Juan Domínguez presenta el llibre ‘Dirty room’ (26/07)

El creador Juan Domínguez presentarà a La Caldera el seu llibre Dirty Room. Aquest llibre proposa transitar per un recull de materials del seu treball escènic Clean Room.

Clean Room és el nom d’un projecte d’origen escènic creat per Juan Domínguez amb diverses col·laboradores, que es va desenvolupar al llarg de tres temporades de sis episodis cadascuna. El seu nom fa referència a un espai impol·lut, amb els mínims nivells de contaminació exterior i uns paràmetres ambientals controlats per a poder garantir el desenvolupament d’experiments amb el mínim d’interferències possible.

Dirty Room és Clean Room a contrallum, és el negatiu de Clean Room, una col·lecció d’apunts, notes, idees, reflexions i material gràfic i fotogràfic, mapes, manifestos, fragments de diaris, transcripcions de converses, entrevistes, intercanvis de correus, memòries, rememoracions, o guions, entre altres documents, del procés de creació i investigació que ha conduït a Clean Room. Et proposem amb aquest llibre que t’endinsis en el laberint d’aquest complex i multifacètic projecte.

Juan Dominguez estarà també a La Caldera del dimecres 25 al diumenge 29 de juliol, impartint una Sporá compartida amb l’Amalia Fendández.

Data: 26 de juliol
Horari: 20h

Entrada lliure

Publicado en General | Deja un comentario

SPORÁ PRÓGRAMA_AMALIA FERNÁNDEZ + JUAN DOMÍNGUEZ (25-29/07)

JO I NOSALTRES (VOSALTRES I ELLES)

Amalia Fernández i Juan Domínguez, junts i per separat, proposen aquest laboratori intensiu de 5 dies, per a celebrar el dotze aniversari del seu agermanament a la feina i en l’amistat.

Benvinguts. Uniu-vos. Deixeu-ho tot i seguiu-nos… potser és divertit. Profitós. Inspirador.

ESTRUCTURA DEL TALLER

Matins: Eines i Procediments
-De 10 a 12h amb Juan Domínguez: Dirty Room
Aquesta pràctica prové de la metodologia utilitzada en el projecte Clean Room que es basa en el concepte de serialitat que al teatre produeixen una altra classe de temporalitat i continuïtat, alhora que un altre compromís.

Es promourà una altra forma de relació amb el treball, reorganitzant el concepte de les expectatives i renunciant als elements narratològics més bàsics. Es potenciarà crear la narrativa en el moment de l’experiència.

-De 12 a 14h amb Amalia Fernández: Cos Col·lectiu
Aprofitant la circumstància de ser un grup, proposo un seguit de pràctiques aparentment físiques, on el focus és en realitat el lloc de l’atenció. M’interessa experimentar el concepte d’interdependència (diferents maneres d’escolta; acció-reacció etc.) en el marc del cos i l’acció.

Tardes: Plaer, Desig, Impuls i Reflexió
-De 15 a 19h, proposem un espai individual de connexió amb els desitjos i les apetències: tant per a formular com per provar a materialitzar-les (satisfer-les), i a més per a posar tots els mons sobre la taula i decidir, com a grup, quina classe de convivència pot donar-se entre totes aquestes formes, temes, processos, temps, cossos, ments…

La dialèctica, Les interferències, Els acords, Alló irreconciliable, comú, inclassificable, construïble, El lema seria: què podem fer totes juntes sense deixar de ser ÚNIQUES?

No es tracta d’una utopia, ni de forçar cap democràcia, sinó d’entendre que altres relacions en el camp de l’artístic són possibles.

