D’obres de teatre relacionades amb la ciència en coneixia algunes, però totes les que havia vist parlaven de les persones i les condicions en les que aquestes fan ciència, no de la ciència. Per què les ciències experimentals, la física en aquest cas, i les arts semblen tan allunyades?
A la física se li pressuposa una anàlisi rigorosa de l’entorn i al teatre no. Però si ho penses, les dues disciplines beuen de la realitat que ens envolta per elaborar-ne els seus models i ajudar-nos a pensar-la (en el sentit més ampli de la paraula).
Al teatre se li pressuposa molta estètica i a la física no. Però quan t’hi introdueixes, la simetria o les proporcions són elements bàsics a l’hora d’escriure moltes lleis i principis de la natura.
Gent del món de les arts i de la ciència tenen en comú que queden admirats per la bellesa del món que els envolta i la volen pensar i explicar. I si escolteu a qualsevol dels dos col·lectius us parlaran amb llenguatges molt diferents, però segur que ho faran amb la mateixa passió.
A Laniakea es troben aquestes dues maneres d’interpretar el nostre entorn per conduir-nos cap al més profund de la natura en la que vivim. Que de tan gran que és, de tan present, de tan bestial… ens passa desapercebut. Aneu-hi i durant una estona viureu les estrelles.
Àngela Garcia-Lladó
Física y divulgadora científica. Profesora y Doctora en Didàctica de les Ciències Experimentals en la UB y socia fundadora de Eduxarxa.