{"id":7615,"date":"2020-01-09T15:14:27","date_gmt":"2020-01-09T14:14:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/?p=7615"},"modified":"2020-01-09T15:14:27","modified_gmt":"2020-01-09T14:14:27","slug":"directa-el-suicidi-entra-en-escena-premsa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/2020\/01\/09\/directa-el-suicidi-entra-en-escena-premsa\/","title":{"rendered":"Directa: El su\u00efcidi entra en escena {premsa}"},"content":{"rendered":"

El su\u00efcidi entra en escena<\/h1>\n
\n
\"\"<\/a>

Suicide Notes al Antic Teatre, L’obra ‘Suicide Notes’ est\u00e0 dirigida per Marc Caellas i David G. Torres<\/p><\/div>\n

<\/div>\n
XAVIER BASSAS VILA<\/a><\/span>\u00a0La_Directa<\/a>\u00a0 PUBLICAT:\u00a0GENER 7, 2020<\/span><\/div>\n

Regalar, per Reis, unes entrades per una obra de teatre que es titula\u00a0Suicide Notes<\/em>\u00a0no sembla propi de l\u2019esperit nadalenc que es fonamenta, a la nostra societat, en l\u2019alegria de retrobar-nos i d\u2019estar junts celebrant la vida. \u00c9s un regal que pot ser, a m\u00e9s, molt malent\u00e8s per la persona que el rep i que pot preguntar, ofesa: \u201cQue em veus deprimida? Que potser vols que em su\u00efcidi?\u201d. O tamb\u00e9: \u201cMira que ets\u00a0raro<\/em>\u2026 em convides a veure una obra sobre el su\u00efcidi, quina cosa m\u00e9s macabra!\u201d. I qui reaccion\u00e9s aix\u00ed potser tindria ra\u00f3 en el cas d\u2019una altra obra que tracti el su\u00efcidi com s\u2019acostuma a tractar en els mitjans de comunicaci\u00f3 o en les trist\u00edssimes hist\u00f2ries de fam\u00edlia. No \u00e9s el cas, per\u00f2, de\u00a0Suicide Notes<\/em>, dirigida per Marc Caellas i David G. Torres i que es pot veure a l\u2019Antic Teatre del 9 al 12 de gener, una obra que \u00e9s un veritable regal en el panorama sovint gris i previsible de les arts esc\u00e8niques.<\/p>\n

La vida ha d\u2019aprendre de les arts, de la filosofia i la literatura, les quals no fan sin\u00f3 pouar en la vida mateixa. \u00c9s un cercle entre art i vida, un cercle no vici\u00f3s, sin\u00f3 virtu\u00f3s. Sobre el su\u00efcidi, doncs, podem aprendre de la famosa declaraci\u00f3 d\u2019Albert Camus que obre el seu assaig titulat\u00a0El mite de S\u00edsif<\/em>\u00a0(\u201cNom\u00e9s hi ha un problema filos\u00f2fic veritablement seri\u00f3s: el su\u00efcidi\u201d) o de l\u2019escena de Vladimir i Estrag\u00f3 a\u00a0Esperant Godot<\/em>\u00a0(\u201cI qu\u00e8 fem ara? \/ Esperar. \/ S\u00ed, per\u00f2 mentre esperem? \/ I si ens pengem ?\u201d) o dels\u00a0Poemas para un suicidamiento<\/em>\u00a0de L. M. Panero; o tamb\u00e9 podem llegir i aprendre de moltes de les reflexions sobre el su\u00efcidi que trobem en llibres recents: des de\u00a0Ser o no ser<\/em>, antologia de fragments filos\u00f2fics sobre el su\u00efcidi al llarg de la hist\u00f2ria a cura d\u2019Oriol Ponsat\u00ed-Murla, fins a\u00a0El gesto absoluto<\/em>\u00a0de Santiago L\u00f3pez-Petit, on s\u2019analitza el cas de su\u00efcidi d\u2019un activista a partir de la noci\u00f3 filos\u00f2fica i pol\u00edtica d\u2019anomalia. Tots aquests exemples i molts m\u00e9s ens obren la porta per entendre el su\u00efcidi des d\u2019una perspectiva que evita el moralisme i ens fa pensar m\u00e9s profundament en qu\u00e8 consisteix viure. Perqu\u00e8 nom\u00e9s des del su\u00efcidi aprenem a veure i viure la vida, per molt que ens costi acceptar-ho, com un acte voluntari.<\/p>\n

\u2018Suicide Notes\u2019 \u00e9s llavors un brillant i colpidor experiment esc\u00e8nic, de g\u00e8nere indefinit, que consisteix a recuperar les notes escrites per persones, poc o molt conegudes, just abans de su\u00efcidar-se, i en escoltar-les col\u00b7lectivament<\/strong><\/p><\/blockquote>\n

