Programa de formaci\u00f3 i reflexi\u00f3 entorn les pr\u00e0ctiques perform\u00e0tiques. Durant tres mesos, les darreres tend\u00e8ncies a l\u2019art de performance, el xenofeminisme o les partitures textuals i la relaci\u00f3 del concepte de performativitat amb la mediaci\u00f3, la literatura, la imatge o el g\u00e8nere es donar\u00e0 cita en un programa de confer\u00e8ncies d\u2019acc\u00e9s lliure.<\/p>\n
Lloc i hora: Taller 2. NauEstruch. L’Estruch. Sant Isidre, 140. 18.00 h<\/p>\n
22\/03\u00a0PEDRO ALBERTO CRUZ. Apropiaci\u00f3 i desconstrucci\u00f3 dels discursos de poder en la performance contempor\u00e0nia*<\/strong><\/p>\n Un recorregut per alguns noms claus de la performance contempor\u00e0nia -Tania Bruguera, Regina Jos\u00e9 Galindo, Santiago Sierra o Andrea Fraser- des dels quals s’analitzar\u00e0 com les pr\u00e0ctiques \u00e0rtiques performatives han monetitzat les estrat\u00e8gies de poder sist\u00e8miques per, posteriorment, desconstruir-les i reorientar-les cap a fins a obertament cr\u00edtics.<\/p>\n Pedro A. Cruz S\u00e1nchez \u00e9s professor d’art contemporani a la Universitat de M\u00farcia, cr\u00edtic i te\u00f2ric de l’art i poeta. Entre els seus llibres destaquen: \u201cMarcel Duchamp. La sombra y lo femenino\u201d (Bellaterra, 2016); \u201cArte y performance. Una hist\u00f3ria desde las vanguardias hasta la actualidad\u201d (Akal, 2021); i \u201cRaza, g\u00e9nero y moral. Lo limpio y lo sucio en el arte contempor\u00e1neo\u201d (Abada, 2023).<\/p>\n 19\/04\u00a0JUDIT VIDIELLA. El recurs de la performance: usos de la mediaci\u00f3 en l’era de la performativitat<\/strong><\/p>\n El recurs de la performance ha esdevingut un imperatiu de participaci\u00f3 en l\u2019era de les tecnologies digitals, els contextos de mediaci\u00f3 art\u00edstica o les pr\u00e0ctiques perform\u00e0tiques, entre d\u2019altres. Els fluxos d\u2019acci\u00f3 posen en joc l\u2019efic\u00e0cia, efici\u00e8ncia i efectivitat (performativitat) de les accions per intervenir d\u2019una manera sostinguda en el m\u00f3n.<\/p>\n Judit Vidiella \u00e9s llicenciada (1999) i Doctora (2009) en Belles Arts. Actualment, \u00e9s docent a l\u2019Escola Universit\u00e0ria ERAM (UdG) al Grau en Audiovisuals i Multim\u00e8dia, al Grau en Arts Esc\u00e8niques i el Grau en Moda. Interessada en Pedagogies Culturals, Estudis de Performance, Investigaci\u00f3 Educativa Basada en les Arts, Teories del Cos i Pr\u00e0ctiques Feminismes.<\/p>\n 26\/04\u00a0ANDREA SOTO CALDER\u00d3N. Imatges i performativitat<\/strong><\/p>\n La for\u00e7a de les imatges no t\u00e9 a veure tant amb la seva capacitat per representar la realitat, com\u00a0amb introduir una forma que permeti imaginar una altra manera d’exist\u00e8ncia. Una imatge sempre \u00e9s relacional, es forma en el seu trajecte, s’alimenta de maneres de fer, d’experi\u00e8ncies sensibles i tenen una incid\u00e8ncia alta en l’organitzaci\u00f3 de la nostra vida quotidiana. Per aix\u00f2 \u00e9s important analitzar les restes resistents per contestar la realitat.<\/p>\n Andrea Soto Calderon \u00e9s doctora en Filosofia, professora d’Est\u00e8tica i Teoria de l’Art. Realitza un projecte de recerca al voltant dels funcionaments de les imatges a La Virreina Centre de la Imatge, a Barcelona. Entre les seves publicacions destaca el llibre Le travail des images juntament amb Jacques Ranci\u00e8re; La performativitat de les imatges; Imaginaci\u00f3 material i Imatges que resisteixen. La genealogia com a m\u00e8tode cr\u00edtic.