Amalia Fernández
Visc i treballo a Madrid des de fa 28 anys. Formació clàssica (ballet) com gairebé totes les persones de la meva generació que van passar el seu període estudiantil a Espanya. La meva trajectòria professional ha anat de la interpretació (com a membre de la Cia. El Bailadero-Mónica Valenciano, durant 10 anys) a la creació independent a partir del 2005. En aquesta fase, he creat peces en solitari (Matrioixka, Kratimosha, En construcción 1 i 2, El resistente y delicado hilo musical, etc) i en col·laboració amb altres artistes (Shichimi Togarashi amb Juan Domínguez, Perrita china amb Nilo Gallego, Bailarina II amb Sonia Gómez, etc.). També he participat en processos d’altres artistes, com a intèrpret, coach, coreògrafa, col·laboradora puntual… Actualment treballo a EXPOGRAFÍA, projecte sobre l’exposició i els elements que la composen (l’objecte, el subjecte i la visió mateixa), i sobre els dispositius teatrals i museístics i com això influeix en les normes inconscients, les formes de veure, el temps… aquesta obra s’estrenarà al gener del 2019. Col·labora amb mi en aquesta investigació Anto Rodríguez. Estem molt entretinguts… Una altra part important de la meva feina està relacionada amb la docència en diversos contextos acadèmics i extraacadèmics, amb el suport d’institucions públiques o privades. En aquest sentit, un dels projectes més bonics, ha estat Ser o no ser un cos, en col·laboració amb Santiago Alba Rico, i la col·laboració intermitent amb el MPECV. Canto en un cor des del 2004, la qual cosa ha influït molt en les meves peces dels últims anys. També sóc professora de ioga Iyengar, i aquesta relació des de fa 23 anys amb el ioga, ha contaminat la meva visió del les pràctiques artístiques i la seva metodologia de transmissió. M’interessen molt els processos col·lectius d’estudi i creació d’obra.

Juan Domínguez
Juan Domínguez és un pallasso conceptual, cowboy màgic, poeta model i curador del plaer dins de les arts escèniques, dansa i teatre i la performance. Resideix i treballa entre les ciutats de Madrid, Berlín i Brussel·les. El seu treball explora la relació entre els diferents codis i advoca per la completa dissolució entre la ficció i la realitat, utilitzant la una per a produir l’altra i viceversa. Algunes de les seves obres són: Todos los bueno espías tiene mi edad (2002). Shichimi Togarashi en col·laboració amb Amalia Fernández (2006), blue (2009), Ya llegan los personajes en col·laboració amb Els Torreznos (2011), El Triunfo de la Libertad (2014) en col·laboració amb La Ribot i Juan Loriente, Clean Room temporadas piloto, 1, 2, i 3. (2010-2016). Entre lo que ya no está y lo que todavía no está (2016). Avant-Garten en col·laboració amb Arantxa Martínez (2017). En els últims 14 anys ha comissariat diversos festivals i cicles. Va ser director artístic del Festival In-presentable / La Casa Encendida (2003-12), co-dissenyador de Living Room Festival (2010-17) i co-curador de Picnic Sessions a C2M-Madrid (2013-15) entre d’altres.

 

Dates: del 25 al 29 de juliol, de 10 a 14h i de 15 a 19h

Preu: 90€

 

Aquesta Sporá forma part del Sporá Prógrama, on també us proposem:

Paz Rojo – del 22 al 26 d’octubre, de 16 a 20h

Mónica Valenciano – del 26 al 30 de novembre, de 10 a 14h

 

També han passat per La Caldera dins de l’Sporá Prógrama:

Salva Sanchis – de l’11 al 15 de juny, de 11 a 15h

Vera Mantero – 16, 17 i 18 de juliol, de 10 a 14h

 

Per tal de facilitar el seguiment del programa s’ofereixen preus assequibles i descomptes:

70€ – sporá 5 dies: Paz Rojo i Mónica Valenciano

90€ – sporá doble 5 dies: Amalia Fernández i Juan Domínguez

20% – usuaris carnet Teatron / socis APDC / socis AISGE /  alumnes de l’Institut del Teatre

20% – a partir del 2n sporá

30% – a partir del 3r sporá

Per més informació i inscripcions: aula@lacaldera.info / tel. 93 415 68 51

*Dins de l’Sporá Prógrama, Juan Domínguez presentarà a La Caldera el dijous 26 de juliol a les 19.30h el seu llibre Dirty Room.

