen al p\u00fablic la possibilitat del contacte directe amb els videocreadors. Poden ser sessions monogr\u00e0fiques d&#8217;autors reconeguts, tem\u00e0tiques, dedicades a g\u00e8neres com la videodansa i la videopoesia, o col\u00b7lectives dedicades a autors emergents. FLUX CLUB \u00e9s un espai de difusi\u00f3 del v\u00eddeo de creaci\u00f3 a la ciutat de Barcelona.<\/p>\n<hr \/>\n<p style=\"text-align: justify;\"><strong>Habitual Video Team<\/strong> \u00e9s una associaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre que t\u00e9 com a objectius principals la promoci\u00f3 de tot tipus d\u2019activitats relacionades amb les arts audiovisuals i concretament amb la videocreaci\u00f3.<br \/>\nUna branca de les seves activitats \u00e9s l&#8217;organitzaci\u00f3 de festivals, cicles i mostres de v\u00eddeo, com el festival de v\u00eddeo d\u2019autor <a href=\"http:\/\/www.fluxfestival.org\/\">FLUX<\/a>, i el festival <a href=\"http:\/\/www.influxfestival.org\">INFLUX [v\u00eddeo a escena]<\/a> dedicat a les arts esc\u00e8niques audiovisuals.<br \/>\nUna altra branca fonamental de la seva feina \u00e9s la documentaci\u00f3 videogr\u00e0fica (gravaci\u00f3 i edici\u00f3) d\u2019esdeveniments culturals generalment de petit format com concerts, poesia, performances o espectacles teatrals. A partir del 2012, posa en marxa el projecte <a href=\"http:\/\/www.summa-hvt.org\">SUMMA<\/a>, amb la finalitat de convertir aquest patrimoni audiovisual de m\u00e9s de 1.000 gravacions en un arxiu videogr\u00e0fic on line d&#8217;acc\u00e9s p\u00fablic.<\/p>\n<p>Projecci\u00f3 i debat<\/p>\n<p>Durada: 90 minuts<\/p>\n<p>Horari<br \/>\nDilluns 5 de novembre a les 21:00<br \/>\nGratu\u00eft<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.anticteatre.com\/events\/event\/habitual-video-team-fluxclub-2-semestre-18-2\/\">[+ info]<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&nbsp; Sessi\u00f3 12 FRANCESCA LLOPIS Barcelona, 1956. Sent una atracci\u00f3 per les m\u00e0quines, les arquitectures postindustrials, els molls del port i la ciutat, que desenvolupa des de petita arran dels passejos amb el seu pare per aquests indrets i per&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-6942","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6942","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6942"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6942\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6947,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6942\/revisions\/6947"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6942"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6942"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6942"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}