![\"\"](\"https:\/\/www.tea-tron.com\/murotron\/blog\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/sumari-astral.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Sumari astral, exposici\u00f3 a cura de Caterina Almirall amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Cl\u00e0udia Elies | Del 3 d\u2019abril al 28 de setembre\u00a0a la Fundaci\u00f3 Brossa de Barcelona<\/strong><\/p>\n L\u2019exposici\u00f3\u00a0Sumari Astral<\/i>\u00a0explora la noci\u00f3 de m\u00e0gia en les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques contempor\u00e0nies. L\u2019exposici\u00f3 \u00e9s, en bona part, el resultat d\u2019una recerca performativa i col\u00b7laborativa en la qual la imatge, el text el gest o la praual s\u00f3n, en mans dels artistes, les eines per interrogar i q\u00fcestionar aquest m\u00f3n i la realitat que creem: tant en l\u2019imaginari individual com en el col\u00b7lectiu, tant en all\u00f2 que \u00e9s \u00edntim com en all\u00f2 que \u00e9s social.\u00a0\u00a0<\/strong><\/p>\n Brossa sempre es va definir com a poeta, per\u00f2 sense posar l\u00edmits, entenent la poesia com una forma de vida, com a experimentaci\u00f3 constant, oberta i plural. A m\u00ed me parece que en una \u00e9poca las diferentes expresiones art\u00edsticas de una \u00e9poca, la pintura, la escultura, en este caso el cine, son diferentes partes de una pir\u00e1mide que en el punto m\u00e1s alto se juntan. [\u2026] Todo es una cosa que parte de unas necesidades diferentes, pero que como digo, hay un momento que se juntan. S\u00e9 que para m\u00ed escribir un poema o hacer un gui\u00f3n de cine o hacer un n\u00famero de musical siempre obedece a esta cosa \u00edntima que sale, que va de dentro afuera. Para m\u00ed siempre es una cosa que va de dentro a fuera. Nunca al rev\u00e9s. Ahora, se puede canalizar a trav\u00e9s de diferentes medios. El t\u00edtol prov\u00e9 de l\u2019\u00faltim poemari de Joan brossa, que va ser publicat p\u00f2stumament. Aquest ja ens remet a les forces invisibles que operen sobre nosaltres i la realitat que constru\u00efm al nostre voltant. Parla de la relaci\u00f3 entre el m\u00f3n visible i l\u2019invisible i de l\u2019intent impossible d\u2019ordenar el cosmos, en la seva dimensi\u00f3 material i espiritual. \u00c9s a partir d\u2019aquesta idea que ens hem atansat a la noci\u00f3 del que \u00e9s m\u00e0gic, com a llenguatge i com a forma d\u2019atenci\u00f3, com una pr\u00e0ctica que emergeix de la quotidianitat i de les petites meravelles del context immediat, que, en mans dels artistes, ens situa en els espais de transformaci\u00f3 de la realitat i del despla\u00e7ament de significats.<\/p>\n Cadascuna de les obres que hi ha a l\u2019exposici\u00f3 ocupa un lloc en el poema, que \u00e9s el que ens dona, finalment, un possible i fr\u00e0gil ordenament dels cossos en l\u2019espai. Les forces gravitacionals, que ordenen aquestes sales d\u2019arquitectura bigarrada, s\u2019estructuren tant perqu\u00e8 les puguem llegir, com perqu\u00e8 ens hi puguem perdre, fins i tot m\u00e9s enll\u00e0 dels seus l\u00edmits. S\u2019estableix aix\u00ed una tensi\u00f3 una tensi\u00f3 entre el que veiem, el que no veiem i all\u00f2 que som capa\u00e7os d\u2019imaginar. Prenem de Joan Brossa la voluntat d\u2019explorar els llenguatges art\u00edstics de\u00a0 forma interdisciplin\u00e0ria. El poeta sempre va definir la seva ecl\u00e8ctica producci\u00f3 art\u00edstica com a \u201cpoesia\u201d, fos text, imatge, objecte o gest. El seu llegat resulta una manera d\u2019entendre les\u00a0 pr\u00e0ctiques art\u00edstiques com un llenguatge per mitj\u00e0 del qual experimentar amb la multiplicitat de significats del m\u00f3n, recollint el gir cap a la condici\u00f3 material dels llenguatges,\u00a0 transgredint i eixamplant les fronteres d\u2019aquests. Partim del llegat brossi\u00e0 no\u00a0 tant com un referent sin\u00f3 com una caixa d\u2019eines, com un compendi de gestos que ni tan sols li s\u00f3n propis,\u00a0 sin\u00f3 que s\u00f3n compartits, que ens permeten trobar-ne els rastres en els llocs menys evidents i inesperats.