<\/p>\n 03\/05\u00a0HENAR RIVI\u00c8RE. Escriptures performatives, partitures conceptuals: les arts d\u2019acci\u00f3 de Fluxus i Zaj<\/strong><\/p>\n Les pr\u00e0ctiques de Fluxus i Zaj van tenir un fort vessant escriptural, no nom\u00e9s perqu\u00e8 les instruccions per a les seves accions es fixessin en textos escrits sin\u00f3, sobretot, perqu\u00e8 aquests textos s\u00f3n en si mateixos espais d’experimentaci\u00f3 performativa i conceptual amb el llenguatge i la visualitat de l’escriptura.<\/p>\n Henar Rivi\u00e8re \u00e9s professora al Departament d’Hist\u00f2ria de l’Art de la Universitat Complutense de Madrid i ha estat Responsable de Recerca i Projectes al Archivo Lafuente de Santander. Els seus temes de recerca giren al voltant de l’art i la m\u00fasica d’acci\u00f3, l’escriptura experimental, la noci\u00f3 d’arxiu i l’art correu o mail art.<\/p>\n 10\/05\u00a0OSCAR ABRIL ASCASO. Per qu\u00e8 dieu \u201cperformatiu\u201d quan voleu dir \u201cperform\u00e0tic\u201d?: una introducci\u00f3 obliqua al concepte de performativitat.<\/strong><\/p>\n El professor Jon McKenzie va pronosticar que el segle XXI seria el segle de la performativitat. Aix\u00ed, des de mitjans dels anys noranta del segle passat, el gir performatiu ha anat incorporant els estudis de performance en els contextos acad\u00e8mics i el mateix concepte de performativitat ha esdevingut una variable troncal en la lectura dels processos culturals, socials i pol\u00edtics contemporanis.<\/p>\n Oscar Abril Ascaso \u00e9s historiador de l’art i activista cultural. Especialitzat en pr\u00e0ctiques perform\u00e0tiques i estudis de la performativitat contempor\u00e0nies, ha desenvolupat una traject\u00f2ria curadorial que travessa les arts visuals, sonores i digitals. Entre altres responsabilitats, ha estat director de sectors culturals i innovaci\u00f3 de Barcelona. Actualment, \u00e9s coordinador de CLUB9 i curador de la NauEstruch de l\u2019Estruch.<\/p>\n 17\/05\u00a0LAURA LLEVADOT. Good luck with your gender: performativitat i difer\u00e8ncia sexual<\/strong><\/p>\n La difer\u00e8ncia sexual \u00e9s un dispositiu pol\u00edtic que ens precedeix i ens fereix. Aprenem, performativament a ser homes o dones. A escala te\u00f2rica podem desnaturalitzar-lo, el podem q\u00fcestionar, i tanmateix, a la pr\u00e0ctica, el seguim performant en les relacions socials, amoroses i sexuals. Malauradament el g\u00e8nere no s\u2019aboleix. El g\u00e8nere es deconstrueix. Per\u00f2 cal lucidesa i coratge per identificar els llocs on, inconscientment o no, seguim exercint la viol\u00e8ncia que emana del dispositiu. Good luck with your gender.<\/p>\n Laura Llevadot \u00e9s professora de Filosofia Contempor\u00e0nia a la Universitat de Barcelona. Ha centrat la seva tasca investigadora en el pensament contemporani, especialment en el postestructuralisme franc\u00e8s. Actualment, dirigeix la col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019assaig \u00abPensament pol\u00edtic postfundacional\u00bb, de l\u2019editorial Gedisa, de la qual ha signat el volum Jacques Derrida: democr\u00e0cia i sobirania (Gedisa, 2019). Recentment, ha publicat l\u2019assaig Mi herida exist\u00eda antes que yo. Feminismo y cr\u00edtica de la diferencia sexual (Tusquets, 2022).