‘Imprenta acústica (en 14 borrones)… de una aparición’ de Mónica Valenciano

Corpografies #3 | Mónica Valenciano_Imprenta acústica (en 14 borrones)… de una aparición

dissabte 1 de desembre a les 20.30h i diumenge 2 a les 19h

En aquesta peça, Mónica Valenciano i Raquel Sánchez extreuen l’essència de l’epicentre del dolor, de l’humor, de la poesia, de la vida. Llancen preguntes al públic amb el cos i la paraula. Paraules que viuen on habiten els secrets, cossos que moren i neixen en un exorcisme de generositat i necessitat: el cos preparat per obrir els límits, exposar-se a l’exterior i compartir; el cos com una orquestra polifònica; el cos ple d’ulls.

<<Aquesta trobada es proposa a partir d’un mapa-cartografia a transitar, viatjant a través d’una baralla d’imatges… correspondència oberta, cartes d’una dansa en la formulació del seu propi teixit. Entonacions d’un gest, ritmes d’un contacte, desplaçaments d’una absència que juga. Corpografies d’una xarxa a la trobada d’aquesta geografia que s’obre pas a l’interior… Cossos d’una veu, ramificant-se en múltiples plànols. L’espai com a protagonista ens vincula en el que deixa… la pell d’aquest espai que toca capaç d’allotjar un blanc inesperat… I allí on la mirada ens convoca pren la seva visió: A Barrejar… Arrossegaments orquestrals i a contratemps, el blanc és un circ d’ulls, comença en forat. La pedrada és tardor… creuant el cant d’una llàgrima tornant, dansa, escolta la parada picotejar el temps. La por destenyeix?… Un punt bordant sona en la saliva i, el testimoni passejant en el fons dels teus ulls…>>

Dramatúrgia Mónica Valenciano

Creació i interpretació Mónica Valenciano i Raquel Sánchez
Ajudant de direcció Raquel Sánchez

Assistent de direcció Jorge Rúa
Diseny il·luminació Cristina Libertad Bolívar

Música Anton Webern
Producció executiva Jorge Rúa
Audiovisual Marta Blanco
Oficina Norma Kraydeberg
Assesoramient – Documentació Cristina Carroquino

info i entrades aquí

Aquesta activitat es desenvolupa en paral·lel a la participació de Mónica Valenciano a l’Sporá Prógrama.

Publicado en General | Comentarios desactivados en ‘Imprenta acústica (en 14 borrones)… de una aparición’ de Mónica Valenciano

Aquesta setmana, programació doble a la Caldera!

Aquest mes està sent molt intens, tota Barcelona en va plena de programació. A la Caldera seguim amb la tercera edició de Coprografies, una línia de programació centrada en les escriptures corporals i narratives de la presència, la capacitat del cos per articular un discurs sensible, on el cos és text i el pensament és acció.

A l’octubre vam estrenar amb Bach, una experiència de transmissió en què Maria Muñoz i Federica Porello van compartir, transmetre i explicar el procés de transmissió d’aquesta emblemàtica peça de Mal Pelo. També vam projectar Dancismo de Paz Rojo aprofitant la presència de l’artista dins del Sporá Programa, un vídeo-assaig que qüestiona la coreografia quant a dispositiu de moviment dels cossos per a la mirada neoliberal i el poder global.

Aquesta setmana seguim amb la tercera proposta amb l’estrena d’Atlantis2018 de Diana Gadish, aquest dijous 22 i divendres 23 de novembre, a les 20.30h. Aquest projecte ha estat en residència la Caldera l’any passat i ha participat del Brut Nature del 2017.  Atlantis2018 forma part d’un procés de recerca on qüestions com la mort, la idea de pertinença a un clan, la relació amb la llengua, la identitat lligada a un territori i a la relació amb la terra són abordades des del cos i les memòries que conté.

El principal eix del treball és la memòria corporal, sobretot en relació al/s territori/s. Com a memòria corporal s’entén no només la memòria personal, sinó també tota la memòria heretada i memòria compartida (col·lectiva). És una proposta d’immersió a la memòria de cos, arribant a profunditats on ficció i realitat ja no són discernibles. És justament la memòria viva i presentada en viu, el que fa que la re-actualització sigui una condició intrínseca del procés de treball.

