![\"\"](\"https:\/\/www.tea-tron.com\/murotron\/blog\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/hijos.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Los hijos perdidos de Dios de La Casa de Asteri\u00f3n | 5 i 6 d’abril a la Fundaci\u00f3 Brossa de Barcelona<\/strong><\/p>\n La Casa de Asteri\u00f3n porta a escena una celebraci\u00f3 orgi\u00e0stica de l\u2019horror. Un tr\u00edptic de 6 hores. Una performance sobre la mem\u00f2ria que, a trav\u00e9s de la hist\u00f2ria d\u2019una fam\u00edlia d\u2019esquerres d\u2019Alacant des dels anys 40 fins a l\u2019actualitat, explica tres mites: el cosmol\u00f2gic (l\u2019origen de l\u2019Espanya del segle XX), el moral (la difer\u00e8ncia entre el plaer i el patiment) i l\u2019escatol\u00f2gic (la fi del m\u00f3n).<\/strong><\/p>\n Aquesta \u00e9s una obra sobre la mem\u00f2ria. Un relat sobre les persones que recorden i les persones recordades, i tamb\u00e9 sobre les persones que no recorden i les persones que no s\u00f3n recordades. SINOPSI<\/strong> La nostra hist\u00f2ria succeeix a tres ciutats: Aquesta \u00e9s la hist\u00f2ria d\u2019Alexandre Rodr\u00edguez I Fons, \u00c0lex, i el seu germ\u00e0 Alvaro. Una trag\u00e8dia que conta tres mites: el cosmol\u00f2gic (l\u2019origen de l\u2019Espanya del s.XX), el moral (la difer\u00e8ncia entre el plaer i el patiment) i l\u2019escatol\u00f2gic (la fi del M\u00f3n).<\/p>\n LA CR\u00cdTICA N\u2019HA DIT<\/strong><\/p>\n SOBRE LA COMPANYIA<\/strong> El nom prov\u00e9 del relat de Jorge Luis Borges. \u2026 sus puertas (cuyo n\u00famero es infinito) est\u00e1n abiertas d\u00eda y noche a los hombres y tambi\u00e9n a los animales. I Asteri\u00f3n d\u2019aquesta altra:<\/p>\n Cada nueve a\u00f1os entran a la casa nueve hombres para que yo los libere de todo mal. Uno tras otro caen sin que yo me ensangrente las manos. Donde cayeron quedan, y los cad\u00e1veres ayudan a distinguir una galer\u00eda de las otras. La pe\u00e7a est\u00e0 dividida en cinc actes. El p\u00fablic podr\u00e0 assistir a aquestes representacions d\u2019una en una, quan s\u2019estrenen. Quan La casa de Asteri\u00f3n haja acabat, La casa de Asteri\u00f3n es dissoldr\u00e0.<\/p>\n
\nLos hijos perdidos de Dios<\/em>\u00a0explica la hist\u00f2ria d\u2019una fam\u00edlia d\u2019esquerres d\u2019Alacant des dels anys 40 fins a l\u2019actualitat, passant per tres moments clau de la hist\u00f2ria col\u00b7lectiva: franquisme, transici\u00f3 i democr\u00e0cia actual. Una hist\u00f2ria plena de secrets, fantasmes i mites, com la de tantes fam\u00edlies espanyoles.
\nLa nova proposta de La casa de Asteri\u00f3n \u00e9s una pe\u00e7a radical que situa a l\u2019int\u00e8rpret al centre de la creaci\u00f3 art\u00edstica. El seu sacrifici a escena i la seva metamorfosi constant s\u00f3n la base a partir de la qual s\u2019inicia l\u2019aquelarre.<\/p>\n
\nBenvinguts al Pa\u00eds Valenci\u00e0.
\nUn pa\u00eds nascut de la cruel Espanya i del tendre Mediterrani.
\nUn pa\u00eds fet de gossos que parlen i de Moires.<\/p>\n
\nAlacant, on va n\u00e9ixer el feixisme espanyol amb l\u2019execuci\u00f3 de Jos\u00e9 Antonio Primo de Rivera.
\nVal\u00e8ncia, l\u2019\u00fanica ciutat del m\u00f3n on l\u2019aigua salada \u00e9s dol\u00e7a.
\nI Benidorm, la Sodoma original, on envien a morir als orfes que no obliden.<\/p>\n
\nLa hist\u00f2ria dels seus pares i dels seus avis.
\nUna fam\u00edlia male\u00efda amb un segle de canibalisme, tendresa i mem\u00f2ria.
\nTres plagues que l\u2019han consumit, i que han definit les seues hist\u00f2ries, el seu amor.<\/p>\n\n
\nLa casa de Asteri\u00f3n \u00e9s el nom de l\u2019obra i de la companyia.
\nL\u2019obra \u00e9s una trag\u00e8dia Nietzscheana de la primera meitat del segle XXI.
\nLa companyia \u00e9s la companyia de teatre que representa aquesta obra.<\/p>\n
\nOn la casa est\u00e0 definida de la seg\u00fcent manera:<\/p>\n
\n\u2026 no hay una puerta cerrada, a\u00f1adir\u00e9 que no hay una cerradura.
\nTodas las partes de la casa est\u00e1n muchas veces, cualquier lugar es otro lugar.
\nLa casa es del tama\u00f1o del mundo; mejor dicho, es el mundo.<\/p>\n
\n\u2026 uno de ellos profetiz\u00f3, en la hora de su muerte, que alguna vez llegar\u00eda mi redentor. Desde entonces no me duele la soledad\u2026
\n\u00bfC\u00f3mo ser\u00e1 mi redentor?, me pregunto. \u00bfSer\u00e1 un toro o un hombre? \u00bfSer\u00e1 tal vez un toro con cara de hombre? \u00bfO ser\u00e1 como yo?<\/p>\n
\nInspirada en l\u2019estructura de El rei Lear de William Shakespeare.
\nCada obra tindr\u00e0 una duraci\u00f3 d\u2019entre tres i set hores.
\nI s\u2019estrenar\u00e0 quan estiga llesta. Un cop completada s\u2019inicia la seg\u00fcent.
\nLa suma total de la durada de les cinc obres ser\u00e0 de vint-i-quatre hores.
\nEl c\u00e0lcul de temps aproximat per a la creaci\u00f3 de la pe\u00e7a total \u00e9s de trenta anys.<\/p>\n
\nO veure directament la performance final.
\nO les dues coses.
\nLa performance final es representar\u00e0 una vegada.
\nI despr\u00e9s, es dissoldr\u00e0 la companyia.<\/p>\n