{"id":1186,"date":"2012-04-08T23:50:20","date_gmt":"2012-04-08T21:50:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.tea-tron.com\/rubenramos\/blog\/?p=1186"},"modified":"2012-04-17T19:24:42","modified_gmt":"2012-04-17T17:24:42","slug":"me-llamo-ruben-ramos-como-todo-el-mundo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.tea-tron.com\/rubenramos\/blog\/2012\/04\/08\/me-llamo-ruben-ramos-como-todo-el-mundo\/","title":{"rendered":"Me llamo Rub\u00e9n Ramos, como todo el mundo"},"content":{"rendered":"

S\u00f3c un dels vuit convidats a l’onzena edici\u00f3 del F\u00f2rum Indigesti\u00f3<\/a>, divendres 13 d’abril a les 7 del vespre al Convent de Sant Agust\u00ed de Barcelona. La meva intervenci\u00f3 porta per t\u00edtol \u00abMe llamo Rub\u00e9n Ramos, como todo el mundo\u00bb. A l’enlla\u00e7 o aqu\u00ed sota trobareu tota la informaci\u00f3 sobre l’event i una playlist amb les intervencions de l’any passat.<\/p>\n

Per a la difusi\u00f3 d’aquest acte em van demanar que em present\u00e9s en una l\u00ednia. No s\u00e9 quantes hores vaig passar pensant en com fer-ho. Finalment vaig decidir no fer cap refer\u00e8ncia a la feina que faig, ni a la meva professi\u00f3 ni a la meva formaci\u00f3 acad\u00e8mica. Acostumem a definir-nos p\u00fablicament pel nostre curr\u00edculum, per la nostra feina. Per\u00f2 a part de treballador tamb\u00e9 s\u00f3c persona. \u00c9s per aix\u00f2 que vaig decidir definir-me pel meu estat an\u00edmic de llavors (per ser honest hauria de dir que tamb\u00e9 \u00e9s veritat que em van demanar alguns enlla\u00e7os i el primer de tots el vaig utilitzar per fer publicitat del projecte al que em dedico professionalment). \u00abViejo enamorado\u00bb \u00e9s com em sentia llavors, encara que, com em va dir el senyor Jaume P\u00f2rtulas, estic conven\u00e7ut que quan passi dels seixanta em sentir\u00e9 molt m\u00e9s vell que ara. \u00c9s possible que el remei sigui pitjor que la malaltia. Volia fugir de certs convencionalismes i tinc la sensaci\u00f3 que he caigut en certa cursileria. Per\u00f2 m\u00e9s cursi encara era \u00abvieja emocionada\u00bb, que \u00e9s com em definia fins llavors al meu Twitter.<\/p>\n

Em presento en castell\u00e0 perqu\u00e8 m’ho van preguntar en castell\u00e0. Si hagu\u00e9s rebut el correu en catal\u00e0 segurament m’hagu\u00e9s definit com a \u00abvell enamorat\u00bb, per\u00f2 no puc estar-ne segur, aix\u00ed que em presento en castell\u00e0. Ara escric en catal\u00e0 precisament perqu\u00e8 acostumo a utilitzar el castell\u00e0 quan publico al meu bloc. \u00daltimament he sentit certes intoxicades afirmacions que posen en dubte la meva catalanitat. Com que vinc de fam\u00edlia gallega i \u00faltimament volto for\u00e7a per la \u00abmeseta\u00bb, noto cert desconcert sobre la meva nacionalitat. Quan vaig veure que la meva presentaci\u00f3 en una l\u00ednia es publicava en castell\u00e0 entre moltes altres presentacions escrites en catal\u00e0, la meva paranoia va augmentar considerablement. Una paranoia adormida des de feia gaireb\u00e9 30 anys. Abans que els mossos d’esquadra descarreguin la seva ira sobre mi vull desfer p\u00fablicament aquest conflicte \u00e8tnic. S\u00f3c catal\u00e0, nascut a Gramenet, barcelon\u00ed d’adopci\u00f3 i s\u00ed, tinc el visat en regla per sortir de les muralles m\u00e9s enll\u00e0 de Pla\u00e7a Catalunya i la doble nacionalitat per passejar-me per Malasa\u00f1a quan la situaci\u00f3 ho requereix o simplement quan em ve de gust. <\/p>\n

En fi, el t\u00edtol de la meva intervenci\u00f3 (\u00abMe llamo Rub\u00e9n Ramos, como todo el mundo\u00bb) tamb\u00e9 \u00e9s en castell\u00e0 per la mateixa ra\u00f3 (el mail el vaig rebre en castell\u00e0). Li manca el cognom de la meva mare (Nogueira). \u00c9s un error imperdonable al qual espero posar-hi remei durant la meva intervenci\u00f3 per\u00f2 el vaig escriure aix\u00ed per a que fos m\u00e9s curt i impactant. Per altra banda, es tracta d’una par\u00e0frasi d’un text d’Erik Satie que vaig llegir en traducci\u00f3 castellana. Si l’hagu\u00e9s hagut de traduir al catal\u00e0 no s\u00e9 si hagu\u00e9s perdut for\u00e7a perqu\u00e8 la cita ja ha estat utilitzada en castell\u00e0 altres cops, en concret en alguna confer\u00e8ncia d’Enrique Vila-Matas que vaig tenir el plaer de presenciar al Musac de Le\u00f3n, en aquell cas versionada amb el seu propi nom. <\/p>\n