Tot i que la recerca i la pràctica han sigut compartides amb diferents persones, la constel·lació de cossos presents aquests dies a La Caldera està formada per Esther Freixa, Diana Gadish i Amaranta Velarde.

Aquest mateix cap de setmana enllaçem amb Ante desde entre hacia sobre durante versus ESCORZO [una transmisión] de Bea Fernández amb Marina Colomina, dissabte 24 de novembre, a les 20.30h i diumenge 25, a les 19h. 

Els canvis generacionals i la forta absència de transmissió de l’experiència fan que cada vegada es donin menys diàlegs entre artistes de diferents generacions. Aquest és un dels motors d’aquesta recerca-transmissió de Bea Fernández en col·laboració amb Marina Colomina, que pretén reunir dues mirades artístiques i coreogràfiques intergeneracionals i revifar les experiències des de l’acció.

La idea de reconstrucció i transmissió de la coreografia Escorzo (2003) no implica necessàriament una reposició fidel de la peça original, d’aquesta manera correria el risc de mitificar el meu propi treball pel simple fet de pertànyer a un passat irrecuperable. Lluny d’adoptar una actitud nostàlgica, vol utilitzar el propi cos-imatge del passat per reflexionar sobre el present i llançar-se a un futur possible.

En aquest punt de la recerca avui, Marina i Bea estan desenvolupant una pràctica cos a cos on Escorzo és una partitura-mapa carregada d’anotacions, esbossos, capes d’informació estètiques i vivencials, formals i emocionals, visibles i invisibles. Algunes potències sense desenvolupar i elements incomplets; tot un territori on endinsar-se conjuntament, que és el que està sent determinant en el procés de recepció, observació i crítica del treball.

Us anem avançant que al desembre tanquem aquesta tercera edició amb Mónica Valenciano presentant Imprenta Acústica (en 14 borrones)… de una Aparición, dissabte 1, a les 20.30h i diumenge 2, a les 19h.  

En aquesta peça, Mónica Valenciano i Raquel Sánchez extreuen l’essència de l’epicentre del dolor, de l’humor, de la poesia, de la vida. Llancen preguntes al públic amb el cos i la paraula. Paraules que viuen on habiten els secrets, cossos que moren i neixen en un exorcisme de generositat i necessitat: el cos preparat per a obrir els límits, exposar-se a l’exterior i compartir; el cos com una orquestra polifònica; el cos ple d’ulls.

Publicado en General | Etiquetado , , | Comentarios desactivados en Aquesta setmana, programació doble a la Caldera!

Corpografies #3 | Ante desde entre hacia sobre durante versus ESCORZO [una transmisión]

Corpografies #3 | Bea Fernández_Ante desde entre hacia sobre durante versus ESCORZO [una transmisión]

dissabte 24 de novembre a les 20.30h i diumenge 25 a les 19h

Els canvis generacionals i la forta absència de transmissió de l’experiència fan que cada vegada es donin menys diàlegs entre artistes de diferents generacions. Aquest és un dels motors d’aquesta recerca-transmissió de Bea Fernández en col·laboració amb Marina Colomina, que pretén reunir dues mirades artístiques i coreogràfiques intergeneracionals i revifar les experiències des de l’acció.

La idea de reconstrucció i transmissió de la coreografia Escorzo (2003) no implica necessàriament una reposició fidel de la peça original, d’aquesta manera correria el risc de mitificar el meu propi treball pel simple fet de pertànyer a un passat irrecuperable. Lluny d’adoptar una actitud nostàlgica, vol utilitzar el propi cos-imatge del passat per reflexionar sobre el present i llançar-se a un futur possible.

En aquest punt de la recerca avui, Marina i Bea estan desenvolupant una pràctica cos a cos on Escorzo és una partitura-mapa carregada d’anotacions, esbossos, capes d’informació estètiques i vivencials, formals i emocionals, visibles i invisibles. Algunes potències sense desenvolupar i elements incomplets; tot un territori on endinsar-se conjuntament, que és el que està sent determinant en el procés de recepció, observació i crítica del treball.