<\/p>\n Les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques, aix\u00ed com\u00a0 les seves definicions, presenten una manera d\u2019entendre l\u2019art en la qual la funci\u00f3 de l\u2019artista \u00e9s ordenar i endre\u00e7ar all\u00f2 que li \u00e9s donat. Poden ser les\u00a0 paraules aix\u00ed com la impossibilitat de tancar-les i reduir-les a un sol significat. Es presenta com alg\u00fa que no acaba d\u2019escollir del tot all\u00f2 que diu, sin\u00f3 que juga amb el que t\u00e9 a l\u2019abast.<\/p>\n Aix\u00ed, la figura de l\u2019artista, an\u00e0loga a la del mag, seria la d\u2019alg\u00fa que pot posar en pr\u00e0ctica els despla\u00e7aments dels objectes i la transformaci\u00f3 de les seves qualitats simb\u00f2liques. Alg\u00fa que tant\u00a0 genera realitats com n\u2019amaga d\u2019altres per q\u00fcestionar la mateixa noci\u00f3 del que \u00e9s real. De la mateixa manera, tasca medi\u00famica tractaria de canalitzar missatges o pres\u00e8ncies que ens acompanyen i que nom\u00e9s podem escoltar si hi parem atenci\u00f3. Aqu\u00ed ens hem centrat especialment en la relaci\u00f3 de les peces amb l\u2019espai i les seves qualitats, en com circular, escoltar, il\u00b7luminar o senyalar. Portant el comprom\u00eds amb aquesta noci\u00f3 de m\u00e0gia fins al final.<\/p>\n Impasse<\/em>, Itxaso Corral Arrieta<\/strong> CATERINA ALMIRALL<\/strong> CLAUDIA ELIES
\nTeresa Grandas<\/p>\n
\nEntrevista a Joan Brossa, entrevista\u00a0A Fondo<\/i>, RTVE, 1978.<\/p>\nPROGRAMA P\u00daBLIC<\/div>\n\n
\n29 d\u2019abril a les 18:30
\nFregoli<\/em><\/strong>, Quim Pujol<\/strong>
\n8 de maig a les 18:30
\nActivaci\u00f3 durant la Nit dels Museus<\/strong>
\n17 de maig a partir de les 20h
\nLa Fiesta, Marc Vives<\/em><\/strong>
\n29 de maig a les 18:30
\nEls meus fantasmes viuen a Pere IV 174<\/em>, Mariona Naudin<\/strong>
\n5 de juny a les 18:30
\nVolver a Fondo<\/em>, Sof\u00eda Montenegro<\/strong>
\n12 de juny a les 18:30
\nEscarlet<\/em>, \u00c1ngela Millano<\/strong>
\n18 de juny a les 18:30
\nJornada astral<\/strong>
\n20 de setembre<\/p>\n<\/div>\n
\nComiss\u00e0ria independent i docent. Va iniciar el treball en comissariat amb l\u2019espai autogestionat El Passad\u00eds (Barcelona), actiu entre 2013 i 2016. Des de llavors ha desenvolupat projectes de comissariat com \u201cL\u2019arbre del que encara no saps\u201d (CaixaForum Barcelona, 2023), \u201cEsdevenir immortal i despr\u00e9s morir\u201d (La Capella, Barcelona, 2020), \u201cLa nit del cos\u201d (Bombon Projects, Barcelona, 2019), \u201cUna exposici\u00f3 como un conjur\u201d (Can Felipa, Barcelona, 2018), \u201cEl 85% de la mat\u00e8ria\u201d (C.A. Maristany, Sant Cugat \/ MAC, Matar\u00f3, 2017\/18) o \u201cTruco a la porta de la pedra\u201d (La Puntual, Sant Cugat \/ La Panera, Lleida \/ Espai Trap\u00e9zio, Madrid, 2016). Ha comissariat el cicle anual Terrassa Comissariat 2017\/18 amb \u201cMesurar amb precisi\u00f3 els cims llegendaris!\u201d i el programa EPHEMERAL a la fira SWAB Barcelona 2018 i 2019.
\nActualment \u00e9s la directora de l\u2019ACVic-Centre d\u2019Arts Contempor\u00e0nies de Vic i escriu habitualment per a la revista de cr\u00edtica A*Desk.
\nP\u00e0gina web de Caterina Almirall<\/a><\/p>\n
\n<\/strong>Claudia Elies \u00e9s graduada en historia de l\u2019art per la Universitat de Barcelona i la Universit\u00e0 degli studi di Bologna i en teoria de l\u2019art per Goldsmiths, University of London. Ha treballat al Museu d\u2019Art Contemporani de Barcelona (MACBA) per a l\u2019exposici\u00f3 POESIA BROSSA i com a coordinadora de la Galeria Estrany \u2013 de la Mota. Actualment combina la seva feina de responsable del programa d\u2019Arts Visuals de Can Felipa amb la direcci\u00f3 de Festival Art Nou.
\nP\u00e0gina web de Claudia Elies<\/a><\/p>\n