Suicide Notes<\/em>\u00a0\u00e9s llavors un brillant i colpidor experiment esc\u00e8nic, de g\u00e8nere indefinit, que consisteix a recuperar les notes escrites per persones, poc o molt conegudes, just abans de su\u00efcidar-se, i en escoltar-les col\u00b7lectivament. Anem escoltant aix\u00ed les darreres paraules que ens van deixar per escrit aquelles i aquells que, uns moments m\u00e9s tard, s\u2019absentarien d\u2019aquest m\u00f3n per una decisi\u00f3 pensada, potser tamb\u00e9 podr\u00edem dir, per una decisi\u00f3 pol\u00edtica. Paraules p\u00f2stumes que prenen for\u00e7a col\u00b7lectiva en aquesta obra i que compten amb m\u00fasica en directe. Al proppassat Festival TNT de Terrassa, es va presentar una primera versi\u00f3 d\u2019aquesta obra amb la jove i ja grandiosa Laura Weissmahr, que tamb\u00e9 vam veure actuar a la controvertida obra\u00a0Falsestuff<\/em>\u00a0en el TNC fa un temps, acompanyada de projeccions visuals i d\u2019un m\u00fasic polinstrumental, Dalmau Boada, de ritmes i tons exactes per a cada nota su\u00efcidaria. Veu, m\u00fasica i projeccions que es combinaran tamb\u00e9 en la versi\u00f3 que es presentar\u00e0 ara a l\u2019Antic Teatre i que comptar\u00e0 amb nous actrius i actors, Esteban Feune i Sara Vidal, acompanyats musicalment per M.O.N.K.<\/p>\n

A\u00a0Suicide Notes<\/em>, amb commoci\u00f3 continguda, sentirem llavors les darreres paraules que ens va deixar en Kurt Cobain, Sid Vicious, Hunter S. Thompson, Wendy O\u2019Williams, Mark Rothko, Edouard Lev\u00e9, Virginia Woolf, Sylvia Plath, Annie Sexton, Bas Jan Ader (v\u00eddeo), Alejandra Pizarnik, Cesare Pavese, George Sanders, Vladimir Maiakovsi, Paul Lafargue (el gendre de Karl Marx!), Stefan Zweig, Chiara Fumai i Violeta Parra. Un pante\u00f3 sovint oblidat de su\u00efcidades i su\u00efcidats de l\u2019art, la literatura, el cinema, la m\u00fasica, dels quals aprenem el valor de la vida i de la mort amb paraules reposades, calmades, tal vegada argumentades i sovint amb una for\u00e7a po\u00e8tica que fa plorar. Plorar per les veritats que destil\u00b7len sobre les nostres pr\u00f2pies vides i mis\u00e8ries, no pel moralisme tr\u00e0gic amb qu\u00e8 els mitjans associen hip\u00f2critament el su\u00efcidi (\u201cAi, pobre! Estava molt deprimit\u201d o \u201cNo ho hauria d\u2019haver fet\u2026 sempre hi ha esperan\u00e7a\u201d) per, tot just despr\u00e9s, oblidar-lo com m\u00e9s aviat millor com a tab\u00fa social.<\/p>\n

Perqu\u00e8 sobre el su\u00efcidi s\u2019ha escrit molt des de la psicologia, la filosofia i sociologia, i \u00e9s un tema que ens toca malauradament a totes i tots, sigui quina sigui la nostra edat, el nostre g\u00e8nere, la nostra ra\u00e7a o classe social. Perqu\u00e8 sobre el su\u00efcidi encara hem d\u2019escriure molt, sense actituds paternalistes, sense demonitzaci\u00f3 ni glorificaci\u00f3, sin\u00f3 com aquell acte que porta m\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits el cos, el m\u00f3n i la vida de la manera m\u00e9s radical. El su\u00efcidi com un acte, doncs, que no pret\u00e9n ser un gest sobir\u00e0 davant la \u201cincalculable\u201d mort, tal com pensen alguns fil\u00f2sofs, sin\u00f3 potser un \u201cgest absolut\u201d (com deia tamb\u00e9 en L\u00f3pez-Petit en el llibre ja citat) o una possibilitat sempre oberta i que \u00e9s, per m\u00e9s que ens costi d\u2019acceptar-ho, el que ens fa ser humans.<\/p>\n<\/div>\n

ANTIC TEATRE<\/a>\u00a0DAVID G. TORRES<\/a>\u00a0MARC CAELLAS<\/a>\u00a0SUICIDE NOTES<\/a>\u00a0SU\u00cfCIDI<\/a>\u00a0TEATRE<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
Article original:\u00a0https:\/\/directa.cat\/el-suicidi-entra-en-escena\/?fbclid=IwAR25U91oBMtt93r8jHF6Fd8kx6P_FP96NBpXydkaqS1GXTU5vFqdL-Qh6EA<\/a><\/div>\n
<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El su\u00efcidi entra en escena XAVIER BASSAS VILA\u00a0La_Directa\u00a0 PUBLICAT:\u00a0GENER 7, 2020 Regalar, per Reis, unes entrades per una obra de teatre que es titula\u00a0Suicide Notes\u00a0no sembla propi de l\u2019esperit nadalenc que es fonamenta, a la nostra societat, en l\u2019alegria de…<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-7615","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7615","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7615"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7615\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7617,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7615\/revisions\/7617"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7615"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7615"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/anticteatre\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7615"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}