Bea explica: <<Fa temps que em rondava pel cap la idea de transmetre un dels meus primers solos de creació interpretat i coreografiat per la meva en el 2003. Una de les raons que em van portar a pensar en això va ser la necessitat, una miqueta ecològica, de no crear res nou per endavant, sinó tornar sobre la petjada del ja ballat en un altre temps, en un altre context, amb un altre cos… i reactualitzar-ho, reanimar-ho, aterrar-ho avui en el cos-presència de la ballarina i creadora Marina Colomina.

Tot això, posant en valor la naturalesa primerenca d’Escorzo, peça emergent, carregada d’errors, reflexions incompletes, potencialitats disperses i, sobretot, molta intuïció i necessitat o desig de ser; aquesta naturalesa és el que es desprèn de l’obra, que vista amb una perspectiva actual ens ofereix espais oberts a noves reinterpretacions i fins i tot noves incorporacions de materials del passat. >>

Direcció i coreografia Bea Fernández

Interpretació Marina Colomina

Composició sonora i vídeo Carmelo Salazar

Vídeo / arxiu Mariana Jarovslasky

Fotos Joan Manrique Navarro

Escorzo (peça original) es forja dins d’una trajectòria de treball que va començar per a mi quan vaig començar a treballar amb Oscar Dasí i Carmelo Salazar l’any 1995. Aquest sol és una evolució més d’aquest univers del que, intensa i irremeiablement, vaig formar part. En aquest mateix moment desenvolupava una activitat de model en viu per a estudiants de Belles arts. Aquest rol de ser observada com a cos-objecto per ser dibuixada o pintada en temps real em va donar tota la base, les preguntes i el punt de partida per construir el tipus de presència i el moviment que habita aquesta peça. L’escorç que titula la peça és un punt de vista complex a l’hora de dibuixar perquè els relleus i volums del cos s’amunteguen creant paisatges deformats i estranys suggeriments. Intento traslladar aquest punt de visió al públic.

Links:

Teaser Escorzo (2003).

Videodansa

Beatriz Fernández
Ballarina, coreògrafa i curadora. Viu i treball a Barcelona. <<Des de molt nena vaig sentir un gran desig per ballar, em vaig llicenciar en coreografia a l’Institut del Teatre i poc després estava ballant professionalment amb Danat Dansa donant voltes pel món, de bolo en bolo, de teatre en teatre… del que vaig aprendre molt i em vaig esgotar un altre tant. 
Vaig viure i estudiar un any a la Gran Poma i això ha significat un abans i un després en tot, vida i professió. A partir d’aquest moment, vaig començar a col·laborar amb altres artistes, especialment amb Carmelo Salazar que s’ha convertit en una constant en el meu camí, desenvolupant processos de recerca i la creació de peces que incideixen molt profundament en com es mou un cos. 
Cofundadora de Las Santas al costat de Mónica Muntaner i Silvia Sant amb les quals vam arrancar La Poderosa _ espai per a la dansa i els seus contaminants, projecte que després de 15 anys segueix ben viu, agitant el nostre entorn més immediat. 
Després d’haver-me submergit durant uns anys en la memòria de l’intèrpret i el cos del ballarí com a arxiu, visc de les obres dels altres amb peces com: Los que se ven entre si, Tres personas todos los cuerpos i Restos de mis series. He estat desenvolupant Muy Experimental per mitjà de laboratoris i trobades entre estudiants i professionals, posant en joc eines que activen percepció, atenció i decisió en l’escena i en temps real.
 D’aquests anys de recerca neix Este lugar entre, en col·laboració amb Oihana Altube i Clara Tena.
 Actualment, estic fent una pràctica de transmissió de coneixement i partitura d’un dels meus primers solos (Escorzo) a Marina Colomina, que pretén reunir dues mirades artístiques i coreogràfiques intergeneracionals i revifar experiències des de l’acció.
 En aquests moments, el meu focus d’atenció està en Estela, un bebé de 2 anys que m’ha canviat la vida i des d’aquí practico el multifocus i l’atenció dispersa, una cosa que m’interessa en gran manera.>>

 