Publicado en General | Deja un comentario

Vera Mantero. ‘Os Serrenhos do Caldeirão, ejercicis en antropologia de ficció’

Considerada un dels noms més destacats de la Nova Dança Portuguesa, Vera Mantero presenta a La Caldera, dins el Festival Grec 2018, una de les seves peces més emblemàtiques: Os Serrenhos do Caldeirão, exercicis en atropologia de ficció. 19 i 20 de juliol, 20.30h.

Una peça que ens parla de pobles que posseeixen un coneixement que estem perdent, de la connexió entre el cos i l’esperit, entre la vida quotidiana i l’art. Una saviesa que podem i devem, pel nostre bé, reactivar.

Amb una combinació molt personal de dansa i performance, l’obra està poblada de veus que venen de lluny. Els sons de la terra, la música i la paraula; la paraula d’un Antonin Artaud en combustió i la poesia sonora de Jacques Prévert que s’enllacen en un tot que acaba per oferir una mirada radical a formes de vida tradicional, a la cultura oral del sud i del nord de Portugal, però també d’altres continents.

Formada en dansa clàssica, la ballarina i coreògrafa Vera Mantero va començar a crear les seves pròpies coreografies el 1987 i, des d’aleshores, ha presentat les seves creacions per tota Europa, Argentina, Uruguai, Brasil, Canadà i els EUA, a més de països asiàtics com Singapur o Corea del Sud.

Entrades a la venda

Més info

Publicado en General | Comentarios desactivados en Vera Mantero. ‘Os Serrenhos do Caldeirão, ejercicis en antropologia de ficció’

CCC#14_Marina Colomina, divendres 29 de juny a les 20h a La Caldera

El proper divendres 29 de juny a les 20h, l’artista resident Marina Colomina compartirà el projecte en procés Camping Glow a la Càpsula de Creació en Cru #14. Després parlarem al voltant del seu treball mentre prenem un got de vi a la terrassa.

Camping Glow és una investigació en la qual allò visual impregna la deriva performativa i obre espais de significació que es desborden. Gira al voltant de com el cos es converteix en cosa i com les coses es converteixen en cossos. De les agències que es possibiliten des d’aquest posicionament i de la trangressió de la materialitat, la mirada i el context.

Camping Glow és una instal·lació de proposicions que volen obrir un camp de sensibilitat que defuig la categorització. Observar què emergeix des de la superficie, posant la mirada en el límit del discurs.

Marina Colomina neix a Alacant en 1985. Resideix i treballa a Barcelona. Després de llicenciar-se en Belles Arts es trasllada a Amsterdam per a estudiar coreografia en School for New Dance Development (SNDO). Rep la beca Danceweb en 2014. Treballa sobre tot dins del camp de la dansa. Ha presentat el seu treball als Estats Units, Polònia, Alemanya, Holanda, Portugal i Espanya. Ha col·laborat en projectes amb Deborah Hay, Benoit Lachambre, Ann Liv Young, Marta Ziolek, Quim Bigas, Min Oh, Bea Fernández, entre d’altres. En 2015 forma amb Carles Casallachs la companyia Abast Elàstic, plataforma que vol expandir els límits de la dansa cap a altres territoris. En 2016 entra a formar part del col·lectiu ARTAS de La Poderosa, espai per a la dansa i els seus contaminants. Des del 2017 forma part de la companyia Los Detectives, juntament amb Laia Cabrera, Maria García Vera i Mariona Naudin.

