![\"\"](\"https:\/\/www.tea-tron.com\/murotron\/blog\/wp-content\/uploads\/2025\/02\/delgreco.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Dolors Miquel, Albert Roig i Lucia del Greco | Del 20 de febrero al 9 de mar\u00e7 a la Fundaci\u00f3 Brossa de Barcelona<\/strong><\/p>\n Lucia Del Greco dirigeix aquest viatge esc\u00e8nic sobre la crueltat, la bellesa i la viol\u00e8ncia, acompanyant la veu protagonista en els seus laberints identitaris privats.<\/strong><\/p>\n La directora Lucia Del Greco s\u2019endinsa en l\u2019univers de Dolors Miquel per construir atmosferes que retornen a l\u2019espectador la bellesa i la viol\u00e8ncia de l\u2019imaginari po\u00e8tic de l\u2019autora. Explora la crueltat, la vigil\u00e0ncia, la ingenu\u00eftat i la inevitabilitat de la mort, abra\u00e7ant el constant canvi de forma de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 en el temps i en l\u2019espai. Aqu\u00ed, mirar \u00e9s, per si mateix, un acte bell i violent.<\/p>\n Entre ovelles, escorxadors, esquelles i presagis ancestrals, guiada per la filosofia grega neoplat\u00f2nica, les metamorfosis ovidianes i l\u2019infern dantesc, la proposta esc\u00e8nica dirigeix una mirada cr\u00edtica a una societat que es desintegra. Despr\u00e9s, amb les paraules de Dolors Miquel sobre el m\u00f3n, ens preguntem si encara hi ha lloc per all\u00f2 que \u00e9s petit, fr\u00e0gil i secular. SINOPSI Poblada de glaciars antics, roques metam\u00f2rfiques i algues marines, presenta un m\u00f3n sotm\u00e8s a un sistema de vigil\u00e0ncia que vol definir estrictament els l\u00edmits d\u2019all\u00f2 que \u00e9s hum\u00e0, d\u2019all\u00f2 que \u00e9s leg\u00edtim, d\u2019all\u00f2 que t\u00e9 un valor.<\/p>\n En els sis episodis que componen la dramat\u00fargia de l\u2019espectacle, trobem diversos fils conductors, entre ells el constant canvi de forma dels \u00e9ssers vius, el q\u00fcestionament de la identitat, la crueltat gen\u00e8tica que portem dins i, finalment, l\u2019amor com l\u2019\u00fanica for\u00e7a generadora de vida.<\/p>\n Hem entrat en el m\u00f3n de Dolors Miquel. Tenim al davant un mosaic d\u2019identitats i pensaments m\u00faltiples i fragmentats. Abracem la temptaci\u00f3 metam\u00f2rfica pr\u00f2pia de tots els \u00e9ssers vius.<\/p>\n SOBRE \u201cMATA\u2019M PSICOSI\u201d<\/strong> LUCIA DEL GRECO<\/strong> DOLORS MIQUEL I ABELL\u00c0<\/strong>
\nI tanquem els ulls.
\nI toquem falgueres amb les mans.
\nI res m\u00e9s.<\/p>\n
\n<\/strong>Mata\u2019m psicosi \u00e9s una realitat cruel, vora\u00e7, psic\u00f2tica, en cont\u00ednua metamorfosi.<\/p>\n
\nDolors Miquel es defineix a ella mateixa com \u201cuna s\u00fabdita de la poesia, una enamorada del coneixement, una rapsoda visceral i una mam\u00edfera espiritual\u201d. I\u00a0Mata\u2019m psicosi<\/em>\u00a0\u00e9s una porta d\u2019entrada que ens convida a recon\u00e8ixer-hi tots aquests atributs: \u00e9s l\u2019obra d\u2019una autora posse\u00efda. Dins de la seva psicosi l\u00facida i delirant: \u201cSocorre\u2019m m\u00f3n no hum\u00e0\u201d, demana a crits l\u2019autora, que tamb\u00e9 viu la seva particular metamorfosi quan de Dolors passa a convertir-se en Lola, canviant aix\u00ed el seu nom art\u00edstic. Aquest canvi coincideix amb el temps d\u2019escriptura de l\u2019obra\u00a0Mata\u2019m psicosi<\/em>: la transformaci\u00f3 es va produir aproximadament entre el 3 de juny de 2021 i el 12 de mar\u00e7 de 2022, \u201cmoment en qu\u00e8 repr\u00e8n l\u2019\u00e9sser Dolors en una torsi\u00f3 metaf\u00edsica impossible per a ments euclidianes\u201d.<\/p>\n
\nDirectora i dramaturga italiana que treballa entre Roma i Barcelona. Ha estudiat Literatura i Filologia a la Universitat La Sapienza i ha continuat la seva carrera acad\u00e8mica amb un doctorat en Literatura Comparada a la Universitat d\u2019Oxford. Tamb\u00e9 ha estudiat escriptura i direcci\u00f3 a l\u2019Institut del Teatre de Barcelona.
\nHa adaptat i dirigit \u201cHeart\u2019s Desire\u201d de Caryl Churchill (Teatre Tantarantana & Sala Beckett, 2022), ha dirigit \u201cEls Encantats\u201d de David Plana (Sala Beckett, 2023), juntament amb un grup de divuit adolescents ha creat l\u2019obra \u201cSi no puc ballar no \u00e9s la meva revoluci\u00f3\u201d (Teatre Lliure 2024), i ha estat seleccionada com a directora per al projecte Emerging European Dramaturgy al Teatre Nacional de Catalunya en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Com\u00e9die de Reims, Fran\u00e7a (Com\u00e9die de Reims, 2024). Actualment, est\u00e0 treballant en l\u2019adaptaci\u00f3 i posada en escena de \u201cPura Passi\u00f3\u201d d\u2019Annie Ernaux, que s\u2019estrenar\u00e0 al festival Temporada Alta a l\u2019octubre i far\u00e0 temporada pel novembre al Teatre Akad\u00e8mia (Barcelona).
\nHa estat guardonada com a Artista Revelaci\u00f3 als Premis de la Cr\u00edtica d\u2019Arts Esc\u00e8niques el 2023.<\/p>\n
\n\u00c9s poeta, escriptora i professora d\u2019ensenyament secundari.
\nEntre els nombrosos llibres de poemes en catal\u00e0, destaquen:\u00a0El vent i la casa tancada<\/em>\u00a0(1990),\u00a0Llibre dels homes<\/em>\u00a0(1998),\u00a0Transgredior<\/em>\u00a0(1999),\u00a0Haikus del camioner<\/em>\u00a0(1999),\u00a0Gitana Roc<\/em>\u00a0(2000),\u00a0Mos de gat<\/em>\u00a0(2002),\u00a0Amb capell<\/em>\u00a0(2003),\u00a0Ver7s de la terra<\/em>\u00a0(2004),\u00a0AIO\u00c7\u00a0<\/em>(2004) i\u00a0Missa pagesa<\/em>\u00a0(2006). En la narrativa destaquen Maruja\u00a0Reyes soc jo<\/em>\u00a0(1992), i l\u2019assaig de poesia catalana medieval:\u00a0Cap home \u00e9s visible<\/em>\u00a0(2010).
\nAl llarg de la seva carrera ha obtingut diferents premis: Premi Rosa Leveroni (1989), Premi Ciutat de Barcelona de poesia (2005), Premi Gabriel Ferrater (2006) i Premi Alfons el Magn\u00e0nim Val\u00e8ncia de Poesia (2011 i 2012).<\/p>\n