INTRODUCCION E HISTORIA DE ARTON
ARTÓN es el resultado actual de la cadena de mutaciones de una serie de sesiones con pretensiones de mensualidad dedicadas al arte de acción y a la videoacción.Organizado en origen por Ana Matey, se ha venido realizando desde finales del 2008 en el espacio “ElCarromato”. Nace con la idea de construir un espacio donde la práctica performática tenga una continuidad, un lugar donde generar un debate y además elaborar una mediateca con los trabajos que se presentan. En definitiva, ARTóN es una plataforma para artistas de acción en la ciudad de Madrid.En abril de 2010 se expandió al Espacio Espora dando lugar a una presentación quincena de arte de acción, algo insólito en la escena preformativa madrileña. En el 2009 Paco Nogales se une a la labor organizativa de ARTÓN.Con el tiempo esta plataforma se ha ramificado creando un flujo de artistas desde la ciudad de Madrid a otros puntos nacionales e incluso internacionales.En este momento, y en una trayectoria que ya dura desde julio del 2009, ARTóN no posee una sede fija. Esto, en lugar de ser un handicap, lo sentimos como la ventaja de tener el mundo entero para hacer presentes nuestras sesiones.De esta manera, hemos sido invitadas a espacios dentro de la ciudad de Madrid, tales como “De Fijo a Móvil” invitados por Pepe Murciego, Espacio Espora invitados por Vanesa Viloria, “Casablanca” espacio autogestionado en el centro de la ciudad, casa privada en el barrio de Chueca… del centro de la ciudad a la sierra noroeste de Madrid invitados por BokACCIÓN en Cadalso de los Vidrios, siendo este nuestromáximo reto organizativo. Un encuentro de tres días con performances, videos, taller con Nieves Correa y presentación de proyectos.Fuera de la comunidad de Madrid hemos sido invitadas a participar en el ciclo de Arrt d Accció por Sinberifora en Valencia y Epipiderme por Nuno Oliveira en Lisboa.ARTÓN está dentro del grupo REDACCIÓN creado en Septiembre del 2010 en el I Congreso llamado USUAL. Esta es una red ibérica de proyectos de arte de acción y performance.
NUESTRA FILOSOFÍA
ARTÓN es un encuentro mensual dedicado a la práctica, investigación, divulgación y documentación del arte de acción.ARTÓN tiene una mirada amplia dentro de este arte dando cabida a propuestas híbridas entre el puro arte de acción y otras artes como la danza y otras artes escénicas.ARTÓN promueve ideas, pensamientos, emociones, sentimientos que son generados a través de propuestas arriesgadas, comprometidas y con alto grado de experimentación.ARTÓN trabaja con artistas locales, nacionales e internacionales atrayendo cada vez más la mirada y movimiento de artistas europeos y latinoamericanos.ARTÓN presenta trabajos de artistas de todas las generaciones enriqueciendo y favoreciendo la interrelación de haceres.
ESTRUCTURA DEL ENCUENTRO
ACCION BIENVENIDA: Acción conjunta entre Paco Nogales y Ana Matey. En cada uno de los encuentros se realiza una acción más o menos relacionada con la temática expuesta dentro de ella. Es el momento en el cual además de recibir a los asistentes se les entrega el programa el cual siempre tiene un alto grado de manufacturación también realizada por ambas.
PROYECCIÓN DE VIDEOACCIÓN: Mediante convocatoria abierta se realiza la selección normalmente de una sola videoacción.
PERFORMER EN RESIDENCIA: desde abril del 2011 estamos ofreciendo una residencia de una semana en la ciudad de Madrid o en la sierra noroeste dentro de la programación de la recien hermanada BokACCIÓN, con la idea de que un artista pueda realizar un site-specific work.
PERFORMANCES: Mediante convocatoria abierta e invitación se muestran los trabajos de dos o tres artistas a parte de la residencia.
