{"id":441,"date":"2011-03-09T10:23:47","date_gmt":"2011-03-09T10:23:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.tea-tron.com\/pablocaruana\/blog\/?p=441"},"modified":"2011-03-29T11:09:46","modified_gmt":"2011-03-29T11:09:46","slug":"memoria-pantalles-y-herois-texto-de-marti-sales","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.tea-tron.com\/pablocaruana\/blog\/2011\/03\/09\/memoria-pantalles-y-herois-texto-de-marti-sales\/","title":{"rendered":"“MEMORIA, PANTALLES Y HEROIS”, texto de Marti Sales"},"content":{"rendered":"

“Memoria, Pantalles y herois”.
\nTexto de Mart\u00ed Sales.<\/strong>
\n Publlicado en el blog El Xandalisme tamb\u00e9 \u00e9s un humanisme<\/a><\/strong>, el 9 del 3 del 2011.
\n<\/strong>
\n<\/strong><\/p>\n

\"Sergi10_baja\"<\/a>
\nimagen: Efthymia Zymvra\/Ana Costales<\/p>\n

Marti Sales ha escrito un interesante texto sobre el primer d\u00eda del LP en el que se pudo ver las piezas de Fern\u00e1ndez, G\u00f3mez y Fa\u00fcstino. Iremos publicando aqu\u00ed colaboraciones que hagan de Sin hueso un espacio formado de variadas voces. Algunas veces estos textos, como en este caso, estar\u00e1n a su vez publicados en sus respectivos blogs.<\/em>
\n<\/p>\n

MEM\u00d2RIA, PANTALLES I HEROIS<\/p>\n

link con blog de Sales<\/a><\/p>\n

Un precedent
\nHi havia una vegada un espai que es deia Metr\u00f2nom. El seu fundador, en Rafael Tous, hi va programar durant 25 anys el bo i millor de l\u2019art contemporani en les seves vessants expositiva i esc\u00e8nica. S\u2019hi podia notar el pols de la millor creaci\u00f3 barcelonina i internacional. Marcava el tempo, un batec que molts trobem a faltar.<\/p>\n

Primer acte
\nCCCB, divendres 4 de mar\u00e7 de l\u201911. Sonen unes gambades constants: alg\u00fa corre fora de camp. Per l\u2019altre cant\u00f3, una criatura entra a escena: va de vermell i groc i t\u00e9 cap d\u2019\u00e0lien. No se li veu la cara, nom\u00e9s coloraines, un gelat de vainilla i maduixa dalt d\u2019uns talons molt alts, negres \u2013i una cua de micro. Fa saltirons. Primer parla, despr\u00e9s canta i al final nom\u00e9s balla. Cada part, amb cada t\u00e8cnica diferent, t\u00e9 el mateix objectiu que vertebra la pe\u00e7a: com tracta la pr\u00f2pia mem\u00f2ria esc\u00e8nica \u2013corporal o no\u2013 una persona que s\u2019ha dedicat tota la vida a la dansa. La Bea \u2013h\u00f2stia, la Bea: \u00e9s molt forta, trepitja l\u2019escenari amb una pot\u00e8ncia que \u00e9s realment dif\u00edcil de veure\u2013 recorre el seu passat des d\u2019aquests tres angles i s\u2019autosampleja, fa una esp\u00e8cie d\u2019autofrankenstein, i no trontolla com el monstre, sin\u00f3 que t\u00e9 el pes espec\u00edfic que d\u00f3na no haver parat de ballar en els \u00faltims vint anys. (Cada set anys es renoven completament totes les c\u00e8l\u00b7lules del nostre cos.) Mem\u00f2ria en moviment \u2013i, de fons, el Sergi corrent la marat\u00f3 sona com un metr\u00f2nom. Moure el cos \u2013el caparrot del Carmelo Salazar planeja per l\u2019LP (L\u2019aplaudiment \u00e9s la separaci\u00f3 entre realitat i ficci\u00f3.) Volver a empezar al final de la pieza \u2013\u00e9s magn\u00edfic poder comen\u00e7ar un festival amb una autoretrospectiva d\u2019una jabata com la Bea F.<\/p>\n

