![\"\"](\"https:\/\/www.tea-tron.com\/murotron\/blog\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Captura-de-pantalla-2025-03-26-174544.png\")
<\/p>\n<\/p>\n
Alexandra Laudo – 9 i 10 d’abril a La Fundaci\u00f3 Brossa<\/strong><\/p>\n Una confer\u00e8ncia performativa sobre el temps i la hist\u00f2ria dels rellotges creada i dirigida per Alexandra Laudo, que \u00e9s alhora una exposici\u00f3 narrada d\u2019art contemporani que culmina amb un petit \u00e0pat col\u00b7lectiu.<\/strong><\/p>\n An intellectual history of the cloc<\/em>k \u00e9s una confer\u00e8ncia performativa que parla sobre el temps i sobre com el mesurem. Parla de com, al llarg de la hist\u00f2ria, a trav\u00e9s de convencions i instruments, hem anat convertint quelcom tan abstracte i subjectiu com \u00e9s l\u2019experi\u00e8ncia de la temporalitat en un fet compartit i en un instrument d\u2019organitzaci\u00f3 i homogene\u00eftzaci\u00f3 social. SINOPSI<\/strong> ALEXANDRA LAUDO<\/strong>\u00a0(Barcelona, 1978)
\nLa pe\u00e7a \u00e9s tamb\u00e9 una exposici\u00f3 d\u2019art contemporani en la qual les obres no es despleguen en l\u2019espai sin\u00f3 en el temps, a trav\u00e9s de la narraci\u00f3. Un acte de\u00a0storytelling<\/em>\u00a0amb moments d\u2019acci\u00f3 que investiga les possibilitats de comissariar una exposici\u00f3 art\u00edstica sense obres d\u2019art.<\/p>\n
\nFa molts anys, les persones observaven el cel per saber aproximadament quina hora era, i feien servir refer\u00e8ncies temporals vagues per quedar amb alg\u00fa. Proposaven trobar-se \u201cal migdia\u201d o \u201cquan es faci fosc\u201d, i a vegades esperaven unes quantes hores fins que la persona amb qui havien quedat arribava. Fa segles, quan els rellotges eren d\u2019aigua o de sorra, alg\u00fa havia de romandre despert durant la nit per mantenir-los en funcionament. Fa molt temps, abans que se sistematitzessin els registres civils, moltes persones no sabien exactament quants anys tenien, ni quin dia exacte era el seu aniversari. Fa uns anys, la comunitat cient\u00edfica va crear un rellotge at\u00f2mic tan prec\u00eds que no s\u2019avan\u00e7ar\u00e0 ni s\u2019endarrerir\u00e0 ni un sol segon en 15.000 milions d\u2019anys.<\/p>\n
\n\u00c9s comiss\u00e0ria d\u2019art. Formalitza els seus projectes comissarials a trav\u00e9s d\u2019exposicions, per\u00f2 tamb\u00e9 de confer\u00e8ncies performatives, videoassajos, publicacions i p\u00f2dcasts. En els seus projectes ha explorat tem\u00e0tiques diverses, com ara la hist\u00f2ria de la mirada i la seva relaci\u00f3 amb l\u2019evoluci\u00f3 dels aparells tecnol\u00f2gics; l\u2019experi\u00e8ncia del temps i les pol\u00edtiques que el regulen; les manifestacions art\u00edstiques que s\u00f3n dissidents respecte a la tradici\u00f3 oculocentrista i la societat hipervisual; l\u2019estatus del son i el temps de descans en el paradigma de productivitat i consum 24\/7; l\u2019\u00fas del text i l\u2019oralitat en les arts visuals, aix\u00ed com els espais d\u2019intersecci\u00f3 entre la pr\u00e0ctica art\u00edstica i la literatura, entre altres q\u00fcestions.
\nLa seva investigaci\u00f3 sobre la possibilitat d\u2019introduir l\u2019oralitat, la peformativitat i la narraci\u00f3 en la mateixa pr\u00e0ctica comissarial l\u2019ha duta a desenvolupar diferents confer\u00e8ncies performatives, entre les quals es troben\u00a0An intellectual history of the clock<\/em>\u00a0(2016),\u00a0How to observe a nocturnal sky<\/em>\u00a0(2019),\u00a0V\u00eddeoconfer\u00e8ncia per a les esquenes dels assistents<\/em>\u00a0(2021), treball en proc\u00e9s que donaria lloc a\u00a0Darrere els ulls, davant l\u2019esquena<\/em>\u00a0(2022),\u00a0iFOC<\/em>\u00a0(2022), cocreada amb Tanit Plana i Moon Ribas.<\/p>\n