Reprise
Direcció: Jaume Parera.
Coaching/adviser: Marta Galán.
Intèrprets: Oriol Aubets, Meritxell Casas, Eva Roig.
Càmera i edició vídeo: Adolf Alcañiz.
Coordinació: Sergi Faustino.

1 Acció de reprendre, de continuar una cosa interrompuda.
2 auto Capacitat d’acceleració del motor d’un vehicle. Canvi de revolucions en el mímin temps possible.
Reprise és el replantejament del projecte escènic Siamteam. Es deixa de banda el protagonisme d’un personatge principal (siamés) i la subordinació o marginalitat d’un secundari (mecànic extern). Després d’un intent d’arribar a un projecte de dansa conciliador es repren l’acte performatiu per fugir de la coreografia i la representació d’uns personatges.
És una posada en escena de persones inmerses en la pressió o asfixia que provoca la velocitat de les nostres accions i actes qüotidiants. Accions de repetició incomplertes i infinites que contaminen i comprimeixen el nostre espai vital, deixant darrera seu el rastre d’un paissatge fragmentat, desolat, caòtic i gairabé apocal.líptic.
Aquesta represa es presenta com un making off de la gravació d’un vídeo, on el director, els tècnics i el públic formen part de l’escena. On tot està en constant moviment i renovació fins arribar a l’esgotament, el deliri o la mort subtada, com a conseqüència d’aquest aument vertiginós de la velocitat que provoca la inmobilitat o detenció paralitzant.
Sovint, en les relacions humanes s’acaba originant un sentiment d’amor/odi després d’una llarga experiència conjunta. D’entrada es creen situacions favorables d’acoblament i màxima sintonia pero quan apareixen conflictes i l’altre no és acceptat es generen situacions incòmodes.
Es lluita constantment per aconseguir el poder i el control de la situació.

Reprise es mou sota uns paràmetres oposats que sumen: (horitzontal/vertical, centre/perifèria, lentitut/rapidesa, amor/odi). Com si fòssim en una cadena de muntatge es creen situacions duplicades, tot s’ordena i es desfà, es construeix i es destrossa, de manera obsessiva, tenaç i repetitiva. Les accions són obstinades, sense cap ordre ni sentit, com si es tractés d’un joc de pistes o gimcana on ningú guanya ni perd.

Aquestes accions (loops de repetició) són:
-Senyalitzar el radi d’acció amb conos, senyals de trànsit i cinta “baliza”.
Tancar perímetres, delimitar zones de perill.
-Repetir noms de models de cotxes. Un abecedari propi dirigit al públic i a un mateix, en un procés d’aprenentge i renovación constant, amb la intenció de comunicació per mitjà d’una llengua desconeguda i carregada de falsos desitjos incomplerts.
-Vestir i desvestir. Canviar de vestuari en cada nova acció per sentir-se més segur i protegit. Obsessió per la segurerat, renovació constant d’aquesta “segona pell”. Tots els monos de treball, inclós el siamés, són intercanviables i es poden compartir en el mateix moment d’una acció per crear direccions contràries.
-Explicar/narrar experiències biogràfiques en relació a l’element cotxe. Accidents traumàtics i regeneradors, i la frustració per no tenir cotxe propi.
Diàleg íntim i personal, despullat al públic. Intent d’humanització. Material vivencial.
-Lectura de fragments d’un manual de l’automòbil (llibre gran i pesat) per buscar analogies entre l’orgànic i allò mecànic. Lectura cómoda i íntima, reveladora i alliçonadora.