\u2014 per part del col\u00b7lectiu Nicomedes Mendes (que, per si no ho sab\u00edeu, agafen el nom de l’\u00faltim botx\u00ed de Barcelona)? Un esfor\u00e7 ingent totalment incongruent per unes jornades aix\u00ed \u2014i per tant, totalment adequat: tot el que provoqui curt-circu\u00efts, tot el que trastoqui, tot el que vagi a la impensada \u00e9s territori hacmori\u00e0 i xargay\u00e0, o xarmori\u00e0, o hacgay\u00e0, esclar. Comencem b\u00e9: comen\u00e7a el fracassart.\u00a0<\/span><\/p>\n*<\/span><\/p>\nQuina patxoca, un ring al bell mig del pati de la Virreina!\u00a0 Quina alegria, un espai dedicat al descontrol, un rac\u00f3 alliberat de la supremacia de l’excel i de la marca personal, una tarima elevada als quatre vents on no s’hi afirmi l’excel\u00b7l\u00e8ncia, la fama ni el progr\u00e9s!\u00a0 Si es planta un ring a peu de carrer \u2014al peu de la Rambla manifestada, de la ciutat atrafegada i alienada\u2014, a banda del que hi passa dalt hi pot passar tot el que passa pel carrer \u2014curiosos, badocs i despistats, els que reguen la ciutat, la gossa Tamariu que interv\u00e9 amb algun lladruc, com les campanes o les llaunes de cervesa quan s’obren, que tamb\u00e9 van salpebrant el vespre\u2014, i \u00e9s per aix\u00f2 que el 1992 s’hi va plantar un ring, a peu del carrer, en homenatge a Arthur Cravan, el poeta boxador, i \u00e9s per aix\u00f2 que s’hi torna a plantar ara, per\u00f2 a aquell homenatge se n’hi afegeix un altre, o dos, o m\u00e9s aviat cap o l’ant\u00edtesi de tot homenatge \u2014s\u00ed, m\u00e9s aviat aix\u00f2.\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n*<\/span><\/p>\nAquest divendres 3 d’octubre del 2025 a dalt del ring s’hi ha llen\u00e7at insecticida contra la paparra del sentit, s’hi ha trobat la secta anti-sect\u00e0ria dels anti-anti-anti-anti-sistem\u00e0tics, la colla de la parap\u00e8mia i de l’embolica que fa fort, els del com m\u00e9s serem m\u00e9s riurem i qui dugui metr\u00f2nom i tiral\u00ednies s’ha etivocat: cap al recinte firal falta gent!\u00a0<\/span><\/p>\nAquest divendres 3 d’octubre del 2025 a dalt del ring, per comen\u00e7ar, amb guitarra el\u00e8ctrica, arquet, micros, meg\u00e0fon i un <\/span>loopstation<\/span><\/i> la Pia Sommer compon en directe i aixeca tota un arquitectura sonora que omple el buit del pati de la Virreina; despr\u00e9s l’Enric Casasses treu del cab\u00e0s un poema seu del 1987 dedicat a Cravan, recorda el poema obituari que li va dedicar a Hac Mor a partir del seu cl\u00e0ssic \u00abAquest poema no vol dir res, i tanmateix ja ha dit massa\u00bb, i a la seva divisa \u00abLa perfecci\u00f3 \u00e9s feixista\u00bb hi contraposa un poema que acaba dient \u00abEl piny\u00f3 \u00e9s la perfecci\u00f3 del pi\u00bb; llavors s’enfila la Barbara Held i improvisa amb la flauta travessera sobre una base pre-gravada; i vet aqu\u00ed que arriba el Pere Noguera amb tres grans rodones de feltre blanc, negre i vermell, sis bols de terrissa i tres bombetes i es posa a fer una ars combinat\u00f2ria totalment anti-lul\u00b7liana; aleshores la Maria Sevilla, amb la seva veu i maquinetes, anuncia que, a partir del \u00abAra que dos i dos ja no seran quatre\u00bb hacmori\u00e0, far\u00e0 un \u00abIntent de demostraci\u00f3 matem\u00e0tic del concepte d’infrapoesia\u00bb, i ho fa, i sentim l’Esther Xargay en <\/span>loop<\/span><\/i>, i ens porta fins a l’hotel d’infinites habitacions on cada poema \u00e9s un perill per a la poesia; just en aquell moment surt l’Albert Vidal vestit de boxador a llegir-nos un text amb la for\u00e7a dels recursos infinits del seu virtuosisme interpretatiu, tot per acabar convertint la concurr\u00e8ncia en un gran c\u00e0ntic; l’entrada del Roger Pel\u00e0ez \u00e9s estrepitosa, el sentim contra la lona gaireb\u00e9 abans de veure’l i de seguida s’aixeca per aprofitar que fa segons que cant\u00e0vem per continuar cantant plegats les seves proclames goliardesques i reclamar unes noves croades per restituir prepucis a Terra Santa mentre a la pantalla institucional de darrere seu l’esperit morgay\u00e0 fa de les seves i dispara espont\u00e0niament uns v\u00eddeos de gegants de la diada de Santa Eul\u00e0lia; el final de festa \u00e9s el Llapispanc armat de reverb, caos i llentiscle, encarnant fidedignament l’actitud desmanegada i incontrolable de les revistes caminades del Carles i l’Esther.\u00a0<\/span><\/p>\n*<\/span><\/p>\nQuina gran segona\/primera jornada! Quina gran primera\/segona jornada! Quin gran comen\u00e7ament\/continuaci\u00f3 del m\u00f3n xarmori\u00e0! Quines ganes que siguin les set de la tarda del sis de novembre per tornar-hi!<\/span><\/p>\nMart\u00ed Sales<\/strong><\/p>\nImatge:\u00a0‘Portraits and Selfportraits’ (1997) \u00a9Ramon Guimaraes<\/p>\n
\n\n
<\/p>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
\n
Ver esta publicaci\u00f3n en Instagram<\/div>\n<\/div>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.tea-tron.com\/mambo\/blog\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/Ester-Xargay-i-Carles-Hac-Mor_0.jpg\")
<\/p>\n