{"id":9234,"date":"2025-04-24T17:10:25","date_gmt":"2025-04-24T15:10:25","guid":{"rendered":"https:\/\/www.tea-tron.com\/murotron\/blog\/?p=9234"},"modified":"2025-04-24T17:10:25","modified_gmt":"2025-04-24T15:10:25","slug":"opereta-imaginaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.tea-tron.com\/murotron\/blog\/2025\/04\/24\/opereta-imaginaria\/","title":{"rendered":"Opereta Imagin\u00e0ria\u00a0"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-9235\" src=\"https:\/\/www.tea-tron.com\/murotron\/blog\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/Captura-de-pantalla-2025-04-24-170949.png\" alt=\"\" width=\"878\" height=\"577\" srcset=\"https:\/\/www.tea-tron.com\/murotron\/blog\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/Captura-de-pantalla-2025-04-24-170949.png 878w, https:\/\/www.tea-tron.com\/murotron\/blog\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/Captura-de-pantalla-2025-04-24-170949-300x197.png 300w, https:\/\/www.tea-tron.com\/murotron\/blog\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/Captura-de-pantalla-2025-04-24-170949-768x505.png 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 878px) 100vw, 878px\" \/><\/p>\n<p><strong>Val\u00e8re Novarina i\u00a0Albert Arribas &#8211; Del 23 d&#8217;abril al 18 de maig en La Fundaci\u00f3 Brossa\u00a0<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: right;\">Aquest projecte que teniu entre mans \u00e9s un somni llargament somiat, madurat, que vol acostar una teatralitat radicalment po\u00e8tica i art\u00edsticament compromesa, amb un treball actoral essencialment popular, c\u00f2mic, gener\u00f3s i vertigin\u00f3s.<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\">Albert Arribas<\/p>\n<p style=\"text-align: left;\">El su\u00eds Val\u00e8re Novarina \u00e9s uns dels grans autors del teatre europeu. La seva escriptura connecta com ho fan poques la l\u00fadica dimensi\u00f3 popular de l\u2019art esc\u00e8nic amb la irrever\u00e8ncia radical d\u2019una po\u00e8tica avantguardista. I aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8, per damunt de tot, per a Novarina els actors s\u00f3n centaures que \u2014gr\u00e0cies a la m\u00e0gica simbiosi entre cos i paraula\u2014 encarnen el vertigen de l\u2019exist\u00e8ncia humana amb una fugacitat del tot magn\u00e8tica.<br \/>\nEn aquesta versi\u00f3 de\u00a0<i>L\u2019Op\u00e9rette imaginaire\u00a0<\/i>de Novarina, Centaure Produccions porta a escena una obra cabdal del teatre europeu de la m\u00e0 d\u2019un repartiment de luxe.<\/p>\n<p><strong>SOBRE L\u2019OP\u00c9RETTE IMAGINARIE<\/strong><br \/>\nQu\u00e8 \u00e9s una opereta? \u00c9s un diminutiu. Una forma m\u00e9s curta, a la qual s\u2019ha tret tot el greix teatral, un drama tan concentrat que es despulla del sentiment hum\u00e0. L\u2019opereta s\u2019aconsegueix per erosi\u00f3: en queden les restes s\u00f2lides, les arestes r\u00edtmiques, l\u2019estructura, les emotives restes humanes. A l\u2019opereta, l\u2019home commou per la seva abs\u00e8ncia: \u00abReconeixereu els ossos humans perqu\u00e8 portaven ulls\u00bb. M\u00fasica que puja i baixa: una opereta trasbalsa. Al terra de l\u2019escenari, esvalotada, la m\u00fasica floreix on menys s\u2019espera; el cant inesperat suplanta la paraula, com una primavera sobtada\u2026 Per qu\u00e8 canten els que canten? Canten perqu\u00e8 menteixen? Canten d\u2019emoci\u00f3? Canten per lapsus? Es menteixen tot el que canten? O, per contra, s\u00f3n Marrans que diuen amb m\u00fasica tot el que no se sent amb paraules? L\u2019acordi\u00f3 els sospira: ni d\u00e9u ni amos. L\u2019opereta, sempre plena de foc, t\u00e9 com a tornada la frase d\u2019Arthur Cravan: \u00ab\u00c9s m\u00e9s meritori descobrir el misteri en la llum que en la foscor\u00bb.<\/p>\n<p>Val\u00e8re Novarina \u2013 Extracte de\u00a0<i>Devant la parole<\/i>, \u00e9ditions P.O.L., 1999<\/p>\n<p><strong>SINOPSI<\/strong><br \/>\nUna gran par\u00f2dia de les convencions teatrals que alhora \u00e9s expl\u00edcitament una fascinant celebraci\u00f3 del teatre, amb la seva paraula viva malgrat els buits i els abismes de la significaci\u00f3, i amb la pres\u00e8ncia magn\u00e8tica, monstruosa i captivadora dels actors i les actrius.<\/p>\n<p><strong><a href=\"https:\/\/fundaciojoanbrossa.cat\/arxiu-arts-en-viu\/opereta-imaginaria\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Mes informaci\u00f3 i entrades<\/a>.\u00a0<\/strong><\/p>\n<p><strong>SOBRE L\u2019AUTOR<\/strong><br \/>\nNascut a Ch\u00eane-Bougeries (Su\u00efssa) el 1947, Val\u00e8re Novarina ha desenvolupat una prol\u00edfica carrera com a escriptor i director d\u2019escena, per\u00f2 tamb\u00e9 com a dibuixant i pintor. La seva obra dram\u00e0tica ha reinventat la relaci\u00f3 de la paraula amb l\u2019actor i amb l\u2019espai que aquest habita, i ha creat un univers propi basat en els metallenguatges art\u00edstics. Com ell mateix ha explicat, al seu teatre \u201cl\u2019\u00fanica cosa que t\u2019ha de conduir, de moure, \u00e9s el moviment del verb; l\u2019\u00fanica cosa que cal seguir \u00e9s el pensament que demana respiraci\u00f3\u201d.