ACCION COMIDITAS: Al final del encuentro se ofrece comida y bebida creando un ambiente favorable para el intercambio de opiniones y visiones generadas a lo largo de la velada.
¿Es esto sostenible?
30 min., aproximadamente.
Presento una situación que es una metáfora de lo que siento ocurre hoy en día en nuestra sociedad.
La acción se puede entender como una conversación muda.
Conversación del latín conversatio, formada por el prefijo con- (reunión), el verbo vertere (girar, cambiar, dar vueltas) y el sufijo -tio (acción y efecto).
Así que en esta reunión, pregunto
¿es esto sostenible?
¿el qué? pues esto que está aquí y allí.
Se dice que las cosas caen por su propio peso.
En la acción planteo dos situaciones de resistencia. Vamos a comprobar su sostenibilidad.
LÍNEA DE TRABAJO
En mi trabajo empleo el cuerpo para explorar los conceptos de Tiempo e Identidad. Para indagar en el tiempo, necesito de él, por esto las acciones tienden a ser duracionales. Es éste el gran valor tanto social como del individuo, tener tiempo para así poder perderlo en lo que cada uno elegimos. Yo elijo “perderlo” en mis acciones, para ganar en aquello que perdemos en el ritmo cotidiano que se vive generalmente en las grandes ciudades. Ganamos el observar los pequeños matices (o no tan pequeños) de las cosas que nos rodean. Este ejercicio de observar, de parar, nos lleva a un estado mental fuera de lo cotidiano. Es un espacio donde se genera un pensamiento más o menos nuevo de lo que nos rodea. En general se puede decir que la mente se despeja (este estado podría ser similar al de la meditación). Se apartan las nubes de contaminación social para ver un cielo más o menos azul, dependiendo del ojo que lo mire, la situación, o quien sabe que más.
Esto lo intento generar en muchas de mis acciones y normalmente con intensidad aplicada corporalmente. A veces surge la ironía.
Me interesa la búsqueda de los límites del cuerpo, y esto, y la propia vida, me lleva inevitablemente a la muerte. La muerte no como un fin sino como una transformación y como ocurre en las transformaciones algo nuevo nace.
Desde el 2004 practico butoh, esta práctica me ayuda a conocer y sentir el cuerpo, sus límites y los que mi mente le construye, un gran aprendizaje interno que fácilmente se puede aplicar hacia lo externo, lo social. Al igual que nuestra mente nos construye límites corporales, la sociedad construye límites al gran cuerpo que es la humanidad, sus ciudades, sus culturas, su pensamiento… Y como la vida está llena de poesía, en mi trabajo también la podemos encontrar.
INTRODUCCIÓ I HISTORIA D’ARTON
ARTÓN és el resultat actual de la cadena de mutacions d’una sèrie de sessions amb pretensions de mensualitat dedicades a l’art d’acció i a la videocreació.Organitzat en origen per Ana Matey, s’ha anat realitzant des de finals del 2008 a l’espai “El Carromato”. Neix amb l’idea de construir un espai on la pràctica performàtica tingui una continuïtat, un lloc on generar un debat i, a més, elaborar una mediateca amb els treballs que es presenten. ARTÓN és una plataforma per artistes d’acció a la ciutat de Madrid.
A l’abril de 2010 es va expandir a l’Espai Espora i donà lloc a una presentació quinzenal d’art d’acció, insòlit a l’escena performativa madrilenya. A l’any 2009 Paco Nogales s’uneix a la tasca organitzativa d’ARTÓN.Amb el temps aquesta plataforma s’ha ramificat creant un flux d’artistes des de la ciutat de Madrid a altres punts nacionals i inclòs internacionals.En aquests moment, i en una trajectòria que dura des de juliol del 2009, ARTÓN no te una seu fixa. Això, en comptes de ser un handicap, ho sentim com l’avantage de tenir el món sencer per fer presents les nostres sessions.