Marina Colomina
Marina Colomina neix a Alacant el 1985. Resideix i treballa a Barcelona. Després de llicenciar-se en Belles arts, es trasllada a Amsterdam per estudiar coreografia en School for New Dansi Development (SNDO). Rep la beca DanceWEB en 2014. Treballa sobretot dins del camp de la dansa. Ha presentat el seu treball a Estats Units, Polònia, Alemanya, Holanda, Portugal i Espanya. Ha col·laborat en projectes amb Deborah Hay, Benoit Lachambre, Ann Liv Young, Marta Ziolek, Quim Bigas, Min Oh, Bea Fernández, entre d’altres. El 2015 forma amb Carlos Casallachs la companyia Abast Elàstic, plataforma que vol expandir els límits de la dansa cap a altres territoris. El 2016 entra a formar part del col·lectiu ARTAS de la Poderosa_ espai per a la dansa i els seus contaminants. Des del 2017 forma part de la companyia Los Detectives, juntament amb Laia Cabrera, María García Vera i Mariona Naudin.

 

Carmelo Salazar
Coreògraf, ballarí, comissari, professor de dansa i investigador. <<Ha estat acompanyant de camí, coach, i un gran col·laborador. Agitador de la cultura d’aquesta ciutat quan juntament amb Oscar Dasí creaven aquesta bogeria meravellosa anomenada LP, que serà per a totes un referent de com construir un festival de dansa i trobada entre públics i artistes. Com a creador escènic i coreògraf té en el seu fer peces i experiments escènics que no ens han deixat indiferents com El salón dorado o Espaciales. També ha creat en els últims temps tota una línia de treball audiovisual i autofilmaciones-performace. Últimament ha compost coreografies sonores i composicions musicals per a peces de dansa. Ha estat professor resident a La Poderosa i ha impartit durant tots aquests anys, laboratoris de Lo natural es moverse, una línia de cursos principalment pràctics on parla el cos i que ofereixen unes eines de treball que res tenen a veure amb l’habilitat tècnica que suggereix la dansa.
 Actualment, està desenvolupant un projecte de recerca i creació sobre el concepte de partitura i escena: les zones de fricció en el trànsit de la idea al cos i viceversa, en construir en directe.
 D’aquesta recerca es desplega FIN DEL MUNDO BEAUTY una sèrie de solos‘materialíssims’ coreofrafiats per Carmelo Salazar i interpretats per Teresa Lorenzo.>>

Publicado en General | 2 comentarios

Seguim amb Corpografies #3_Atlantis2018 de Diana Gadish

Corpografies #3 | Diana Gadish_Atlantis2018

dijous 22 i divendres 23 de novembre, a les 20.30h

Atlantis2018 forma part d’un procés de recerca on qüestions com la mort, la idea de pertinença a un clan, la relació amb la llengua, la identitat lligada a un territori i a la relació amb la terra són abordades des del cos i les memòries que conté.

El projecte té 2 formats. Un és un format tancat, en el que Diana convida a diferents persones (no necessàriament professionals de les arts escèniques) a participar de la pràctica, i on el focus està en la seva experiència i en el testimoni escrit que se n’extreu. En el segon format, més proper a la peça escènica, es treballa amb les mateixes premisses que en l’anterior, però enfocant-lo a la presentació pública davant la mirada de persones alienes al procés.

A La Caldera, la peça serà presentada amb les intèrprets Esther Freixa, Amaranta Velarde i Diana Gadish; amb l’acompanyament de Toni Cots.

Persones que han participat en el procés a l’estudi: Sigrid Kollmannsperger, Darío Castro, Daniel Loaiza, Carme Martínez, Sara Pons i Oihana Altube.

Foto Roger Frenton

Aquest projecte s’inicià el febrer de 2017 a La Caldera, sent també convidat a participar al Brut Nature el novembre de 2017. Durant el 2018 s’ha anat desenvolupant a Montemor-o-Velho (Portugal) i a CRA’P.

Diana Gadish
Diana Gadish, cursa primer cicle de Belles Arts a la U.B. i en el 2007 es gradua de S.N.D.O. (Estudis superiors de coreografia a Amsterdam). Com a intèrpret ha treballat en projectes de dansa, teatre, clown i ‘performance art’ en diversos països (Holanda, Bèlgica, Àustria, Suïssa, Alemanya, Espanya i Mèxic). Amb les seves creacions Hiccup for Home (2007), Genesis Joplin (2009), Lucy Live (2013) i Handle with care (2016), ha actuat a Espanya, Bèlgica, Holanda, Alemanya, República Txeca, Eslovènia, Dinamarca i Mèxic. Actualment està presentant les obres Lucy Live i Handle with care. Des de 2015 treballa de pallassa d’hospital amb Pallapupas i imparteix classes de treball corporal a Laboratorio Escuela (http://laboratorioescuela.es).