<br \/>\nD\u2019entre les seves peces teatrals destaquen t\u00edtols com Le Drame de la vie (1984), Le Discours aux animaux (1987), L\u2019Op\u00e9rette imaginaire (1998), L\u2019Acte inconnu (2007) i La Quatri\u00e8me personne du singulier (2012) i els assaigs Lettre aux acteurs (1979), Pendant la mati\u00e8re (1991), Devant la parole (1999) i L\u2019Envers de l\u2019esprit (2009). Les seves obres s\u2019han estrenat regularment als principals escenaris de Fran\u00e7a, en grans teatres com la Cort dels Papes d\u2019Aviny\u00f3, la sala gran del Th\u00e9\u00e2tre de la Colline o el Th\u00e9\u00e2tre Od\u00e9on. Al llarg de la seva traject\u00f2ria ha rebut nombrosos premis i distincions a Fran\u00e7a, entre els quals destaquen el Grand Prix du Th\u00e9\u00e2tre de l\u2019Acad\u00e9mie Fran\u00e7aise (2007) i el Prix de Litt\u00e9rature Francophone Jean Arp pel conjunt de la seva obra (2011).<\/p>\n<p><strong>SOBRE EL DIRECTOR<\/strong><br \/>\nAlbert Arribas \u00e9s director esc\u00e8nic, dramaturg i traductor teatral. Els seus treballs s\u2019han exhibit en espais com el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure, La Seca \u2013 Espai Brossa o el Teatre Akad\u00e8mia, i en festivals com el Grec de Barcelona, el Temporada Alta de Girona o la Mousson d\u2019Et\u00e9 a Fran\u00e7a.<br \/>\nEntre els seus darrers muntatges com a director esc\u00e8nic destaquen Al contrari!, de Llu\u00efsa Cunill\u00e9 (Sala Atrium, 2024); El gos, de Llu\u00efsa Cunill\u00e9 (La Gleva, 2023; Premi de la Cr\u00edtica a millor espectacle de petit format); Beuarra, d\u2019Albert Balasch (La Gleva, 2022); Cadires, de Mont Plans i Oriol Gen\u00eds (Teatre Goya, 2022); Lica\u00f3. Apologia del desig, de Dimitris Dimitriadis (Fundaci\u00f3 Joan Brossa \u2013 Centre de les Arts Lliures, 2022); Acis &amp; Galatea, de G. F. H\u00e4ndel (Teatre Auditori de Sant Cugat, 2021); El jard\u00ed, de Llu\u00efsa Cunill\u00e9 (Sala Beckett, 2021), els espectacles de la pentalogia #SR, dedicada a Santiago Rusi\u00f1ol, Orationibus #SR (Sala Hiroshima, 2018), Annus irritabilis #SR (TNC, 2018) i Illud Mysticum #SR (Sala Hiroshima, 2019); Actes obscens en espai p\u00fablic, de Davide Carnevali (TNC \u2013 Grec Festival de Barcelona, 2017); F.R.A.U., a partir del Quadern del frau d\u2019Albert Balasch (Grec Festival de Barcelona i Festival Temporada Alta, 2016); Vergonya eterna, sobre l\u2019esc\u00e0ndol d\u2019\u00c0ngel Guimer\u00e0 a l\u2019Ateneu Barcelon\u00e8s (en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Ferran Dordal, Ateneu Barcelon\u00e8s, 2016); Selecci\u00f3 (La Seca \u2013 Espai Brossa, 2015); i Sala de miralls (TNC, 2014), a partir dels \u00faltims dietaris de Feliu Formosa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Val\u00e8re Novarina i\u00a0Albert Arribas &#8211; Del 23 d&#8217;abril al 18 de maig en La Fundaci\u00f3 Brossa\u00a0 Aquest projecte que teniu entre mans \u00e9s un somni llargament somiat, madurat, que vol acostar una teatralitat radicalment po\u00e8tica i art\u00edsticament compromesa, amb un treball actoral essencialment popular, c\u00f2mic, gener\u00f3s i vertigin\u00f3s. Albert Arribas El su\u00eds Val\u00e8re Novarina \u00e9s [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[122],"tags":[],"class_list":["post-9234","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-danza"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/murotron\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9234","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/murotron\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/murotron\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/murotron\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/murotron\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9234"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/murotron\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9234\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9236,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/murotron\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9234\/revisions\/9236"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/murotron\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9234"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/murotron\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9234"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/murotron\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9234"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}