![\"\"](\"http:\/\/www.tea-tron.com\/murotron\/blog\/wp-content\/uploads\/2023\/06\/yvon.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Retrospectiva Yvonne Rainer | Del 8 al 22 de juny a la Filmoteca de Catalunya<\/strong><\/p>\n La retrospectiva recupera l\u2019obra completa, recentment restaurada, de la ballarina, core\u00f2grafa i cineasta, figura cabdal de l\u2019avantguarda art\u00edstica nord-americana dels anys setanta i vuitanta. En el marc de la Mostra de Films de Dones, la Filmoteca acull el cicle \u2018Persist\u00e8ncies f\u00edlmiques\u2019, amb films de den\u00fancia social que impliquen col\u00b7lectius feministes, professionals del cinema, obreres i activistes.<\/em><\/p>\n Abans de dedicar-se al cinema, Yvonne Rainer (San Francisco, 1934) ja s\u2019havia consolidat com una ballarina i core\u00f2grafa pionera a introduir a la dansa instal\u00b7lacions d\u2019art visual, gestos aleatoris i moviments quotidians com caminar o c\u00f3rrer. Als anys setanta s\u2019involucra en temes socials i pol\u00edtics com el feminisme o la Guerra del Vietnam i, conven\u00e7uda que el llenguatge cinematogr\u00e0fic \u00e9s l\u2019idoni per transmetre aquestes inquietuds, es converteix en cineasta.<\/p>\n Els set llargmetratges que va dirigir entre el 1972 i el 1985 tracten temes com el poder pol\u00edtic, el terrorisme, l\u2019opressi\u00f3, la sexualitat l\u00e8sbica, la menopausa o el c\u00e0ncer de mama. Rainer tamb\u00e9 trasllada la seva actitud subversiva a la pantalla amb un cinema experimental amb el qual desafia el p\u00fablic amb una textura densa d\u2019idees i una visi\u00f3 cr\u00edtica del mateix cinema que dinamita tant les estructures dram\u00e0tiques convencionals com les representacions emocionals que dicta la tradici\u00f3 hollywoodenca.<\/p>\n Els set films d\u2019Yvonne Rainer, restaurats recentment, permeten capbussar-se de manera profunda en l\u2019obra f\u00edlmica d\u2019una autora que situa en el centre la voluntat de treballar la ruptura de les convencions f\u00edlmiques preexistents i la invenci\u00f3 d\u2019un llenguatge cinematogr\u00e0fic m\u00e9s propici per a executar el seu discurs.<\/p>\n El seu primer llargmetratge,\u00a0Lives of performers<\/em>\u00a0(1972) obre el cam\u00ed a all\u00f2 que seran les seves cerques m\u00e9s importants: la subversi\u00f3 del discurs narratiu, la ruptura amb el model d\u2019identificaci\u00f3 amb els personatges i el flux continu d\u2019esdeveniments. Com ella mateixa explica a\u00a0La narrativa al mal servicio de la identidad\u00a0<\/em>(1991), s\u2019interessa per films \u201cen els quals a cada escena haurem de decidir de nou les prioritats de mirar i escoltar\u201d. En les seus sis llargmetratges seg\u00fcents aprofundeix en aquestes cerques i explora tem\u00e0tiques pol\u00edtiques i socials com l\u2019imperialisme, la identitat, l\u2019amor rom\u00e0ntic, el privilegi o l\u2019envelliment.<\/p>\n La seva exploraci\u00f3 en la representaci\u00f3 de les dones, l\u2019activisme radical i les lluites personals han consolidat Yvonne Rainer com una artista essencial de l\u2019avantguarda estatunidenca.<\/p>\n