Publicado en General | Etiquetado , , , , , , , , | Comentarios desactivados en Seguim amb Corpografies #3_Atlantis2018 de Diana Gadish

Brut Nature ’18

Reducir la danza / el movimiento cabalga en la respiración / cuerpo y texto / abstracción y reducción / imagen residual / eco / la permeabilidad del espectador / subvertir la expectativa del espectador / llevar al extremo el infinito / affordance / glándulas empáticas / cuerpos no naturalizados / cuerpo tecno-semiótico-material / ¿dónde empieza y termina el cuerpo? / mecánica del beso / educación sexoafectiva para señoritas de antes de internet / ¿cómo se transforma un espacio? / generar un espacio alternativo con lo que hay en un espacio real / POGO / espacios anarquistas / disidencia / envilecimiento / espacios a salvo para la violencia / el logaritmo antropocéntrico / hacer una diagonal / respirar y vibrar el color / densidad y atracción / el contagio / art is art and every else is every thing else / el relato escénico / el resto y el retal / las desapariciones / la imaginación y el sonido, la sonidación / generar música mentalmente / sinfonía Barcelona / presunción de espectador / preguntar a los objetos / qué difícil es no ver lo que hay / gradientes tornasolados / dejarse guiar por el placer / el grado 0 de lo real / el código cárnico tecnológico / ¿de qué estamos hablando? / ¿qué esperamos de los objetos? / cuerpo disponible / intimidad y trabajo / empezar por la dilatación / oír es ser tocado en la distancia / cuerpo múltiple y común / dar tiempo a los objetos / contemplar el vacío / bloom / embellecimiento vs. envilecimiento / la posibilidad emancipadora / metamarco / you fall in love, you fall out of love, you recover from love and you fall in love again

El sábado 10 de noviembre de 10 a 15h abrimos Brut Nature ’18.

Queremos compartir con vosotras esta experiencia de intoxicación y contaminación después de catorce días trabajando juntas, y así comprender, pensar y sobre todo poner en práctica lo que es o puede ser un dispositivo como el Brut Nature.

Os invitamos a adentraros en este cuerpo colectivo desde la practica (traed ropa cómoda), que finalizaremos con un vermut y pica-pica.

Participan en Brut ’18: Estitxu Arroyo, Ona Bros, Óscar Bueno, Ana Buitrago, Itxaso Corral, Óscar Dasí, Fernando Gandasegui, Iniciativa Sexual Femenina (Elisa Keisanen, Cristina Morales y Elise Moreau), Xavi Manubens, Tristán Pérez-Martín, Lautaro Reyes y Alba Barral, Esther Rodríguez-Barbero y el equipo de La Caldera.

Imágenes de Tristán Pérez-Martín.

 

 

Publicado en General | Etiquetado , , , , , , , , , , , , , | Comentarios desactivados en Brut Nature ’18

‘Dancismo’ de Paz Rojo

Corpografies #3 | Paz Rojo_Dancismo

divendres 26 d’octubre a les 20.30h

Dancismo és un vídeo-assaig que qüestiona la coreografia quant a dispositiu de moviment dels cossos per a la mirada neoliberal i el poder global. En aquest context, es tracta de redefinir allò coreogràfic en funció de la dansa i en funció del cos. Alliberar la dansa de la coreografia. Indagar sobre una potència que mentre exerceix un domini anticoreográfic sobre els cossos, mostra les cicatrius de la seva modelació quant a cossos treballadors i cossos desitjants.

Dancismo s’ha presentat anteriorment en el CA2M (Móstoles); Festival ¿Qué puede un cuerpo? (La Casa Encendida, Madrid) i Festival 4×4, Ciutat de Mèxic.