Càpsules de Creació en Cru son moments de trobada amb els creadors residents al centre, pensats per compartir de manera confortable i distesa la seva pràctica artística, l’estat actual dels seus projectes, les matèries i qüestions que apareixen i nodreixen el seu treball. Mostres informals, presentacions amb diferents nivells d’exposició, sessions obertes d’estudi, projeccions, converses i altres dispositius per descobrir l’interior dels processos de creació.

web Marina Colomina

Publicado en General | Comentarios desactivados en CCC#14_Marina Colomina, divendres 29 de juny a les 20h a La Caldera

Quinzena metropolitana de dansa a La Caldera

La Caldera participa a la Quinzena metropolitana de dansa proposant una programació especial; un únic programa doble amb treballs de creadores locals, del qual s’oferiran 5 presentacions al llarg de la quinzena. Una aposta per la permanència d’una programació i amb la qual pretenem incidir en els següents objectius:

– Donar suport a la creació local oferint unes condicions de treball dignes.

– Donar l’oportunitat a que els treballs evolucionin i madurin gràcies a la trobada continuada amb la mirada del públic.

– La creació de públic gràcies a la circulació de la informació boca-orella.

Per a la composició d’aquest programa es va obrir una convocatòria pública i es va constituir una comissió de selecció externa formada per Arantza López Medina, Jordi Cardoner, Mireia de Querol, Pere Faura, Ramon Oriola i Vero Cendoya.

Finalment es van seleccionar les peces ‘Kopfkino’ de Los Detectives (María García, Marina Colomina, Laia Cabrera i Mariona Naudin) i ‘Wu Wei’ de Raquel Klein, que es presentaran els dies 2, 3, 9, 15 i 16 de març a les 20h del vespre.

KOPFKINO_Los detectives.

 

WU WEI _Raquel Klein. 

 

Acompanyant la programació, proposem activitats paral·leles. Dues jornades obertes a amants i professionals del cos i el moviment per debatre i reflexionar conjuntament sobre aspectes que ens semblen especialment rellevants en aquest moment. Les dues sessions es conceben com un espai distès i prolongat en el temps, amb dinar i migdiada, i compten amb la col·laboració inestimable de nyamnyam.

♥ Dissabte 3 de març: Una qüestió d’amor. Sessió de reflexió al voltant del cos de les persones que en un moment donat decideixen encarnar la figura de l’espectador. Amb Jaime Conde-Salazar.

♥ Dissabte 10 de març: Metropol·linitzacions. Una aproximació a l’ecosistema de la dansa des del punt de vista de la biologia.

♦ Per últim proposem una xerrada – taller amb Los Detectives. El divendres 9 de març (de 16 a 19h) les integrants del col·lectiu Los Detectives han proposat una activitat per compartir algunes de les bases del seu treball a KOPFKINO. Aquest taller estarà dirigit a tothom, a partir de 16 anys, i no cal experiència prèvia. Només inscriure’s a info@lacaldera.info.

Publicado en General | Comentarios desactivados en Quinzena metropolitana de dansa a La Caldera

Cosas que nos cuentan de [Manejar el hacer líquido de forma indisciplinada] de Mar Medina.

<<Una burbuja profunda y sideral, a partes iguales, de la que no querrás salir nunca.>>

<<Es capaz de bajarte la frecuencia a un estado maravilloso en el que serás incapaz de irte de la sala aunque haya terminado.>>

<<Cuando acabe no aplaudirás, no podrás. Pero solo si vas a verlo entenderás por qué ese es el mejor argumento para ir. Muy pocos consiguen desactivar la inercia del aplauso.>>

<<Mar te propone un espacio físico, meditativo, poético y sonoro donde las frecuencias disminuyen y los decibelios bailan para alterar las neuronas perceptivas de los oyentes. Un trabajo anti stress ideal para cosmopolitas apurados que corren del gimnasio a la peluquería, los amantes de Björk y a los que prefieren escuchar antes que entender.>>

<<Cosa rara. Cosa bella. Cosa hermosa. Cosa cuerpo. Cuerpo cosa. Cosa masa. Cosa azul. AZUL como el mar. Y es que esa cosa es MAR.>>

<<De donde extraje una definición concreta y poética de amor que me habría de guiar durante tiempos (y aún me guía):                                                                                                        – I’m here, I’m here, I’m here.                                                                                                               – I’m glad you are, I’m glad you are, I’m glad you are.>>

[Manejar el hacer líquido de forma indisciplinada] de mar Medina, sábado 2 de diciembre 20.30h y domingo 3 a las 19h, en La Caldera.