D’aquesta manera, hem sigut convidats a espais dintre de la ciutat de Madrid, com “De Fijo a Móvil” convidats per Pepe Murcielago. Espacio Espora convidats per Vanesa Viloria, “Casablanca espai autogestionat al centre de la ciutat, casa privada al barri de Chueca,.. del centre de la ciutat a la sierra noroest de Madrid convidats per BokACCIÓN en Cadalso de los Vidrios, sent aquest el nostre màxim repte organitzatiu. Una trobada de tres dies amb performances, vídeos, taller amb Nieves Correa i presentació de projectes. Fora de la comunitat de Madrid hem estat convidades a participar en el cicle d’Arrt d’Acció per Sinberifora a València i Epipiderme per Nuno Oliveira a Lisboa.
ARTÓN està dins del grup REACCIÓN creat al setembre del 2010 en el I Congres USUAL. Aquesta és una red ibèrica de projecte d’art d’acció i performance.
LA NOSTRA FILOSOFÍA
ARTÓN es una trobada mensual dedicada a la pràctica, investigació , divulgació i documentació de l’art d’acció. ARTÓN té una mirada amplia dins d’aquest art donant cabuda a propostes híbrides entre l’art d’acció i altres arts com la dansa i altres arts escèniques.
ARTON promou idees, pensaments, emocions, sentiments que son generats a través de propostes arriscades, compromeses i amb un alt grau d’experimentació.
ARTON treballa amb artistes locals, nacionals e internacionals atraient cada cop més la mirada i moviment d’artistes europeus i llatinoamericans.
ARTÓN presenta treballs d’artistes de totes les generacions enriquint i afavorint la interrelació de maneres de fer.
ESTRUCTURA DE LA TROBADA ACCIÓ BENVINGUDA: Acció conjunta entre Paco Nogales i Ana Matey. A cada una de les trobades es fa una acció més o menys relacionada amb la temàtica exposada dintre seu. És el moment en el qual a més de rebre als assistents se els hi entrega el programa el qual sempre te un alt grau de manufacturació també realitzada per ambdues.
PROJECCIÓ DE VIDEOCREACCIÓ: Mitjançant convocatòria oberta es realitza la selecció normalment d’un sola videocreació.
PERFORMER EN RESIDÈNCIA: des d’abril de 2011 estem oferint una residència d’una setmana a la ciutat de Madrid o a la serra noroeste dintre de la programació de BokACCIÓN, amb la idea de que un artista pugui realitzar un site-specific work.
PERFORMANCES: Mitjançant convocatòria oberta i invitació es mostren els treballs de dos o tres artistes a part de la residència.
ACCIÓ COMIDITAS: Al final de la trobada s’ofereix menjar i beguda creant un ambient favorable per l’intercanvi d’opinions i visions generades al llarg de la vetllada.
Ana Matey (Madrid, 1978) és una reconeguda artista multidisciplinària de l’escena madrilenya dins de l’àmbit de l’art d’acció. Les seves especialitats abracen la performance, el vídeo i la fotografia. El cos és la seva principal matèria de treball, mitjançant el qual explora els conceptes de temps i identitat.