Dirigit i escrit per Paz Rojo
Col·laboració artística, edició i muntatge Emilio Tomé
Any de producció 2014

info i entrades aquí

Paz Rojo

Paz Rojo (1974, Madrid). Coreògrafa, ballarina i investigadora. Desenvolupa la seva activitat a la cruïlla entre les pràctiques artístiques, la coreografia i la filosofia; investigant l’autonomia de la dansa dins de la producció de valor capitalista. Graduada en creació coreogràfica per la School for New Dance Development, Amsterdam (1996-2000). Actualment realitza un projecte de doctorat a la Stockholm University of the Arts, Estocolm, Suècia anomenat The decline of Choreography and its movement: the subaltern pathway (l’ocàs de la coreografia i el seu moviment: una via subalterna). Recerca amb una àmplia trajectòria i vinculada a diverses institucions, contextos auto-organitzats, marcs d’exhibició, programes educatius i iniciatives independents d’Europa i Iberoamèrica.

Publicado en General | Etiquetado , , , , | Comentarios desactivados en ‘Dancismo’ de Paz Rojo

‘Una experiència de transmissió: BACH’ de María Muñoz/Mal Pelo i Federica Porello

Corpografies #3 | María Muñoz/Mal Pelo i Federica Porello_Una experiència de transmissió: Bach

dissabte 20 d’octubre a les 20.30h

<<La dansa, com a llenguatge, ens ajuda a ordenar el nostre pensament travessant el cos sencer, ens dóna una visió sobre la vida i és la nostra eina de comunicació en l’escena. Transmetre és establir una relació d’intercanvi entre persones>>

María Muñoz (Mal Pelo) presenta el 2004, Bachuna peça de dansa que utilitza una selecció dels preludis i les fugues d’El clavier ben temperat, composat per Johann Sebastian Bach al segle XVIII i interpretat al piano per Glenn Gould, per combinar moviment i dansa. Aquest conegut solo de dansa de María Muñoz adquireix una nova dimensió quan, el 2016, Mal Pelo convida a la ballarina italiana Federica Porello a interpretar-lo. ‘Per la generositat i delicada transmissió de la peça Bach i la brillant i excepcional interpretació de Federica Porello, que aporta una gran riquesa coreogràfica’, Mal Pelo rep el Premi Ciutat de Barcelona de Dansa 2017.

Sota el títol d’Una experiència de transmissió: Bach es presenta un fragment d’aquest solo, interpretat per Porello, seguit d’una conversa amb María Muñoz i Isabel de Naverán, que comentaran alguns dels aspectes que s’han tingut en compte en el procés de transmissió que va començar fa dos anys i sobre el que suposa per a una companyia contemporània generar un llegat que perviu en altres, assumint les seves constants transformacions. Per finalitzar, i en homenatge a l’artista Núria Font (1958-2017), col·laboradora habitual de Mal Pelo i realitzadora audiovisual de l’obra original Bach, es projecten algunes imatges relacionades amb el solo de dansa.

Bach, interpretat per María Muñoz, va ser estrenat a l’Espai Lliure de Barcelona el 26 de febrer de 2004 en la seva primera versió i a Temporada Alta 2005-Festival Internacional de Teatre de Girona en la seva versió definitiva. Mal Pelo va presentar la versió interpretada per Federica Porello el 21 de febrer de 2016 al Mercat de les Flors de Barcelona.

Creació i direcció María Muñoz
Interpretació Federica Porello
Música Clave ben Temperat de Johan Sebastian Bach, interpretat per Glenn Gloud
Ajuda a la direcció Leo Castro i Pep Ramis
Realització vídeo Núria Font 
Il·luminació August Viladomat

Fotos Jordi Bover

Una producció de Mal Pelo amb la col·laboració de Teatro Real de Madrid i del Teatre Lliure de Barcelona. Premi Ciutat de Barcelona 2017 de dansa a la companyia Mal Pelo, María Muñoz – Pep Ramis. Premi de la Crítica, Barcelona 2018, per l’espectacle Bach de María Muñoz i per a Federica Porello.

més info aquí

Publicado en General | Comentarios desactivados en ‘Una experiència de transmissió: BACH’ de María Muñoz/Mal Pelo i Federica Porello

Corpografies #3

Aquest octubre arriba Corpografies #3, una nova edició d’aquesta línia de programació de La Caldera centrada en les escriptures corporals i narratives de la presència, la capacitat del cos per articular un discurs sensible on el cos és text i el pensament és acció.