 

 

Publicado en General | Comentarios desactivados en Cosas que nos cuentan de [Manejar el hacer líquido de forma indisciplinada] de Mar Medina.

Sobre [Manejar el hacer líquido de forma indisciplinada] de Mar Medina. 2-3/11 Corpografies #2

Recuperamos un fragmento del texto que David Pérez escribía el pasado abril sobre la propuesta de Mar Medina ‘Manejar el hacer líquido de forma indisciplinada’ en la que nos sumergiremos este sábado 2 y domingo 3 de diciembre en Corpografies #2 en La Caldera:

«Manejar el hacer líquido de forma indisciplinada» nos puede hacer babear durante horas frente a una fisicidad que se presenta como algo infinito en su absoluta finitud. En su condición material y líquida, lo que sucede frente a nosotras es a la vez un cuerpo, un sonido, una superficie, una textura, un encuentro y una atmósfera. Y en todos los casos un acontecimiento que nos excede y nos hunde en el silencio y la fascinación del movimiento de la materia sobre si misma.
Tal vez lo más fascinante de esta propuesta sea justamente ese umbral, esa correspondencia inédita que se despliega entre la anatomía y la geología planetaria, entre lo minúsculo y lo enorme, entre el brazo y la cordillera, entre el vientre y la meseta, entre la mano y el cráter, entre el cabello y el mar, entre un cuerpo y otro cuerpo. Como si en ese pasaje del «cuerpo humano» al «cuerpo celeste» emergiera un nuevo reparto de lo sensible, un reordenamiento de los lugares y las asignaciones que libera toda una constelación de cuerpos posibles en un universo múltiple. Y no es una abstracción, en realidad es una proposición muy específica y material: «Todo lo sólido, antes fue líquido».

Aquí el enlace del texto entero.

[Manejar el hacer líquido de forma indisciplinada] sábado 2 de diciembre a las 20.30h y domingo 3 a las 19h, en La Caldera.

Entradas

 

Publicado en General | Comentarios desactivados en Sobre [Manejar el hacer líquido de forma indisciplinada] de Mar Medina. 2-3/11 Corpografies #2

Sobre la [La mesura del detall] de Magí Serra a Corpografies #2

A la proposta que presenta a Corpografies, Magí Serra fa una cosa poc habitual: agafar distància. O potser millor, construir-la. ‘La Mesura del detall’ podria ser senzillament un homenatge íntim, una manera personal d’assimilar la pèrdua de la figura del pare mitjançant un procés de creació. Però no s’ha aturat aquí. Al llarg de mesos Magí ha acumulant capes i capes, que poc a poc han anat sedimentat fins a convertir-se en els fonaments, en un sentit quasi arquitectònic, sobre el quals s’ha acabat desplegant tot un altre món.

Normalment s’eviten certes preguntes incòmodes però sembla que en Magí no se les estalvia gens. N’és plenament conscient d’haver construït un complex dispositiu escènic per buscar resposta a una pregunta gens banal: per què em moc?

Un desplaçament, una inclinació del cos o un balanceig amb el braç cap a la dreta o l’esquerra… per què dreta? per què esquerra? per què aquest gest i no qualsevol altre?

Donar-li sentit al moviment, ni més ni menys.