M’han proposat que parli sobre la cultura com a patrimoni com\u00fa. Tinc el prop\u00f2sit ferm d’allunyar-me tant com pugui del serm\u00f3 de la muntanya. Per pures q\u00fcestions personals, no vull ofendre ning\u00fa. Per aquesta ra\u00f3 he pensat en realitzar una acci\u00f3. Un cop m\u00e9s, no s\u00e9 si ser\u00e0 pitjor el remei que la malaltia. Per\u00f2 jo m’ho passar\u00e9 millor. Espero que els que vingueu tamb\u00e9.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Divendres 13 d\u2019abril, a les 19h.
\nSala Noble del Convent de Sant Agust\u00ed<\/a><\/strong>
\n<\/a>Entrada lliure. Aforament limitat.<\/strong><\/p>\n

Al F\u00f2rum d\u2019Indigesti\u00f3 vuit persones s\u00f3n convidades a exposar una idea en un per\u00edode molt curt de temps, cinc minuts interromputs per l\u2019actuaci\u00f3 d\u2019un m\u00fasic que marca la durada de cada intervenci\u00f3. \u00c9s una manera que tenim de mostrar diversitat i posar en contacte mons i reflexions diferents sobre la m\u00fasica i la cultura. No hi ha r\u00e8pliques, ni preguntes, ni debat. Despr\u00e9s tots els assistents s\u00f3n convidats a un petit aperitiu en el que si es vol, la xerrada continua.<\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

Participen<\/strong>:<\/strong><\/p>\n

Llu\u00eds Nacenta<\/strong>
\nMusic\u00f2leg, cr\u00edtic i comissari, coordinador del M\u00e0ster en Art Sonor de la Universitat de Barcelona.
\n> M\u00fasica com\u00fa: qu\u00e8 fem quan posem copyright a una can\u00e7\u00f3?<\/em><\/strong>
\nEnlla\u00e7os: http:\/\/19preguntes.wordpress.com<\/a> \u00a6 http:\/\/www.ub.edu\/masterartsonor<\/a><\/p>\n

Vicen\u00e7 Ruiz<\/strong>
\nLlicenciat en hist\u00f2ria per la UAB. Diplomat en arxiv\u00edstica, paleografia i diplom\u00e0tica. T\u00e8cnic d\u2019arxiu a l\u2019Arxiu Hist\u00f2ric de Protocols de Barcelona.
\n > El patrimoni hist\u00f2ric: de b\u00e9 com\u00fa a proc\u00e9s de reflexi\u00f3 col\u00b7lectiu<\/strong><\/em>
\nEnlla\u00e7os: Desafectos<\/a>.<\/p>\n

Fraggle<\/strong>
\nGaireb\u00e9 10 anys vivint a la comunitat Can Masdeu i treballant com a m\u00fasica amb el grup Gadjo.
\n > Juntarse Vale La Pena! (Los Huertos Comunitarios de Can Masdeu)<\/em><\/strong>
\nEnlla\u00e7os: Can Masdeu<\/a> \u00a6 Gadjo<\/a><\/p>\n

Jorge Luis Marzo<\/strong>
\nHistoriador i comissari d\u2019art. Professor de Ci\u00e8ncies Socials a les escoles Elisava i Massana de Barcelona.
\n > Sense conflicte, no hi ha res com\u00fa<\/strong><\/em>
\nEnlla\u00e7os: Soymenos<\/a><\/p>\n

Rub\u00e9n Ramos<\/strong>
\nViejo enamorado.
\n> Me llamo Rub\u00e9n Ramos, como todo el mundo. <\/em><\/strong>
\nEnlla\u00e7os: Teatron <\/a>\u00a6 http:\/\/www.fuga.es<\/a><\/p>\n

Rub\u00e9n L\u00f3pez Cano<\/strong>
\nProfessor en la ESMUC y Director de TRANS-Transcultural Music Review .
\n > Contra la cultura del miedo<\/em><\/strong>
\nEnlla\u00e7os: http:\/\/lopezcano.org<\/a> \u00a6 http:\/\/rlopezcano.blogspot.com\/<\/a><\/p>\n

Jaume P\u00f2rtulas<\/strong>
\nFa gaireb\u00e9 quaranta anys que ensenya grec antic (sobretot poesia i pensament arcaics) a la Universitat de Barcelona
\n> Mentim, quan som peculiars? Ho deia Her\u00e0clit\u2026<\/em><\/strong>
\nEnlla\u00e7os: V\u00eddeo de la seva participaci\u00f3 al cicle sobre les virtuts al CCCB<\/a><\/p>\n

+ una convidada<\/strong>, pendent de confirmar.<\/p>\n

Els m\u00fasics que els acompanyaran s\u00f3n Cabo San Roque<\/strong><\/p>\n

Coordinen l\u2019acte: Cristina Tasc\u00f3n<\/strong> i Jordi Oliveras<\/strong><\/p>\n

Agra\u00efm molt el suport i hospitalitat del CC Convent de Sant Agust\u00ed
\n<\/strong><\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s el F\u00f2rum?<\/a><\/p>\n