Per aquesta tardor us proposem una mirada diversa a les noves escriptures corporals, amb propostes de María Muñoz, Paz Rojo, Diana Gadish, Bea Fernández i Mónica Valenciano.

Tindrem l’oportunitat de conèixer de prop els processos de transmissió que han dut a terme dues de les presències més personals, i inimitables, de l’escena de la dansa recent: Bach de María Muñoz amb Federica Porello i Escorzo de Bea Fernández amb Marina Colomina. Missions aparentment impossibles que han desencadenat dos exercicis d’impregnació entre cossos de generacions diferents, absolutament fascinants. Lluny d’establir una relació nostàlgica amb la memòria, aconsegueixen actualitzar les obres alhora que mantenen intacta la seva essència.

Per una altra banda es presentaran dues propostes directament connectades a Sporá PrógramaDancismo, un vídeo-assaig de Paz Rojo, i Imprenta acústica en (14 borrones)… de una aparición, l’última creació de Mónica Valenciano amb Raquel Sánchez, estrenada el passat mes de maig a Las Naves de Matadero (Madrid).

Per a completar el programa, Diana Gadish presentarà Atlantis2018, acompanyada d’Amaranta Velarde i Esther Freixa. Un projecte de recerca de llarg recorregut que al 2017 va ser resident a casa nostra i va participar en la primera edició de Brut Nature. Al 2018 s’ha seguit desenvolupant en una residència de creació a Citemor (Portugal), facilitada des de La Caldera gràcies a un ajut per internacionalització de l’ICUB. Un acompanyament que de manera natural ens porta a presentar el moment actual del projecte en aquesta programació.

 

Corpografies #3 | María Muñoz_Una experiència de transmissió: BACH

dissabte 20 d’octubre a les 20.30h

 

 

 Corpografies #3 | Paz Rojo_Dancismo

divendres 26 d’octubre a les 20.30h

 

 

Corpografies #3 | Diana Gadish_Atlantis2018

dijous 22 i divendres 23 de novembre, a les 20.30h

 

 

Corpografies #3 | Bea Fenández_Ante desde entre hacia sobre durante versus ESCORZO [una transmisión]

dissabte 24 de novembre a les 20.30h i diumenge 25 a les 19h

 

Corpografies #3 | Mónica Valenciano_Imprenta acústica (en 14 borrones)… de una aparición

dissabte 1 de desembre a les 20.30h i diumenge 2 a les 19h

 

 

Publicado en General | Comentarios desactivados en Corpografies #3

SPORÁ_PAZ ROJO, del 22 al 26 d’octubre

 

Aquesta tardor, torna l’SPORÁ PRÓGRAMA a la Caldera amb dues propostes molt interessants: Paz Rojo i Mónica Valenciano ens visiten a l’octubre i al novembre respectivament per compartir eines i metodologies del seu moment de treball actual.

 

SPORÁ_PAZ ROJO

del dilluns 22 al divendres 26 d’octubre, de 16h a 20h.

LA ESCENA DESPROVISTA

<<Actualment, estic desenvolupant una investigació en relació a la dansa des de l’òptica del que he anomenat «pla de percepció destituent». El terme «destitució» està associat amb la posada en crisis i pèrdua de sentit, però també amb la possibilitat de contemplar el que encara-no s’ha produït. Com comprometre’s amb el que encara no és? Hi ha un aspecte errant en la materialitat a través del qual la dansa no estaria obligada a perseguir un futur, sinó que hauria de ser creada en el lloc exacte on ja està. Ballant sobre un pla de percepció destituent, practicarem el que està practicant, produint efectes de realitat o una espècie de llibertat en la qual sembla que no succeeixi res més que el que està succeint. Es tracta de caure (literalment) en un cert «estat de dansa». Neutralitzar la corporalitat normativa (de la tècnica, la classe, el taller o la performance) per donar pas a una altra cosa.>>

Les sessions es dividiran de la següent manera:

Primera sessió / Introducció teòrica.

Segona i tercera sessió / Pràctiques.

Quarta i cinquena sessió / Coreogrames o l’el·laboració del que està passant (experiments de llarga durada en els quals tornarem a les pràctiques realitzades els dies anteriors, però sense mediació del llenguatge verbal durant la duració de l’experiment en si).

