Necessitem jardins botànics

Volem compartir amb vosaltres un petit text que Jaume Melendres va escriure sobre el Festival NEO a la primera edició del 2006, quan era director del Departament de Serveis Culturals de l’Institut del Teatre.

 

NECESSITEM JARDINS BOTÀNICS

El Festival de Titelles, nascut l’any 1973, quan Hermann Bonnin va creure necessari rejovenir una modalitat teatral que havia caigut en la decrepitud de les primeres comunions i de les tedioses tardes de diumenge, aquell antic festival rebatejat ara amb el nom de NEO (no permetem que l’extrema dreta ens arrabassi aquest estimulant prefix) respon a un propòsit principal: poblar el no man’s land existent entre la textualitat basada en l’ús exclusiu o determinant de la paraula i –a l’altre extrem– la textualitat dels cossos muts dels ballarins en acció.

Tot i les seves extraordinàries aportacions a les arts escèniques, el compromís de la dansa-teatre no ha cobert aquest buit, sinó que ha hibridat les dues espècies convencionals; ha empeltat un arbre amb la saba de l’altre, però no n’ha fet néixer de nous. El NEO s’ofereix com un territori on puguin mostrar-se, aparèixer, créixer i multiplicar-se espècies desconegudes, filles d’una lògica no sorgida d’un pacte de convivència –i de conveniència– entre els dos antagonistes de sempre.

És per això que no concebim el NEO com una escaparata, ni com una estratègia per promocionar un país, una ciutat o una institució, ni com una oferta (f)estival per a turistes o ciutadans desvalguts, sinó com un moment breu i intens d’intercanvi d’experiències que, tant des del punt de vista de l’emissor com des la posició del receptor, ha de suscitar plaers presents, sí, però –també i sobretot– el plaer de sembrar i de veure sembrar.

Jaume Melendres

This entry was posted in Festival. Bookmark the permalink.

Comments are closed.