<\/p>\n 31\/05\u00a0ELOY FERN\u00c1NDEZ PORTA. Performance i Cr\u00edtica Cultural<\/strong><\/p>\n La teoria cr\u00edtica i l\u2019art performativa s\u00f3n disciplines que tenen nombrosos aspectes en com\u00fa, com ara la import\u00e0ncia de l\u2019elocuci\u00f3, l’orat\u00f2ria o el ritme. En parlarem amb exemples i pr\u00e0ctiques que van des de Martha Rosler fins a Laurie Anderson.<\/p>\n Eloy Fern\u00e1ndez Porta \u00e9s Doctor en Humanitats per la UPF, amb Premi Extraordinari de Doctorat. Ha publicat a Anagrama assaigs com \u20acRO$ (Premio Anagrama), Los brotes negros i Medianenas & Milhombres. Ha traslladat els seus textos a l\u2019spoken word en col\u00b7laboracions amb Agust\u00edn Fern\u00e1ndez Mallo, Jose Rosell\u00f3, Miriam Reyes i Eloi Isern, i amb el mon\u00f2leg teatral Granito del Nuevo Mundo.<\/p>\n 07\/06\u00a0AL\u00cdCIA AR\u00c9VALO. Xenofeminisme. Escoltes i resson\u00e0ncies hipersticionals<\/strong><\/p>\n Mitjan\u00e7ant un viatge a trav\u00e9s de la ficci\u00f3 i una constel\u00b7laci\u00f3 de pr\u00e0ctiques sonores que tracen nous imaginaris, estudiar\u00e9 la creaci\u00f3 de futurs en clau xenofeminista. Dur\u00e9 a terme una an\u00e0lisi d’escoltes que ens projecten m\u00e9s enll\u00e0 del que \u00e9s hum\u00e0 mitjan\u00e7ant les noves tecnologies, IAs i l’expansi\u00f3 dels nostres cossos i g\u00e8neres per mitj\u00e0 del so.<\/p>\n Alicia Ar\u00e9valo \u00e9s artista, comissarie i investigadore centrada en g\u00e8nere i tecnologia. Est\u00e0 realitzant una tesi doctoral a la UB sobre Xenosonoritat i construcci\u00f3 de futuritats queer i interesp\u00e8cie. Ha impartit classes i pon\u00e8ncies al CCCB, UB, LCI i Reial Cercle Art\u00edstic de Barcelona.<\/p>\n 14\/06\u00a0JOAN CASELLAS. L\u2019art d\u2019acci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 del temps i l\u2019espai<\/strong><\/p>\n A cavall dels segles XX i XXI l\u2019art d\u2019acci\u00f3 va buscar un perfil propi dins les arts multim\u00e8dia i interm\u00e8dies a l’hora que va treballar per la seva dignificaci\u00f3 art\u00edstica i laboral m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019an\u00e8cdota provocativa.<\/p>\n Joan Casellas \u00e9s artista pl\u00e0stic, d\u2019acci\u00f3 i fot\u00f2graf documentalista. Creador de l\u2019Arxiu Aire (1992 al 2020) centrat en l\u2019art d\u2019acci\u00f3, de 2005 al 2019 va organitzar la trobada internacional d\u2019art d\u2019acci\u00f3\u00a0La\u00a0Muga Caula.\u00a0Ha\u00a0publicada multitud\u00a0d\u2019articles sobre l\u2019art d\u2019acci\u00f3 en general i Marcel Duchamp en particular.<\/p>\n *Aquesta xerrada es far\u00e0 en videoconfer\u00e8ncia a les 17.00h<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Programa de formaci\u00f3 i reflexi\u00f3 entorn les pr\u00e0ctiques perform\u00e0tiques. Durant tres mesos, les darreres tend\u00e8ncies a l\u2019art de performance, el xenofeminisme o les partitures textuals i la relaci\u00f3 del concepte de performativitat amb la mediaci\u00f3, la literatura, la imatge o … Continue reading