Dates: del 22 al 26 d’octubre, de 16h a 20h

Preu: 70€ 

Acompanyant aquesta Sporá, Paz Rojo presentarà l’obra Dancismo el divendres 26 d’octubre dins la programació Corpografies #3.

 

Paz Rojo

Paz Rojo (1974, Madrid). Coreògrafa, ballarina i investigadora. Desenvolupa la seva activitat a la cruïlla entre les pràctiques artístiques, la coreografia i la filosofia; investigant l’autonomia de la dansa dins de la producció de valor capitalista. Graduada en creació coreogràfica per la School for New Dance Development, Amsterdam (1996-2000). Actualment realitza un projecte de doctorat a la Stockholm University of the Arts, Estocolm, Suècia anomenat The decline of Choreography and its movement: the subaltern pathway (l’ocàs de la coreografia i el seu moviment: una via subalterna). Recerca amb una àmplia trajectòria i vinculada a diverses institucions, contextos auto-organitzats, marcs d’exhibició, programes educatius i iniciatives independents d’Europa i Iberoamèrica. Al llarg d’aquest recorregut, ha tingut diferents manifestacions com els solos de dansa El que sigui movent-se així (2011) i EX POSICIÓN UNIVERSAL (democracy is a psycho-kinetic training) (2012); els experiments escènics col·lectius Acción Inaugural (2011); YES WE CANNOT, una pre-formance en la era de la con-fusión (2012); The Gerries by Gerry (2012); els assajos audiovisuals: I do not like community in the same way I do not like contact-improvisation (2013); DANCISMO (2014) i la performance  ECLIPSE:MUNDO (2018). També ha estat comissària del Festival ¿Qué puede un cuerpo? (La Casa Encendida, Madrid 2014-2015), així com iniciadora i facilitadora dels contextos d’investigació col·lectius: ASSIM NÃO, PERO ¿CÓMO? (LOT, Sao Paulo, 2017); [CAMP # 1] coreografiar la dissidència (Teatre Pradillo, Madrid 2014); ¿I si deixem de ser (artistes)? (La Casa Encendida, Madrid 2013); A piece … together? (Barcelona, ​​Sao Paulo, Viena 2010-2011); i el laboratori itinerant coreografia: un problema a practicar (Madrid, Barcelona, ​​Sao Paulo, Viena, Amsterdam, Istanbul, Brussel·les, Moscou, Estocolm i Ciutat de Mèxic). En els últims anys ha treballat com a intèrpret i col·laboradora amb altres / as artistes com Norberto Llopis (The Capitalist 2016-17), Ivanna Muller (Notes 2016-17), Diego Gil i Igor Dobricic (The half 2011).

Vimeo

Publicado en General | Comentarios desactivados en SPORÁ_PAZ ROJO, del 22 al 26 d’octubre

Juan Domínguez presenta el llibre ‘Dirty room’ (26/07)

El creador Juan Domínguez presentarà a La Caldera el seu llibre Dirty Room. Aquest llibre proposa transitar per un recull de materials del seu treball escènic Clean Room.

Clean Room és el nom d’un projecte d’origen escènic creat per Juan Domínguez amb diverses col·laboradores, que es va desenvolupar al llarg de tres temporades de sis episodis cadascuna. El seu nom fa referència a un espai impol·lut, amb els mínims nivells de contaminació exterior i uns paràmetres ambientals controlats per a poder garantir el desenvolupament d’experiments amb el mínim d’interferències possible.

Dirty Room és Clean Room a contrallum, és el negatiu de Clean Room, una col·lecció d’apunts, notes, idees, reflexions i material gràfic i fotogràfic, mapes, manifestos, fragments de diaris, transcripcions de converses, entrevistes, intercanvis de correus, memòries, rememoracions, o guions, entre altres documents, del procés de creació i investigació que ha conduït a Clean Room. Et proposem amb aquest llibre que t’endinsis en el laberint d’aquest complex i multifacètic projecte.

Juan Dominguez estarà també a La Caldera del dimecres 25 al diumenge 29 de juliol, impartint una Sporá compartida amb l’Amalia Fendández.

Data: 26 de juliol
Horari: 20h

Entrada lliure

Publicado en General | Comentarios desactivados en Juan Domínguez presenta el llibre ‘Dirty room’ (26/07)