Segon acte
\nLa Sonai ens bombardeja amb frases en angl\u00e8s des d\u2019una pantallota enorme. El discurs \u00e9s fragmentari, desgavellat, ir\u00f2nic, post-modern. Un foc d\u2019encenalls que dispara els meus prejudicis \u2013i les meves f\u00edlies: amb el ball dels amants de l\u2019Estell\u00e9s em guanya. De fons, en els pocs moments de silenci, el Sergi segueix corrent la marat\u00f3 i esgotant el seu cos. M\u00e9s endavant intercala un v\u00eddeo muntanyenc amb m\u00e9s frases. El so constant del vent pentina l\u2019escena i veient-la baixar per la tartera amb sabates de tal\u00f3 la sento m\u00e9s pr\u00f2xima, menys \u201cmarioneta animatr\u00f3nica.\u201d Al final, la metralla textual cessa i el cos es posa en dansa: una sabata surt volant, tot \u00e9s ritme i volum desmesurat i la mirada perduda del qui balla, alienat, a la discoteca i disloca cos i ment. S\u2019abra\u00e7a al monitor amb aquella estranya tendresa del qui no t\u00e9 ni por ni esperan\u00e7a: al final, aix\u00f2 \u00e9s el que ens mou, l\u2019amor \u2013a l\u2019escena, al discurs o al que sigui.<\/p>\n

Tercer acte
\nParar, aturar el metr\u00f2nom. Acabada la cursa en solitari \u2013home contra m\u00e0quina\u2013, el vencedor, el Sergi, es despulla, s\u2019atura una estona i s\u2019empastifa de vermell. De sobte hem passat de l\u2019home al superheroi. La silueta i el color ho indiquen. Descorre les cortines del hall del CCCB i n\u2019ensenya les vergonyes: les columnes, l\u2019estructura arquitect\u00f2nica, els fonaments. (Tanta densitat s\u00edgnica em fa gargotejar la llibreteta com puc, en la foscor de fora l\u2019escenari.) Tot transcorre calmadament, deslligat de la vida quotidiana: l\u2019extenuaci\u00f3 el situa a un altre pla. Puja les escales i \u00e9s com un esquema evolutiu de la humanitat en moviment. Besa els graons. \u00c9s apote\u00f2sic per\u00f2 la gent se\u2019n va, nom\u00e9s accepten la post-modernitat, no el que ve despr\u00e9s, on som ara, embetumats, nus, ballant i fent postures per algun pintor telem\u00e0tic que no veiem. Alguns detalls recorden el Cremaster \u2013i a la vegada, l\u2019autosampleig, a la Bea: comen\u00e7aments i finals, cercles, espirals. El Sergi treballa amb una gran c\u00e0rrega simb\u00f2lica. Qu\u00e8 \u00e9s la filosofia? Segons Deleuze, creaci\u00f3 de conceptes. Qu\u00e8 \u00e9s l\u2019art? Creaci\u00f3 de nous s\u00edmbols \/ signes \/ mites: Prometeu robant el focs als d\u00e9us. (Unes noves proves d\u2019H\u00e8rcules: c\u00f3rrer fins m\u00e9s enll\u00e0 \/ recuperar el cos avortat de la post-modernitat \/ grimpar per sobre l\u2019avern \/ arrossegar la v\u00edscera \u2013S\u00edsif i el xef-xef.) Passem del superheroi a l\u2019heroi i el seu c\u00e0stig. Estructura divina (CCCB), proves, superaci\u00f3: configuraci\u00f3 d\u2019un univers simb\u00f2lic per carregar-se\u2019l a xuts futboleros \u2013l\u2019esport, el gran motiu cohesionador de la modernitat. De l\u2019estadi a l\u2019Olimp \/ al museu. Cant de balena \u2013o cigne\u2013 de tota una civilitzaci\u00f3. \u00c9s una gran experi\u00e8ncia, aquesta \u00faltima pe\u00e7a del Sergi, i aquest escrit curt meu \u00e9s l\u2019exemple de la seva enorme capacitat provocadora, de com et dispara el cervell i quina verborrea has de vomitar per intentar relacionar-t\u2019hi amb paraules. Al final, potser seria millor dir, nom\u00e9s \u00ad\u2013i en tots els sentits\u2013: espectacular!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

“Memoria, Pantalles y herois”. Texto de Mart\u00ed Sales. Publlicado en el blog El Xandalisme tamb\u00e9 \u00e9s un humanisme, el 9 del 3 del 2011. imagen: Efthymia Zymvra\/Ana Costales Marti Sales ha escrito un interesante texto sobre el primer d\u00eda del … Continue reading →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[36],"tags":[],"class_list":["post-441","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-hueso-lp"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/pablocaruana\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/441","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/pablocaruana\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/pablocaruana\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/pablocaruana\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/pablocaruana\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=441"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/pablocaruana\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/441\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":447,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/pablocaruana\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/441\/revisions\/447"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/pablocaruana\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=441"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/pablocaruana\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=441"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.tea-tron.com\/pablocaruana\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=441"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}