Ens podem aturar en la primera lectura, però no ens hauríem de permetre ser tan simples. Magí segueix superposant capes, o excavant, tan se val. El que realment importa és que ha acabat construint un mecanisme de creació de significats evanescents, rigorós i auster, perfectament delimitat. Quasi una litúrgia on cada gest compleix una funció. Un ritual que parteix d’una vivència personal per anar més enllà. Perquè com tot ritual, aspira a connectar-nos amb allò innombrable, amb tot el que és invisible però ens afecta: la fragilitat, el risc, el no saber, la nostra absoluta insignificança… i la nostra necessitat de sentir-nos part del tot, de connectar amb allò que encara ens paga la pena anomenar com a sagrat.

I llavors sí, la dansa.

[La mesura del detall] de Magí Serra es presenta dins Corpografies #2,
dijous 30 de novembre i divendres 1 de desembre, a les 20.30h a La Caldera.

Entrades

Publicado en General | Comentarios desactivados en Sobre la [La mesura del detall] de Magí Serra a Corpografies #2

Corpografies #2_Laila Tafur, Nacho Cárcaba, Magí Serra i Mar Medina (23/11 – 3/12)

El passat maig-juny vam iniciar una nova linia de programació que vam titular Corpografies, centrada en les escriptures corporals i narratives de la presència, la capacitat del cos per articular un discurs sensible, no verbal, on el pensament és acció i el cos és text.

Vam compartir propostes com [Introducción a la introducción] de Societat Doctor Alonso, [Hardcore Researrch on Dance] de Georgia Vardarou, [Cuerpar] de Teresa Lorenzo i [Heartbeat] de Sandra Gómez.

La setmana que ve, dijous 23, arriba la segona entrega: Corpografies #2. Hem convidat a Laila Tafur, Nacho Cárcaba, Magí Serra i Mar Medina, quatre creadors que, tot i la seva proximitat generacional, entenen l’escena de formes tan diferents com inclassificables. Quatre maneres personals d’abordar el cos en moviment per explorar els seus límits, el seu potencial per generar sentit i desplaçar els sentits, jugant amb les múltiples accepcions d’aquesta paraula. ‘Sentit’ com a significat, possibles interpretacions, raó de ser o capacitat per entendre, reconèixer i desbordar la realitat. Però també ‘sentits’ en relació als òrgans que ens permeten conèixer i relacionar-nos amb aquesta realitat, a la sensorialitat del propi cos i la capacitat de percebre de manera intuïtiva allò que d’ordinari passa inadvertit.
Perquè, com diu Paul Valéry, <<la dansa és poesia general de l’acció, però també acció filosòfica plena, potència capaç de convertir cada pas en una interrogació sobre l’ésser.>> (P. Valéry, Philosophie de la danse).

Dies, hores:

[MONSTRUO] Laila Tafur + [TIEMPO] Nacho Cárcaba                                                      dijous 23 i divendres 24, 20.30h                                                                                                   Entrades / Abonament Corpografies

[LA MESURA DEL DETALL] Magí Serra                                                                                 dijous 30 de novembre i divendres 1 de desembre, 20.30h                                                     Entrades

[MANEJAR EL HACER LÍQUIDO DE FORMA INDISCIPLINADA] Mar Medina      dissabte 2, 20.30h i diumenge 3 de desembre, 19h                                                                   Entrades

 

 

Publicado en General | Comentarios desactivados en Corpografies #2_Laila Tafur, Nacho Cárcaba, Magí Serra i Mar Medina (23/11 – 3/12)

Convocatòria de residències La Caldera 2018

La Caldera obre la convocatòria del programa de residències per al període de gener a desembre 2018.

Aquest any la convocatòria té dues modalitats i es preveu acollir un total de 14 residències: 12 residències de creació i 2 residències tècniques.

Adreçada a creadors, col·lectius i investigadors vinculats amb les arts escèniques, amb trajectòries provinents de qualsevol àmbit artístic, però que considerin el cos i/o el moviment com a matèria, eina o pregunta central en el seu projecte artístic.

Data límit recepció de projectes: 12 de novembre de 2017.

Info català

Info español

Info english

Publicado en General | Comentarios desactivados en Convocatòria de residències La Caldera 2018