Biografia
A llarg de la seva carrera, Ana Matey ha participat en festivals internacionals com “I-Fabrik”, a Maastricht; “Verda Utopio”, a Normandia; “Absurd Hangings”, en Lyme Reguis o l’últim “Preavis de desoder urbain” a Marsella. I nacionals com “Accion!MAD”, “EBENT”, “MEM”, “Arrt d accció”, “Poeticas por una vida”, etc.-Així mateix, ha presentat el seu treball en exposicions col·lectives i individuals a països com Espanya, Alemanya, Itàlia, Portugal, Franca, Holanda, Anglaterra i -Mèxic.El seu treball ha estat seleccionat i exposat a Museus, galeries i espais alternatius com el Museu de la Universitat d’Alacant, el Museu d’Albacete, el Museu d’Art Contemporani Conde Duque a Madrid, Off Límits, Kubiko, Menosuno, Espora, entre d’altres.La seva passió per les tècniques fotogràfiques més primitives li han valgut la presència a nombroses ponències i tallers. Ara mateix, organitza i comissaria “ARTe en acciON (ARTÖN), un cicle de sessions mensuals dedicades al cultiu de la performance a la ciutat de Madrid.De forma paral·lela a la seva creació treballa com a fotògrafa freelance. Entre el 2005 i 2009 treballa gestiona l’estudi fotogràfic i espai multidisciplinar El carromato en el Barri de las Letras de Madrid.Ha participat a fires com EntreFotos 07’ i 08’, Tentacions en la Casa de vacas de El retiro i Juvenalia amb la Fundació de Temas de Arte.Els seus treballs han estat publicats a revistes, diaris i llibres: Triángula del Arte, FV, Tentaciones, La Fotografía, SuperFoto, UrbanCatarsis, Calle20, Arteyaparte, Experimenta, Comercio Digital, La voz de Asturias, La Nueva España, Arte Fotográfico, Staf Magazine, 10×10 1…
“El meu treball són petites investigacions a l’entorn de preocupacions personals sobre el temps i la identitat a la nostra societat. Generalment llanço les meves pròpies incògnites sobre la nostra manera de viure. Per això faig servir tots els mitjans que tinc a la mà, el primer el meu cos, el que sempre m’acompanya, a través del qual sento i penso el món… amb ell i a través d’ell inicio la investigació diària de la vida.Construeixo imatges poètiques a través de la resistència corporal, la ironia, la intensitat i el silenci.”
Es això sostenible?
30 min., aproximadament
Presento una situació que és una metàfora del que sento que avui dia en la nostra societat.
L’acció es pot entendre com una conversa muda. Conversa del llatí conversatio, formada pel prefix con- (reunió), el verb vertere (girar, canviar, donar voltes) i el sufix -tio (acció i efecte)
Així que en aquesta reunió, pregunto.
Es això sostenible?
El què?
Doncs això que està aquí i allà.
Es diu que les coses cauen per el seu propi pes.
En l’acció platejo dos situacions de resistència.
Anem a comprovar la seva sostenibilitat.
LÍNIA DE TREBALL
En el meu treball faig servir el cos per explorar els conceptes de Temps i Identitat. Per indagar en el temps, necessito tenir-ne, per això les accions tendeixen a ser duradicionals. En aquest el gran valor tant social com l’individu tenir en compte per així poder perdre en allò que cadascun elegeix. Jo elegeixo “perdre” en les meves accions, per guanyar. En això que perdem en el ritme quotidià que es viu generalment en les grans ciutats. Aquest exercici d’observar, de parar, ens porta a un estat mental fora d’allò quotidià. És un espai on es genera un pensament més o menys nou de tot el que en rodeja. En general es pot decidir que la ment es revela (aquest estat podria ser similar al de la meditació). S’aparten els núvols de contaminació social per veure un cel més o menys blau, depenent l’ull que ho miri, la situació o qui sap que més.
Això ho intento generar en moltes de les meves accions i normalment amb intensitat aplicada corporalment. A vegades sorgeix la ironia.
M’interessa la recerca dels límits del cos, i això, i la pròpia vida, em porta inevitablement a la mort. La mort no com un fi si no com una transformació. I com passaven en les transformacions alguna nova neix.
Des de el 2004 practico butoh, aquesta pràctica m’ajuda a conèixer i sentir el cos, els seus límits i els que la meva ment construeix, un gran aprenentatge intern que fàcilment es pot aplicar cap a lo extern, lo social. Igual que la nostra ment ens construeix límits corporals, la societat construeix límits al gran cos que es la humanitat, les seves ciutats, les cultures, el seu pensament… I com que la vida està plena de poesia, en el meu treball en podem trobar.
